Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cantera" dins totes les àrees temàtiques

butxaca cartera butxaca cartera

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  butxaca cartera, n f
  • es  bolsillo con tapa

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Butxaca de la qual només es veu la tapa.
càntir càntir

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  càntir, n m
  • ca  cànter, n m sin. compl.
  • es  botijo
  • en  earthenware jug
  • en  earthenware pitcher

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició
Recipient de terrissa més ample de dalt que de la base, amb una sola nansa a la part superior central, un broc per a omplir-lo i un galet.
càntir càntir

<Equipament de la llar>, <Utillatge de cuina>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  càntir, n m
  • ca  cànter, n m sin. compl.
  • ca  canterella, n f sin. compl.
  • ca  selló, n m sin. compl.
  • es  botijo, n m
  • fr  cruche, n f
  • fr  gargoulette, n f

<Equipament de la llar>, <Utillatge de cuina>

Definició
Atuell portàtil per a posar-hi aigua o altres líquids, de terrissa, de vidre o de metall, habitualment amb ansa, broc i galet.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  càntir, n m
  • ca  cànter, n m sin. compl.
  • es  cántaro

<Dret mercantil>

Definició
Recipient de terrissa, de metall o de vidre emprat per a mesurar vi i oli, propi de Tortosa i de certes comarques lleidatanes i tarragonines.

Nota

  • Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càrritx, n m
  • ca  carç, n m sin. compl.
  • ca  carcera, n f sin. compl.
  • ca  carritxera, n f sin. compl.
  • ca  faió, n m sin. compl.
  • ca  carços, n m pl alt. sin.
  • ca  escarcillons (inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  fenassa, n f alt. sin.
  • ca  xirca, n f alt. sin.
  • ca  carsos, n m pl var. ling.
  • nc  Ampelodesmos mauritanica (Poir.) T. Durand et Schinz
  • nc  Ampelodesmos tenax Link var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

càrritx càrritx

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càrritx, n m
  • ca  carç, n m sin. compl.
  • ca  carcera, n f sin. compl.
  • ca  carritxera, n f sin. compl.
  • ca  faió, n m sin. compl.
  • ca  carços, n m pl alt. sin.
  • ca  escarcillons (inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  fenassa, n f alt. sin.
  • ca  xirca, n f alt. sin.
  • ca  carsos, n m pl var. ling.
  • nc  Ampelodesmos mauritanica (Poir.) T. Durand et Schinz
  • nc  Ampelodesmos tenax Link var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

candelera candelera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  candelera, n f
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • ca  salvió, n m sin. compl.
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  blenera, n f alt. sin.
  • ca  blens de frare, n m pl alt. sin.
  • ca  cerruda, n f alt. sin.
  • ca  clavellet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  clavellinera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  coa de gat, n f alt. sin.
  • ca  cresolera, n f alt. sin.
  • ca  cua de gat, n f alt. sin.
  • ca  gresolera de camí, n f alt. sin.
  • ca  gresolera groga, n f alt. sin.
  • ca  herba blenera, n f alt. sin.
  • ca  herba caragolera, n f alt. sin.
  • ca  herba cargolera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la inflamació, n f alt. sin.
  • ca  herba santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta blanqueta, n f alt. sin.
  • ca  matablat, n m alt. sin.
  • ca  orella de conill, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de llebre, n f alt. sin.
  • ca  repalassa borda, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia borda, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de bosc, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia groga, n f alt. sin.
  • ca  salvió blener, n m alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  trencapedres, n f alt. sin.
  • ca  urinària, n f alt. sin.
  • ca  canelera, n f var. ling.
  • ca  rabet de gat, n m var. ling.
  • ca  rabet de gat bord, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat blanc, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat bord, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat mascle, n m var. ling.
  • ca  rabo de llop, n m var. ling.
  • nc  Phlomis lychnitis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  candelera, n f
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • ca  salvió, n m sin. compl.
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  blenera, n f alt. sin.
  • ca  blens de frare, n m pl alt. sin.
  • ca  cerruda, n f alt. sin.
  • ca  clavellet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  clavellinera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  coa de gat, n f alt. sin.
  • ca  cresolera, n f alt. sin.
  • ca  cua de gat, n f alt. sin.
  • ca  gresolera de camí, n f alt. sin.
  • ca  gresolera groga, n f alt. sin.
  • ca  herba blenera, n f alt. sin.
  • ca  herba caragolera, n f alt. sin.
  • ca  herba cargolera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la inflamació, n f alt. sin.
  • ca  herba santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta blanqueta, n f alt. sin.
  • ca  matablat, n m alt. sin.
  • ca  orella de conill, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de llebre, n f alt. sin.
  • ca  repalassa borda, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia borda, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de bosc, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia groga, n f alt. sin.
  • ca  salvió blener, n m alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  trencapedres, n f alt. sin.
  • ca  urinària, n f alt. sin.
  • ca  canelera, n f var. ling.
  • ca  rabet de gat, n m var. ling.
  • ca  rabet de gat bord, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat blanc, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat bord, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat mascle, n m var. ling.
  • ca  rabo de llop, n m var. ling.
  • nc  Phlomis lychnitis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

canera canera

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  canera, n f
  • es  perrera
  • en  kennel

<Policia > Infraestructura > Dependències>

Definició
Dependència coberta on s'allotgen els gossos policia que pertanyen a un cos policial.
canoer -a canoer -a

<Transports > Transport marítim>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  canoer -a, n m, f
  • es  canoero

<Transports > Transport marítim>

Definició
Persona que tripula una canoa.