Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "caritatiu" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  frígola, n f
  • ca  frígola borda, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
  • ca  lledània, n f alt. sin.
  • ca  llengua de passerell, n f alt. sin.
  • nc  Teucrium capitatum subsp. majoricum (Rouy) T. Navarro et Rosua
  • nc  Teucrium polium L. subsp. capitatum (L.) Arcang. var. majoricum (Rouy) Knoche sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

frígola frígola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  frígola, n f
  • ca  frígola borda, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
  • ca  lledània, n f alt. sin.
  • ca  llengua de passerell, n f alt. sin.
  • nc  Teucrium capitatum subsp. majoricum (Rouy) T. Navarro et Rosua
  • nc  Teucrium polium L. subsp. capitatum (L.) Arcang. var. majoricum (Rouy) Knoche sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

frígola de Sant Joan frígola de Sant Joan

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  frígola de Sant Joan, n f
  • ca  frígola vera, n f sin. compl.
  • es  tomillo cabezudo, n m
  • nc  Thymbra capitata
  • nc  Thymus capitatus

<Enginyeria forestal>

gariba gariba

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gariba, n f
  • es  gariba
  • en  saw-scaled viper
  • nc  Echis carinatus

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

gestió de la qualitat gestió de la qualitat

<Empresa > Gestió de la qualitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 9000:2015 Sistemes de gestió de la qualitat. Principis bàsics i vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 9000:2015).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 66 Gestió de la Qualitat i Avaluació de la Conformitat, la secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb UNE per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de la Càtedra UNESCO de Direcció Universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Els equivalents italians, gallecs, portuguesos i romanesos procedeixen de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Terminologia de gestió de la qualitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/113/>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca  gestió de la qualitat, n f
  • es  gestión de la calidad, n f
  • fr  management de la qualité, n m
  • gl  xestión da calidade, n f
  • it  gestione della qualità, n f
  • pt  gestão da qualidade, n f
  • ro  conducere a calităţii, n f
  • ro  gestiune a calităţii, n f
  • ro  management al calităţii, n n
  • en  quality management, n

<Gestió de la qualitat > Sistemes de gestió>

Definició
Gestió respecte a la qualitat.

Nota

  • La gestió de la qualitat pot incloure l'establiment de polítiques de la qualitat i objectius de la qualitat, i els processos per a assolir aquests objectius de la qualitat mitjançant la planificació de la qualitat, l'assegurament de la qualitat, el control de la qualitat i la millora de la qualitat.
habitatio habitatio

<Dret > Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  habitatio, n f
  • ca  habitació, n f
  • es  habitación, n f
  • fr  habitation, n f
  • it  abitazione, n f

<Dret romà>

hemorràgia cavitària exterioritzable hemorràgia cavitària exterioritzable

<Angiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  hemorràgia cavitària exterioritzable, n f

<Angiologia>

Definició
Hemorràgia que es produeix en una cavitat oberta, en comunicació amb l'exterior (tub digestiu, arbre respiratori, tracte urinari, úter).
hemorràgia interna hemorràgia interna

<Angiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  hemorràgia interna, n f
  • ca  hemorràgia cavitària no exterioritzable, n f sin. compl.

<Angiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definició
Hemorràgia en què l'extravasació sanguínia es produeix a l'interior del cos, sense que surti a l'exterior. És el cas de l'hemorràgia originada en una cavitat tancada (crani, pleura, peritoneu, pericardi, articulacions).
irritant irritant

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  irritant, adj
  • ca  irritatiu -iva, adj sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Dermatologia>

Definició
Dit de l'agent que produeix irritació o excitació. És anomenat irritant primari l'agent que irrita la pell o qualsevol òrgan al primer contacte, aquell en què en el mecanisme d'actuació no hi participa cap factor de sensibilització.
irritatiu -iva irritatiu -iva

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  irritatiu -iva, adj

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Relatiu o pertanyent a la irritació.