Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "capat�s" dins totes les àrees temàtiques

càlat càlat

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  càlat, n m
  • es  cálato
  • es  cálatos
  • es  kalathos
  • en  calathus

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició
Recipient alt de terrissa amb cos cilíndric i vora horitzontal sortint, d'època grega o ibèrica.

Nota

  • Els càlats grecs sempre tenen dues nanses horitzontals i els ibèrics, sovint.
càlat càlat

<Història > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

  • ca  càlat, n m
  • es  cálato
  • es  cálatos
  • es  kalathos
  • en  calathus

<Història > Arqueologia>

Definició
Recipient alt de terrissa amb cos cilíndric i vora horitzontal sortint, d'època grega o ibèrica.

Nota

  • Els càlats grecs sempre tenen dues nanses horitzontals i els ibèrics, sovint.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

  • ca  càlat, n m
  • es  cálato
  • es  cálatos
  • es  kalathos
  • en  calathus

<Arts > Ceràmica>

Definició
Recipient alt de terrissa amb cos cilíndric i vora horitzontal sortint, d'època grega o ibèrica.

Nota

  • Els càlats grecs sempre tenen dues nanses horitzontals i els ibèrics, sovint.
calats conjugats calats conjugats

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  calats conjugats, n m pl
  • es  calados conjugados
  • en  sequent depths

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definició
Calats que verifiquen l'^equació de quantitat de moviment^ en un ^ressalt hidràulic^ immediatament aigua avall, en ^règim lent^, i aigua amunt, en ^règim ràpid^.

També se sol dir que un calat és el conjugat de l'altre.
cap de colla cap de colla

<Dret laboral i de la seguretat social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cap de colla, n m, f
  • ca  cap d'equip, n m, f sin. compl.
  • ca  capatàs | capatassa, n m, f sin. compl.
  • es  capataz | capataza, n m, f
  • es  jefe de equipo | jefa de equipo, n m, f sin. compl.

<Dret laboral i de la seguretat social>

capatàs | capatassa capatàs | capatassa

<Treball > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. «Annex: Nivells, càrrecs i categories professionals». A: Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004, p. 257-265.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  capatàs | capatassa, n m, f
  • es  capataz
  • fr  contremaître
  • en  foreman [m] | forewoman [f]
  • en  overseer

<Treball > Ocupacions>

Definició
Cap d'una colla de treballadors en l'àmbit de la construcció, l'agricultura, etc.
capatàs | capatassa capatàs | capatassa

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  capatàs | capatassa, n m, f
  • es  capataz
  • en  foreman

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Persona que té al seu càrrec oficials i peons i que es responsabilitza de l'execució d'un tall d'obra.
capatàs forestal | capatassa forestal capatàs forestal | capatassa forestal

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capatàs forestal | capatassa forestal, n m, f
  • es  capataz forestal | capataza forestal, n m, f
  • fr  assistant d'un ingénieur forestier | assistante d'un ingénieur forestier, n m, f
  • fr  garde forestier, n m
  • en  squad boss, n
  • en  supervisor, n

<Enginyeria forestal>

capitis deminutio [la] capitis deminutio [la]

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capitis deminutio [la], n f

<Dret romà>

Definició
Disminució, reducció o restricció de la capacitat jurídica d'una persona.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('disminució de la capacitat')
  • Expressió que fa referència als canvis en la situació d'una persona en relació amb la llibertat, la ciutadania o la situació dins la família, és a dir, a l'estatus.
    L'expressió ha donat lloc a una reflexió contínua entre els romanistes, sobretot perquè el terme caput no té en dret romà el sentit figurat de capacitat que té en els ordenaments actuals. Per això, capitis deminutio, que avui es pot traduir fàcilment per 'disminució de la capacitat', difícilment seria una traducció correcta respectant el sentit de les fonts jurídiques romanes.
    Es considera que capitis deminutio és la sortida d'un cap (per caput) en un cercle determinat d'individus, ja sigui el dels lliures, ja sigui el dels ciutadans, ja sigui en el cercle de la família agnatícia. De tota manera, aquesta concepció té el defecte de separar dos conceptes que tenien una consideració quasi unitària, com eren la llibertat i la ciutadania. Alguns autors han destacat la connexió entre la capitis deminutio i la pena capital, i altres han defensat la relació entre capitis deminutio i l'exclusió d'un cap en el cens dels comicis centuriats. El Digesta conté la rúbrica de capite minuti, que és definida en el primer fragment pel jurista Gai com a status permutatio, variació d'estat.
    Les Institutiones de Gai, l'Epitome Ulpiani, les Instituta de Justinià, i el jurista Paulus al Digesta, 4, 5.11 fan una classificació trimembre, de caràcter escolàstic, de la capitis deminutio: a) Capitis deminutio maxima, quan es tracta de la pèrdua de la llibertat, que porta aparellada la pèrdua dels altres estatus. El cas més comú es dona quan els ciutadans romans esdevenen presoners de l'enemic; si recuperen la llibertat, recuperen, de manera automàtica, totes les antigues relacions jurídiques, en virtut de la figura del ius postliminii, que, tot i tenir efectes en l'àmbit privat, té un caràcter netament públic i sobretot militar. Una Lex Cornelia (de l'època de Sila, dictador, de l'any 82 al 79 aC) va crear la ficció segons la qual es considerava que els ciutadans romans que morien en captivitat havien mort un instant abans de caure en captivitat, i així la seva herència es podia deferir com si es tractés de la d'un ciutadà lliure (Regles d'Ulpià 23, 5 i Sentències de Paulus 3 i de 4 a 8); b) Capitis deminutio media, quan es tracta de la pèrdua de la ciutadania romana, que porta aparellada l'exclusió de la família agnatícia, però manté la llibertat. Els casos més comuns són els dels condemnats a interdicció d'aigua i foc (aqua et igni interdictione), els que es passen als enemics, o els dels declarats enemics pel Senat o per Llei (Paulus, Digesta 4, 5.5), i c) Capitis deminutio minima quan comporta variació dins la situació familiar, ja sigui perquè l'individu surt de la família per emancipació o perquè la filla surt de la família d'origen i entra a la família del marit per matrimoni (coemptio); també en els casos d'adopció o arrogatio, i en el cas de mort del pater familias.
    En totes aquestes variacions d'estatus hi havia conseqüències patrimonials. Llevat del cas de la capitis deminutio maxima, l'individu afectat no perdia els càrrecs públics com l'ésser magistrat, senador o jutge. La capitis deminutio màxima i mitjana tenen un evident caràcter públic.
cobertor de sabates cobertor de sabates

<Ciències de la salut > Equipament i material mèdic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cobertor de sabates, n m
  • ca  cobresabates, n m
  • ca  peüc, n m
  • es  cobertor de zapatos, n m
  • es  cubrezapatos, n m
  • es  patuco, n m
  • fr  couvre-chaussure, n m
  • en  overshoe, n

<Ciències de la salut > Equipament i material mèdic>

Definició
Funda protectora que utilitza el personal sanitari per a cobrir-se les sabates quan ha de treballar en zones d'un hospital que requereixen un alt nivell d'asèpsia.