Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "can�ons" dins totes les àrees temàtiques
<Formació per sintagmació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Locució nominal nom+nom: Segon nom singular o plural?
- ca A. Locució nom + nom en singular: camions cisterna (EXEMPLE), n m
- ca A. Locució nom + nom en singular: mobles bar (EXEMPLE), n m
- ca A. Locució nom + nom en singular: nombres índex (EXEMPLE), n m
- ca A. Locució nom + nom en singular: sofàs llit (EXEMPLE), n m
- ca B. Locució nom + nom en plural: berenars sopars (EXEMPLE), n m
- ca B. Locució nom + nom en plural: caces bombarders (EXEMPLE), n m
- ca B. Locució nom + nom en plural: conselleres delegades (EXEMPLE), n m, f
<Criteris lingüístics > Formació per sintagmació>
Definició
En canvi, en un ús en plural d'aquesta mena de locucions, la flexió en singular o en plural del segon nom pot generar dubtes, perquè, segons el cas, és preferible el singular (els vagons restaurant) o és preferible el plural (els berenars sopars).
A continuació es presenten en forma d'esquema els criteris que estableixen la flexió en singular o en plural del segon nom d'una locució nominal nom+nom quan la locució s'utilitza en un context plural.
(A) NOM + NOM EN SINGULAR
El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en singular (encara que l'ús de la locució sigui plural) si podem dir que el significat de la locució és un tipus del significat que expressa el primer nom.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de subordinació, perquè el significat del segon nom està subordinat al primer.
. Aquesta relació de subordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt més freqüent que no pas la relació de coordinació.
Ex. 1: els camions cisterna [i no *camions cisternes, perquè un camió cisterna és un tipus de camió]
Ex. 2: els mobles bar [i no *mobles bars, perquè un moble bar és un tipus de moble]
Ex. 3: els sofàs llit [i no *sofàs llits, perquè un sofà llit és un tipus de sofà, que només com a emergència fa de llit]
Ex. 4: els nombres índex [i no *nombres índexs, perquè un nombre índex és un tipus de nombre]
(B) NOM + NOM EN PLURAL
El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en plural (quan l'ús de la locució és en plural) si podem dir que el significat de la locució és una suma dels significats dels dos noms, que pesen igual en el conjunt.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de coordinació, perquè els significats dels dos noms estan coordinats.
. Aquesta relació de coordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt menys freqüent que no pas la relació de subordinació.
Ex. 1: els berenars sopars [i no *berenars sopar, perquè un berenar sopar és tant un berenar com un sopar]
Ex. 2: els caces bombarders [i no *caces bombarder, perquè un caça bombarder és tant un caça com un bombarder]
Ex. 3: les conselleres delegades [i no *conselleres delegat o *conselleres delegats, perquè un conseller delegat o una consellera delegada són tant consellers com delegats]
Nota
-
Pel que fa al cas concret nombres índex / *nombres índexs, cal tenir en compte que la vacil·lació en la flexió del segon nom es documenta en moltes llengües romàniques, fins i tot en aquelles en què aquest canvi comporta una diferència de pronúncia (en castellà números índice i números índices; en francès, nombres indice i nombres indices; en italià, numero indice i numeri indici, i en portuguès, número índice i números índices).
La consulta a diversos especialistes, però, confirma que la relació establerta entre nombre i índex és de subordinació (es tracta d'un tipus de nombres) i, per tant, que és més adequada la forma nombres índex. De fet, aquesta és la forma que consideren també més habitual en català.
<Anatomia>, <Gastroenterologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca anell de Cannon, n m
- ca punt de Cannon, n m sin. compl.
<Anatomia>, <Gastroenterologia>
Definició
<Angiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca angiostròngil cantonès, n m
<Angiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
Definició
<Fruita fresca. Fruita seca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca anona cor de bou, n f
- ca xirimoia cor de bou, n f sin. compl.
- es anón pelón, n m
- es anona colorada, n f
- es anona corazón, n f
- es anona de Cuba, n f
- es anona roja, n f
- es candón, n m
- es corazón de buey, n m
- es mamón, n m
- fr anone coeur de boeuf, n f
- fr cachiman cœur de bœuf, n m
- fr coeur de boeuf, n m
- fr coeur-de-boeuf, n m
- fr corossol, n m
- en bull's heart, n
- en bullock's heart, n
- en bullock's-heart, n
- en custard apple, n
- en ox-heart, n
- en wild-sweetsop, n
- en bullock heart, n var. ling.
<Fruita fresca. Fruita seca>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca anoner pinya, n m
- ca ata, n m sin. compl.
- ca xirimoier pinya, n m sin. compl.
- es anón, n m
- es anona, n f
- es anona azucarada, n f
- es anona blanca, n f
- es anona de Castilla, n f
- es anonillo, n m
- es anono, n m
- es atá, n m
- es até, n m
- es atemoya, n f
- es ates, n m
- es cachimán, n m
- es candón, n m
- es candongo, n m
- es chirimoya, n f
- es chirimoyo, n m
- es corazón cimarrón, n m
- es fruta de condesa, n f
- es fruta del conde, n f
- es mocuyo, n m
- es poshte, n m
- es riñón, n m
- es samaralla, n f
- es saramollo, n m
- es saramuyo, n m var. ling.
- fr annone écailleuse, n f
- fr atte, n f
- fr attier, n m
- fr cachiman canelle, n m
- fr cachiment canelle, n m
- fr corossol, n m
- fr corossolier écailleux, n m
- fr pomme canelle, n f
- fr pommier canelle, n m
- fr pomme-cannelle, n f var. ling.
- pt fruta-pinha, n f
- ptBR ata, n f
- ptBR fruta-de-conde, n f
- ptBR fruta-do-conde, n f
- ptBR pinha, n f
- ptBR pinha-ata, n f
- ptBR pinheira, n f
- en apple bush, n
- en caneel apple, n
- en custard apple, n
- en scaly custard apple, n
- en sugar apple, n
- en sweetsop, n
- de Rahmapfel, n m
- de Süßsack, n m
- de Zimtapfel, n m
- nc Annona squamosa
<Botànica>
Definició
Nota
- El fruit de l'anoner pinya és l'anona pinya.
<Maquinària i equipament auxiliar de fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca aplacadora de cantells, n f
- es chapeadora de cantos
- fr plaqueuse de champ
- fr plaqueuse de chant
- en edge bander
<Indústria > Indústria de la fusta > Maquinària i equipament auxiliar de fusteria>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>
- ca aplacadora de cantells, n f
- es chapeadora de cantos
- fr plaqueuse de champ
- fr plaqueuse de chant
- en edge bander
<Fusteria > Màquines i equipament auxiliar > Màquines de premsar i aplacar>
Definició
Nota
- Si una aplacadora de cantells disposa d'un sol bastidor només aplaca un cantell del tauler; si disposa de dos bastidors -la separació dels quals es pot regular- aplaca en una mateixa operació els dos cantells paral·lels del tauler.
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca aplacadora de cantells, n f
- es aplacadora de cantos, n f
- es chapeadora de cantos, n f
- fr plaqueuse de champ, n f
- fr plaqueuse de chant, n f
- en edge bander, n
- eu ertzak estaltzeko makina, n
<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca arròs cantonès
- es arroz cantonés
- fr riz cantonais
- it riso cantonese
- en Cantonese rice
- de Cantonese-Reis
<Plats a la carta. Arrossos>
<Arts > Dansa>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ball de cançons, n m
<Arts > Dansa>
