Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "campaneter" dins totes les àrees temàtiques

úvula úvula

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  úvula, n f
  • ca  campaneta, n f sin. compl.
  • ca  galet, n m sin. compl.
  • ca  gargamelló, n m sin. compl.
  • ca  plectre, n m sin. compl.
  • es  úvula
  • fr  luette
  • fr  uvule
  • en  uvula

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>

Definició
Nom donat a diverses estructures semblants a un gra de raïm, a un penjoll. Emprat sense adjectiu fa referència a l'úvula palatina.

Nota

  • La denominació úvula prové del llatí uvula, diminutiu de uva 'raïm'.
  • La denominació galet s'usava antigament.
  • La denominació plectre prové del grec plêktron 'qualsevol objecte per a donar cops'.
úvula palatina úvula palatina

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  úvula palatina, n f
  • ca  campaneta, n f sin. compl.
  • ca  estafili, n m sin. compl.
  • ca  gargamelló, n m sin. compl.
  • ca  paladar pèndul, n m sin. compl.
  • ca  úvula, n f sin. compl.
  • es  estafilión
  • en  staphylion

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Prolongació vertical de forma cilíndrica o cònica, que es desprèn de la part mediana de la vora posterior del vel del paladar; és formada pel múscul palatoestafilí, teixit connectiu i membrana mucosa.

Nota

  • La denominació úvula prové del llatí uvula, diminutiu de uva 'raïm'.
  • La denominació estafili es considera obsoleta.
abútilon abútilon

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abútilon, n m
  • ca  campaneta, n f alt. sin.
  • ca  soja borda, n f alt. sin.
  • nc  Abutilon theophrasti Medik.
  • nc  Abutilon avicennae Gaertn. var. ling.

<Botànica > malvàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abútilon, n m
  • ca  campaneta, n f alt. sin.
  • ca  soja borda, n f alt. sin.
  • nc  Abutilon theophrasti Medik.
  • nc  Abutilon avicennae Gaertn. var. ling.

<Botànica > malvàcies>

agulletes de font agulletes de font

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulletes de font, n f pl
  • ca  campaneta traqueli, n f alt. sin.
  • ca  cirerets, n m pl alt. sin.
  • ca  favera negra, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  flor de vídua, n f alt. sin.
  • ca  flor de viuda, n f alt. sin.
  • ca  flor de viudes, n f alt. sin.
  • ca  orogal, n m alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  setge blau, n m alt. sin.
  • ca  hermosilla blava, n f var. ling.
  • nc  Trachelium caeruleum L.

<Botànica > campanulàcies>

agulletes de font agulletes de font

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulletes de font, n f pl
  • ca  campaneta traqueli, n f alt. sin.
  • ca  cirerets, n m pl alt. sin.
  • ca  favera negra, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  flor de vídua, n f alt. sin.
  • ca  flor de viuda, n f alt. sin.
  • ca  flor de viudes, n f alt. sin.
  • ca  orogal, n m alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  setge blau, n m alt. sin.
  • ca  hermosilla blava, n f var. ling.
  • nc  Trachelium caeruleum L.

<Botànica > campanulàcies>

allassa de primavera allassa de primavera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  allassa de primavera, n f
  • es  campanilla de primavera
  • fr  nivéole printanière
  • it  campanella de primavera
  • en  spring snowflake
  • de  Märzenbecher
  • de  Märzglöckchen
  • nc  Leucojum vernum L.

<Botànica>

Definició
Planta vivaç de la família de les amaril·lidàcies, de bulb gros, fulles linears i una gran flor blanca que surt d'una espata membranosa, generalment solitària, pèndula i olorosa, amb els tèpals amplament ovats terminats bruscament en una punta verda, que apareix a l'inici de la primavera a les zones humides de l'estatge montà.
balladores balladores

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balladores, n f pl
  • ca  arracades, n f pl sin. compl.
  • ca  balladors, n m pl sin. compl.
  • ca  paltruc d'eruga, n m sin. compl.
  • ca  arracades de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  ballaruga, n f alt. sin.
  • ca  ballarugues, n f pl alt. sin.
  • ca  bellugadís, n m alt. sin.
  • ca  bellugadís gros, n m alt. sin.
  • ca  bellugadissa, n f alt. sin.
  • ca  belluguet gros, n m alt. sin.
  • ca  belluguets, n m pl alt. sin.
  • ca  campanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  campanetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  escarabatons, n m pl alt. sin.
  • ca  fanalets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba tremoluda, n f alt. sin.
  • ca  sabatetes, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  timbaleres, n f pl alt. sin.
  • ca  timbals, n m pl alt. sin.
  • ca  xinel·la de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  xinel·les de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  balleruga, n f var. ling.
  • ca  poltre d'eruga, n m var. ling.
  • ca  poltriu d'erugues, n m var. ling.
  • ca  poltriu d'orugues, n m var. ling.
  • ca  poltrú d'oruga, n m var. ling.
  • ca  xinella de la Mare de Déu, n f var. ling.
  • nc  Briza maxima L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balladores, n f pl
  • ca  arracades, n f pl sin. compl.
  • ca  balladors, n m pl sin. compl.
  • ca  paltruc d'eruga, n m sin. compl.
  • ca  arracades de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  ballaruga, n f alt. sin.
  • ca  ballarugues, n f pl alt. sin.
  • ca  bellugadís, n m alt. sin.
  • ca  bellugadís gros, n m alt. sin.
  • ca  bellugadissa, n f alt. sin.
  • ca  belluguet gros, n m alt. sin.
  • ca  belluguets, n m pl alt. sin.
  • ca  campanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  campanetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  escarabatons, n m pl alt. sin.
  • ca  fanalets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba tremoluda, n f alt. sin.
  • ca  sabatetes, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  timbaleres, n f pl alt. sin.
  • ca  timbals, n m pl alt. sin.
  • ca  xinel·la de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  xinel·les de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  balleruga, n f var. ling.
  • ca  poltre d'eruga, n m var. ling.
  • ca  poltriu d'erugues, n m var. ling.
  • ca  poltriu d'orugues, n m var. ling.
  • ca  poltrú d'oruga, n m var. ling.
  • ca  xinella de la Mare de Déu, n f var. ling.
  • nc  Briza maxima L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

calcida blanca calcida blanca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  calcida blanca, n f
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  card tromper, n m sin. compl.
  • ca  cardet bord, n m sin. compl.
  • ca  calapeter, n m alt. sin.
  • ca  calcida, n f alt. sin.
  • ca  cap de burro, n m alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card calapeter, n m alt. sin.
  • ca  card de xeremia, n m alt. sin.
  • ca  card trompeter, n m alt. sin.
  • ca  cardots petits, n m pl alt. sin.
  • ca  centaura lletera, n f alt. sin.
  • ca  calapoter, n m var. ling.
  • ca  card calapater, n m var. ling.
  • ca  card calapoter, n m var. ling.
  • nc  Galactites tomentosa Moench

<Botànica > compostes / asteràcies>