Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "capritx" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats
ca Tractament gènere: capità | capitana (EXEMPLE), n m, f
ca Tractament gènere: estupor (EXEMPLE), n m/f
ca Tractament gènere: infant (EXEMPLE), n m
ca Tractament gènere: persona (EXEMPLE), n f
ca Tractament nombre: escriptura (EXEMPLE), n f
ca Tractament nombre: salats (EXEMPLE), n m pl
ca Tractament nombre: taula (EXEMPLE), n f
ca Tractament nombre: valor (EXEMPLE), n m
en Tractament gènere: child (EXEMPLE), n
de Tractament gènere: Kind (EXEMPLE), n n

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>

Definició

El codi de la categoria lèxica d'un nom està compost pels elements següents:
(1) Codi referent a la categoria: n ('nom') [En tots els noms i totes les llengües]
(2) Codi referent al gènere: m ('masculí'), f ('femení'), m, f ('masculí i femení'), m/f ('masculí o femení'), n ('neutre'). [En les llengües de gènere, com ara el català]
(3) Codi referent al nombre: pl ('plural lexicalitzat') [Només en cas de plurals lexicalitzats]
Ex.: aiguaderes n f pl (categoria lèxica: nom; gènere: femení; nombre: plural lexicalitzat)

A. Tractament del gènere:
- En llengües de gènere (català, castellà, francès, alemany, etc.)
(a) Nom masculí: La denominació té una sola forma i un sol gènere, el masculí.
Ex: infant n m CIÈNCIES DE LA SALUT Persona que està en els primers anys de la vida.
(b) Nom femení: La denominació té una sola forma i un sol gènere, el femení.
Ex.: persona n f INFERMERIA Individu que pot tenir capacitat per a canviar una situació existent i ser-ne responsable.
(c) Nom neutre: La denominació té una sola forma i un sol gènere, el neutre.
Ex.: Kind ['nen', en alemany] n n
(d) Nom masculí i femení: La denominació té una forma per al masculí i una per al femení o bé una de sola que és igual per al masculí i per al femení. La utilització d'un gènere o altre depèn del sexe masculí o femení del referent.
Ex.: capità | capitana n m, f ESPORTS DE PILOTA Jugador encarregat de representar un equip i de coordinar-lo en el transcurs d'un partit d'acord amb l'entrenador. | psicoterapeuta n m, f PSIQUIATRIA Professional que practica la psicoteràpia.
(e) Nom masculí o femení: La denominació té una sola forma que és igual per al masculí i per al femení. La utilització d'un gènere o altre depèn de qüestions dialectals o estilístiques, ja que el referent no té sexe.
Ex.: estupor n m/f PSIQUIATRIA Estat d'inconsciència total o parcial sense moviments i sense reacció als estímuls.
- En llengües sense gènere (anglès, etc.)
No s'afegeix cap marca al codi n de categoria lèxica.
Ex.: child n ['nen', en anglès]

B. Tractament del nombre
- S'assigna marca de nombre a les denominacions que morfològicament només són possibles en plural (els anomenats plurals lexicalitzats). La marca de plural lexicalitzat és pl.
Ex.: salats n m pl BOTÀNICA Mata de tiges llenyoses i fulles petites i carnoses que es fa en terrenys salabrosos.
- Per tant, no porten cap indicació especial els casos següents:
(a) Noms que s'utilitzen en singular i en plural.
Ex.: taula - taules [FUSTERIA]
(b) Noms que s'utilitzen molt més en singular que en plural.
Ex.: escriptura - ?escriptures [SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. INTERNET]
(c) Noms que s'utilitzen molt més en plural que en singular.
Ex.: valor - valors [MERCATS FINANCERS]

[Per a la distinció entre plurals lexicalitzats i plurals habituals, vegeu les fitxes CRITERI: Categoria lèxica noms: Plurals lexicalitzats (identificació), CRITERI Categoria lèxica noms: Plurals lexicalitzats (tractament) i CRITERI: Categoria lèxica noms: Plurals habituals (tractament).]

Nota

1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adjectiu; CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adverbi; CRITERI Categoria lèxica preposició; CRITERI Categoria lèxica interjecció, i CRITERI Categoria lèxica locució llatina.
2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).

àcid càpric

<Agricultura > Química agrícola > Productes fitosanitaris>

La informació d'aquesta fitxa s'ha elaborat a partir de la llista andorrana de substàncies actives no permeses en els conreus, publicada en el Butlletí oficial del Principat d'Andorra el 19 de juny de 2013, amb els noms catalans revisats pel TERMCAT.

Les dades de partida han estat completades i validades pel TERMCAT.

ca àcid càpric, n m
es ácido cáprico, n m
en capric acid, n

àcid càpric

<Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Química>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca àcid càpric, n m

<Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Química>

Definició

Àcid decanoic, de fórmula CH₃(CH₂)COOH; de gust ranci, i un dels àcids grassos components de la llet, la mantega, l'oli de coco i d'altres vegetals.

àcid decanoic

<Indústria > Indústria de la pell>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca àcid decanoic, n m
ca àcid càpric, n m sin. compl.
es ácido cáprico
es ácido decanoico

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició

Àcid utilitzat en el desencalcinament de les pells.

aladern

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aladern, n m
ca boix bord, n m sin. compl.
ca lladern, n m sin. compl.
ca llampúdol, n m sin. compl.
ca llampuga, n f sin. compl.
ca acader, n m alt. sin.
ca aladern allitendre, n m alt. sin.
ca aladern ver, n m alt. sin.
ca allitendre, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca boixos bords, n m pl alt. sin.
ca camacruix, n f alt. sin.
ca corronyera, n f alt. sin.
ca coscolleta, n f alt. sin.
ca coscollina, n f alt. sin.
ca dineret, n m alt. sin.
ca fustet, n m alt. sin.
ca fusteta, n f alt. sin.
ca garrigó, n m alt. sin.
ca grana d'Avinyó, n f alt. sin.
ca llampuguera, n f alt. sin.
ca llor mascle, n m alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca mata de cabrit, n f alt. sin.
ca mata-selva, n f alt. sin.
ca mombrú, n m alt. sin.
ca olivarda, n f alt. sin.
ca olivastre, n m alt. sin.
ca olivera borda, n f alt. sin.
ca punxeta, n f alt. sin.
ca ram cabrer, n m alt. sin.
ca ram dolç, n m alt. sin.
ca reboll bord, n m alt. sin.
ca reboll mascle, n m alt. sin.
ca sanguinyol, n m alt. sin.
ca sofraira, n f alt. sin.
ca trocaperols, n m/f alt. sin.
ca adern, n m var. ling.
ca alabern, n m var. ling.
ca alavern, n m var. ling.
ca allor mascle, n m var. ling.
ca ernesto, n m var. ling.
ca ladern, n m var. ling.
ca llampadol, n m var. ling.
ca llampredell, n m var. ling.
ca llampugo, n m var. ling.
ca llampúgol, n m var. ling.
ca mampúdol, n m var. ling.
ca mataselva, n f var. ling.
ca meste, n m var. ling.
ca mesto, n m var. ling.
ca mompúdol, n m var. ling.
ca nesto, n m var. ling.
ca nestro, n m var. ling.
ca niesto, n m var. ling.
ca nyesto, n m var. ling.
ca nyéstol, n m var. ling.
ca nyèstol, n m var. ling.
ca nyestolera, n f var. ling.
ca nyestro, n m var. ling.
ca nyisto, n m var. ling.
ca nyistro, n m var. ling.
ca palinesto, n m var. ling.
ca palo santo, n m var. ling.
ca palomesto, n m var. ling.
ca palomesto de roca, n m var. ling.
ca palomesto roquer, n m var. ling.
ca saflaina, n f var. ling.
ca soflaina, n f var. ling.
nc Rhamnus alaternus L. var. alaternus

<Botànica > ramnàcies>

aladern

<Botànica>

ca aladern, n m
ca boix bord, n m sin. compl.
ca lladern, n m sin. compl.
ca llampúdol, n m sin. compl.
ca llampuga, n f sin. compl.
ca acader, n m alt. sin.
ca aladern allitendre, n m alt. sin.
ca aladern ver, n m alt. sin.
ca allitendre, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca boixos bords, n m pl alt. sin.
ca camacruix, n f alt. sin.
ca corronyera, n f alt. sin.
ca coscolleta, n f alt. sin.
ca coscollina, n f alt. sin.
ca dineret, n m alt. sin.
ca fustet, n m alt. sin.
ca fusteta, n f alt. sin.
ca garrigó, n m alt. sin.
ca grana d'Avinyó, n f alt. sin.
ca llampuguera, n f alt. sin.
ca llor mascle, n m alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca mata de cabrit, n f alt. sin.
ca mata-selva, n f alt. sin.
ca mombrú, n m alt. sin.
ca olivarda, n f alt. sin.
ca olivastre, n m alt. sin.
ca olivera borda, n f alt. sin.
ca punxeta, n f alt. sin.
ca ram cabrer, n m alt. sin.
ca ram dolç, n m alt. sin.
ca reboll bord, n m alt. sin.
ca reboll mascle, n m alt. sin.
ca sanguinyol, n m alt. sin.
ca sofraira, n f alt. sin.
ca trocaperols, n m/f alt. sin.
ca adern, n m var. ling.
ca alabern, n m var. ling.
ca alavern, n m var. ling.
ca allor mascle, n m var. ling.
ca ernesto, n m var. ling.
ca ladern, n m var. ling.
ca llampadol, n m var. ling.
ca llampredell, n m var. ling.
ca llampugo, n m var. ling.
ca llampúgol, n m var. ling.
ca mampúdol, n m var. ling.
ca mataselva, n f var. ling.
ca meste, n m var. ling.
ca mesto, n m var. ling.
ca mompúdol, n m var. ling.
ca nesto, n m var. ling.
ca nestro, n m var. ling.
ca niesto, n m var. ling.
ca nyesto, n m var. ling.
ca nyéstol, n m var. ling.
ca nyèstol, n m var. ling.
ca nyestolera, n f var. ling.
ca nyestro, n m var. ling.
ca nyisto, n m var. ling.
ca nyistro, n m var. ling.
ca palinesto, n m var. ling.
ca palo santo, n m var. ling.
ca palomesto, n m var. ling.
ca palomesto de roca, n m var. ling.
ca palomesto roquer, n m var. ling.
ca saflaina, n f var. ling.
ca soflaina, n f var. ling.
nc Rhamnus alaternus L. var. alaternus

<Botànica > ramnàcies>

aladern de fulla estreta

<Ciències de la vida>

ca aladern de fulla estreta, n m
ca herba dels fics, n f sin. compl.
ca aladern, n m alt. sin.
ca aladern allitendre, n m alt. sin.
ca allitendre, n m alt. sin.
ca fil·lirea de fulla estreta, n f alt. sin.
ca fràngula, n f alt. sin.
ca lladern, n m alt. sin.
ca lladern de fulla estreta, n m alt. sin.
ca mat, n m alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca mata de cabrit, n f alt. sin.
ca matacerdans, n m/f alt. sin.
ca olivella, n f alt. sin.
ca olivera borda, n f alt. sin.
ca olivera falsa, n f alt. sin.
ca olivereta, n f alt. sin.
ca vern menut, n m alt. sin.
ca alavern, n m var. ling.
ca aliderro, n m var. ling.
ca aliderru, n m var. ling.
nc Phillyrea angustifolia L.

<Botànica > oleàcies>

Nota

Aliderro és un nom alguerès provinent del sard aliderru.

aladern de fulla estreta

<Botànica>

ca aladern de fulla estreta, n m
ca herba dels fics, n f sin. compl.
ca aladern, n m alt. sin.
ca aladern allitendre, n m alt. sin.
ca allitendre, n m alt. sin.
ca fil·lirea de fulla estreta, n f alt. sin.
ca fràngula, n f alt. sin.
ca lladern, n m alt. sin.
ca lladern de fulla estreta, n m alt. sin.
ca mat, n m alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca mata de cabrit, n f alt. sin.
ca matacerdans, n m/f alt. sin.
ca olivella, n f alt. sin.
ca olivera borda, n f alt. sin.
ca olivera falsa, n f alt. sin.
ca olivereta, n f alt. sin.
ca vern menut, n m alt. sin.
ca alavern, n m var. ling.
ca aliderro, n m var. ling.
ca aliderru, n m var. ling.
nc Phillyrea angustifolia L.

<Botànica > oleàcies>

Nota

Aliderro és un nom alguerès provinent del sard aliderru.

amanida caprici

<Gastronomia > Plats a la carta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida caprici
es ensalada capricho
fr salade caprice
it insalata capriccio
en caprice salad
de Salat Caprice

amanida caprici amb tonyina

<Gastronomia > Plats a la carta>

ca amanida caprici amb tonyina
es ensalada capricho con atún
fr salade caprice au thon
it insalata capriccio con tonno
en caprice salad with tuna
de Schlemmersalat Salat Carice