Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "candeler" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Sistema internacional d'unitats (2): Grafia de les unitats de mesura 0 CRITERI Sistema internacional d'unitats (2): Grafia de les unitats de mesura

<Física>

  • ca  0 CRITERI Sistema internacional d'unitats (2): Grafia de les unitats de mesura
  • sbl  cd (candela) (EXEMPLE)
  • sbl  Ci (curie) (EXEMPLE)
  • sbl  cm (centímetre) (EXEMPLE)
  • sbl  J (joule) (EXEMPLE)
  • sbl  N (newton) (EXEMPLE)

<Física>

Definició
Hi ha diverses convencions que regulen la grafia dels noms i els símbols de les unitats de mesura del sistema internacional:

- Pel que fa als noms de les unitats de mesura, s'escriuen sempre amb una minúscula inicial, fins i tot si corresponen al nom d'una persona.
Ex.: newton (en referència a Isaac Newton), curie (en referència a Marie Curie)

- Pel que fa als símbols de les unitats de mesura:
(1) S'escriuen amb una minúscula inicial si no corresponen al nom d'una persona.
Ex.: cm (centímetre)
(2) S'escriuen amb majúscula inicial si corresponen al nom d'una persona.
Ex.: N (en referència a Isaac Newton), Ci (en referència a Marie Curie)
(3) S'escriuen amb lletra rodona; només poden anar amb cursiva si també està en cursiva el fragment de la frase en què s'insereixen.
Ex. J (joule), cd (candela), cm (centímetre)
(4) No porten mai punt d'abreviatura; només poden anar seguits de punt si ho requereix la puntuació de la frase en què s'insereixen.
Ex. El moble fa 120 cm de llarg. | El moble fa 120 cm.
(5) No porten mai marca de plural.
Ex. Una síndria de 3 kg
(6) Hi ha d'haver un espai en blanc entre la xifra i el símbol.
Ex. 2 h i 23 min

Una unitat de mesura permet quantificar amb un valor numèric una magnitud física d'un fenomen, un cos o una substància.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Sistema internacional d'unitats (1): Amb majúscules o amb minúscules?
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Majúscules o minúscules en el sistema internacional d'unitats?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/213/).
0 CRITERI Sistema internacional d'unitats (2): Grafia de les unitats de mesura 0 CRITERI Sistema internacional d'unitats (2): Grafia de les unitats de mesura

<Criteris>

  • ca  0 CRITERI Sistema internacional d'unitats (2): Grafia de les unitats de mesura
  • sbl  cd (candela) (EXEMPLE)
  • sbl  Ci (curie) (EXEMPLE)
  • sbl  cm (centímetre) (EXEMPLE)
  • sbl  J (joule) (EXEMPLE)
  • sbl  N (newton) (EXEMPLE)

<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>

Definició
Hi ha diverses convencions que regulen la grafia dels noms i els símbols de les unitats de mesura del sistema internacional:

- Pel que fa als noms de les unitats de mesura, s'escriuen sempre amb una minúscula inicial, fins i tot si corresponen al nom d'una persona.
Ex.: newton (en referència a Isaac Newton), curie (en referència a Marie Curie)

- Pel que fa als símbols de les unitats de mesura:
(1) S'escriuen amb una minúscula inicial si no corresponen al nom d'una persona.
Ex.: cm (centímetre)
(2) S'escriuen amb majúscula inicial si corresponen al nom d'una persona.
Ex.: N (en referència a Isaac Newton), Ci (en referència a Marie Curie)
(3) S'escriuen amb lletra rodona; només poden anar amb cursiva si també està en cursiva el fragment de la frase en què s'insereixen.
Ex. J (joule), cd (candela), cm (centímetre)
(4) No porten mai punt d'abreviatura; només poden anar seguits de punt si ho requereix la puntuació de la frase en què s'insereixen.
Ex. El moble fa 120 cm de llarg. | El moble fa 120 cm.
(5) No porten mai marca de plural.
Ex. Una síndria de 3 kg
(6) Hi ha d'haver un espai en blanc entre la xifra i el símbol.
Ex. 2 h i 23 min

Una unitat de mesura permet quantificar amb un valor numèric una magnitud física d'un fenomen, un cos o una substància.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Sistema internacional d'unitats (1): Amb majúscules o amb minúscules?
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Majúscules o minúscules en el sistema internacional d'unitats?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/213/).
acanalador acanalador

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  acanalador, n m
  • es  acanalador
  • fr  canneleur
  • fr  couteau à canneler
  • en  canelle knife

<Utillatge de cuina>

Definició
Estri que serveix per a fer canals o estries a fruites o hortalisses, amb una finalitat decorativa.
acanalar acanalar

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

  • ca  acanalar, v tr
  • es  acanalar
  • fr  canneler

<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Preparació>

Definició
Fer canals o estries a la superfície d'un aliment cru, generalment fruita o hortalisses, amb una finalitat decorativa.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acanalar, v tr
  • es  acanalar, v tr
  • fr  canneler, v tr
  • en  groove, to, v tr
  • en  trough, to, v tr
  • de  auskehlen, v tr

<Enginyeria>

acanalar acanalar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  acanalar, v tr
  • es  acanalar, v tr
  • es  ranurar, v tr
  • fr  canneler, v tr
  • fr  rainer, v tr
  • fr  rainurer, v tr
  • en  flute, to, v tr
  • en  groove, to, v tr
  • eu  artekatu
  • eu  ildaskatu

<Fusteria > Tècniques i procediments>

agulles agulles

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles, n f pl
  • ca  agulles saqueres, n f pl alt. sin.
  • ca  bec de cigonya, n m alt. sin.
  • ca  bec de grua, n m alt. sin.
  • ca  candelers, n m pl alt. sin.
  • ca  forquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  forquilles, n f pl alt. sin.
  • ca  gerani sanguini, n m alt. sin.
  • ca  güelles, n f pl var. ling.
  • nc  Geranium sanguineum L.

<Botànica > geraniàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles, n f pl
  • ca  agulles saqueres, n f pl alt. sin.
  • ca  bec de cigonya, n m alt. sin.
  • ca  bec de grua, n m alt. sin.
  • ca  candelers, n m pl alt. sin.
  • ca  forquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  forquilles, n f pl alt. sin.
  • ca  gerani sanguini, n m alt. sin.
  • ca  güelles, n f pl var. ling.
  • nc  Geranium sanguineum L.

<Botànica > geraniàcies>

agulles agulles

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles, n f pl
  • ca  candelers, n m pl alt. sin.
  • ca  forquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gerani de bosc, n m alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • nc  Geranium sylvaticum L. subsp. sylvaticum

<Botànica > geraniàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles, n f pl
  • ca  candelers, n m pl alt. sin.
  • ca  forquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gerani de bosc, n m alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • nc  Geranium sylvaticum L. subsp. sylvaticum

<Botànica > geraniàcies>