Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "canyet" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyís, n m
  • ca  canya borda, n f sin. compl.
  • ca  canya-xiula, n f sin. compl.
  • ca  canyavera, n f sin. compl.
  • ca  canyeta, n f sin. compl.
  • ca  canyissa, n f sin. compl.
  • ca  canyot, n m sin. compl.
  • ca  milloca, n f sin. compl.
  • ca  senill, n m sin. compl.
  • ca  senís, n m sin. compl.
  • ca  canutella, n f alt. sin.
  • ca  canya d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  canya d'escombres, n f alt. sin.
  • ca  canya-sisca, n f alt. sin.
  • ca  canya-xisca, n f alt. sin.
  • ca  canyella, n f alt. sin.
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  canyissos, n m pl alt. sin.
  • ca  canyissot, n m alt. sin.
  • ca  canyiula, n f alt. sin.
  • ca  canyota, n f alt. sin.
  • ca  canyota de rec, n f alt. sin.
  • ca  càrritx, n m alt. sin.
  • ca  carritxera, n f alt. sin.
  • ca  falles, n f pl alt. sin.
  • ca  gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  plomall (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  senilló, n m alt. sin.
  • ca  senissos, n m pl alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  sisques, n f pl alt. sin.
  • ca  xisca, n f alt. sin.
  • ca  canijoni, n m var. ling.
  • ca  cannijòni, n m var. ling.
  • ca  canya xisca, n f var. ling.
  • ca  canya xiula, n f var. ling.
  • ca  canya-siula, n f var. ling.
  • ca  canyapita, n f var. ling.
  • ca  canyis, n m var. ling.
  • ca  canyisa, n f var. ling.
  • ca  canyisiula, n f var. ling.
  • ca  càrric, n m var. ling.
  • ca  carris, n m var. ling.
  • ca  carrís, n m var. ling.
  • ca  carrissos, n m pl var. ling.
  • ca  carritx, n m var. ling.
  • ca  cenisos, n m pl var. ling.
  • ca  ciscla, n f var. ling.
  • ca  faies, n f pl var. ling.
  • ca  senyís, n m var. ling.
  • nc  Phragmites australis (Cav.) Trin.
  • nc  Arundo phragmites L. sin. compl.
  • nc  Phragmites communis Trin. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • 1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
    2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canya borda, n f
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  canyís, n m alt. sin.
  • ca  canyís d'aigua dolça, n m alt. sin.
  • ca  falles, n f pl alt. sin.
  • ca  senill, n m alt. sin.
  • ca  senill de séquia, n m alt. sin.
  • ca  senillet, n m alt. sin.
  • ca  faies, n f pl var. ling.
  • ca  senill de sèquia, n m var. ling.
  • nc  Phragmites australis (Cav.) Trin. subsp. australis

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canya farda, n f
  • ca  canya tofa, n f alt. sin.
  • ca  canya vana, n f alt. sin.
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  canyís, n m alt. sin.
  • ca  canyís del Rosselló, n m alt. sin.
  • ca  canyó, n m alt. sin.
  • ca  falles, n f pl alt. sin.
  • ca  senill, n m alt. sin.
  • ca  senill de marjal, n m alt. sin.
  • ca  senill ver, n m alt. sin.
  • ca  seniller, n m alt. sin.
  • ca  senillera, n f alt. sin.
  • ca  senilló, n m alt. sin.
  • ca  faies, n f pl var. ling.
  • nc  Phragmites australis (Cav.) Trin. subsp. chrysanthus (Mabille) Kerguélen
  • nc  Phragmites australis (Cav.) Trin. subsp. altissimus (Benth.) Clayton var. ling.
  • nc  Phragmites communis Trin. subsp. isiacus auct. catal. var. ling.
  • nc  Phragmites maximus (Forssk.) Chiov. var. ling.
  • nc  Phragmites ruscinonensis Mabille var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

canyet canyet

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  canyet, n m
  • es  carnero
  • fr  écarissage
  • en  charnel

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Lloc on s'incineren o s'enterren les bèsties mortes.
canyet canyet

<Ciències de la vida > Ecologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  canyet, n m
  • es  muladar

<Ciències de la vida > Ecologia>

Definició
Lloc on es deixen bèsties mortes perquè serveixin d'aliment als ocells rapinyaires.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyota, n f
  • ca  canyot, n m sin. compl.
  • ca  milloca, n f sin. compl.
  • ca  canya dolça, n f alt. sin.
  • ca  canya-xiula, n f alt. sin.
  • ca  canyamussa, n f alt. sin.
  • ca  canyavera, n f alt. sin.
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  canyoca, n f alt. sin.
  • ca  canyota d'Alep, n f alt. sin.
  • ca  dacsa esclafitonera, n f alt. sin.
  • ca  herba de canya, n f alt. sin.
  • ca  mill de canyota, n m alt. sin.
  • ca  sorgo, n m alt. sin.
  • ca  melloca, n f var. ling.
  • nc  Sorghum halepense (L.) Pers.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jonquet, n m
  • ca  brilloll, n m alt. sin.
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  eleòcaris, n f alt. sin.
  • ca  escirp de marjals, n m alt. sin.
  • ca  espartet, n m alt. sin.
  • ca  jonc, n m alt. sin.
  • ca  jonça palustre, n f alt. sin.
  • ca  cirp de marjals, n m var. ling.
  • ca  eleocaris, n f var. ling.
  • nc  Eleocharis palustris (L.) Roem. et Schult.
  • nc  Scirpus palustris L. sin. compl.

<Botànica > ciperàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  melca, n f
  • ca  melca (gra), n f sin. compl.
  • ca  sorgo, n m sin. compl.
  • ca  sorgo (gra), n m sin. compl.
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  dacsa, n f alt. sin.
  • ca  dacsa de bou, n f alt. sin.
  • ca  melca típica, n f alt. sin.
  • ca  mill africà, n m alt. sin.
  • ca  mill de les Índies, n m alt. sin.
  • ca  mill francès, n m alt. sin.
  • ca  panís, n m alt. sin.
  • ca  adacça, n f var. ling.
  • ca  adassa, n f var. ling.
  • ca  daza, n f var. ling.
  • ca  meuca, n f var. ling.
  • ca  paniç, n m var. ling.
  • nc  Sorghum bicolor (L.) Moench
  • nc  Sorghum vulgare Pers. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>