Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cansat" dins totes les àrees temàtiques

baldriga ratllada baldriga ratllada

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  baldriga ratllada, n f
  • es  pardela canosa
  • fr  puffin leucomèle
  • en  streaked shearwater
  • de  Weißgesicht Sturmtaucher
  • nc  Calonectris leucomelas

<19.04 Procel·lariformes > Procel·làrids>

bandat bandat

<Ciències de la Terra > Geologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bandat, n m
  • es  bandeado
  • fr  rubanement
  • en  banding

<Ciències de la Terra > Geologia>

Definició
Successió alternant de làmines o nivells de composició química o mineralògica diferents observable en una roca, originada per uns processos sedimentaris, diagenètics, ignis, metamòrfics o deformacionals, i que destaca pel seu coloriment, granulositat, etc.
bandat bandat

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  bandat, n m
  • es  bandeado
  • es  efecto de bandeado
  • fr  effet de lignage
  • fr  effet rayure
  • fr  effet zèbre
  • en  striping
  • en  striping effect

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció>

Definició
Defecte d'una imatge consistent en l'aparició de diverses franges disposades horitzontalment o verticalment, causat per una radiometria desigual en les files o en les columnes de la imatge.
bandat bandat

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  bandat, n m
  • es  bandeado
  • en  image striping
  • en  striping sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definició
Defecte produït per una radiometria desigual en files o en columnes d'una imatge, cosa que provoca l'aparició de bandes regulars.

En sensors d'escaneig transversal apareix bandat horitzontal quan s'escaneja més d'una línia alhora i els detectors no estan igualment calibrats, o bé si en el camí d'anada i tornada del mirall hi ha algun canvi sobtat de radiometria (pas de sorra a aigua en la regió del VIS, per exemple).

En els sensors d'escaneig per línies es pot trobar bandat vertical si algun dels centenars o milers de detectors de la barreta estan calibrats de forma diferent de la dels seus veïns. El bandat sol ser especialment visible sobre superfícies homogènies (aigua) i quan la resolució radiomètrica és alta.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
bandat bandat

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  bandat, n m
  • es  bandeado
  • en  image striping
  • en  striping sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definició
Defecte produït per una radiometria desigual en files o en columnes d'una imatge, cosa que provoca l'aparició de bandes regulars.

En sensors d'escaneig transversal apareix bandat horitzontal quan s'escaneja més d'una línia alhora i els detectors no estan igualment calibrats, o bé si en el camí d'anada i tornada del mirall hi ha algun canvi sobtat de radiometria (pas de sorra a aigua en la regió del VIS, per exemple).

En els sensors d'escaneig per línies es pot trobar bandat vertical si algun dels centenars o milers de detectors de la barreta estan calibrats de forma diferent de la dels seus veïns. El bandat sol ser especialment visible sobre superfícies homogènies (aigua) i quan la resolució radiomètrica és alta.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
bandat bandat

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  bandat, n m
  • es  bandeado
  • en  image striping
  • en  striping sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definició
Defecte produït per una radiometria desigual en files o en columnes d'una imatge, cosa que provoca l'aparició de bandes regulars.

En sensors d'escaneig transversal apareix bandat horitzontal quan s'escaneja més d'una línia alhora i els detectors no estan igualment calibrats, o bé si en el camí d'anada i tornada del mirall hi ha algun canvi sobtat de radiometria (pas de sorra a aigua en la regió del VIS, per exemple).

En els sensors d'escaneig per línies es pot trobar bandat vertical si algun dels centenars o milers de detectors de la barreta estan calibrats de forma diferent de la dels seus veïns. El bandat sol ser especialment visible sobre superfícies homogènies (aigua) i quan la resolució radiomètrica és alta.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
cànem cànem

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cànem, n m
  • ca  cànems, n m pl alt. sin.
  • ca  clarell, n m alt. sin.
  • ca  fembril (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  cànam, n m var. ling.
  • ca  cànapa, n f var. ling.
  • ca  cànim, n m var. ling.
  • ca  cano, n m var. ling.
  • ca  cànyam, n m var. ling.
  • ca  canyamera, n f var. ling.
  • ca  cànyem, n m var. ling.
  • ca  cànyom, n m var. ling.
  • ca  cànyum, n m var. ling.
  • nc  Cannabis sativa L.
  • nc  Cannabis chinensis Delile var. ling.

<Botànica > cannabàcies>

Nota

  • La denominació clarell s'aplica més estrictament al "cànem de segona qualitat" (DIEC2).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cànem, n m
  • ca  cànems, n m pl alt. sin.
  • ca  clarell, n m alt. sin.
  • ca  fembril (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  cànam, n m var. ling.
  • ca  cànapa, n f var. ling.
  • ca  cànim, n m var. ling.
  • ca  cano, n m var. ling.
  • ca  cànyam, n m var. ling.
  • ca  canyamera, n f var. ling.
  • ca  cànyem, n m var. ling.
  • ca  cànyom, n m var. ling.
  • ca  cànyum, n m var. ling.
  • nc  Cannabis sativa L.
  • nc  Cannabis chinensis Delile var. ling.

<Botànica > cannabàcies>

Nota

  • La denominació clarell s'aplica més estrictament al "cànem de segona qualitat" (DIEC2).
càntar càntar

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  càntar, n m
  • es  cántaro
  • es  cantharos
  • en  kantharos

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició
Copa de terrissa amb dues nanses verticals llargues que sobresurten de la vora.
càntar càntar

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  càntar, n m
  • es  cántaro
  • es  cántharos
  • es  kántharos
  • en  cantharus
  • en  kantharos

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Ceràmica>

Definició
Copa grega de ceràmica amb dues nanses verticals llargues que sobresurten de la vora.