Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "car��tula" dins totes les àrees temàtiques

Grammostola rosea Grammostola rosea

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Grammostola rosea
  • en  Chilean common tarantula
  • en  Chilean flame tarantula
  • en  Chilean rose hair tarantula
  • en  Chilean rose tarantula
  • nc  Grammostola rosea

<Zoologia > Insectes>

Nota

  • Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
hoco de carúncula groga hoco de carúncula groga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  hoco de carúncula groga, n m
  • es  pavón norteño
  • fr  grand hocco
  • en  great curassow
  • de  Tuberkelhokko
  • nc  Crax rubra

<00 Fitxa il·lustrada>, <02.02 Ocells > Gal·liformes > Cràcids>

hoco de carúncula groga hoco de carúncula groga

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  hoco de carúncula groga, n m
  • es  pavón norteño
  • fr  grand hocco
  • en  great curassow
  • de  Tuberkelhokko
  • nc  Crax rubra

<00 Fitxa il·lustrada>, <02.02 Ocells > Gal·liformes > Cràcids>

hoco de carúncula groga hoco de carúncula groga

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  hoco de carúncula groga, n m
  • es  pavón norteño, n m
  • fr  grand hocco, n m
  • en  great curassow, n
  • de  Tuberkelhokko, n m
  • nc  Crax rubra

<Zoologia > Ocells>

Definició
Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Crax

Nota

  • El nom específic de carúncula groga fa referència a l'excrescència de color groc que presenta aquesta espècie a la part del front.
llop de riu llop de riu

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llop de riu, n m
  • ca  llopets, n m pl sin. compl.
  • ca  gallego, n m var. ling.
  • nc  Barbatula barbatula
  • nc  Cobitis barbatula var. ling.
  • nc  Nemacheilus barbatulus var. ling.
  • es  gobio de río
  • es  lobo de río
  • es  pez lobo
  • fr  dormille
  • fr  loche franche
  • en  stone loach

<Peixos > Balitòrids>

llop de riu llop de riu

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llop de riu, n m
  • ca  llopets, n m pl sin. compl.
  • ca  gallego, n m var. ling.
  • nc  Barbatula barbatula
  • nc  Cobitis barbatula var. ling.
  • nc  Nemacheilus barbatulus var. ling.
  • es  gobio de río
  • es  lobo de río
  • es  pez lobo
  • fr  dormille
  • fr  loche franche
  • en  stone loach

<Peixos > Balitòrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  migale, n f
  • es  tarántula gigante
  • es  tarántula Goliat
  • es  tarántula pajarera
  • fr  araignée Goliath
  • fr  mygale de Leblond
  • en  Brazilian bird-eater
  • en  Goliath bird-eater
  • en  Goliath bird-eater spider
  • nc  Theraphosa blondi

<Zoologia > Insectes>

Definició
Aranya del subordre dels migalomorfs de la família dels terafòsids, que ateny 9 cm, és l'araneid més gros conegut i posseeix un poderós verí.
papil·la duodenal major papil·la duodenal major

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  papil·la duodenal major, n f
  • ca  carúncula major de Santorini, n f sin. compl.
  • es  carúncula mayor de Santorini
  • es  carúncula mayor del duodeno
  • es  papila duodenal major
  • en  major caruncle of Santorini
  • en  major duodenal papilla
  • TA  papilla duodeni major

<Anatomia>

papil·la duodenal menor papil·la duodenal menor

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  papil·la duodenal menor, n f
  • ca  carúncula menor de Santorini, n f sin. compl.
  • es  carúncula menor de Santorini
  • es  papila duodenal menor
  • en  minor caruncle of Santorini
  • en  minor duodenal papilla
  • TA  papilla duodeni minor

<Anatomia>

plec sublingual plec sublingual

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Odontoestomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  plec sublingual, n m
  • ca  carúncula salival, n f sin. compl.
  • ca  carúncula sublingual, n f sin. compl.
  • ca  papil·la sublingual, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Odontoestomatologia>

Definició
Elevació del sòl de la boca corresponent a la vora superior de cada glàndula sublingual, que aixeca la mucosa en aquest indret.
Cadascuna de les dues que hi ha situades al sòl de la boca, a banda i banda del fre lingual. A llur vèrtex desemboquen els conductes de Wharton. ((carúncula salival, carúncula sublingual))