Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cardedeu" dins totes les àrees temàtiques

acromícria acromícria

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  acromícria, n f
  • ca  dit de marededeu, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Brugsch, n f sin. compl.
  • es  acromicria, n f
  • es  enfermedad de Brugsch, n f
  • en  acromicria

<Fisioteràpia > Patologia>

Definició
Entitat clínica caracteritzada per una reducció del volum de les extremitats, sobretot de les mans, dels peus o de la mandíbula, estatura baixa, crani petit, deformacions esquelètiques i signes d'hipogonadisme, atribuïda a una hipersecreció de l'hormona del creixement.

Nota

  • 1. L'acromícria, d'existència dubtosa, va ser descrita el 1927.
  • 2. L'acromícria seria un quadre clínic invers al de l'acromegàlia, produït per una reducció massiva de les cèl·lules eosinòfiles de l'adenohipòfisi. Modernament no s'han descrit casos clinicopatològics semblants.
acromícria acromícria

<Malalties i síndromes>, <Anatomia patològica>, <Endocrinologia i nutrició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  acromícria, n f
  • ca  dit de marededeu, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Brugsch, n f sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Anatomia patològica>, <Endocrinologia i nutrició>

Definició
Entitat clínica, d'existència dubtosa, descrita el 1927, caracteritzada per una reducció del volum de les extremitats, sobretot de les mans, dels peus o de la mandíbula, estatura baixa, crani petit, deformacions esquelètiques, signes d'hipogonadisme, atribuïda a una hipersecreció de l'hormona del creixement. Seria un quadre clínic invers al de l'acromegàlia, produït per una reducció massiva de les cèl·lules eosinòfiles de l'adenohipòfisi. Hom no ha descrit modernament casos clinicopatològics semblants.

Nota

  • La denominació acromícria es considera obsoleta.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardeta, n f
  • ca  cardet, n m sin. compl.
  • ca  cardetes, n f pl alt. sin.
  • ca  escobiosa, n f alt. sin.
  • ca  escopiosa, n f var. ling.
  • nc  Scabiosa stellata L.
  • nc  Scabiosa monspeliensis Jacq. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>

cardeta cardeta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardeta, n f
  • ca  cardet, n m sin. compl.
  • ca  cardetes, n f pl alt. sin.
  • ca  escobiosa, n f alt. sin.
  • ca  escopiosa, n f var. ling.
  • nc  Scabiosa stellata L.
  • nc  Scabiosa monspeliensis Jacq. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>

carlina cardiguera carlina cardiguera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carlina cardiguera, n f
  • ca  cardiguera, n f sin. compl.
  • ca  card caderner, n m alt. sin.
  • ca  card cardener, n m alt. sin.
  • ca  card de cadernera, n m alt. sin.
  • ca  cardigassa, n f alt. sin.
  • ca  cardigot, n m alt. sin.
  • ca  carlina, n f alt. sin.
  • ca  carlina borda, n f alt. sin.
  • ca  corones de rei, n f pl alt. sin.
  • ca  escardassa, n f alt. sin.
  • ca  carlina carnunquera, n f var. ling.
  • ca  carnumquera, n f var. ling.
  • ca  carrinclera, n f var. ling.
  • ca  carunquera, n f var. ling.
  • nc  Carlina acaulis L. subsp. caulescens (Lam.) Schübl. et G. Martens

<Botànica > compostes / asteràcies>

carlina cardiguera carlina cardiguera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carlina cardiguera, n f
  • ca  cardiguera, n f sin. compl.
  • ca  card caderner, n m alt. sin.
  • ca  card cardener, n m alt. sin.
  • ca  card de cadernera, n m alt. sin.
  • ca  cardigassa, n f alt. sin.
  • ca  cardigot, n m alt. sin.
  • ca  carlina, n f alt. sin.
  • ca  carlina borda, n f alt. sin.
  • ca  corones de rei, n f pl alt. sin.
  • ca  escardassa, n f alt. sin.
  • ca  carlina carnunquera, n f var. ling.
  • ca  carnumquera, n f var. ling.
  • ca  carrinclera, n f var. ling.
  • ca  carunquera, n f var. ling.
  • nc  Carlina acaulis L. subsp. caulescens (Lam.) Schübl. et G. Martens

<Botànica > compostes / asteràcies>

fil cardat fil cardat

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fil cardat, n m
  • es  hilo cardado
  • fr  fil cardé
  • en  carded yarn
  • de  Kardiertes Garn

<Indústria > Indústria tèxtil>

Definició
Fil fet de fibra natural o de la mescla de fibres, filat mitjançant la filatura de carda.
fil cardat fil cardat

<Fibres i filaments>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  fil cardat, n m
  • es  hilo cardado
  • fr  fil cardé
  • en  carded yarn

<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Fibres i filaments>

fil de llana cardada fil de llana cardada

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fil de llana cardada, n m
  • es  hilo de lana cardada
  • fr  fil de laine cardée
  • en  woolen yarn
  • de  Wollstreichgarn

<Indústria > Indústria tèxtil>

Definició
Fil fet de llana de carda, filat mitjançant la filatura sistema llana cardada.
fil de llana cardada fil de llana cardada

<Fibres i filaments>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  fil de llana cardada, n m
  • es  hilo de lana cardada
  • fr  fil de laine cardée
  • en  carded-wool yarn

<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Fibres i filaments>