Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "captura" dins totes les àrees temàtiques

agafar rebots agafar rebots

<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.

  • ca  agafar rebots, v intr
  • ca  capturar rebots, v intr
  • ca  rebotar, v intr
  • ca  rebotejar, v intr sin. compl.
  • es  capturar rebotes, v intr
  • es  coger rebotes, v intr
  • es  rebotear, v intr
  • fr  prendre les rebonds, v intr
  • fr  récupérer les rebonds, v intr
  • it  catturare i rimbalzi, v intr
  • en  rebound, to, v intr

<Bàsquet > 03 Accions de joc i estratègia > 01 Conceptes generals>

Definició
Tenir la capacitat d'aconseguir sovint el control de la pilota després que hagi impactat contra la cistella pròpia o la cistella contrària com a conseqüència d'un llançament fallat.

Nota

  • 1. Les denominacions agafar rebots i capturar rebots (també rebotejar i rebotar) indiquen una habilitat en el joc, mentre que agafar un rebot o capturar un rebot (o també agafar el rebot o capturar el rebot, segons el context) indiquen una acció puntual d'aconseguir el control de la pilota en un moment concret d'un partit.
  • 2. Un jugador o una jugadora especialitzats a agafar rebots són un rebotejador o una rebotejadora.
agafar rebots agafar rebots

<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  agafar rebots, v intr
  • ca  capturar rebots, v intr
  • ca  rebotar, v intr
  • ca  rebotejar, v intr sin. compl.
  • es  capturar rebotes, v intr
  • es  coger rebotes, v intr
  • es  rebotear, v intr
  • fr  prendre les rebonds, v intr
  • fr  récupérer les rebonds, v intr
  • it  catturare i rimbalzi, v intr
  • en  rebound, to, v intr

<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Definició
Tenir la capacitat d'aconseguir sovint el control de la pilota després que hagi impactat contra la cistella pròpia o la cistella contrària com a conseqüència d'un llançament fallat.

Nota

  • 1. Les denominacions agafar rebots i capturar rebots (també rebotejar i rebotar) indiquen una habilitat en el joc, mentre que agafar un rebot o capturar un rebot (o també agafar el rebot o capturar el rebot, segons el context) indiquen una acció puntual d'aconseguir el control de la pilota en un moment concret d'un partit.
  • 2. Un jugador o una jugadora especialitzats a agafar rebots són un rebotejador o una rebotejadora.
agafar un rebot agafar un rebot

<Esport > Esports de pilota > Basquetbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.

  • ca  agafar un rebot, v intr
  • ca  capturar un rebot, v intr
  • es  rebotear, v intr
  • fr  emparer d'un rebond, s', v intr
  • fr  prendre un rebond, v intr
  • fr  rebondir, v intr
  • en  clear the boards, to, v intr
  • en  rebound, to, v intr

<Basquetbol > 03 Accions de joc i estratègia > 01 Conceptes generals>

Definició
Aconseguir el control de la pilota quan acaba d'impactar contra la cistella pròpia o la cistella contrària com a conseqüència d'un llançament fallat.

Nota

  • Les denominacions agafar un rebot o capturar un rebot (que, segons el context, també poden ser agafar el rebot o capturar el rebot) indiquen l'acció d'aconseguir el control de la pilota en un moment concret del partit, mentre que agafar rebots (i també rebotejar i rebotar) indiquen una habilitat del joc.
agafar un rebot agafar un rebot

<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  agafar un rebot, v intr
  • ca  capturar un rebot, v intr
  • es  rebotear, v intr
  • fr  emparer d'un rebond, s', v intr
  • fr  prendre un rebond, v intr
  • fr  rebondir, v intr
  • en  clear the boards, to, v intr
  • en  rebound, to, v intr

<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Definició
Aconseguir el control de la pilota quan acaba d'impactar contra la cistella pròpia o la cistella contrària com a conseqüència d'un llançament fallat.

Nota

  • Les denominacions agafar un rebot o capturar un rebot (que, segons el context, també poden ser agafar el rebot o capturar el rebot) indiquen l'acció d'aconseguir el control de la pilota en un moment concret del partit, mentre que agafar rebots (i també rebotejar i rebotar) indiquen una habilitat del joc.
agulla capotera agulla capotera

<Labors>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agulla capotera, n f
  • es  aguja capotera

<Labors>

Definició
Agulla grossa que empren les cosidores.
aranya de cap negre aranya de cap negre

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranya de cap negre, n f
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya capçuda, n f sin. compl.
  • ca  aranya de roca, n f sin. compl.
  • ca  aranya negra, n f sin. compl.
  • ca  aranya roquera, n f sin. compl.
  • ca  aranya sardinera, n f sin. compl.
  • ca  aranya capruda, n f var. ling.
  • ca  aranya capsuda, n f var. ling.
  • ca  aranya sugra, n f var. ling.
  • ca  araña, n f var. ling.
  • ca  arañya de cap negre, n f var. ling.
  • ca  arañya negra, n f var. ling.
  • nc  Trachinus radiatus
  • nc  Trachinus Cirrosus var. ling.
  • es  araña de cabeza negra
  • es  vibora
  • es  víbora
  • fr  vive à tête rayonnée
  • fr  vive rayée
  • en  starry weever
  • en  streaked weever

<Peixos > Traquínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - aranya (FAUNAICT): Tarragona
    - araña (ACN10): Vinarós
    - aranya capçuda (DCVB-E): Barcelona
    - aranya capçuda (DELC2): "pescadors de Barcelona"
    - aranya capçuda (FAUNAICT): Barcelona
    - aranya de cap negre (DCVB-E): Mallorca, Menorca
    - aranya de cap negre (FAUNAICT): Menorca
    - arañya de cap negre (RPCE3): Mallorca
    - aranya de roca (DCVB-E): València
    - aranya negra (DCVB-E): Eivissa, València
    - aranya negra (DELC2): Balears
    - arañya negra (RPCE3): Eivissa
    - aranya sardinera (BALEARES2): Menorca
aranya de cap negre aranya de cap negre

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranya de cap negre, n f
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya capçuda, n f sin. compl.
  • ca  aranya de roca, n f sin. compl.
  • ca  aranya negra, n f sin. compl.
  • ca  aranya roquera, n f sin. compl.
  • ca  aranya sardinera, n f sin. compl.
  • ca  aranya capruda, n f var. ling.
  • ca  aranya capsuda, n f var. ling.
  • ca  aranya sugra, n f var. ling.
  • ca  araña, n f var. ling.
  • ca  arañya de cap negre, n f var. ling.
  • ca  arañya negra, n f var. ling.
  • nc  Trachinus radiatus
  • nc  Trachinus Cirrosus var. ling.
  • es  araña de cabeza negra
  • es  vibora
  • es  víbora
  • fr  vive à tête rayonnée
  • fr  vive rayée
  • en  starry weever
  • en  streaked weever

<Peixos > Traquínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - aranya (FAUNAICT): Tarragona
    - araña (ACN10): Vinarós
    - aranya capçuda (DCVB-E): Barcelona
    - aranya capçuda (DELC2): "pescadors de Barcelona"
    - aranya capçuda (FAUNAICT): Barcelona
    - aranya de cap negre (DCVB-E): Mallorca, Menorca
    - aranya de cap negre (FAUNAICT): Menorca
    - arañya de cap negre (RPCE3): Mallorca
    - aranya de roca (DCVB-E): València
    - aranya negra (DCVB-E): Eivissa, València
    - aranya negra (DELC2): Balears
    - arañya negra (RPCE3): Eivissa
    - aranya sardinera (BALEARES2): Menorca
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  arra, n f
  • la  arrabo, n m sin. compl.
  • la  arrae, n f pl sin. compl.
  • la  arrhabo, n m sin. compl.
  • la  arrhae, n f pl sin. compl.
  • ca  arres, n f pl
  • es  arras, n f pl
  • fr  arrhes, n f pl
  • it  arra, n f
  • it  caparra, n f

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de ciclisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 3)
ISBN 84-7739-217-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  atrapar, v tr
  • ca  caçar, v tr
  • es  atrapar
  • es  capturar
  • es  cazar
  • es  dar caza
  • fr  attraper
  • fr  chasser
  • en  chase, to
  • en  take, to

<Esport > Ciclisme>

Definició
Agafar, un corredor, un o més corredors escapats.
atrapar atrapar

<Esport > Atletisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'atletisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/19/>

  • ca  atrapar, v tr
  • es  alcanzar
  • es  atrapar
  • es  capturar
  • fr  attraper
  • fr  rattraper
  • en  catch up, to
  • en  take, to

<Esport > Atletisme>

Definició
Arribar, un corredor o un grup de corredors, a l'altura d'un altre que es trobava en una posició més avançada.