Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cap��tol" dins totes les àrees temàtiques
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca capítol catedral, n m
- es capítulo catedral
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Excepcionalment, altres temples o esglésies, com ara les col·legiates, poden ser també ateses per capítols.
La institució ha tingut una llarga tradició històrica, i és present tant en l'Església catòlica com en les esglésies d'Estat que se'n van derivar durant la Reforma protestant (s. XVI). El Codi de dret canònic (CDC) vigent tracta aquesta qüestió en els cànons 503 al 510.
L'origen dels capítols catedrals es troba a l'alta edat mitjana, a partir del segle VI, quan va entrar en crisi la vida urbana de les ciutats europees en desaparèixer l'imperi romà, la població es traslladà al camp, la cultura va decaure i es va iniciar el sistema senyorial. El bisbe va quedar com a senyor espiritual d'un territori que també comprenia la zona rural, però que mantenia la residència i administració a la ciutat, generalment al voltant de l'església més antiga, la pròpia, anomenada catedral per mor de la seu o càtedra episcopal. Per a l'ajut en el govern pastoral, el bisbe cercava clergues (diaques i preveres) que excel·lissin per llur formació, i d'aquesta manera formava un senat de notables que, de manera natural, atenien la catedral i el bisbe. Habitualment, a més, compartien habitatge en dependències annexes.
Lentament, aquest senat o capítol va obtenir un cert control sobre l'activitat episcopal, i va incrementar notablement la influència que tenia: no només perquè es tractava d'una institució de notables que gaudia d'estabilitat (els bisbes passaven, el capítol seguia), sinó sobretot perquè va assumir funcions d'administració en seu vacant i, finalment, li va recaure l'elecció episcopal, que originàriament havia implicat tot el clergat. Durant tota l'edat mitjana, el capítol elegia el bisbe, sovint entre les pròpies; no és estrany, doncs, que el capítol es convertís en centre d'intrigues i interessos contraposats, sobretot quan els bisbes van augmentar llur influència temporal i el càrrec va ser cobejat pels nobles, alhora que els reis intentaven controlar aquestes eleccions. En molts llocs, els canonges eren fills de la noblesa amb una vocació religiosa escassa o nul·la, i hi eren per motius polítics, socials i econòmics. Precisament, el motiu econòmic portava a constituir un grup tancat cada cop més reduït i exclusiu, en el qual no hi havia possibilitats d'ingressar-hi si no es pertanyia a les famílies habituals.
El Concili IV del Laterà (1215) va plantejar una reforma a fons de l'Església medieval i va provocar l'obertura dels capítols i l'ingrés de clergues que asseguressin llur renovació espiritual: la resistència va ser molt gran, i els resultats no gaire notables ni duradors. De fet, ja d'antuvi alguns capítols havien intentat aquesta reforma de costums, sobretot per la imposició obligada de la regla monàstica de Sant Agustí promoguda per la Santa Seu, però en arribar a l'edat moderna, encara que s'havien corregit alguns vicis, la institució capitular era de les més impermeables en l'Església.
El dret canònic i les circumstàncies històriques van anar reduint la importància dels capítols, que van perdre gairebé pertot el dret d'elecció episcopal a causa de les intervencions reials i de la reserva pontifícia posterior, i la funció de govern amb el bisbe va ser assumida per càrrecs personals i de confiança fàcilment renovables (com ara el vicari general). Amb tot, fins al CDC del 1983, els capítols van conservar una funció de control sobre l'Administració econòmica diocesana: així, tots els actes importants d'administració havien de comptar amb el seu consentiment preceptiu. Moltes vegades, aquesta prerrogativa duia a llargs enfrontaments amb els bisbes respectius, ja que el càrrec de canonge era vitalici, sovint obtingut per oposició i sense la participació directa del bisbe (que es limitava a convocar-les i a donar possessió).
Aquests enfrontaments, doncs, portaren a un cert descontentament del col·legi episcopal; s'hi afegia, a més, la mala fama popular contra els canonges, derivada de llur independència econòmica i de la disposició freqüent d'un notable patrimoni capitular, acumulat durant segles. Indirectament, les línies del Concili II del Vaticà, en enfortir l'autoritat episcopal, el van alliberar de controls inferiors, i encara que les disposicions pontifícies postconciliars i el CDC del 1983 no ho prescrivien, deixaven llibertat als bisbes diocesans per a eliminar la presència dels capítols en el govern de les esglésies locals, com va succeir gairebé pertot.
A grans trets, doncs, avui els capítols catedrals han vist concentrada i reduïda llur funció al culte i a l'administració de les catedrals, encara que la dignitat de canonge sovint continua sent una fórmula en mans del bisbe per a honorar alguns clergues o per a alliberar-los d'altres obligacions i unir-los així (de manera personal) al govern pastoral.
A més del dret comú contingut en el CDC i en altres disposicions pontifícies, els estatuts de cada capítol, aprovats per la Santa Seu, són la normativa fonamental de la institució. L'ofici de canonge ja no és obligatòriament vitalici, i les antigues oposicions han donat pas a la lliure col·lació (nomenament) per part del bisbe.
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca capítol de cort, n m
- es capítulo de corte, n m
<Història del dret>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca capítol de cort, n m
- es capítulo de corte
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
A Catalunya hi ha una gran variació denominativa per a fer referència a les projeccions legals dimanades del monarca i de les Corts, una diversificació que, des d'un punt de vista formal és molt més elevada que la dels altres regnes cristians de l'Espanya medieval. En les Corts celebrades a Barcelona durant el regnat de Pere II el Gran (1283), es va establir una nova forma paccionada de crear el dret general de Catalunya, precedida per la confirmació dels bons usos, costums, llibertats i privilegis antics.
En la creació del nou dret general, el mot constitucions fa un paper fonamental, atès que fa referència a les disposicions de caràcter general del Principat de Catalunya elaborades mitjançant un concert entre el príncep i les corts. El monarca continuava sent el titular del poder de creació del dret, però a Catalunya aquest poder estava limitat per la necessitat, a l'hora d'atorgar constitucions generals, de col·laborar amb els representats dels diversos braços, que li havien de concedir l'aprovació i el consentiment en les Corts Generals de Catalunya. En un cas diferent, no serien constitucions. És per això que, en les Corts del 1283 esmentades anteriorment, es va establir el següent: «Volem, statuim, e ordenam, que si nos, o los sucessors nostres constitutio alguna general, o statut fer volrem en Cathalunya, aquella, o aquell façam de approbatio, e consentiment dels prelats, dels barons, dels cavallers, e del ciutadans de Cathalunya, o ells appellats, de la major, e de la pus sana part de aquells». No obstant això, el procediment que regia el desenvolupament de l'activitat legislativa va generar una diversificació de modalitats de constitució segons l'origen de la iniciativa, que són les que es descriuen a continuació.
Les constitucions en sentit estricte. En qualitat de normes de caràcter paccionat (d'acord amb el que repeteix una i altra vegada la literatura jurídica de l'època medieval i de la moderna), la proposta de les quals sorgia a iniciativa del monarca, eren aprovades i consentides per tots els braços de l'assemblea legislativa o per la majoria. El mot estatut s'utilitzava com a equivalent. En la redacció de les constitucions, el monarca s'expressava en primera persona.
Els capítols de cort. D'acord amb Tomás Mieres, eren peticions formulades pels tres braços o per un de sol; en aquest darrer cas, calia el consentiment dels altres dos braços, i en tots els casos calia l'aprovació del monarca, que contestava en tercera persona al capitulat proposat amb fórmules com ara «Plau al Senyor Rey» i «Plau a sa Majestat», amb les quals es postil·lava el text del capítol. Si els capítols no tenien el beneplàcit reial, no se sancionaven.
La diferència entre els dos tipus de constitucions anteriors és de caràcter tècnic, atès que es fonamenta en qui proposa la norma (el monarca o els estaments) i mai en qui té el poder de creació del dret; el monarca mai no desistia d'aquest poder i sempre n'exercia la titularitat, per bé que s'havien de respectar els límits esmentats anteriorment.
Els primers capítols de cort aplegats en la recopilació van néixer com a constitucions frustrades. D'aquesta manera, en les Corts de Montsó del 1363, els braços van demanar a Pere III el Cerimoniós que legislés sobre unes qüestions relatives a l'administració de justícia per mitjà d'una constitució. Per raons que no es van determinar en el contingut dels capítols i que, per tant, es desconeixen, la constitució no es va arribar a aprovar, però sí que es va aprovar el capítol de cort (d'acord amb com s'ha dit anteriorment): «e que los Officials Reyals qui ara son, e encara aquells qui per temps seran, hajan, e sien, tenguts de servar lo present Capitol, e las cosas en aquell contingudes [.] e que de aço Senyor vos placia fer Constitutio General, e perpetual, bona e larga. Plau al Senyor Rey».
A partir d'aleshores, la nomenclatura de les dues disposicions legals es va recollir de manera ben diferenciada des d'un punt de vista formal gairebé sempre. Ambdues tenien la mateixa força d'obligar i eren projeccions del dret paccionat. Per això, no és estrany que en alguns casos s'anomenessin constitucions disposicions que, en un sentit restringit, eren capítols de cort: «Com moltas vegadas se esdevenga, que fora de la Ciutat de Barcelona (siguen unas peticiones sobre la enfiteusis) [...] perçó supplica la dita Cort, placia a Vostra Majestat statuir, ordenar [...] e en la present Constitutio, e Ordinatio no son compresas las propietats [...] Plau al Senyor Rey.
No obstant això, sembla que determinades matèries reclamaven l'atenció prioritària de les constitucions. Es pot arribar a aquesta conclusió, d'acord amb Andreu Bosch, a partir de l'existència d'una jerarquització entre els dos tipus de disposicions que garantia la preeminència de la constitució sobre el capítol de cort: «Plau a sa Altesa que fora de Constitutio sien guardats los Capitols de Cort, no obstant qualsevol declarations a dits Capitols contrarias, e si algun dubte insurgeix de ells, que ho conegan, y declaren los Deputats».
Segons l'eminent jurista Josep Maria Gai i Escoda, «La constitució tingué possiblement un caràcter més solemne, o versava sobre afers considerats més importants o més compatibles amb la formulació reial. El capítol de cort podria tenir un caràcter menys solemne pel fet de versar sobre assumptes considerats menys importants o que no serien considerats pel monarca com a dignes de la formulació d'una constitució.» De tota manera, els perfils fronterers entre ambdues disposicions legals són imprecisos, fet que explica que hi hagi encavalcaments i que no sempre sigui possible delimitar-ne les diferències amb precisió. - V. t.: acte de cort n m
- V. t.: constitució de cort n f
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca capítol de redreç, n m
- es capítulo de reposición
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret>
- ca capítol insular, n m
- ca cabildo, n m sin. compl.
- es cabildo
- es cabildo insular
<Dret>
Definició
<Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca capítol insular, n m
- ca cabildo, n m sin. compl.
- es cabildo insular, n m
<Dret administratiu>
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca capitoli, n m
- ca temple capitolí, n m sin. compl.
- es capitolio
- es templo capitolino
- en Capitol
<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures religioses>
Definició
<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca captol, n m
<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>
Definició
<TIC > Àmbit: Oci i entreteniment>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les plataformes de vídeo a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/314/>
- ca episodi, n m
- ca capítol, n m sin. compl.
- es capítulo, n m
- es episodio, n m
- fr épisode, n m
- en episode, n
<Vídeo a la carta > Continguts audiovisuals>
Definició
<Audiovisuals > Plataformes de vídeo a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les plataformes de vídeo a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/314/>
- ca episodi, n m
- ca capítol, n m sin. compl.
- es capítulo, n m
- es episodio, n m
- fr épisode, n m
- en episode, n
<Vídeo a la carta > Continguts audiovisuals>
