Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "capissola" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca forcadella, n f
- ca panissalla, n f sin. compl.
- ca pota de gall, n f sin. compl.
- ca albellatge violaci, n m alt. sin.
- ca panissola borda, n f alt. sin.
- ca peu de Crist, n m alt. sin.
- ca peu de poll, n m alt. sin.
- ca pota de gallina, n f alt. sin.
- ca serreig de paraigües, n m alt. sin.
- ca xereix, n m alt. sin.
- ca xereix aferradís, n m alt. sin.
- ca xereix d'espiga, n m alt. sin.
- ca cerreig de paraigües, n m var. ling.
- ca cerreig pateta de perdiu, n m var. ling.
- ca xerreix, n m var. ling.
- ca xerreix d'espiga, n m var. ling.
- nc Digitaria sanguinalis (L.) Scop.
- nc Panicum sanguinale L. sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca forcadella, n f
- ca panissalla, n f sin. compl.
- ca pota de gall, n f sin. compl.
- ca albellatge violaci, n m alt. sin.
- ca panissola borda, n f alt. sin.
- ca peu de Crist, n m alt. sin.
- ca peu de poll, n m alt. sin.
- ca pota de gallina, n f alt. sin.
- ca serreig de paraigües, n m alt. sin.
- ca xereix, n m alt. sin.
- ca xereix aferradís, n m alt. sin.
- ca xereix d'espiga, n m alt. sin.
- ca cerreig de paraigües, n m var. ling.
- ca cerreig pateta de perdiu, n m var. ling.
- ca xerreix, n m var. ling.
- ca xerreix d'espiga, n m var. ling.
- nc Digitaria sanguinalis (L.) Scop.
- nc Panicum sanguinale L. sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ganxolada, n f
- ca llapassa, n f alt. sin.
- ca moixos, n m pl alt. sin.
- ca panissa, n f alt. sin.
- ca panissola, n f alt. sin.
- ca serreig, n m alt. sin.
- ca serreig d'aresta groga, n m alt. sin.
- ca serreig de borleta, n m alt. sin.
- ca xereix, n m alt. sin.
- ca xereix d'aresta groga, n m alt. sin.
- ca xereix d'espiga, n m alt. sin.
- ca xereix glauc, n m alt. sin.
- ca cerreig, n m var. ling.
- ca cerreig d'aresta groga, n m var. ling.
- ca cerreig de borleta, n m var. ling.
- ca llepassa, n f var. ling.
- ca xerreix, n m var. ling.
- ca xerreix d'espiga, n m var. ling.
- nc Setaria pumila (Poir.) Roem. et Schult.
- nc Setaria glauca auct. var. ling.
- nc Setaria lutescens F.T. Hubb. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ganxolada, n f
- ca llapassa, n f alt. sin.
- ca moixos, n m pl alt. sin.
- ca panissa, n f alt. sin.
- ca panissola, n f alt. sin.
- ca serreig, n m alt. sin.
- ca serreig d'aresta groga, n m alt. sin.
- ca serreig de borleta, n m alt. sin.
- ca xereix, n m alt. sin.
- ca xereix d'aresta groga, n m alt. sin.
- ca xereix d'espiga, n m alt. sin.
- ca xereix glauc, n m alt. sin.
- ca cerreig, n m var. ling.
- ca cerreig d'aresta groga, n m var. ling.
- ca cerreig de borleta, n m var. ling.
- ca llepassa, n f var. ling.
- ca xerreix, n m var. ling.
- ca xerreix d'espiga, n m var. ling.
- nc Setaria pumila (Poir.) Roem. et Schult.
- nc Setaria glauca auct. var. ling.
- nc Setaria lutescens F.T. Hubb. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gerdell, n m
- ca fesolet, n m alt. sin.
- ca galavars menut, n m alt. sin.
- ca inflabou, n m alt. sin.
- ca tapissot bord, n m alt. sin.
- ca tapissots bords, n m pl alt. sin.
- nc Lathyrus aphaca L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gerdell, n m
- ca fesolet, n m alt. sin.
- ca galavars menut, n m alt. sin.
- ca inflabou, n m alt. sin.
- ca tapissot bord, n m alt. sin.
- ca tapissots bords, n m pl alt. sin.
- nc Lathyrus aphaca L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gitam, n m
- ca cabruna de llei, n f sin. compl.
- ca timó de llei, n m sin. compl.
- ca timó reial, n m sin. compl.
- ca alfàbega de pastor, n f alt. sin.
- ca dictam, n m alt. sin.
- ca herba gitana, n f alt. sin.
- ca herba gitanera, n f alt. sin.
- ca matissola, n f alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca alfàbiga de pastor, n f var. ling.
- ca amfàbiga de pastor, n f var. ling.
- ca herbero, n m var. ling.
- ca monreal, n m var. ling.
- ca tamo real, n m var. ling.
- ca timó real, n m var. ling.
- nc Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.
<Botànica > rutàcies>
Nota
-
1. Amb el gitam (entre d'altres herbes medicinals) s'elabora un herberet, herber o herbero, licor tradicional dels voltants de la serra de Mariola, la qual cosa explica la denominació herbero recollida per NPLAG a Bocairent i Ontinyent.
2.La denominació monreal prové probablement de timón real 'timó reial', amb afèresi de la síl·laba inicial: (ti)món real > monreal; o bé a partir de la forma antiga (grecollatina) diptamon 'dictam': (dipta)mon real > monreal.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gitam, n m
- ca cabruna de llei, n f sin. compl.
- ca timó de llei, n m sin. compl.
- ca timó reial, n m sin. compl.
- ca alfàbega de pastor, n f alt. sin.
- ca dictam, n m alt. sin.
- ca herba gitana, n f alt. sin.
- ca herba gitanera, n f alt. sin.
- ca matissola, n f alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca alfàbiga de pastor, n f var. ling.
- ca amfàbiga de pastor, n f var. ling.
- ca herbero, n m var. ling.
- ca monreal, n m var. ling.
- ca tamo real, n m var. ling.
- ca timó real, n m var. ling.
- nc Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.
<Botànica > rutàcies>
Nota
-
1. Amb el gitam (entre d'altres herbes medicinals) s'elabora un herberet, herber o herbero, licor tradicional dels voltants de la serra de Mariola, la qual cosa explica la denominació herbero recollida per NPLAG a Bocairent i Ontinyent.
2.La denominació monreal prové probablement de timón real 'timó reial', amb afèresi de la síl·laba inicial: (ti)món real > monreal; o bé a partir de la forma antiga (grecollatina) diptamon 'dictam': (dipta)mon real > monreal.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gram, n m
- ca agram, n m sin. compl.
- ca peu de gallina, n m sin. compl.
- ca agram negre, n m alt. sin.
- ca agram porquí, n m alt. sin.
- ca dent de gos, n f alt. sin.
- ca gram blanc, n m alt. sin.
- ca gram blau, n m alt. sin.
- ca gram corredor, n m alt. sin.
- ca gram d'horta, n m alt. sin.
- ca gram de secà, n m alt. sin.
- ca gram fi, n m alt. sin.
- ca gram morat, n m alt. sin.
- ca grama, n f alt. sin.
- ca grama blanca, n f alt. sin.
- ca grama canina, n f alt. sin.
- ca gramet, n m alt. sin.
- ca panissola gram, n f alt. sin.
- ca peu de Crist, n m alt. sin.
- ca serpolla, n f alt. sin.
- ca grame, n m var. ling.
- ca gràmet, n m var. ling.
- ca gramo, n m var. ling.
- ca raminjo, n m var. ling.
- ca raminju, n m var. ling.
- ca xerpolla, n f var. ling.
- nc Cynodon dactylon (L.) Pers.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- Raminjo és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ramindzu.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gram, n m
- ca agram, n m sin. compl.
- ca peu de gallina, n m sin. compl.
- ca agram negre, n m alt. sin.
- ca agram porquí, n m alt. sin.
- ca dent de gos, n f alt. sin.
- ca gram blanc, n m alt. sin.
- ca gram blau, n m alt. sin.
- ca gram corredor, n m alt. sin.
- ca gram d'horta, n m alt. sin.
- ca gram de secà, n m alt. sin.
- ca gram fi, n m alt. sin.
- ca gram morat, n m alt. sin.
- ca grama, n f alt. sin.
- ca grama blanca, n f alt. sin.
- ca grama canina, n f alt. sin.
- ca gramet, n m alt. sin.
- ca panissola gram, n f alt. sin.
- ca peu de Crist, n m alt. sin.
- ca serpolla, n f alt. sin.
- ca grame, n m var. ling.
- ca gràmet, n m var. ling.
- ca gramo, n m var. ling.
- ca raminjo, n m var. ling.
- ca raminju, n m var. ling.
- ca xerpolla, n f var. ling.
- nc Cynodon dactylon (L.) Pers.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- Raminjo és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ramindzu.