Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "canoeta" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyís, n m
- ca canya borda, n f sin. compl.
- ca canya-xiula, n f sin. compl.
- ca canyavera, n f sin. compl.
- ca canyeta, n f sin. compl.
- ca canyissa, n f sin. compl.
- ca canyot, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca senill, n m sin. compl.
- ca senís, n m sin. compl.
- ca canutella, n f alt. sin.
- ca canya d'aigua, n f alt. sin.
- ca canya d'escombres, n f alt. sin.
- ca canya-sisca, n f alt. sin.
- ca canya-xisca, n f alt. sin.
- ca canyella, n f alt. sin.
- ca canyet, n m alt. sin.
- ca canyissos, n m pl alt. sin.
- ca canyissot, n m alt. sin.
- ca canyiula, n f alt. sin.
- ca canyota, n f alt. sin.
- ca canyota de rec, n f alt. sin.
- ca càrritx, n m alt. sin.
- ca carritxera, n f alt. sin.
- ca falles, n f pl alt. sin.
- ca gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
- ca gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
- ca plomall (inflorescència), n m alt. sin.
- ca senilló, n m alt. sin.
- ca senissos, n m pl alt. sin.
- ca sisca, n f alt. sin.
- ca sisques, n f pl alt. sin.
- ca xisca, n f alt. sin.
- ca canijoni, n m var. ling.
- ca cannijòni, n m var. ling.
- ca canya xisca, n f var. ling.
- ca canya xiula, n f var. ling.
- ca canya-siula, n f var. ling.
- ca canyapita, n f var. ling.
- ca canyis, n m var. ling.
- ca canyisa, n f var. ling.
- ca canyisiula, n f var. ling.
- ca càrric, n m var. ling.
- ca carris, n m var. ling.
- ca carrís, n m var. ling.
- ca carrissos, n m pl var. ling.
- ca carritx, n m var. ling.
- ca cenisos, n m pl var. ling.
- ca ciscla, n f var. ling.
- ca faies, n f pl var. ling.
- ca senyís, n m var. ling.
- nc Phragmites australis (Cav.) Trin.
- nc Arundo phragmites L. sin. compl.
- nc Phragmites communis Trin. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
-
1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyís, n m
- ca canya borda, n f sin. compl.
- ca canya-xiula, n f sin. compl.
- ca canyavera, n f sin. compl.
- ca canyeta, n f sin. compl.
- ca canyissa, n f sin. compl.
- ca canyot, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca senill, n m sin. compl.
- ca senís, n m sin. compl.
- ca canutella, n f alt. sin.
- ca canya d'aigua, n f alt. sin.
- ca canya d'escombres, n f alt. sin.
- ca canya-sisca, n f alt. sin.
- ca canya-xisca, n f alt. sin.
- ca canyella, n f alt. sin.
- ca canyet, n m alt. sin.
- ca canyissos, n m pl alt. sin.
- ca canyissot, n m alt. sin.
- ca canyiula, n f alt. sin.
- ca canyota, n f alt. sin.
- ca canyota de rec, n f alt. sin.
- ca càrritx, n m alt. sin.
- ca carritxera, n f alt. sin.
- ca falles, n f pl alt. sin.
- ca gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
- ca gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
- ca plomall (inflorescència), n m alt. sin.
- ca senilló, n m alt. sin.
- ca senissos, n m pl alt. sin.
- ca sisca, n f alt. sin.
- ca sisques, n f pl alt. sin.
- ca xisca, n f alt. sin.
- ca canijoni, n m var. ling.
- ca cannijòni, n m var. ling.
- ca canya xisca, n f var. ling.
- ca canya xiula, n f var. ling.
- ca canya-siula, n f var. ling.
- ca canyapita, n f var. ling.
- ca canyis, n m var. ling.
- ca canyisa, n f var. ling.
- ca canyisiula, n f var. ling.
- ca càrric, n m var. ling.
- ca carris, n m var. ling.
- ca carrís, n m var. ling.
- ca carrissos, n m pl var. ling.
- ca carritx, n m var. ling.
- ca cenisos, n m pl var. ling.
- ca ciscla, n f var. ling.
- ca faies, n f pl var. ling.
- ca senyís, n m var. ling.
- nc Phragmites australis (Cav.) Trin.
- nc Arundo phragmites L. sin. compl.
- nc Phragmites communis Trin. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
-
1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canya, n f
- ca canyer, n m sin. compl.
- ca canya comuna, n f alt. sin.
- ca canya de torrent, n f alt. sin.
- ca canya normal, n f alt. sin.
- ca canya vana, n f alt. sin.
- ca canya vera, n f alt. sin.
- ca canya-xiula, n f alt. sin.
- ca canyamel, n f alt. sin.
- ca canyavera, n f alt. sin.
- ca canyes, n f pl alt. sin.
- ca canyeta, n f alt. sin.
- ca canyí, n m alt. sin.
- ca gim (inflorescència), n m alt. sin.
- ca plomall (inflorescència), n m alt. sin.
- ca xim (inflorescència), n m var. ling.
- nc Arundo donax L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canya, n f
- ca canyer, n m sin. compl.
- ca canya comuna, n f alt. sin.
- ca canya de torrent, n f alt. sin.
- ca canya normal, n f alt. sin.
- ca canya vana, n f alt. sin.
- ca canya vera, n f alt. sin.
- ca canya-xiula, n f alt. sin.
- ca canyamel, n f alt. sin.
- ca canyavera, n f alt. sin.
- ca canyes, n f pl alt. sin.
- ca canyeta, n f alt. sin.
- ca canyí, n m alt. sin.
- ca gim (inflorescència), n m alt. sin.
- ca plomall (inflorescència), n m alt. sin.
- ca xim (inflorescència), n m var. ling.
- nc Arundo donax L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyeta d'or, n f
- ca herba del nuset, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca pixadora de primavera, n f alt. sin.
- ca ramell fet, n m alt. sin.
- ca vareta d'or, n f alt. sin.
- ca canyita de oro, n f var. ling.
- ca vareta de oro, n f var. ling.
- ca varita de oro, n f var. ling.
- nc Asperula cynanchica L. subsp. aristata (L. f.) Bég.
- nc Asperula aristata L. subsp. scabra (J. et C. Presl ex Lange) Nyman sin. compl.
<Botànica > rubiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyeta d'or, n f
- ca herba del nuset, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca pixadora de primavera, n f alt. sin.
- ca ramell fet, n m alt. sin.
- ca vareta d'or, n f alt. sin.
- ca canyita de oro, n f var. ling.
- ca vareta de oro, n f var. ling.
- ca varita de oro, n f var. ling.
- nc Asperula cynanchica L. subsp. aristata (L. f.) Bég.
- nc Asperula aristata L. subsp. scabra (J. et C. Presl ex Lange) Nyman sin. compl.
<Botànica > rubiàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca canyota, n f
- es sorgo
- fr herbe de Cuba
- fr sorgho
- en sorghum
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyota, n f
- ca canyot, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca canya dolça, n f alt. sin.
- ca canya-xiula, n f alt. sin.
- ca canyamussa, n f alt. sin.
- ca canyavera, n f alt. sin.
- ca canyet, n m alt. sin.
- ca canyoca, n f alt. sin.
- ca canyota d'Alep, n f alt. sin.
- ca dacsa esclafitonera, n f alt. sin.
- ca herba de canya, n f alt. sin.
- ca mill de canyota, n m alt. sin.
- ca sorgo, n m alt. sin.
- ca melloca, n f var. ling.
- nc Sorghum halepense (L.) Pers.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyota, n f
- ca canyot, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca canya dolça, n f alt. sin.
- ca canya-xiula, n f alt. sin.
- ca canyamussa, n f alt. sin.
- ca canyavera, n f alt. sin.
- ca canyet, n m alt. sin.
- ca canyoca, n f alt. sin.
- ca canyota d'Alep, n f alt. sin.
- ca dacsa esclafitonera, n f alt. sin.
- ca herba de canya, n f alt. sin.
- ca mill de canyota, n m alt. sin.
- ca sorgo, n m alt. sin.
- ca melloca, n f var. ling.
- nc Sorghum halepense (L.) Pers.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca canyota, n f
- es cañota
- es carrizo
- es hierba Johnson
- es maicillo
- es millaca
- es sorgo de Alepo
- fr herbe d'Alép
- fr herbe de Cuba
- fr herbe panaché
- fr hougue d'Alép
- fr sorgho d'Alép
- fr tomaquis
- en Aleppo grass
- en Arabian millet
- en Cuba grass
- en Johnson grass
- nc Sorghum halepense
<Botànica>
