Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cambra" dins totes les àrees temàtiques

cambra cambra

<Esport > Tir > Tir olímpic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tir olímpic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 14)
ISBN 84-7739-232-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cambra, n f
  • es  cámara
  • fr  chambre
  • en  chamber

<Esport > Tir > Tir olímpic>

Definició
Dipòsit d'una escopeta de repetició on s'allotgen els cartutxos abans de passar automàticament a la recambra.
cambra cambra

<Instal·lacions i màquines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  cambra, n f
  • es  cámara
  • fr  chambre
  • en  chamber

<Indústria > Conceptes generals > Instal·lacions i màquines>

cambra cambra

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cambra, n f
  • es  cámara
  • en  chamber

<Policia > Infraestructura > Armament i tir>

Definició
Dipòsit fix d'una arma semiautomàtica on s'allotgen els cartutxos abans de passar automàticament a la recambra.
cambra cambra

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  cambra, n f
  • ca  habitació, n f
  • es  cuarto
  • es  habitación
  • en  chamber
  • en  room

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Peça d'una construcció delimitada per parets i una coberta, que es destina especialment a dormir-hi.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cambra, n f
  • es  cámara, n f
  • fr  chambre, n f
  • en  tube, n
  • de  Kammer, n f

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

  • ca  cambra, n f
  • es  cámara
  • fr  taps
  • en  curtain set
  • en  tabs

<Circ > Espai escènic > Escenari a la italiana>

Definició
Conjunt d'elements decoratius de l'espai escènic, format per les bambolines, les cametes i el teló de fons.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cambra, n f
  • es  cámara, n f

<Dret constitucional>

cambra cambra

<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>, <21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cambra, n f
  • es  cámara
  • fr  chambre
  • en  chamber

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>, <Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Definició
Dipòsit d'una arma de repetició on s'allotgen els cartutxos abans de passar automàticament a la recambra.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  cambra, n f
  • es  cámara, n f
  • fr  chambre, n f
  • en  chamber, n

<Economia>

Definició
Institució que agrupa individus o entitats d'una mateixa activitat econòmica per a la defensa i la promoció dels seus interessos o per a complir funcions específiques.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cambra, n f
  • es  cámara

<Dret constitucional>

Definició
Institució que agrupa diverses persones per a representar i defensar els interessos llurs.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • El terme cambra, amb el significat d'òrgan col·legiat representatiu, no gaudeix de tradició en la terminologia utilitzada en els àmbits tècnics. Les cambres, corts, parlaments o assemblees representatives són integrades per membres elegits per un col·legi electoral, que en els sistemes democràtics per naturalesa abasta la totalitat de la ciutadania; per la qual cosa l'elecció dels membres de la cambra constitueix la manera essencial de determinar l'ordre jurídic i polític d'un estat, i en regula l'organització i el funcionament, a més d'establir els sistemes de relació dels ciutadans entre si i amb els poders públics.
    A tots els països i en totes les èpoques hi ha institucions i òrgans de caràcter col·legial que responen a l'objectiu comú d'agrupar un conjunt de subjectes en raó de llur representativitat a l'efecte d'exercir diverses i variades funcions de transcendència per a la col·lectivitat sobre la qual s'han de projectar llurs deliberacions i decisions. Així, l'evolució de les funcions d'aquestes assemblees ha estat paral·lela a la mateixa evolució de la societat i al moment històric en què estaven immerses; des de les formes més antigues localitzades a principis del mil·lenni a Islàndia, fins a la Constitució espanyola (CE) del 1978, les funcions de les cambres han abastat l'àmbit purament judicial, com és el cas de la Cambra Imperial establerta per Maximilià I, l'any 1495, la Cambra castellana instaurada per Felip II el 1588 amb caràcter plurifuncional amb facultats per a designar consellers reials, funcions pròpies de les Corts o atribució de títols, fins a les Corts catalanes del 1283, primera expressió d'assemblea amb facultats pròpiament legislatives.
    En els estats contemporanis, les funcions de les cambres són predeterminades en els trets essencials en els textos constitucionals, i atribueixen als sistemes basats en el principi democràtic i d'estat de dret la funció representativa, en virtut de la qual el Parlament representa el poble, i és precisament aquest caràcter de suprema institució representativa d'on deriva la consideració política de les cambres com a òrgan central en el context orgànic estatal dels sistemes democràtics, com a reflex d'una societat pluralista, que deixa sentir les veus de les majories i de les minories.
    La funció legislativa que es manifesta en la potestat de les cambres és establir normes jurídiques amb eficàcia general que integren el nivell jeràrquic primer i superior de l'ordenament jurídic. En el parlamentarisme contemporani, la funció legislativa de les cambres ha sofert transformacions importants, arran dels canvis estructurals de les funcions generals que compleixen els estats a les societats desenvolupades. En aquest sentit, alguns treballs permeten de constatar que els canvis més importants produïts en relació amb la funció legislativa se sintetitzen en les línies següents: a) preeminència de la iniciativa legislativa d'origen governamental; b) limitació de la iniciativa legislativa estrictament parlamentària a lleis relatives a matèries que es poden considerar de segon ordre; c) transformació del significat de l'esmena a una simple intervenció tècnica, de manera que perden bona part del seu contingut i transcendència polítics, i d) ampliació constant de l'àmbit d'actuació del Govern en la potestat legislativa: pot dictar normes amb rang o força de llei. Consegüentment, la cambra -per mitjà de la funció legislativa- compleix preferentment una tasca de mediació i de legitimació de la llei.
    Aquest nou caràcter o redefinició de la funció legislativa ha fet que el procediment sofrís transformacions importants; així, encara que continua sent l'únic òrgan on formalment es prenen les decisions, és en òrgans inferiors, com ara les comissions de les cambres i les ponències, on es determina el contingut de la norma, relegant la funció del ple a una expressió merament publicitària. En la funció legislativa representativa s'han de situar les funcions d'impuls i control polític, entesa la primera com la determinació, per part de la cambra, dels grans objectius de la política nacional, d'orientació de la política del govern i de l'elecció dels instruments necessaris per a portar a terme els fins proposats.
    Els instruments essencials de què són dotades les cambres per a l'exercici adequat d'aquesta funció són els debats d'investidura, els de política general, les mocions, les resolucions i les anomenades proposicions no de llei. Així com les funcions legislatives representativa i d'impuls són identificades en la doctrina general amb certa precisió, pel que fa a la funció de control, el seu nucli conceptual resulta menys delimitat. Tot i que la idea que la funció pròpia d'una assemblea representativa és controlar l'executiu, la delimitació exacta del contingut d'aquesta funció de control resulta difícil, ja que es barreja amb les altres funcions. No obstant això, l'eix fonamental del concepte de control s'ha de situar en l'activitat de la cambra adreçada a verificar l'acció política administrativa de l'executiu i a posar de manifest, si escau, la responsabilitat de l'executiu. Consegüentment, la funció de control té dos vessants: el control inspecció i el control sanció. El control d'inspecció gira entorn de l'activitat de seguiment, fiscalització, verificació i crítica de l'acció que quotidianament porten a terme l'executiu i l'administració, i són instruments d'aquest control i d'aquesta inspecció les preguntes parlamentàries, les interpel·lacions, les comissions d'investigació, les sessions informatives i els controls sobre l'activitat legislativa del govern. D'altra banda, el control sanció, propi dels règims parlamentaris, deriva del principi de responsabilitat política del govern davant la cambra, a conseqüència de la qual el govern ha de gaudir de prou confiança parlamentària, de manera que, quan aquesta confiança resulta inexistent o insuficient, la cambra té instruments reglamentaris per a obligar a dimitir el govern.
    A més, parlar de parlament comporta necessàriament referir-se a bicameralisme, ja que la divisió de la institució parlamentària en dos estaments ha estat present des dels orígens històrics. Els parlaments medievals neixen dividits en dues o més branques que, corresponen a l'organització estamental de la mateixa societat, i els diversos estaments gaudeixen de diferents drets, obligacions i privilegis; diversitat que alhora determinava el grau d'intervenció i els interessos representats a les cambres. Per això els representants ho són de cada estament i es reuneixen i decideixen per separat, de manera que donen lloc a la divisió d'aquests parlaments en dos o més braços o cambres. La situació varia arran dels postulats de la Revolució Francesa, que, en rebutjar qualsevol continuïtat de l'Antic Règim, rebutja el bicameralisme com a expressió de l'organització institucional d'aquest règim. No obstant això, amb la Restauració i en el parlamentarisme modern es reprèn el bicameralisme, malgrat que amb un significat diametralment diferent. En el constitucionalisme espanyol, en l'Estatut reial del 1834 apareixen, per primera vegada, dues cambres anomenades, respectivament, estamento de próceres i estamento de procuradores. Des d'aquest moment el bicameralisme queda definitivament establert i recollit al llarg de totes les constitucions del segle XIX. Així, en aquest sentit, l'existència de les dues cambres apareix en les constitucions del 1837, el 1845, la reforma del 1856, la CE del 1869 i la CE del 1876. Al llarg del segle XX les dues constitucions de què s'ha dotat l'Estat espanyol recullen el sistema unicameral (CE del 1931) i bicameral (CE del 1978).
    La idea nuclear a favor del bicameralisme sorgeix de la consideració del perill que comportava fer recaure en una sola institució tot el poder representat pel Parlament, per la qual cosa es feia necessari modular aquest poder separant-lo en dues cambres o cossos legisladors, a fi que les decisions més transcendents no poguessin ser aprovades sense la necessària concurrència d'ambdues cambres, de manera que la cambra alta, o Senat, actua normalment com a fre de la cambra baixa. Aquesta funció de fre ha perdut, no obstant això, el seu sentit atès que si les dues cambres s'elegeixen de la mateixa manera i en el mateix moment resulta evident que són idèntiques i, en conseqüència, la dualitat resulta supèrflua i disfuncional; i si les dues cambres són diferents en la seva formació i regles d'elecció, sempre n'hi haurà una que està més a prop de la funció representativa de la voluntat popular. La creació d'una segona cambra s'adiu poc amb l'ideal de democràcia representativa. No obstant això, el bicameralisme ha variat el fonament i ha passat a ser un instrument d'expressió de l'estructura representativa en els estats de forma federal, en els quals l'adopció del bicameralisme està exigit pel principi dualista sintetitzat, d'una banda, per la representació popular i, de l'altra, per la representació territorial.
    Qualsevol òrgan col·legiat de caràcter complex, com ho són les cambres, per tal d'ordenar el seu funcionament, requereix dotar-se d'una organització i un dret estatutaris que possibilitin el compliment de llurs funcions; els òrgans de les cambres que compleixen aquestes funcions instrumentals i organitzatives són la presidència de la cambra, la mesa, la diputació permanent, la junta de portaveus i la conferència de presidents de comissions i les comissions parlamentàries. Té una transcendència especial la figura del president de la cambra, que compleix funcions complexes, d'entre les quals cal destacar la representativa de la cambra i la de ser òrgan de relació entre l'assemblea i els altres òrgans de l'estrat, especialment, l'executiu.
    En l'ordenament constitucional espanyol, l'existència i les funcions de les cambres parlamentàries són constitucionalment atribuïdes a les Corts Generals, estructurades bicameralment (Congrés i Senat). Així, l'article 66.1 de la CE del 1978 determina la funció representativa de les Corts Generals i la seva organització bicameral a conseqüència del caràcter democràtic proclamat per l'article 1.1 del text constitucional i la seva forma parlamentària establert pel punt 3 del mateix precepte. Les fites essencials de l'organització parlamentària són predeterminades pel títol II de la CE, ordenat en tres capítols (art. 66 al 96), en els quals s'atribueixen clarament a les Corts Generals les funcions representativa, legislativa i d'impuls i control, i també s'estableixen les bases del sistema d'elecció dels membres de les cambres i llur estatut personal. El capítol II dedica una rellevància especial en a l'exercici de la funció legislativa de les cambres. No obstant aquestes previsions constitucionals vertebradores del sistema parlamentari espanyol, el detall d'aquesta vertebració es troba en els reglaments respectius de les cambres (Congrés i Senat), cos normatiu cridat per la mateixa CE a regular l'activitat i la vida de les cambres (art. 72.1 CE).