Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cantadissa" dins totes les àrees temàtiques

canabassa canabassa

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  canabassa, n f
  • ca  cànem bord, n m sin. compl.
  • ca  herba de talls, n f sin. compl.
  • ca  lladracà, n m sin. compl.
  • nc  Eupatorium cannabium

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 60 a 200 cm d'alçada, pròpia de llocs humits i vores de riu de Catalunya i del País Valencià. Les summitats florides, fulles i arrels han estat emprades com a diürètiques, diaforètiques, estomàquiques i tòniques. Com a ús extern, també estan usades contra les erupcions cutànies.
candalissa candalissa

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  candalissa, n f

<Navegació tradicional>

Definició
En una embarcació, cap penjat a un pal o col·locat horitzontalment entre dos pals que duu amarrat un aparell per elevar càrregues molt pesants.
candalissa candalissa

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  candalissa, n f

<Navegació tradicional>

Definició
Cap que va cosit a la ralinga de la baluma de les cangrees de cortina i que passa per uns bossells cosits a la mitjania de cada terç de la verga, i d'aquests, mitjançant d'altres, a coberta, al peu del pal.
cantàrida cantàrida

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cantàrida
  • es  abadejo
  • es  cantárida
  • es  mosca española

<Zoologia > Insectes>

Definició
Insecte coleòpter d'un verd brillant que, sec i polvoritzat, s'usa com a vesicatori.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cantàrida, n f
  • ca  mosca d'Espanya, n f sin. compl.

<Homeopatia>

Definició
Insecte coleòpter (Lytta vesicatoria) de la família dels melòidids, d'uns 2 cm de llargada, de color verd brillant. És anomenada també mosca d'Espanya o mosca russa. Les cantàrides són emprades en farmàcia, reduïdes a pólvores, ungüent, etc, a causa de llur acció rubefaent. La tintura de cantàrida, preparada per percolació amb alcohol de 70°, té acció vesicant o revulsiva, i ha estat usada com a estimulant del creixement dels cabells i també com a afrodisíac.
cantarilla [es] cantarilla [es]

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cantarilla [es], n f
  • en  cantarilla, n

<Art i arquitectura>

Definició
Pitxell o gerra que es troba a Espanya i Llatinoamèrica, de ceràmica, metall o altre material, sovint amb nanses, amb la boca estreta i peu.

Nota

  • S'empra majoritàriament per a emmagatzemar líquids. En són exemples els atuells metàl·lics octagonals del Perú.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyís, n m
  • ca  canya borda, n f sin. compl.
  • ca  canya-xiula, n f sin. compl.
  • ca  canyavera, n f sin. compl.
  • ca  canyeta, n f sin. compl.
  • ca  canyissa, n f sin. compl.
  • ca  canyot, n m sin. compl.
  • ca  milloca, n f sin. compl.
  • ca  senill, n m sin. compl.
  • ca  senís, n m sin. compl.
  • ca  canutella, n f alt. sin.
  • ca  canya d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  canya d'escombres, n f alt. sin.
  • ca  canya-sisca, n f alt. sin.
  • ca  canya-xisca, n f alt. sin.
  • ca  canyella, n f alt. sin.
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  canyissos, n m pl alt. sin.
  • ca  canyissot, n m alt. sin.
  • ca  canyiula, n f alt. sin.
  • ca  canyota, n f alt. sin.
  • ca  canyota de rec, n f alt. sin.
  • ca  càrritx, n m alt. sin.
  • ca  carritxera, n f alt. sin.
  • ca  falles, n f pl alt. sin.
  • ca  gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  plomall (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  senilló, n m alt. sin.
  • ca  senissos, n m pl alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  sisques, n f pl alt. sin.
  • ca  xisca, n f alt. sin.
  • ca  canijoni, n m var. ling.
  • ca  cannijòni, n m var. ling.
  • ca  canya xisca, n f var. ling.
  • ca  canya xiula, n f var. ling.
  • ca  canya-siula, n f var. ling.
  • ca  canyapita, n f var. ling.
  • ca  canyis, n m var. ling.
  • ca  canyisa, n f var. ling.
  • ca  canyisiula, n f var. ling.
  • ca  càrric, n m var. ling.
  • ca  carris, n m var. ling.
  • ca  carrís, n m var. ling.
  • ca  carrissos, n m pl var. ling.
  • ca  carritx, n m var. ling.
  • ca  cenisos, n m pl var. ling.
  • ca  ciscla, n f var. ling.
  • ca  faies, n f pl var. ling.
  • ca  senyís, n m var. ling.
  • nc  Phragmites australis (Cav.) Trin.
  • nc  Arundo phragmites L. sin. compl.
  • nc  Phragmites communis Trin. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • 1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
    2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.
canyís canyís

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyís, n m
  • ca  canya borda, n f sin. compl.
  • ca  canya-xiula, n f sin. compl.
  • ca  canyavera, n f sin. compl.
  • ca  canyeta, n f sin. compl.
  • ca  canyissa, n f sin. compl.
  • ca  canyot, n m sin. compl.
  • ca  milloca, n f sin. compl.
  • ca  senill, n m sin. compl.
  • ca  senís, n m sin. compl.
  • ca  canutella, n f alt. sin.
  • ca  canya d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  canya d'escombres, n f alt. sin.
  • ca  canya-sisca, n f alt. sin.
  • ca  canya-xisca, n f alt. sin.
  • ca  canyella, n f alt. sin.
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  canyissos, n m pl alt. sin.
  • ca  canyissot, n m alt. sin.
  • ca  canyiula, n f alt. sin.
  • ca  canyota, n f alt. sin.
  • ca  canyota de rec, n f alt. sin.
  • ca  càrritx, n m alt. sin.
  • ca  carritxera, n f alt. sin.
  • ca  falles, n f pl alt. sin.
  • ca  gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  plomall (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  senilló, n m alt. sin.
  • ca  senissos, n m pl alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  sisques, n f pl alt. sin.
  • ca  xisca, n f alt. sin.
  • ca  canijoni, n m var. ling.
  • ca  cannijòni, n m var. ling.
  • ca  canya xisca, n f var. ling.
  • ca  canya xiula, n f var. ling.
  • ca  canya-siula, n f var. ling.
  • ca  canyapita, n f var. ling.
  • ca  canyis, n m var. ling.
  • ca  canyisa, n f var. ling.
  • ca  canyisiula, n f var. ling.
  • ca  càrric, n m var. ling.
  • ca  carris, n m var. ling.
  • ca  carrís, n m var. ling.
  • ca  carrissos, n m pl var. ling.
  • ca  carritx, n m var. ling.
  • ca  cenisos, n m pl var. ling.
  • ca  ciscla, n f var. ling.
  • ca  faies, n f pl var. ling.
  • ca  senyís, n m var. ling.
  • nc  Phragmites australis (Cav.) Trin.
  • nc  Arundo phragmites L. sin. compl.
  • nc  Phragmites communis Trin. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • 1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
    2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.
canyota canyota

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyota, n f
  • ca  canyot, n m sin. compl.
  • ca  milloca, n f sin. compl.
  • ca  canya dolça, n f alt. sin.
  • ca  canya-xiula, n f alt. sin.
  • ca  canyamussa, n f alt. sin.
  • ca  canyavera, n f alt. sin.
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  canyoca, n f alt. sin.
  • ca  canyota d'Alep, n f alt. sin.
  • ca  dacsa esclafitonera, n f alt. sin.
  • ca  herba de canya, n f alt. sin.
  • ca  mill de canyota, n m alt. sin.
  • ca  sorgo, n m alt. sin.
  • ca  melloca, n f var. ling.
  • nc  Sorghum halepense (L.) Pers.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyota, n f
  • ca  canyot, n m sin. compl.
  • ca  milloca, n f sin. compl.
  • ca  canya dolça, n f alt. sin.
  • ca  canya-xiula, n f alt. sin.
  • ca  canyamussa, n f alt. sin.
  • ca  canyavera, n f alt. sin.
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  canyoca, n f alt. sin.
  • ca  canyota d'Alep, n f alt. sin.
  • ca  dacsa esclafitonera, n f alt. sin.
  • ca  herba de canya, n f alt. sin.
  • ca  mill de canyota, n m alt. sin.
  • ca  sorgo, n m alt. sin.
  • ca  melloca, n f var. ling.
  • nc  Sorghum halepense (L.) Pers.

<Botànica > gramínies / poàcies>