Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cardinal" dins totes les àrees temàtiques

a plec de llibre a plec de llibre

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  a plec de llibre, adj
  • ca  a sardinell, adj
  • es  a sardinel
  • en  on edge

<Arqueologia > Construccions > Tècniques i materials de construcció>

Definició
Dit del parament amb els maons o les pedres, generalment lloses petites i planes, disposats de cantell, com si es tractés d'un ventall obert.

Nota

  • Generalment aquest tipus de parament es troba a la part superior de finestres i portals.
anfós bord anfós bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anfós bord, n m
  • ca  abadejo, n m sin. compl.
  • ca  anfós burro, n m sin. compl.
  • ca  anfós jueu, n m sin. compl.
  • ca  anfós ratllat [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  anfós rosat, n m sin. compl.
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  jueu, n m sin. compl.
  • ca  mero rosat, n m sin. compl.
  • ca  nero, n m sin. compl.
  • ca  nero bord, n m sin. compl.
  • ca  nero jueu, n m sin. compl.
  • ca  nero rosat, n m sin. compl.
  • ca  abadeco, n m var. ling.
  • ca  abadeig, n m var. ling.
  • ca  anfós-burro, n m var. ling.
  • ca  anfós-jueu, n m var. ling.
  • ca  neru, n f var. ling.
  • nc  Mycteroperca rubra
  • nc  Cerna nebulosa var. ling.
  • nc  Parepinephelus acutirostris var. ling.
  • es  abadejo
  • es  cardenal
  • es  gitano
  • es  mero
  • fr  baldèche rouge
  • fr  mérou royal
  • en  comb grouper

<Peixos > Serrànids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - abadeco (FAUNAICT): Tarragona

    - abadejo (DCVB-E): Camp de Tarragona, "dialecte català occidental", València

    - anfós bord (DCVB-E): Mallorca

    - anfós bord (DELC): Balears

    - anfós bord (DELC2): Balears

    - anfós bord (RANDA11): Mallorca

    - anfós bord (RPCE3): Mallorca

    - anfós burro (DCVB-E): Eivissa

    - anfós burro (DELC): Balears

    - anfós burro (RANDA11): Eivissa

    - anfós jueu (DCVB-E): Mallorca

    - anfós jueu (DELC): Balears

    - anfós jueu (RANDA11): Mallorca

    - anfós-burro (RPCE3): Eivissa

    - anfós-jueu (RPCE3): Mallorca

    - ase (DELC2): Balears

    - jueu (DELC2): Balears

    - neru (LVPB): Menorca
anfós bord anfós bord

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anfós bord, n m
  • ca  abadejo, n m sin. compl.
  • ca  anfós burro, n m sin. compl.
  • ca  anfós jueu, n m sin. compl.
  • ca  anfós ratllat [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  anfós rosat, n m sin. compl.
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  jueu, n m sin. compl.
  • ca  mero rosat, n m sin. compl.
  • ca  nero, n m sin. compl.
  • ca  nero bord, n m sin. compl.
  • ca  nero jueu, n m sin. compl.
  • ca  nero rosat, n m sin. compl.
  • ca  abadeco, n m var. ling.
  • ca  abadeig, n m var. ling.
  • ca  anfós-burro, n m var. ling.
  • ca  anfós-jueu, n m var. ling.
  • ca  neru, n f var. ling.
  • nc  Mycteroperca rubra
  • nc  Cerna nebulosa var. ling.
  • nc  Parepinephelus acutirostris var. ling.
  • es  abadejo
  • es  cardenal
  • es  gitano
  • es  mero
  • fr  baldèche rouge
  • fr  mérou royal
  • en  comb grouper

<Peixos > Serrànids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - abadeco (FAUNAICT): Tarragona

    - abadejo (DCVB-E): Camp de Tarragona, "dialecte català occidental", València

    - anfós bord (DCVB-E): Mallorca

    - anfós bord (DELC): Balears

    - anfós bord (DELC2): Balears

    - anfós bord (RANDA11): Mallorca

    - anfós bord (RPCE3): Mallorca

    - anfós burro (DCVB-E): Eivissa

    - anfós burro (DELC): Balears

    - anfós burro (RANDA11): Eivissa

    - anfós jueu (DCVB-E): Mallorca

    - anfós jueu (DELC): Balears

    - anfós jueu (RANDA11): Mallorca

    - anfós-burro (RPCE3): Eivissa

    - anfós-jueu (RPCE3): Mallorca

    - ase (DELC2): Balears

    - jueu (DELC2): Balears

    - neru (LVPB): Menorca
arc a plec de llibre arc a plec de llibre

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arc a plec de llibre, n m
  • ca  arc a sardinell, n m
  • es  arco a sardinel
  • es  arco de rosca

<Construcció > Edificis. Espais de construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bagant, n m
  • ca  cadiral, n m
  • es  atajadero

<Construcció > Obres públiques>

Definició
Post, porta, per a aturar l'aigua d'un rec i alçar el seu nivell.
balanopostitis candidal balanopostitis candidal

<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Urologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  balanopostitis candidal, n f
  • ca  balanitis candidal, n f sin. compl.

<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Urologia>

Definició
Balanopostitis crònica per Candida albicans que es presenta especialment en diabètics o per contaminació d'una candidosi vaginal, o bé en el curs d'una infecció per virus de la immunodeficiència humana. Uns factors predisposats són l'ús prolongat de corticoides (tòpics o sistèmics) o l'administració de citostàtics.
barca de sardinals barca de sardinals

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  barca de sardinals, n f

<Pesca>

Definició
Embarcació dedicada a la pesca de la sardina que té les mateixes característiques que la barca de palangre, però és de dimensions més reduïdes i duu el mateix aparell i velam.
barca de sardinals barca de sardinals

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  barca de sardinals, n f
  • ca  sardinalera, n f sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Barca dedicada a la pesca de la sardina.
blau blau

<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  blau, n m
  • ca  blaverol, n m
  • ca  morat, n m
  • es  cardenal
  • es  moretón
  • fr  bleu
  • en  bruise

<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>

Definició
Hematoma cutani causat, habitualment, per contusió.
blau blau

<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  blau, n m
  • ca  blaverol, n m
  • ca  morat, n m
  • es  cardenal
  • es  moretón
  • fr  bleu
  • en  bruise

<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>

Definició
Hematoma cutani causat, habitualment, per contusió.