Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "camisa" dins totes les àrees temàtiques

acampador | acampadora acampador | acampadora

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  acampador | acampadora, n m, f
  • es  acampador | acampadora, n m, f
  • es  campista, n m, f
  • fr  campeur | campeuse, n m, f
  • en  camper, n
  • de  Camper | Camperin, n m, f
  • de  Zelter | Zelterin, n m, f

<Turisme > Allotjament>

Definició
Persona que s'estableix provisionalment en un indret a l'aire lliure en un alberg mòbil.
araona araona

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  araona
  • ca  carina sin. compl.
  • ca  cavina sin. compl.
  • cod  araona
  • ar  الأراونية
  • cy  Araona
  • cy  Carina sin. compl.
  • cy  Cavina sin. compl.
  • de  Araona
  • de  Carina sin. compl.
  • de  Cavina sin. compl.
  • en  Araona
  • en  Carina sin. compl.
  • en  Cavina sin. compl.
  • es  araona
  • es  carina sin. compl.
  • es  cavina sin. compl.
  • eu  araonera
  • eu  carina sin. compl.
  • eu  cavina sin. compl.
  • fr  araona
  • fr  carina sin. compl.
  • fr  cavina sin. compl.
  • gn  araóna
  • gn  carina sin. compl.
  • gn  cavina sin. compl.
  • it  araona
  • it  carina sin. compl.
  • it  cavina sin. compl.
  • ja  アラオナ語
  • ja  カリナ語 sin. compl.
  • ja  カビネニャ語 sin. compl.
  • nl  Araona
  • nl  Carina sin. compl.
  • nl  Cavina sin. compl.
  • pt  araona
  • pt  carina sin. compl.
  • pt  cavina sin. compl.
  • ru  Араона
  • ru  Карина sin. compl.
  • ru  Кавина sin. compl.
  • zh  阿拉奥语
  • zh  卡利纳 sin. compl.
  • zh  卡维纳 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Tacana>, <Amèrica > Bolívia>

Definició
Els araones eren tradicionalment exògams: es casaven sempre amb membres del clan veí caviña. També tenien molt contacte amb els toromones. La comunitat araona actual prové de dues úniques famílies, una d'araona i una altra de caviña, que al començament del segle XX van fugir de l'esclavatge dels explotadors blancs.

La llengua araona es manté molt viva en la comunitat. El percentatge de monolingües en la llengua pròpia és més alt que en altres comunitats indígenes de Bolívia. Tanmateix, el coneixement del castellà creix, especialment entre els homes. Només hi ha una escola a la comunitat. El professor és araona i l'ensenyament es fa principalment en la llengua pròpia. Hi ha alguns materials didàctics.
arenita arenita

<Ciències de la Terra > Petrologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arenita, n f
  • ca  psammita, n f
  • es  psamita
  • es  samita
  • fr  arénite
  • fr  psammite
  • en  arenite
  • en  psammite

<Ciències de la Terra > Petrologia>

Definició
Roca detrítica, compresa entre la psefita i la lutita, és a dir, que té més d'un 50% de grans compresos entre 2 mil·límetres i 1/16 de mil·límetre.
armada armada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  armada, n f
  • ca  cameta, n f sin. compl.

<Pesca>

Definició
Part del guarniment de la canya de pescar constituït per llinya i ham, o bé per llinya, pèl de cuca i ham o hams que es fixa a la canya de pescar.
asturiana de les valls asturiana de les valls

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn, llet i treball>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  asturiana de les valls
  • es  asturiana de los valles
  • es  casina
  • fr  asturien des vallées
  • en  Asturian Valley

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn, llet i treball>

Definició
Raça bovina de triple aptitud (carn, llet i treball), autòctona de les valls d'Astúries,de cos harmoniós, subhipermètrica, rectilínia, mediolínia i de color castany amb les mucoses fosques.
asturiana de les valls asturiana de les valls

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn, llet i treball>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  asturiana de les valls
  • es  asturiana de los valles
  • es  casina
  • fr  asturien des vallées
  • en  Asturian Valley

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn, llet i treball>

Definició
Raça bovina de triple aptitud (carn, llet i treball), autòctona de les valls d'Astúries,de cos harmoniós, subhipermètrica, rectilínia, mediolínia i de color castany amb les mucoses fosques.
baiard baiard

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  baiard, n m
  • es  camilla, n f
  • fr  brancard, n m
  • fr  civière, n f
  • en  stretcher, n

<Infermeria>

baiard baiard

<Infermeria>, <Material mèdic i ortopèdic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  baiard, n m
  • es  camilla
  • fr  brancard
  • fr  civière
  • en  stretcher

<Infermeria>, <Material mèdic i ortopèdic>

Definició
Aparell per al transport de malalts (ferits, accidentats, etc), format per dues vares llargues i paral·leles, unides per travessers de natura diversa, que formen una plataforma al mig.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  bala, n f
  • es  canica
  • fr  bille
  • en  marble

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Jocs i joguines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de jocs i joguines [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/4/>

  • ca  bala, n f
  • es  canica
  • fr  bille
  • en  marble

<Jocs i joguines>

Definició
Esfera petita de terra cuita, de pedra, de vidre, etc. que serveix per a jugar al joc de bales.