Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "capelleta" dins totes les àrees temàtiques
<Indumentària > Accessoris de vestir>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca alçacoll, n m
- ca collet de capellà, n m
- es alzacuello, n m
- es alzacuellos, n m
- fr col romain, n m
- en clerical collar, n
<Indumentària > Accessoris de vestir>
Definició
<Transports > Transport marítim>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.
- ca ampolleta, n f
- ca rellotge d'arena, n m
- ca ampolleta d'hores, n f sin. compl.
- es ampolleta, n f
- es reloj de arena
- fr sablier
- it clepsamia
- it clessidra a sabbia
- pt ampulheta
- pt relógio de areia
- en hourglass
- en marine sandglass
- en sandglass
- de Sanduhr
<Transports > Transport marítim>
Definició
<Transports > Transport marítim>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.
- ca ampolleta, n f
- es ampolleta
<Transports > Transport marítim>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arracadetes de la Mare de Déu, n f pl
- ca balladores, n f pl alt. sin.
- ca bellugadís, n m alt. sin.
- ca bellugadís mitjà, n m alt. sin.
- ca bellugadissa, n f alt. sin.
- ca bellugues, n f pl alt. sin.
- ca belluguet mitjà, n m alt. sin.
- ca belluguets, n m pl alt. sin.
- ca caparrera, n f alt. sin.
- ca gram menut, n m alt. sin.
- ca herba bellugadissa, n f alt. sin.
- ca herba de l'aire, n f alt. sin.
- ca llagrimetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca pastura caparrera, n f alt. sin.
- ca puça de capellà, n f alt. sin.
- ca puces de capellà, n f pl alt. sin.
- ca semprevives, n f pl alt. sin.
- ca timbaleres, n f pl alt. sin.
- ca timbals, n m pl alt. sin.
- ca bailarins, n m pl var. ling.
- nc Briza media L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arracadetes de la Mare de Déu, n f pl
- ca balladores, n f pl alt. sin.
- ca bellugadís, n m alt. sin.
- ca bellugadís mitjà, n m alt. sin.
- ca bellugadissa, n f alt. sin.
- ca bellugues, n f pl alt. sin.
- ca belluguet mitjà, n m alt. sin.
- ca belluguets, n m pl alt. sin.
- ca caparrera, n f alt. sin.
- ca gram menut, n m alt. sin.
- ca herba bellugadissa, n f alt. sin.
- ca herba de l'aire, n f alt. sin.
- ca llagrimetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca pastura caparrera, n f alt. sin.
- ca puça de capellà, n f alt. sin.
- ca puces de capellà, n f pl alt. sin.
- ca semprevives, n f pl alt. sin.
- ca timbaleres, n f pl alt. sin.
- ca timbals, n m pl alt. sin.
- ca bailarins, n m pl var. ling.
- nc Briza media L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca avena borda, n f
- ca balloca, n f alt. sin.
- ca civada borda, n f alt. sin.
- ca civada de capellà, n f alt. sin.
- ca civada falsa, n f alt. sin.
- ca cugula, n f alt. sin.
- ca cugula borda, n f alt. sin.
- ca cugula fàtua, n f alt. sin.
- ca gall i gallina, n m alt. sin.
- ca biada borda, n f var. ling.
- ca caula, n f var. ling.
- ca caüla, n f var. ling.
- ca cogul, n m var. ling.
- ca cogula, n f var. ling.
- ca fenarja, n f var. ling.
- nc Avena fatua L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
-
1. En relació amb la denominació biada borda, biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
2. Fenarja és un nom alguerès provinent del sard (campidanès) enárgiu.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca avena borda, n f
- ca balloca, n f alt. sin.
- ca civada borda, n f alt. sin.
- ca civada de capellà, n f alt. sin.
- ca civada falsa, n f alt. sin.
- ca cugula, n f alt. sin.
- ca cugula borda, n f alt. sin.
- ca cugula fàtua, n f alt. sin.
- ca gall i gallina, n m alt. sin.
- ca biada borda, n f var. ling.
- ca caula, n f var. ling.
- ca caüla, n f var. ling.
- ca cogul, n m var. ling.
- ca cogula, n f var. ling.
- ca fenarja, n f var. ling.
- nc Avena fatua L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
-
1. En relació amb la denominació biada borda, biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
2. Fenarja és un nom alguerès provinent del sard (campidanès) enárgiu.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàbol, n m
- ca capellà, n m sin. compl.
- ca afrontapagesos, n m alt. sin.
- ca amor de pagès, n m/f alt. sin.
- ca capellans, n m pl alt. sin.
- ca colet, n m alt. sin.
- ca coleta, n f alt. sin.
- ca cresta de gall, n f alt. sin.
- ca farots, n m pl alt. sin.
- ca floreta, n f alt. sin.
- ca floreta blanca, n f alt. sin.
- ca guixes, n f pl alt. sin.
- ca herba apoderada, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca morrissà gros, n m alt. sin.
- ca morritort, n m alt. sin.
- ca muixos, n m pl alt. sin.
- ca pàpola, n f alt. sin.
- ca pàpoles, n f pl alt. sin.
- ca paula, n f alt. sin.
- ca pelitre, n m alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca amor de pagés, n m/f var. ling.
- ca babol, n m var. ling.
- ca babols, n m pl var. ling.
- ca palitra, n f var. ling.
- ca papol, n m var. ling.
- ca papola, n f var. ling.
- ca papoles, n f pl var. ling.
- nc Lepidium draba L.
- nc Cardaria draba (L.) Desv. sin. compl.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Nota
- TTot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàbol, n m
- ca capellà, n m sin. compl.
- ca afrontapagesos, n m alt. sin.
- ca amor de pagès, n m/f alt. sin.
- ca capellans, n m pl alt. sin.
- ca colet, n m alt. sin.
- ca coleta, n f alt. sin.
- ca cresta de gall, n f alt. sin.
- ca farots, n m pl alt. sin.
- ca floreta, n f alt. sin.
- ca floreta blanca, n f alt. sin.
- ca guixes, n f pl alt. sin.
- ca herba apoderada, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca morrissà gros, n m alt. sin.
- ca morritort, n m alt. sin.
- ca muixos, n m pl alt. sin.
- ca pàpola, n f alt. sin.
- ca pàpoles, n f pl alt. sin.
- ca paula, n f alt. sin.
- ca pelitre, n m alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca amor de pagés, n m/f var. ling.
- ca babol, n m var. ling.
- ca babols, n m pl var. ling.
- ca palitra, n f var. ling.
- ca papol, n m var. ling.
- ca papola, n f var. ling.
- ca papoles, n f pl var. ling.
- nc Lepidium draba L.
- nc Cardaria draba (L.) Desv. sin. compl.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Nota
- TTot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàlsam, n m
- ca figa dels hotentots (fruit), n f sin. compl.
- ca bàlsam menut, n m alt. sin.
- ca cabellera de la reina, n f alt. sin.
- ca calaguala, n f alt. sin.
- ca catxalanda, n f alt. sin.
- ca cuquets, n m pl alt. sin.
- ca curacalls, n m alt. sin.
- ca ditets, n m pl alt. sin.
- ca herba de calls, n f alt. sin.
- ca orella de frare, n f alt. sin.
- ca patata frita, n f alt. sin.
- ca ungla de gat, n f alt. sin.
- ca cala guala, n f var. ling.
- ca unya de gat, n f var. ling.
- ca xorrosa, n f var. ling.
- nc Carpobrotus acinaciformis (L.) Bolus
- nc Mesembryanthemum acinaciforme L. sin. compl.
<Botànica > aizoàcies>
