Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "capissola" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca corretjola, n f
- ca corriola, n f sin. compl.
- ca camisola de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca campanella, n f alt. sin.
- ca campaneta, n f alt. sin.
- ca campaneta blanca, n f alt. sin.
- ca campanetes, n f pl alt. sin.
- ca corretjola comuna, n f alt. sin.
- ca corretjola de camp, n f alt. sin.
- ca corretjola de marge, n f alt. sin.
- ca corretjola fina, n f alt. sin.
- ca corretjola vera, n f alt. sin.
- ca corretjoles, n f pl alt. sin.
- ca corretjoleta, n f alt. sin.
- ca corriola de camp, n f alt. sin.
- ca corriola vera, n f alt. sin.
- ca corrioles, n f pl alt. sin.
- ca corrioletes, n f pl alt. sin.
- ca cruatelles, n f pl alt. sin.
- ca faldes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca campanilles, n f pl var. ling.
- ca cornijola, n f var. ling.
- ca cornitjola, n f var. ling.
- ca cornitxola, n f var. ling.
- ca correjola, n f var. ling.
- ca corrigiola, n f var. ling.
- ca corrinjola, n f var. ling.
- ca corritjola, n f var. ling.
- ca corritjola fina, n f var. ling.
- ca corrotjola, n f var. ling.
- ca corrujola, n f var. ling.
- ca currinxola, n f var. ling.
- ca curriola, n f var. ling.
- ca escorretjola, n f var. ling.
- ca escorrigüela, n f var. ling.
- ca gorrioles, n f pl var. ling.
- ca lligadorja, n f var. ling.
- ca lligadòrja, n f var. ling.
- nc Convolvulus arvensis L.
<Botànica > convolvulàcies>
Nota
- Lligadorja és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ligadòrgia/ligadorza.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca corretjola, n f
- ca corriola, n f sin. compl.
- ca camisola de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca campanella, n f alt. sin.
- ca campaneta, n f alt. sin.
- ca campaneta blanca, n f alt. sin.
- ca campanetes, n f pl alt. sin.
- ca corretjola comuna, n f alt. sin.
- ca corretjola de camp, n f alt. sin.
- ca corretjola de marge, n f alt. sin.
- ca corretjola fina, n f alt. sin.
- ca corretjola vera, n f alt. sin.
- ca corretjoles, n f pl alt. sin.
- ca corretjoleta, n f alt. sin.
- ca corriola de camp, n f alt. sin.
- ca corriola vera, n f alt. sin.
- ca corrioles, n f pl alt. sin.
- ca corrioletes, n f pl alt. sin.
- ca cruatelles, n f pl alt. sin.
- ca faldes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca campanilles, n f pl var. ling.
- ca cornijola, n f var. ling.
- ca cornitjola, n f var. ling.
- ca cornitxola, n f var. ling.
- ca correjola, n f var. ling.
- ca corrigiola, n f var. ling.
- ca corrinjola, n f var. ling.
- ca corritjola, n f var. ling.
- ca corritjola fina, n f var. ling.
- ca corrotjola, n f var. ling.
- ca corrujola, n f var. ling.
- ca currinxola, n f var. ling.
- ca curriola, n f var. ling.
- ca escorretjola, n f var. ling.
- ca escorrigüela, n f var. ling.
- ca gorrioles, n f pl var. ling.
- ca lligadorja, n f var. ling.
- ca lligadòrja, n f var. ling.
- nc Convolvulus arvensis L.
<Botànica > convolvulàcies>
Nota
- Lligadorja és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ligadòrgia/ligadorza.
<Gastronomia > Procediments culinaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>
- ca coure a la cassola, v tr
- es cocer a la cazuela
- fr cuire à la casserole
<Procediments culinaris > Cocció > Guisats>
Definició
Nota
- Un cop ben enrossit l'aliment, el recipient s'ha de mantenir ben tancat. Al final de la cocció, el suc concentrat esdevé glaça.
<Gastronomia > Gastronomia amaziga>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. Tastets de cuina amaziga [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/311>
- ca creps a la cassola, n f pl
- zgh tarɣifin n uqedduḥ
- tfng ⵜⴰⵔⵖⵉⴼⵉⵏ ⵏ ⵓⵇⴷⴷⵓⵃ
<Gastronomia amaziga > Tot l'any>
Definició
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca dessuadora, n f
- es sudadera, n f
- fr pull d'entraînement, n m
- fr sweat-shirt, n m
- pt camisola de treino, n f
- en sweatshirt, n
<Grans Magatzems > Seccions > Esports>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca equinòcloa, n f
- ca panissola, n f alt. sin.
- ca pota de gall, n f alt. sin.
- ca equinocloa, n f var. ling.
- nc Echinochloa P. Beauv.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca equinòcloa, n f
- ca panissola, n f alt. sin.
- ca pota de gall, n f alt. sin.
- ca equinocloa, n f var. ling.
- nc Echinochloa P. Beauv.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca fideus a la cassola
- es fideos a la cazuela
- fr vermicelles à la casserole
- it gramigne in casseruola
- en noodles casserole
- de Nudeltopf
<Plats a la carta. Pasta>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca fideus a la cassola amb sípia i escamarlans
- es fideos a la cazuela con sepia y cigalas
- fr vermicelles à la casserole à la seiche et aux langoustines
- it filini in casseruola con seppia e scampi
- en noodles casserole with cuttlefish and Norway lobsters
- de Nudeltopf mit Tintenfisch und Kaisergranat
<Plats a la carta. Pasta>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca folre polar, n m
- es forro polar, n m
- fr doublure polaire, n f
- pt camisola polar, n f
- en fleece, n
<Grans Magatzems > Seccions > Esports>
