Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "capci�s" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blat de moro, n m
- ca blat de l'Índia, n m sin. compl.
- ca dacsa, n f sin. compl.
- ca espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
- ca milloc, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca moresc, n m sin. compl.
- ca palló (palla), n m sin. compl.
- ca panís, n m sin. compl.
- ca panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
- ca panolla (infructescència), n f sin. compl.
- ca panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
- ca panotxa (infructescència), n f sin. compl.
- ca barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca blat de les Indies, n m alt. sin.
- ca blat dindi, n m alt. sin.
- ca blat moresc, n m alt. sin.
- ca cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
- ca camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
- ca canoques (tija), n f pl alt. sin.
- ca canyot (tija), n m alt. sin.
- ca cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca capça (infructescència), n f alt. sin.
- ca capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
- ca capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
- ca clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca dacsera, n f alt. sin.
- ca espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca farratjó, n m alt. sin.
- ca floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca forment de l'Índia, n m alt. sin.
- ca fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca fusada (infructescència), n f alt. sin.
- ca milloquera, n f alt. sin.
- ca monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca moriscassa (tija), n f alt. sin.
- ca moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
- ca notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
- ca panís (gra), n m alt. sin.
- ca panís de l'Índia, n m alt. sin.
- ca panís de les Índies, n m alt. sin.
- ca panissera, n f alt. sin.
- ca panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
- ca pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
- ca pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
- ca plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barba de blat d'Indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- ca barba-pinya de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- ca blat d'Indi, n m var. ling.
- ca blat de l'Indi, n m var. ling.
- ca blatdindi, n m var. ling.
- ca frument de l'Índia, n m var. ling.
- ca maís, n m var. ling.
- ca mallorquer, n m var. ling.
- ca millot, n m var. ling.
- ca pallarofa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
- ca palleroc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pallerot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca palloc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pallofes (bràctees de la inflorescència), n f pl var. ling.
- ca pallorfa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
- ca pallot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pèl de panoja, n m var. ling.
- ca pinya de blat d'indi (infructescència), n f var. ling.
- ca seda de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- nc Zea mays L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
-
1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al "blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar" (DIEC2).
2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blat de moro, n m
- ca blat de l'Índia, n m sin. compl.
- ca dacsa, n f sin. compl.
- ca espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
- ca milloc, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca moresc, n m sin. compl.
- ca palló (palla), n m sin. compl.
- ca panís, n m sin. compl.
- ca panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
- ca panolla (infructescència), n f sin. compl.
- ca panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
- ca panotxa (infructescència), n f sin. compl.
- ca barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca blat de les Indies, n m alt. sin.
- ca blat dindi, n m alt. sin.
- ca blat moresc, n m alt. sin.
- ca cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
- ca camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
- ca canoques (tija), n f pl alt. sin.
- ca canyot (tija), n m alt. sin.
- ca cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca capça (infructescència), n f alt. sin.
- ca capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
- ca capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
- ca clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca dacsera, n f alt. sin.
- ca espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca farratjó, n m alt. sin.
- ca floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca forment de l'Índia, n m alt. sin.
- ca fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca fusada (infructescència), n f alt. sin.
- ca milloquera, n f alt. sin.
- ca monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca moriscassa (tija), n f alt. sin.
- ca moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
- ca notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
- ca panís (gra), n m alt. sin.
- ca panís de l'Índia, n m alt. sin.
- ca panís de les Índies, n m alt. sin.
- ca panissera, n f alt. sin.
- ca panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
- ca pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
- ca pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
- ca plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barba de blat d'Indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- ca barba-pinya de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- ca blat d'Indi, n m var. ling.
- ca blat de l'Indi, n m var. ling.
- ca blatdindi, n m var. ling.
- ca frument de l'Índia, n m var. ling.
- ca maís, n m var. ling.
- ca mallorquer, n m var. ling.
- ca millot, n m var. ling.
- ca pallarofa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
- ca palleroc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pallerot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca palloc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pallofes (bràctees de la inflorescència), n f pl var. ling.
- ca pallorfa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
- ca pallot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pèl de panoja, n m var. ling.
- ca pinya de blat d'indi (infructescència), n f var. ling.
- ca seda de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- nc Zea mays L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
-
1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al "blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar" (DIEC2).
2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.
<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca capciró, n m
<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>
Definició
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca capciró, n m
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca caprins, n m pl
- es caprinos
- fr caprinés
- en Caprinae
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca caprins, n m pl
- es caprinos
- fr caprinés
- en Caprinae
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca cigalella pirinenca, n f
- ca xitxarreta pirinenca (valencià), n f sin. compl.
- fr cigale cerdanne, n f
- fr cigale du Capcir, n f
- nc Cicadetta cerdaniensis
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia, n m
- ca CAPCIT, n m sigla
- oc Conselh Assessor deth Parlament en Sciéncia e Tecnologia, n m
- oc CAPCIT, n m sigla
- es Consejo Asesor del Parlamento sobre Ciencia y Tecnología, n m
- es CAPCIT, n m sigla
- fr Conseil consultatif du Parlement sur la science et la technologie, n m
- fr CAPCIT, n m sigla
- en Advisory Council of the Parliament on Science and Technology, n
- en CAPCIT, n sigla
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>
Definició
Nota
- El Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia és integrat per diputats i representants d'entitats relacionades amb aquests àmbits, i és presidit pel president del Parlament.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca cucut maragda pitblanc, n m
- es cuclillo didric
- fr coucou didric
- en diederik cuckoo
- de Goldkuckuck
- nc Chrysococcyx caprius
<13.01 Ocells > Cuculiformes > Cucúlids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca cucut maragda pitblanc, n m
- es cuclillo didric
- fr coucou didric
- en diederik cuckoo
- de Goldkuckuck
- nc Chrysococcyx caprius
<13.01 Ocells > Cuculiformes > Cucúlids>