Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cancelleria" dins totes les àrees temàtiques

canceller canceller

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  canceller, n m
  • es  canciller

<Història del dret>

Definició
A la Corona catalanoaragonesa, oficial reial que dirigia la Cort, la Cancelleria i el Consell del Rei, i també podia presidir l'Audiència Reial.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Els cancellers s'ocupaven de la redacció de tota classe de documents administratius, com ara certificacions, lletres reials i llicències.
canceller | cancellera canceller | cancellera

<Dret constitucional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  canceller | cancellera, n m, f
  • es  canciller, n m, f

<Dret constitucional>

canceller | cancellera canceller | cancellera

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  canceller | cancellera, n m, f
  • es  canciller | cancillera, n m, f
  • fr  chancelier | chancelière, n m, f

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Definició
Funcionari important, especialment secretari principal d'una ambaixada o d'un consolat.
canceller | cancellera canceller | cancellera

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  canceller | cancellera, n m, f
  • es  canciller | cancillera, n m, f
  • fr  chancelier | chancelière, n m, f

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Definició
Antigament, en alguns imperis, primer ministre de la corona.
canceller | cancellera canceller | cancellera

<Dret constitucional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  canceller | cancellera, n m, f
  • es  canciller | cancillera, n m, f
  • fr  chancelier | chancelière, n m, f

<Dret constitucional>

Definició
Títol de determinats alts funcionaris, ministres o primers ministres a diversos estats o corts.
canceller | cancellera canceller | cancellera

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  canceller | cancellera, n m, f
  • es  canciller | cancillera

<Dret>

Definició
Funcionari o funcionària important, especialment el secretari o secretària principal d'una ambaixada o d'un consolat.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La cancellera s'absentà de l'Ambaixada sense haver-ho comunicat a ningú.
canceller -a canceller -a

<Política > Política exterior>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  canceller -a, n m, f
  • es  canciller
  • fr  chancelier
  • it  cancelliere
  • en  chancellor

<Política > Política exterior>

Definició
Funcionari, el més important en una missió diplomàtica, com ara una ambaixada, legació o consolat, després del cap de missió, ocupat generalment pel conseller a les ambaixades o el primer secretari a les legacions i consolats importants.
cancerèmia cancerèmia

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Oncologia i radioteràpia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cancerèmia, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Oncologia i radioteràpia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Presència de cèl·lules canceroses a la sang.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  candelera, n f
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • ca  salvió, n m sin. compl.
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  blenera, n f alt. sin.
  • ca  blens de frare, n m pl alt. sin.
  • ca  cerruda, n f alt. sin.
  • ca  clavellet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  clavellinera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  coa de gat, n f alt. sin.
  • ca  cresolera, n f alt. sin.
  • ca  cua de gat, n f alt. sin.
  • ca  gresolera de camí, n f alt. sin.
  • ca  gresolera groga, n f alt. sin.
  • ca  herba blenera, n f alt. sin.
  • ca  herba caragolera, n f alt. sin.
  • ca  herba cargolera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la inflamació, n f alt. sin.
  • ca  herba santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta blanqueta, n f alt. sin.
  • ca  matablat, n m alt. sin.
  • ca  orella de conill, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de llebre, n f alt. sin.
  • ca  repalassa borda, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia borda, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de bosc, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia groga, n f alt. sin.
  • ca  salvió blener, n m alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  trencapedres, n f alt. sin.
  • ca  urinària, n f alt. sin.
  • ca  canelera, n f var. ling.
  • ca  rabet de gat, n m var. ling.
  • ca  rabet de gat bord, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat blanc, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat bord, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat mascle, n m var. ling.
  • ca  rabo de llop, n m var. ling.
  • nc  Phlomis lychnitis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

candelera candelera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  candelera, n f
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • ca  salvió, n m sin. compl.
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  blenera, n f alt. sin.
  • ca  blens de frare, n m pl alt. sin.
  • ca  cerruda, n f alt. sin.
  • ca  clavellet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  clavellinera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  coa de gat, n f alt. sin.
  • ca  cresolera, n f alt. sin.
  • ca  cua de gat, n f alt. sin.
  • ca  gresolera de camí, n f alt. sin.
  • ca  gresolera groga, n f alt. sin.
  • ca  herba blenera, n f alt. sin.
  • ca  herba caragolera, n f alt. sin.
  • ca  herba cargolera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la inflamació, n f alt. sin.
  • ca  herba santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta blanqueta, n f alt. sin.
  • ca  matablat, n m alt. sin.
  • ca  orella de conill, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de llebre, n f alt. sin.
  • ca  repalassa borda, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia borda, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de bosc, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia groga, n f alt. sin.
  • ca  salvió blener, n m alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  trencapedres, n f alt. sin.
  • ca  urinària, n f alt. sin.
  • ca  canelera, n f var. ling.
  • ca  rabet de gat, n m var. ling.
  • ca  rabet de gat bord, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat blanc, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat bord, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat mascle, n m var. ling.
  • ca  rabo de llop, n m var. ling.
  • nc  Phlomis lychnitis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>