Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "canviar" dins totes les àrees temàtiques
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acció canviària, n f
- es acción cambiaria, n f
<Dret mercantil>
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acció canviària, n f
- es acción cambiaria
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La Llei canviària i del xec (LCX) li atorga dos tipus d'accions: les canviàries i les causals. Les accions canviàries es poden exercir contra els obligats canviaris, mentre que l'acció causal, que deriva de les relacions jurídiques subjacents, només es pot exercir contra la persona que estigui vinculada a la part tenidora per la relació jurídica que ha estat la causa de l'emissió de la lletra o d'una altra declaració canviària.
Quan es perden les accions canviàries i l'acció causal, es pot exercir l'acció d'enriquiment injust (art. 65). Les accions canviàries en sentit estricte poden ser de dues menes: a) directa, contra l'acceptant o els seus avalistes; i b) de regrés, contra qualsevol altre obligat canviari. Hem de recordar que tots els obligats canviaris responen solidàriament enfront de la part tenidora (art. 57).
La part tenidora de la lletra insatisfeta es pot dirigir contra qualsevol part obligada canviària, individualment o col·lectivament, sense necessitat de seguir l'ordre que hagi fet la seva declaració canviària. Per tant, si es vol es pot exercir l'acció directa contra l'acceptant o els seus avalistes conjuntament amb l'acció de regrés contra els altres obligats canviaris. L'acció directa es pot exercir en el cas de manca de pagament voluntari contra l'acceptant i els seus avalistes. L'acceptant és l'obligat principal al pagament de la lletra sense necessitat d'aixecament del protest o d'obtenció de la declaració equivalent. L'acció directa no es perjudica encara que la part tenidora de la lletra no l'hagi presentat al cobrament en la data del venciment. El termini de prescripció per a poder exercir l'acció és de tres anys, que es compta a partir del venciment de la lletra (art. 88, paràgraf primer).
L'acció de regrés pretén el pagament de la lletra, els interessos produïts per l'endarreriment en el pagament, i les despeses produïdes per la manca de pagament. En el cas que hi hagi més d'un acceptant, la LCX exigeix que abans de procedir contra un acceptant per manca de pagament, es presenti als altres acceptants, i només en el cas que es neguin a pagar es pot exercir contra ells l'acció de regrés (art. 44).
Tots els acceptants responen de manera solidària (art. 57, paràgraf primer). Els avalistes de l'acceptant responen igual que aquest últim i, per tant, estan sotmesos a l'acció directa. Pel que fa a l'acció de regrés, en canvi, la part tenidora de la lletra també pot exercir l'acció de regrés contra els altres obligats canviaris.
Per a poder exercir l'acció, a més de la manca de pagament o d'acceptació, cal l'aixecament del protest per falta de pagament o bé d'acceptació. La part tenidora pot exercir l'acció de regrés contra la part lliurada, els endossants i els altres obligats canviaris, quan no s'hagi fet el pagament (art. 50, paràgraf primer). També es pot exercir l'acció de regrés abans del venciment en els casos que assenyala la Llei (art. 50, paràgraf segon), és a dir, quan s'hagi denegat totalment o parcialment l'acceptació; quan la part lliurada, sigui acceptant o no, s'hagi declarat en concurs o no se n'hagin pogut embargar els béns; o quan la part lliuradora d'una lletra, en la qual estigui prohibida la presentació a l'acceptació, estigui declarada en concurs. Si bé en aquests casos l'acció de regrés es pot exercir abans del venciment, la llei en els casos segon i tercer autoritza que els demandats puguin obtenir del jutge un termini per al pagament que no pot sobrepassar el dia del venciment de la lletra (art. 50, paràgraf tercer). La llei també exigeix un requisit formal per a l'exercici de l'acció de regrés, l'aixecament del protest, que té com a finalitat que la lletra no s'ha acceptat o no s'ha pagat el dia del venciment.
El protest és un acte notarial que comença amb l'aixecament d'un acta notarial que s'ha de comunicar a la part lliurada perquè accepti o pagui la lletra, que roman en poder del notari. La part lliurada pot acceptar o pagar la lletra fins a les catorze hores del dia hàbil següent a la notificació. Si accepta o paga la lletra, el notari li lliurarà i cancel·larà el protest. Si la part lliurada ni accepta ni paga la lletra, el notari la retornarà a la part tenidora, que ha de comunicar la falta d'acceptació o de pagament als obligats en via de regrés. La llei regula els terminis del protest en els articles 52 i següents. L'article 51, paràgraf segon, manifesta que la declaració que consti en la lletra firmada i datada per la persona lliurada de la falta d'acceptació o de pagament produeix els mateixos efectes que el protest. Les declaracions s'han de fer respectant els mateixos terminis que la llei fixa per al protest. La clàusula «sense despeses» o «sense protest», escrites en la lletra, dispensa la part tenidora de la necessitat d'aixecar el protest o d'obtenir la de declaració equivalent per falta d'acceptació o pagament. (art. 56, paràgraf primer, i 63). Si la clàusula és introduïda per la part lliuradora, produeix efectes en relació amb tots els firmants. Si qui la introdueix és una persona endossant o avaladora, només produeix efectes en relació amb qui l'hagi inserit. La llei estableix la pèrdua de l'acció de regrés contra els endossants, la lliurada i altres obligats canviaris, quan la lletra girada a la vista o a un termini des de la vista no s'hagi presentat dins el termini, quan no s'ha aixecat el protest o no s'ha fet la declaració equivalent, per manca d'acceptació o bé de pagament, quan la lletra no s'ha presentat al pagament dins el termini, en cas que sigui sense despeses; i quan cal l'acceptació i no s'ha presentat al pagament dins el termini.
La LCX obliga la part tenidora de la lletra a notificar a la part endossant i a la part lliuradora la manca d'acceptació o de pagament de la lletra. La part endossant que ha rebut la notificació l'ha de transmetre, al seu torn, a la part endossant i així successivament fins a arribar a la part lliuradora. La part tenidora ha de fer la comunicació en un termini de vuit dies hàbils, que es conten a partir del dia següent a la data del protest notarial o de la declaració equivalent. Els endossants han de fer la comunicació dins els dos dies hàbils següents a la data en què hagin rebut la notificació. La falta de comunicació no afecta la possibilitat d'exercir l'acció canviària en via de regrés, però hi podria haver un cas de responsabilitat extracanviària pels danys i perjudicis que la falta de comunicació hagi provocat. La indemnització, però, no pot superar l'import de la lletra de canvi (art. 55, últim paràgraf).
Els articles 58 i 59 de la LCX fixen la quantitat que es pot reclamar exercint l'acció de regrés, i fan una distinció entre si la persona que reclama és la part tenidora de la lletra o bé un altre obligat canviari que ja l'ha pagada. Si la persona que exerceix l'acció és la part tenidora, pot reclamar l'import de la lletra, els interessos legals a partir del venciment i les altres despeses, inclosos el protest i les comunicacions. En el cas que sigui una persona obligada canviària que ja ha satisfet l'import de la lletra el que exerceix l'acció, pot reclamar a les persones que van firmar la lletra abans que ell la quantitat íntegra que hagi pagat, els interessos legals a partir de la data del pagament i totes les despeses que hagi tingut. En els casos d'accions extracanviàries, la part tenidora de la lletra pot exercir, en determinats casos, les anomenades accions extracanviàries, dirigides també a obtenir el pagament de la lletra.
En aquest sentit, l'acció causal és la que correspon a la part tenidora de la lletra sobre la base del negoci originari que va donar lloc a l'emissió de la lletra, o bé d'una altra declaració canviària. La part tenidora de la lletra pot tenir una acció canviària i l'acció causal contra una determinada persona obligada canviària. Però seria injust que la prat tenidora pogués exercir dues accions contra una determinada obligada canviària. L'article 1170 del Codi civil espanyol, després d'afirmar que el lliurament de la lletra no produeix els efectes del pagament fins al moment en què es faci efectiu, assenyala que, mentrestant, l'acció derivada de l'obligació primitiva queda en suspens. Per tant, les dues accions no es poden exercir simultàniament. En una mateixa demanda es poden exercir subsidiàriament, de manera que es condemni a pagar a la part debitora com a obligada canviària i si aquesta acció no prospera sigui condemnada a pagar basant-se en el negoci causal.
Encara en el marc de les accions extracanviàries, l'acció d'enriquiment representa una acció residual que només es pot exercir en el cas que la part tenidora hagi perdut l'acció canviària contra tots els obligats i tampoc no pugui exercir l'acció causal. La part tenidora pot requerir l'acció contra la part lliuradora, l'endossant o l'acceptant per a exigir la quantitat que s'hagin enriquit injustament com a conseqüència de l'extinció de l'obligació canviària deguda al perjudici de la lletra (art. 65 LCX). L'article 88 de la LCX fixa diferents terminis per a la prescripció de les accions. Així, les accions contra l'acceptant prescriuen al cap de tres anys a partir del venciment de la lletra. Les accions de la part tenidora contra els endossants i la part lliuradora prescriuen passat un any, comptat a partir de la data del protest o de la declaració equivalent o del venciment si la lletra era «sense despeses». Les accions d'uns endossants contra els altres prescriuen un cop han passat sis mesos, que es compten des de la data del pagament de la lletra per part de l'endossant.
L'acció d'enriquiment prescriu a partir del moment d'extinció de l'acció canviària (art. 65 LCX). En vista de la reclamació que pot formular la part tenidora insatisfeta de la lletra contra els obligats canviaris, la llei limita els motius de defensa dels obligats canviaris, als quals es reclama el pagament, però això no significa que hi hagi una absència total de motius d'oposició de la part demandada.La LCX limita el nombre excepcions, l'article 67 disposa que davant l'exercici d'una acció canviària només són admissibles les excepcions que enumera aquest article. Les excepcions que es poden oposar a la part tenidora insatisfeta de la lletra es poden agrupar en dos grans grups, les excepcions personals i les excepcions canviàries.
Les excepcions personals deriven de relacions jurídiques que no són canviàries, sinó de les relacions causals que van originar l'emissió o la circulació de la lletra o de declaracions d'una altra mena que permeten al·legar davant la part demandada la seva exoneració total o parcial. Aquesta defensa extracanviària de la part demandada és permesa per la Llei en el cas que l'excepció personal que s'al·legui derivi d'una relació directa amb la part demandant, i no de vincles amb altres tenidors de la lletra. Aquestes excepcions es poden oposar, com a regla general, a un subjecte determinat. Aquesta regla, però, té una excepció important, atès que l'article 67 de la Llei diu que la part debitora canviària pot oposar a la part creditora les excepcions personals que tingui davant dels tenidors anteriors si en adquirir la lletra la part tenidora va actuar en perjudici de la part deutora (art. 67, paràgraf primer). Les excepcions reals poden ser oposades per la part deutora davant qualsevol tenidor de la lletra perquè es fonamenten en el dret de crèdit incorporat en la lletra. - V. t.: acció causal n f
- V. t.: excepció canviària n f
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acció canviària directa, n f
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca aperitiu d'empedrat amb bacallà i caviar d'algues
- es aperitivo de empedrat con bacalao y caviar de algas (ensalada de legumbres)
- fr apéritif d'empedrat à la morue et au caviar d'algues (salade de légumes secs)
- it aperitivo d'empedrat con baccalà e caviale d'alghe (insalata di legumi)
- en empedrat appetizer with cod and seaweed caviar (legumes salad)
- de Empedrat-Aperitif mit Stockfisch und Algenkaviar (Salat mit weißen Bohnen)
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca aquest botó de la barra d'eines no ha canviat la seva configuració original
- en this toolbar button has not been changed from its original configuration
<Localització > Fraseologia>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca aquests diagrames s'actualitzen automàticament quan canvien les dades font
- en these charts update automatically when the source data changes
<Localització > Fraseologia>
<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca arbre de lleves canviant, n m
- es árbol de levas desplazable
<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>
<Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca babaganuix, n m
- ca mutàbal, n m
- es baba ghannuj
- es mutabal
- es mutabbal
- fr baba ghannouge
- fr baba ghannouj
- fr caviar d'aubergines
- fr moutabal
- fr moutabbal
- en baba ganooj
- en baba ganoush
- en mutabal
- en mutabbal
<Gastronomia>
Definició
Nota
- Algunes fonts distingeixen entre babaganuix i mutàbal segons la incorporació o no de determinats ingredients, però generalment es consideren sinònims.
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca beina lamel·lar de Ranvier, n f
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bescanviar, v tr
- es cambiar
- es intercambiar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: La Generalitat i les empreses que li ofereixen serveis bescanvien correspondència.
