Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cant" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI dron, drone, vehicle aeri no tripulat o UAV? 0 CRITERI dron, drone, vehicle aeri no tripulat o UAV?

<Transports>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI dron, drone, vehicle aeri no tripulat o UAV?
  • es  dron, n m
  • es  vehículo aéreo no tripulado, n m
  • es  UAV, n m sigla
  • es  VANT, n m sigla
  • fr  drone, n m
  • fr  véhicule aérien sans pilote, n m
  • fr  UAV, n m sigla
  • it  aeromobile a pilotaggio remoto, n m
  • it  drone, n m
  • it  velivolo non pilotato, n m
  • it  APR, n m sigla
  • it  UAV, n m sigla
  • en  drone, n
  • en  unmanned aerial vehicle, n
  • en  UAV, n sigla

<Transports > Transport aeri>

Definició
Tant dron, com vehicle aeri no tripulat, com UAV (tots tres, noms masculins) es consideren formes adequades; en canvi, es considera menys adequada en català la forma *drone (escrita en rodona o en cursiva), inicialment proposada pel TERMCAT.

Els motius que han portat el Consell Supervisor del TERMCAT a triar aquestes formes són els següents:

- Pel que fa a dron (forma normalitzada pel Consell Supervisor; el plural és drons):
(1) El manlleu anglès drone (originat en el mot de la llengua general drone, 'borinot') té una amplíssima extensió d'ús en català i en les llengües estudiades, amb modificacions a la grafia o sense.
(2) Dron és una adaptació a la grafia i la pronúncia catalanes del manlleu anglès drone, que segueix la tendència del català a adaptar els manlleus d'ús més general, sobretot quan l'adaptació no implica grans canvis gràfics.
(3) La grafia adaptada es documenta abundantment en textos escrits en català (al costat de drone).
(4) Els especialistes consultats donen suport a l'adaptació.
(5) En castellà i en italià també s'ha fet una adaptació: en castellà, sg. dron - pl. drones (el plural segueix les regles de formació pròpies); en italià, sg. drone - pl. droni (el singular es pronuncia [dróne], d'acord amb les regles de l'italià, i el plural segueix les regles de formació pròpies).

- Pel que fa a vehicle aeri no tripulat (forma també normalitzada pel Consell Supervisor):
(1) És una forma descriptiva del significat.
(2) Té força utilització en català, sobretot en dominis d'especialitat.
(3) Es documenten formes anàlogues en anglès i en les llengües estudiades.
(4) Alguns especialistes la prefereixen a dron/drone.

- Pel que fa a UAV (forma també normalitzada pel Consell Supervisor):
(1) És la sigla corresponent a la denominació anglesa unmanned aerial vehicle ('vehicle aeri no tripulat').
(2) És, amb diferència, la sigla més utilitzada en català.
(3) Té l'aval dels especialistes.
(4) S'utilitza en totes les llengües estudiades.

En canvi, *drone (forma proposada en un principi pel TERMCAT) té els inconvenients següents, derivats de la seva incorporació a la llengua general:
(1) No segueix la tendència del català a adaptar manlleus molt coneguts, sobretot quan la intervenció gràfica és petita.
(2) No segueix la tendència de llengües pròximes, que han adaptat la forma (és el cas del castellà i de l'italia; pel que fa al francès, l'adaptació és innecessària perquè la grafia original ja s'ajusta a la pronúncia francesa).

Un dron, o un vehicle aeri no tripulat o un UAV, és una aeronau no tripulada i reutilitzable, de qualsevol mida i qualsevol forma, que és dirigida remotament des de terra o que funciona amb un cert grau d'autonomia.

Nota

  • 1. Podeu consultar la fitxa completa de dron (amb els sinònims vehicle aeri no tripulat i UAV) al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Núvols i drons, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/nuvols-i-drons).
  • 2. Per a ampliar la informació sobre el tractament dels manlleus, podeu consultar la fitxa CRITERI Creació de denominacions.
0 CRITERI dron, drone, vehicle aeri no tripulat o UAV? 0 CRITERI dron, drone, vehicle aeri no tripulat o UAV?

<Protecció civil. Defensa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI dron, drone, vehicle aeri no tripulat o UAV?
  • es  dron, n m
  • es  vehículo aéreo no tripulado, n m
  • es  UAV, n m sigla
  • es  VANT, n m sigla
  • fr  drone, n m
  • fr  véhicule aérien sans pilote, n m
  • fr  UAV, n m sigla
  • it  aeromobile a pilotaggio remoto, n m
  • it  drone, n m
  • it  velivolo non pilotato, n m
  • it  APR, n m sigla
  • it  UAV, n m sigla
  • en  drone, n
  • en  unmanned aerial vehicle, n
  • en  UAV, n sigla

<Protecció civil. Defensa > Defensa>

Definició
Tant dron, com vehicle aeri no tripulat, com UAV (tots tres, noms masculins) es consideren formes adequades; en canvi, es considera menys adequada en català la forma *drone (escrita en rodona o en cursiva), inicialment proposada pel TERMCAT.

Els motius que han portat el Consell Supervisor del TERMCAT a triar aquestes formes són els següents:

- Pel que fa a dron (forma normalitzada pel Consell Supervisor; el plural és drons):
(1) El manlleu anglès drone (originat en el mot de la llengua general drone, 'borinot') té una amplíssima extensió d'ús en català i en les llengües estudiades, amb modificacions a la grafia o sense.
(2) Dron és una adaptació a la grafia i la pronúncia catalanes del manlleu anglès drone, que segueix la tendència del català a adaptar els manlleus d'ús més general, sobretot quan l'adaptació no implica grans canvis gràfics.
(3) La grafia adaptada es documenta abundantment en textos escrits en català (al costat de drone).
(4) Els especialistes consultats donen suport a l'adaptació.
(5) En castellà i en italià també s'ha fet una adaptació: en castellà, sg. dron - pl. drones (el plural segueix les regles de formació pròpies); en italià, sg. drone - pl. droni (el singular es pronuncia [dróne], d'acord amb les regles de l'italià, i el plural segueix les regles de formació pròpies).

- Pel que fa a vehicle aeri no tripulat (forma també normalitzada pel Consell Supervisor):
(1) És una forma descriptiva del significat.
(2) Té força utilització en català, sobretot en dominis d'especialitat.
(3) Es documenten formes anàlogues en anglès i en les llengües estudiades.
(4) Alguns especialistes la prefereixen a dron/drone.

- Pel que fa a UAV (forma també normalitzada pel Consell Supervisor):
(1) És la sigla corresponent a la denominació anglesa unmanned aerial vehicle ('vehicle aeri no tripulat').
(2) És, amb diferència, la sigla més utilitzada en català.
(3) Té l'aval dels especialistes.
(4) S'utilitza en totes les llengües estudiades.

En canvi, *drone (forma proposada en un principi pel TERMCAT) té els inconvenients següents, derivats de la seva incorporació a la llengua general:
(1) No segueix la tendència del català a adaptar manlleus molt coneguts, sobretot quan la intervenció gràfica és petita.
(2) No segueix la tendència de llengües pròximes, que han adaptat la forma (és el cas del castellà i de l'italia; pel que fa al francès, l'adaptació és innecessària perquè la grafia original ja s'ajusta a la pronúncia francesa).

Un dron, o un vehicle aeri no tripulat o un UAV, és una aeronau no tripulada i reutilitzable, de qualsevol mida i qualsevol forma, que és dirigida remotament des de terra o que funciona amb un cert grau d'autonomia.

Nota

  • 1. Podeu consultar la fitxa completa de dron (amb els sinònims vehicle aeri no tripulat i UAV) al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Núvols i drons, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/nuvols-i-drons).
  • 2. Per a ampliar la informació sobre el tractament dels manlleus, podeu consultar la fitxa CRITERI Creació de denominacions.
ànega ànega

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  ànega, n f
  • ca  àneda, n f sin. compl.
  • ca  ànnera, n f sin. compl.
  • ca  tirona, n f sin. compl.
  • es  pata
  • fr  cane
  • en  drake

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Femella de l'ànec que s'explota pels ous, la carn i les plomes.
ànega ànega

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  ànega, n f
  • ca  àneda, n f sin. compl.
  • ca  ànnera, n f sin. compl.
  • ca  tirona, n f sin. compl.
  • es  pata
  • fr  cane
  • en  drake

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Femella de l'ànec que s'explota pels ous, la carn i les plomes.
acant acant

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  acant, n m
  • es  acanto
  • en  acanthus

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Escultura>, <Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Element decoratiu que imita la fulla d'acant i que s'aplica principalment als capitells corinti i compost.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acant, n m
  • ca  cànem de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  carnera, n f sin. compl.
  • ca  geganta, n f sin. compl.
  • ca  herba carnera, n f sin. compl.
  • ca  ala d'àngel, n f alt. sin.
  • ca  ales d'àngel, n f pl alt. sin.
  • ca  bledera borda, n f alt. sin.
  • ca  branca medicinal, n f alt. sin.
  • ca  branca ursina, n f alt. sin.
  • ca  cànem de bruixes, n m alt. sin.
  • ca  carnera dolça, n f alt. sin.
  • ca  fulla de canal, n f alt. sin.
  • ca  herba de les plagues, n f alt. sin.
  • ca  herba gegant, n f alt. sin.
  • ca  cànema de bruixa, n f var. ling.
  • ca  carquera, n f var. ling.
  • ca  herba geganta, n f var. ling.
  • nc  Acanthus mollis L.

<Botànica > acantàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acant, n m
  • ca  cànem de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  carnera, n f sin. compl.
  • ca  geganta, n f sin. compl.
  • ca  herba carnera, n f sin. compl.
  • ca  ala d'àngel, n f alt. sin.
  • ca  ales d'àngel, n f pl alt. sin.
  • ca  bledera borda, n f alt. sin.
  • ca  branca medicinal, n f alt. sin.
  • ca  branca ursina, n f alt. sin.
  • ca  cànem de bruixes, n m alt. sin.
  • ca  carnera dolça, n f alt. sin.
  • ca  fulla de canal, n f alt. sin.
  • ca  herba de les plagues, n f alt. sin.
  • ca  herba gegant, n f alt. sin.
  • ca  cànema de bruixa, n f var. ling.
  • ca  carquera, n f var. ling.
  • ca  herba geganta, n f var. ling.
  • nc  Acanthus mollis L.

<Botànica > acantàcies>

acant acant

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acant, n m
  • ca  carnera, n f sin. compl.
  • es  acanto, n m
  • fr  acanthe à feuilles molles, n f
  • fr  acanthe molle, n f
  • nc  Acanthus mollis

<Enginyeria forestal>

acant acant

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  acant, n m
  • es  hoja de acanto, n f
  • es  acanto, n m sin. compl.
  • fr  acanthe, n m
  • fr  feuille d'acanthe, n f
  • eu  akanto, n
  • eu  akanto-hosto, n
  • eu  molorrika, n

<Fusteria > Construccions>, <Fusteria > Mobles>

bàscula alemanya bàscula alemanya

<Esport > Gimnàstica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gimnàstica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 140 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 5)
ISBN 84-7739-219-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bàscula alemanya, n f
  • ca  ballesta alemanya, n f sin. compl.
  • es  ballestón alemán
  • fr  bascule allemande
  • fr  bascule progression
  • en  cast
  • en  Schwabenkippe

<Esport > Gimnàstica>

Definició
Element executat a les paral·leles que consisteix a fer una bàscula amb una deixada.