Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cami��" dins totes les àrees temàtiques
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca camí riberenc, n m
- es camino ribereño
- en riverside path
<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>
Definició
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca camí rural, n m
- es camino rural
- fr chemin rural
- en path
- en track
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca camí rural, n m
- es camino rural
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Podríem dir que a Barcelona gairebé no queda cap camí rural, si tenim en compte la superfície total del municipi.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca camí veïnal, n m
- es camino vecinal
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Els camins veïnals fan possible la mobilitat quan els desplaçaments són obligats per raó de residència, feina i accés a equipaments sanitaris, educatius, comercials o administratius situats als nuclis urbans.
<Transports > Transport per carretera > Trànsit>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>
- ca camí veïnal, n m
- es camino vecinal
- fr chemin vicinal
- en byroad
- en byway
- en subsidiary road
<Trànsit > Via > Tipologia>
Definició
<TIC > Telecomunicacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca camí virtual, n m
- ca VP, n m sigla
- es camino virtual
- es VP sigla
- en virtual path
- en VP sigla
<Telecomunicacions > Telemàtica>
Definició
Nota
- La sigla VP correspon a la denominació anglesa virtual path.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca candelera, n f
- ca herba blanca, n f sin. compl.
- ca salvió, n m sin. compl.
- ca àrnica, n f alt. sin.
- ca blenera, n f alt. sin.
- ca blens de frare, n m pl alt. sin.
- ca cerruda, n f alt. sin.
- ca clavellet de pastor, n m alt. sin.
- ca clavellinera de pastor, n f alt. sin.
- ca coa de gat, n f alt. sin.
- ca cresolera, n f alt. sin.
- ca cua de gat, n f alt. sin.
- ca gresolera de camí, n f alt. sin.
- ca gresolera groga, n f alt. sin.
- ca herba blenera, n f alt. sin.
- ca herba caragolera, n f alt. sin.
- ca herba cargolera, n f alt. sin.
- ca herba de la inflamació, n f alt. sin.
- ca herba santjoanera, n f alt. sin.
- ca herbeta blanqueta, n f alt. sin.
- ca matablat, n m alt. sin.
- ca orella de conill, n f alt. sin.
- ca orella de llebre, n f alt. sin.
- ca orelleta de llebre, n f alt. sin.
- ca repalassa borda, n f alt. sin.
- ca sàlvia borda, n f alt. sin.
- ca sàlvia de bosc, n f alt. sin.
- ca sàlvia groga, n f alt. sin.
- ca salvió blener, n m alt. sin.
- ca te, n m alt. sin.
- ca trencapedres, n f alt. sin.
- ca urinària, n f alt. sin.
- ca canelera, n f var. ling.
- ca rabet de gat, n m var. ling.
- ca rabet de gat bord, n m var. ling.
- ca rabo de gat, n m var. ling.
- ca rabo de gat blanc, n m var. ling.
- ca rabo de gat bord, n m var. ling.
- ca rabo de gat mascle, n m var. ling.
- ca rabo de llop, n m var. ling.
- nc Phlomis lychnitis L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca candelera, n f
- ca herba blanca, n f sin. compl.
- ca salvió, n m sin. compl.
- ca àrnica, n f alt. sin.
- ca blenera, n f alt. sin.
- ca blens de frare, n m pl alt. sin.
- ca cerruda, n f alt. sin.
- ca clavellet de pastor, n m alt. sin.
- ca clavellinera de pastor, n f alt. sin.
- ca coa de gat, n f alt. sin.
- ca cresolera, n f alt. sin.
- ca cua de gat, n f alt. sin.
- ca gresolera de camí, n f alt. sin.
- ca gresolera groga, n f alt. sin.
- ca herba blenera, n f alt. sin.
- ca herba caragolera, n f alt. sin.
- ca herba cargolera, n f alt. sin.
- ca herba de la inflamació, n f alt. sin.
- ca herba santjoanera, n f alt. sin.
- ca herbeta blanqueta, n f alt. sin.
- ca matablat, n m alt. sin.
- ca orella de conill, n f alt. sin.
- ca orella de llebre, n f alt. sin.
- ca orelleta de llebre, n f alt. sin.
- ca repalassa borda, n f alt. sin.
- ca sàlvia borda, n f alt. sin.
- ca sàlvia de bosc, n f alt. sin.
- ca sàlvia groga, n f alt. sin.
- ca salvió blener, n m alt. sin.
- ca te, n m alt. sin.
- ca trencapedres, n f alt. sin.
- ca urinària, n f alt. sin.
- ca canelera, n f var. ling.
- ca rabet de gat, n m var. ling.
- ca rabet de gat bord, n m var. ling.
- ca rabo de gat, n m var. ling.
- ca rabo de gat blanc, n m var. ling.
- ca rabo de gat bord, n m var. ling.
- ca rabo de gat mascle, n m var. ling.
- ca rabo de llop, n m var. ling.
- nc Phlomis lychnitis L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Matemàtiques / Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca circuit eulerià, n m
- ca camí eulerià, n m sin. compl.
- es camino euleriano
- es circuito euleriano
- fr cycle eulérien
- fr graphe eulérien
- en Eulerian path
- en Eulerian trail
<Matemàtiques / Informàtica>
Definició
<Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca coeficient de camí, n m
- es coeficiente de camino
- es coeficiente de sendero
- fr coefficient de cheminement
- fr coefficient de dépendance
- fr coefficient de piste
- it coefficiente di connessione
- it coefficiente di percorso
- pt coeficiente de caminho
- pt coeficiente de percurso
- pt coeficiente de trajetória
- en path coefficient
<Sociologia>