Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cami��" dins totes les àrees temàtiques

Camí Neocatecumenal Camí Neocatecumenal

<Catolicisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Camí Neocatecumenal

<Religions > Cristianisme > Catolicisme>

Definició
Moviment cristià de base i de formació cristiana creat l'any 1964 a Madrid per Francisco Argüello, Carmen Hernández i el sacerdot italià Mario Pezzi.

Nota

  • El Camí Neocatecumenal, sorgit a l'interior de l'Església catòlica, es presenta com un itinerari d'iniciació cristiana, inspirat en l'Església cristiana dels primers segles. Proposa un camí de catequesi, al final del qual s'arriba a la plena consciència del baptisme i, per consegüent, a la veritable vida cristiana. Aquest itinerari es divideix en diverses etapes dins de l'estructura parroquial i en comunió amb el bisbe. La Santa Seu l'ha definit com un itinerari de formació catòlica, vàlid per a la societat i els temps actuals.
  • Els seguidors del Camí Neocatecumenal sovint són anomenats kikos, en referència a l'abreviació del nom del seu fundador, Kiko Argüello.
camí públic camí públic

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  camí públic, n m
  • es  camino público

<Dret civil>

Definició
Camí d'ús públic.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El Departament de Medi Ambient del Consell Insular de Mallorca fa temps que marca sistemàticament els camins públics amb cartells o pals indicadors.
  • Segons el Decret 166/1998, del 8 de juliol, determina que, en general, són camins públics els camins rurals, els camins veïnals, els camins que segueixen el jaç d'un riu o riera o un canal públic, i els camins que van a una església, a un cementiri o a una font pública.
camí particular camí particular

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  camí particular, n m
  • es  camino particular

<Dret civil>

Definició
Camí de propietat particular.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Els camins que donen servei a diversos predis o habitatges en zones de muntanya poden ser camins particulars, però sovint tenen també la consideració de camins públics, perquè són oberts a l'ús comú general i estan gestionats pels ajuntaments.
camí pedalable camí pedalable

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  camí pedalable, n m
  • es  ruta verde, n f
  • es  senda ciclable, n f
  • es  sendero verde, n m
  • fr  couloir de verdure, n m
  • en  bicycle trail, n

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Definició
Via ciclista interurbana separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, i situada en un espai natural, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes i vianants.

Nota

  • Per exemple, la via verda és un tipus de camí pedalable.
camí perimetral camí perimetral

<Transports > Transport aeri > Aeroports>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Descobreix l'aeroport: Tota la terminologia que et trobes quan viatges en avió [material gràfic]. [Barcelona]: TERMCAT, Centre de Terminologia, [2010]. 1 cartell.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  camí perimetral, n m
  • es  camino perimetral
  • fr  voie de circulation périphérique
  • en  perimeter track

<Aeroport>

camí privat camí privat

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  camí privat, n m
  • es  camino privado

<Dret civil>

Definició
Camí obert per a l'ús i el servei exclusiu de finques particulars.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El sòl dels camins privats és també privat, i només l'existència d'una servitud de pas pot atorgar el dret de passar-hi.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  camí ral, n m
  • es  camino real
  • fr  grand chemin
  • en  highroad

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Camí públic d'interès estatal que, antigament, unia centres de població importants.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  camí ral, n m
  • es  camino rural

<Dret civil>

Definició
Camí públic de més trànsit utilitzat per a les comunicacions abans de la construcció de les carreteres.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Els camins rals eren aquelles rutes concedides i protegides pels reis, i els masos i pobles per on passaven gaudien de certs privilegis i es beneficiaven del comerç que el camí proporcionava.
camí ramader camí ramader

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  camí ramader, n m
  • ca  cabanera, n f sin. compl.
  • ca  carrerada, n f sin. compl.
  • ca  lligallo, n m sin. compl.
  • es  cabañera, n f
  • es  camino de cabaña, n m
  • es  cañada [< 75 m], n f
  • es  cordel [< 37,5 m], n m
  • es  galiana, n f
  • es  vía pecuaria, n f
  • fr  draille, n f
  • fr  voie d'élévage, n f
  • en  cattle track, n
  • en  livestock way, n

<Enginyeria forestal>

camí ramader camí ramader

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  camí ramader, n m
  • es  camino de cabaña

<Dret civil>

Definició
Camí seguit tradicionalment pel bestiar transhumant en els desplaçaments periòdics per a l'aprofitament de les pastures naturals.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'anomenat camí central de la ruta de la transhumància forma part dels camins ramaders més importants de Catalunya que anaven des de Poblet fins al Carlit, a la Cerdanya nord-catalana.