Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cardenal" dins totes les àrees temàtiques

anfós bord anfós bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anfós bord, n m
  • ca  abadejo, n m sin. compl.
  • ca  anfós burro, n m sin. compl.
  • ca  anfós jueu, n m sin. compl.
  • ca  anfós ratllat [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  anfós rosat, n m sin. compl.
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  jueu, n m sin. compl.
  • ca  mero rosat, n m sin. compl.
  • ca  nero, n m sin. compl.
  • ca  nero bord, n m sin. compl.
  • ca  nero jueu, n m sin. compl.
  • ca  nero rosat, n m sin. compl.
  • ca  abadeco, n m var. ling.
  • ca  abadeig, n m var. ling.
  • ca  anfós-burro, n m var. ling.
  • ca  anfós-jueu, n m var. ling.
  • ca  neru, n f var. ling.
  • nc  Mycteroperca rubra
  • nc  Cerna nebulosa var. ling.
  • nc  Parepinephelus acutirostris var. ling.
  • es  abadejo
  • es  cardenal
  • es  gitano
  • es  mero
  • fr  baldèche rouge
  • fr  mérou royal
  • en  comb grouper

<Peixos > Serrànids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - abadeco (FAUNAICT): Tarragona

    - abadejo (DCVB-E): Camp de Tarragona, "dialecte català occidental", València

    - anfós bord (DCVB-E): Mallorca

    - anfós bord (DELC): Balears

    - anfós bord (DELC2): Balears

    - anfós bord (RANDA11): Mallorca

    - anfós bord (RPCE3): Mallorca

    - anfós burro (DCVB-E): Eivissa

    - anfós burro (DELC): Balears

    - anfós burro (RANDA11): Eivissa

    - anfós jueu (DCVB-E): Mallorca

    - anfós jueu (DELC): Balears

    - anfós jueu (RANDA11): Mallorca

    - anfós-burro (RPCE3): Eivissa

    - anfós-jueu (RPCE3): Mallorca

    - ase (DELC2): Balears

    - jueu (DELC2): Balears

    - neru (LVPB): Menorca
anfós bord anfós bord

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anfós bord, n m
  • ca  abadejo, n m sin. compl.
  • ca  anfós burro, n m sin. compl.
  • ca  anfós jueu, n m sin. compl.
  • ca  anfós ratllat [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  anfós rosat, n m sin. compl.
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  jueu, n m sin. compl.
  • ca  mero rosat, n m sin. compl.
  • ca  nero, n m sin. compl.
  • ca  nero bord, n m sin. compl.
  • ca  nero jueu, n m sin. compl.
  • ca  nero rosat, n m sin. compl.
  • ca  abadeco, n m var. ling.
  • ca  abadeig, n m var. ling.
  • ca  anfós-burro, n m var. ling.
  • ca  anfós-jueu, n m var. ling.
  • ca  neru, n f var. ling.
  • nc  Mycteroperca rubra
  • nc  Cerna nebulosa var. ling.
  • nc  Parepinephelus acutirostris var. ling.
  • es  abadejo
  • es  cardenal
  • es  gitano
  • es  mero
  • fr  baldèche rouge
  • fr  mérou royal
  • en  comb grouper

<Peixos > Serrànids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - abadeco (FAUNAICT): Tarragona

    - abadejo (DCVB-E): Camp de Tarragona, "dialecte català occidental", València

    - anfós bord (DCVB-E): Mallorca

    - anfós bord (DELC): Balears

    - anfós bord (DELC2): Balears

    - anfós bord (RANDA11): Mallorca

    - anfós bord (RPCE3): Mallorca

    - anfós burro (DCVB-E): Eivissa

    - anfós burro (DELC): Balears

    - anfós burro (RANDA11): Eivissa

    - anfós jueu (DCVB-E): Mallorca

    - anfós jueu (DELC): Balears

    - anfós jueu (RANDA11): Mallorca

    - anfós-burro (RPCE3): Eivissa

    - anfós-jueu (RPCE3): Mallorca

    - ase (DELC2): Balears

    - jueu (DELC2): Balears

    - neru (LVPB): Menorca
blau blau

<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  blau, n m
  • ca  blaverol, n m
  • ca  morat, n m
  • es  cardenal
  • es  moretón
  • fr  bleu
  • en  bruise

<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>

Definició
Hematoma cutani causat, habitualment, per contusió.
blau blau

<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  blau, n m
  • ca  blaverol, n m
  • ca  morat, n m
  • es  cardenal
  • es  moretón
  • fr  bleu
  • en  bruise

<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>

Definició
Hematoma cutani causat, habitualment, per contusió.
cardenal cardenal

<Religió > Cristianisme > Catolicisme>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cardenal, n m
  • ca  purpurat, n m sin. compl.
  • es  cardenal
  • en  cardinal

<Religió > Cristianisme > Catolicisme>

Definició
Prelat nomenat pel papa que compon el sacre col·legi, representa l'Església romana i forma el conclave per a l'elecció del papa.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  cardenal, n m

<Religions > Cristianisme > Catolicisme>

Definició
Alt dignatari eclesiàstic que actua com a conseller del papa i forma part del conclave en el qual aquest és elegit.

Nota

  • Els cardenals també ocupen càrrecs administratius i governen l'Església catòlica quan el papat està vacant.
cardenal cardenal

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardenal, n m
  • ca  flama, n f sin. compl.
  • ca  cardinal, n m var. ling.
  • nc  Zu cristatus
  • es  cardenal
  • fr  trachyptère ventru
  • en  scalloped ribbonfish

<Peixos > Traquiptèrids>

cardenal cardenal

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardenal, n m
  • ca  flama, n f sin. compl.
  • ca  cardinal, n m var. ling.
  • nc  Zu cristatus
  • es  cardenal
  • fr  trachyptère ventru
  • en  scalloped ribbonfish

<Peixos > Traquiptèrids>

cardenal cardenal

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cardenal, n m
  • es  cardinal
  • fr  cardinal
  • it  cardinal

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definició
Raïm de gra negrós, ovalat, molt gros i de pell fina, dolç per menjar i que fa vi de poca graduació.
cardenal cardenal

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cardenal, n m
  • es  cardenal, n m

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>