Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "camut" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alquemil·la coriàcia, n f
- nc Alchemilla coriacea Buser
- nc Alchemilla vulgaris L. subsp. coriacea (Buser) E.G. Camus sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alquemil·la coriàcia, n f
- nc Alchemilla coriacea Buser
- nc Alchemilla vulgaris L. subsp. coriacea (Buser) E.G. Camus sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alquemil·la saxàtil, n f
- ca herba de plata, n f alt. sin.
- ca peucrist, n m alt. sin.
- ca te de muntanya, n m alt. sin.
- nc Alchemilla saxatilis Buser
- nc Alchemilla alpina L. subsp. saxatilis (Buser) Rouy et E.G. Camus sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alquemil·la saxàtil, n f
- ca herba de plata, n f alt. sin.
- ca peucrist, n m alt. sin.
- ca te de muntanya, n m alt. sin.
- nc Alchemilla saxatilis Buser
- nc Alchemilla alpina L. subsp. saxatilis (Buser) Rouy et E.G. Camus sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca argentís, n m pl
- ca estepa borda, n f alt. sin.
- nc Cistus laurifolius L. × C. salviifolius L.
- nc Cistus ×costei E.G. Camus sin. compl.
- nc Cistus ×pechii Pourr. ex Rouy et Foucaud var. ling.
<Botànica > cistàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca argentís, n m pl
- ca estepa borda, n f alt. sin.
- nc Cistus laurifolius L. × C. salviifolius L.
- nc Cistus ×costei E.G. Camus sin. compl.
- nc Cistus ×pechii Pourr. ex Rouy et Foucaud var. ling.
<Botànica > cistàcies>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca aterínid cabut, n m
- es pejerrey cabezón, n m
- fr athérine têtue, n f
- en broad-banded hardyhead, n
- en broad-banded silverside, n
- en Capricorn hardyhead, n
- en hardyhead silverside, n
- en pitted hardyhead, n
- en robust hardyhead, n
- en robust silverside, n
- en slender hardyhead, n
- en wide-banded hardyhead silverside, n
- nc Atherinomorus lacunosus
<Zoologia > Peixos>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blat de moro, n m
- ca blat de l'Índia, n m sin. compl.
- ca dacsa, n f sin. compl.
- ca espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
- ca milloc, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca moresc, n m sin. compl.
- ca palló (palla), n m sin. compl.
- ca panís, n m sin. compl.
- ca panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
- ca panolla (infructescència), n f sin. compl.
- ca panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
- ca panotxa (infructescència), n f sin. compl.
- ca barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca blat de les Indies, n m alt. sin.
- ca blat dindi, n m alt. sin.
- ca blat moresc, n m alt. sin.
- ca cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
- ca camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
- ca canoques (tija), n f pl alt. sin.
- ca canyot (tija), n m alt. sin.
- ca cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca capça (infructescència), n f alt. sin.
- ca capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
- ca capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
- ca clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca dacsera, n f alt. sin.
- ca espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca farratjó, n m alt. sin.
- ca floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca forment de l'Índia, n m alt. sin.
- ca fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca fusada (infructescència), n f alt. sin.
- ca milloquera, n f alt. sin.
- ca monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca moriscassa (tija), n f alt. sin.
- ca moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
- ca notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
- ca panís (gra), n m alt. sin.
- ca panís de l'Índia, n m alt. sin.
- ca panís de les Índies, n m alt. sin.
- ca panissera, n f alt. sin.
- ca panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
- ca pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
- ca pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
- ca plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barba de blat d'Indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- ca barba-pinya de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- ca blat d'Indi, n m var. ling.
- ca blat de l'Indi, n m var. ling.
- ca blatdindi, n m var. ling.
- ca frument de l'Índia, n m var. ling.
- ca maís, n m var. ling.
- ca mallorquer, n m var. ling.
- ca millot, n m var. ling.
- ca pallarofa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
- ca palleroc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pallerot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca palloc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pallofes (bràctees de la inflorescència), n f pl var. ling.
- ca pallorfa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
- ca pallot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pèl de panoja, n m var. ling.
- ca pinya de blat d'indi (infructescència), n f var. ling.
- ca seda de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- nc Zea mays L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
-
1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al "blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar" (DIEC2).
2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blat de moro, n m
- ca blat de l'Índia, n m sin. compl.
- ca dacsa, n f sin. compl.
- ca espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
- ca milloc, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca moresc, n m sin. compl.
- ca palló (palla), n m sin. compl.
- ca panís, n m sin. compl.
- ca panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
- ca panolla (infructescència), n f sin. compl.
- ca panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
- ca panotxa (infructescència), n f sin. compl.
- ca barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca blat de les Indies, n m alt. sin.
- ca blat dindi, n m alt. sin.
- ca blat moresc, n m alt. sin.
- ca cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
- ca camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
- ca canoques (tija), n f pl alt. sin.
- ca canyot (tija), n m alt. sin.
- ca cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca capça (infructescència), n f alt. sin.
- ca capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
- ca capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
- ca clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca dacsera, n f alt. sin.
- ca espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca farratjó, n m alt. sin.
- ca floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca forment de l'Índia, n m alt. sin.
- ca fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca fusada (infructescència), n f alt. sin.
- ca milloquera, n f alt. sin.
- ca monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca moriscassa (tija), n f alt. sin.
- ca moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
- ca notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
- ca panís (gra), n m alt. sin.
- ca panís de l'Índia, n m alt. sin.
- ca panís de les Índies, n m alt. sin.
- ca panissera, n f alt. sin.
- ca panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
- ca pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
- ca pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
- ca plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barba de blat d'Indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- ca barba-pinya de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- ca blat d'Indi, n m var. ling.
- ca blat de l'Indi, n m var. ling.
- ca blatdindi, n m var. ling.
- ca frument de l'Índia, n m var. ling.
- ca maís, n m var. ling.
- ca mallorquer, n m var. ling.
- ca millot, n m var. ling.
- ca pallarofa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
- ca palleroc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pallerot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca palloc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pallofes (bràctees de la inflorescència), n f pl var. ling.
- ca pallorfa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
- ca pallot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pèl de panoja, n m var. ling.
- ca pinya de blat d'indi (infructescència), n f var. ling.
- ca seda de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- nc Zea mays L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
-
1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al "blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar" (DIEC2).
2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.
<Agricultura > Conreus>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca blat egipci, n m
- ca blat de Khorasan, n m sin. compl.
- ca blat del cor, n m sin. compl.
- ca blat kamut, n m sin. compl.
- ca blat persa, n m sin. compl.
- ca kamut, n m sin. compl.
- es kamut, n m
- es trigo de Jorasán, n m
- es trigo oriental, n m
- fr blé Kamut, n m
- fr blé khorasan, n m
- fr Kamut, n m
- en Egyptian wheat, n
- en Kamut, n
- en Kamut wheat, n
- en Khorasan wheat, n
- en Oriental wheat, n
- nc Triticum turanicum
- nc Triticum turgidum ssp. turanicum
<Agricultura > Conreus>
Definició
Nota
- La forma kamut és la denominació comercial d'una empresa dels Estats Units per a aquesta varietat de blat.