Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "caracteritzaci�" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Metalls de les terres rares: Caracterització i explicació del nom 0 CRITERI Metalls de les terres rares: Caracterització i explicació del nom

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Metalls de les terres rares: Caracterització i explicació del nom

<Química>

Definició
Tant metalls de les terres rares (forma principal) com elements de les terres rares i terres rares (formes secundàries) són denominacions adequades.

A. Caracterització

Els metalls de les terres rares són els elements metàl·lics purs que s'extreuen dels òxids, és a dir, disset elements metàl·lics de la taula periòdica: els quinze elements del grup dels lantànids (lantani, ceri, praseodimi, neodimi, prometi, samari, europi, gadolini, terbi, disprosi, holmi, erbi, tuli, iterbi i luteci), l'escandi i l'itri.

Aquests metalls són molt apreciats per la seva alta conductivitat elèctrica i les seves propietats magnètiques úniques, que els fan indispensables per a la tecnologia verda en el sector energètic (motors elèctrics, turbines eòliques, plaques solars i imants per a motors), la informació i les comunicacions (pantalles de plasma, cables de fibra òptica, sistemes de comunicació de radars), la medicina (agents de contrast) i la defensa (drons, làsers, armes guiades a distància).

B. Explicació del nom

La denominació terres rares resulta paradoxal, ja que són metalls i no són difícils de trobar. Els motius d'aquesta denominació són els següents:

- Pel que fa al nucli terres, s'anomenen així per tradició: quan es van descobrir, entre els segles XVIII i XIX, aquesta era la denominació que s'utilitzava en geologia per als òxids que no es podien dissoldre amb àcids i que eren resistents al foc. Aquest sentit encara perdura i consta en el diccionari normatiu, amb la definició 'òxid metàl·lic difícilment reductible, com ara l'alúmina'.

- Pel que fa a l'adjectiu rares, tot i que no és estrany trobar-ne (els dipòsits d'òxids són bastant abundants en l'escorça terrestre), el que sí que és estrany és trobar-ne en una concentració prou elevada perquè l'explotació resulti viable econòmicament i logísticament, ja que solen estar combinats amb altres elements i, a més, en concentracions molt baixes.

Nota

  • 1. Tot i ser indispensables per a desenvolupar tecnologies verdes, l'extracció i el tractament dels metalls de les terres rares són particularment contaminants: l'extracció s'ha de fer en mines obertes, cosa que té molt impacte en l'entorn, i els mètodes de separació del processament generen una gran quantitat de residus tòxics i radioactius.
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de metalls de les terres rares al Cercaterm, i també el document de criteri original, Terres rares: un tresor estratègic i un nom ambigu, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/terres-rares-tresor-estrategic-i-nom-ambigu).
adjectiu d'individu adjectiu d'individu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  adjectiu d'individu, n m
  • ca  adjectiu de caracterització, n m sin. compl.
  • es  adjetivo de caracterización
  • es  adjetivo de individuo
  • fr  adjectif individuel
  • en  individual-level adjective

<Lingüística>

Definició
Adjectiu qualificatiu que expressa una qualitat inherent.

Nota

  • Per exemple, amable, ample, bonic, important, intel·ligent, interessant. En oracions copulatives, aquests adjectius es combinen amb el verb ser: La professora és molt amable, El quadre és bonic, La novel·la és interessant.
aliment tradicional aliment tradicional

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

  • ca  aliment tradicional, n m
  • es  alimento con características tradicionales, n m
  • es  alimento tradicional, n m
  • fr  aliment traditionnel, n m
  • fr  denrée alimentaire présentant des caractéristiques traditionnelles, n f
  • en  food with traditional characteristics, n
  • en  traditional food, n

<Seguretat alimentària > Conceptes generals>

Definició
Aliment reconegut històricament com a producte tradicional, produït d'acord a referències tècniques codificades o registrades al procés tradicional o mitjançant mètodes de producció tradicionals, o protegit per una norma comunitària, nacional, regional o local.
cancerització cancerització

<Anatomia > Citologia>, <Oncologia i radioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cancerització, n f
  • ca  canceració, n f sin. compl.
  • en  cancerization

<Anatomia > Citologia>, <Oncologia i radioteràpia>

Definició
Transformació de les cèl·lules d'un teixit sa o d'un tumor benigne en cèl·lules neoplàstiques malignes.
cancerització lobular cancerització lobular

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>

  • ca  cancerització lobular, n f
  • es  cancerización lobular
  • fr  cancérisation lobulaire
  • it  cancerizzazione lobulare
  • en  lobular cancerization

<Sinologia > Tècniques diagnòstiques > Microscòpia>

Definició
Presència en un lòbul d'un carcinoma intraductal amb cèl·lules tumorals que preserven el patró lobular normal.

Nota

  • El terme cancerització lobular fa referència a una estructura identificable com a lobular amb trets morfològics corresponents a qualsevol dels tipus de carcinoma intraductal.
característiques del risc característiques del risc

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  característiques del risc, n f pl
  • es  características del riesgo
  • en  particulars of risk

<Assegurances>

característiques estructurals característiques estructurals

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  característiques estructurals, n f pl
  • es  características estructurales
  • en  structural characteristics

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició
Propietats relacionades amb les dels materials emprats a les capes de ^ferm^, en particular les mecàniques, i amb les espessors d'aquestes capes.
característiques funcionals característiques funcionals

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  característiques funcionals, n f pl
  • es  características funcionales
  • en  surface characteristics

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició
Propietats superficials del ^paviment^ o de la ^capa de trànsit^ que afecten especialment els usuaris, aportades fonamentalment per la ^textura superficial^ i per la ^regularitat superficial^.
característiques geomètriques característiques geomètriques

<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14539:2003 Robots de manipulació. Manipulació d'objectes amb prensors amb pinça. Vocabulari i presentació de característiques i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14539:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 116 Sistemes Industrials Automatitzats, la secretaria del qual és a càrrec d'AER ATP. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.

  • ca  característiques geomètriques, n f pl
  • es  características geométricas
  • fr  caractéristiques géométriques
  • en  geometrical features
  • cod  4.6.1

<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>

Nota

  • Vegeu la figura 9.
caracterització caracterització

<Arts > Cinema>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic bàsic de cinema: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2009. (LB; 5)
ISBN 978-84-8384-099-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/184/184158_LexicCinema.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  caracterització, n f
  • es  caracterización, n f
  • fr  caractérisation, n f
  • en  characterization, n

<Cinema>