Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "carmenar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Categoria lèxica verb (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals 0 CRITERI Categoria lèxica verb (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica verb (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals
  • ca  Verb autènticament pronominal: arrogar-se (EXEMPLE), v tr pron
  • ca  Verb autènticament pronominal: llevar-se (EXEMPLE), v intr pron
  • ca  Verb no pronominal amb pronom d'objecte: pentinar (cf. pentinar-se, pentinar-lo) (EXEMPLE), v tr
  • ca  Verb no pronominal amb pronom de destinatari: baixar (cf. baixar-se, baixar-li) (EXEMPLE), v intr
  • ca  Verb no pronominal amb pronom de destinatari: carregar (cf. carregar-se, carregar-li) (EXEMPLE), v intr
  • ca  Verb pronominal incorrecte: *caure's (EXEMPLE), v intr pron
  • ca  Verb pronominal incorrecte: *passar-se (EXEMPLE), v intr pron

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>

Definició
Un verb pronominal ha de presentar sempre un pronom referit al subjecte; si no és que canvia de significat, no pot alternar contextos amb un pronom referit al subjecte i contextos amb un objecte referit a una altra persona.
Ex.: Demà em llevaré tard (llevar-se és un verb intransitiu pronominal); El president s'arroga la facultat de dissoldre el Parlament (arrogar-se és un verb transitiu pronominal).

Per tant, no tots els verbs que porten un pronom referit al subjecte són verbs pronominals. Així, són correctes però NO són verbs pronominals els casos següents:
- Verbs que alternen un pronom referit al subjecte i un complement d'objecte referit a una altra persona.
Ex.: Pentina't bé - Pentina la Laia (pentinar és un verb transitiu no pronominal, ja que el subjecte fa la mateixa acció, en un cas sobre ell mateix i en un altre sobre una segona persona).
- Verbs que porten un pronom opcional que indica el destinatari de l'acció, sovint amb la finalitat de mostrar l'interès que té el subjecte en l'acció.
Ex.: M'he baixat les fotos de la sortida - He baixat les fotos de la sortida - Baixa-li les fotos de la sortida a l'avi (baixar és un verb transitiu no pronominal, ja que el pronom del primer exemple, que és opcional, indica per a qui es fa l'acció, igual que en el tercer exemple).

Igualment, hi ha casos en què el pronom NO és correcte segons la normativa catalana, generalment deguts a la influència d'una altra llengua.
Ex.: *S'ha caigut de la cadira - *Passa't per casa quan vulguis (caure i passar són verbs intransitius no pronominals; aquí el pronom s'ha d'evitar perquè segons la normativa són verbs no pronominals i, a més, el pronom no hi fa cap funció sintàctica ni hi aporta cap matís de significat).

Nota

  • 1. Per a ampliar la informació sobre el cas concret de baixar - baixar-se, podeu consultar la nota del criteri CRITERI Baixar o descarrgar?
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats.
abellar abellar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  abellar, n m
  • ca  abellera, n f sin. compl.
  • es  abejar
  • es  colmenar
  • fr  rucher
  • en  apiary
  • en  beeyard [US]

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Lloc on hi ha ruscs.
abellar abellar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  abellar, n m
  • ca  abellera, n f sin. compl.
  • es  abejar
  • es  colmenar
  • fr  rucher
  • en  apiary
  • en  beeyard [US]

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Lloc on hi ha ruscs.
acarar acarar

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  acarar, v tr
  • ca  confrontar, v tr sin. compl.
  • ca  encarar, v tr sin. compl.
  • es  carear, v tr
  • es  confrontar, v tr
  • es  cotejar, v tr

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

Nota

  • Vegeu la nota d'acarament.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acarar, v tr
  • ca  afrontar, v tr sin. compl.
  • ca  confrontar, v tr sin. compl.
  • ca  encarar, v tr sin. compl.
  • ca  posar en confront sin. compl.
  • es  afrontar
  • es  carear
  • es  confrontar

<Dret penal>

Definició
Posar en presència {dues persones o més que fan afirmacions contradictòries} en el procés penal per treure la veritat d'un fet.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Van acarar l'acusat amb els testimonis en el judici.

    Ex.: El jutge va encarar l'acusat amb les víctimes.

    Ex.: Va confrontar l'acusat amb el testimoni per veure qui dels dos amagava alguna cosa.

    Ex.: L'advocat de la defensa afrontà l'acusat amb la víctima per tal de demostrar que mentia.

    Ex.: La policia va decidir posar en confront ambdós testimonis per a esbrinar quin dels dos mentia.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all carenat, n m
  • nc  Allium carinatum L.

<Botànica > liliàcies>

all carenat all carenat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all carenat, n m
  • nc  Allium carinatum L.

<Botànica > liliàcies>

anfós bord anfós bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anfós bord, n m
  • ca  abadejo, n m sin. compl.
  • ca  anfós burro, n m sin. compl.
  • ca  anfós jueu, n m sin. compl.
  • ca  anfós ratllat [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  anfós rosat, n m sin. compl.
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  jueu, n m sin. compl.
  • ca  mero rosat, n m sin. compl.
  • ca  nero, n m sin. compl.
  • ca  nero bord, n m sin. compl.
  • ca  nero jueu, n m sin. compl.
  • ca  nero rosat, n m sin. compl.
  • ca  abadeco, n m var. ling.
  • ca  abadeig, n m var. ling.
  • ca  anfós-burro, n m var. ling.
  • ca  anfós-jueu, n m var. ling.
  • ca  neru, n f var. ling.
  • nc  Mycteroperca rubra
  • nc  Cerna nebulosa var. ling.
  • nc  Parepinephelus acutirostris var. ling.
  • es  abadejo
  • es  cardenal
  • es  gitano
  • es  mero
  • fr  baldèche rouge
  • fr  mérou royal
  • en  comb grouper

<Peixos > Serrànids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - abadeco (FAUNAICT): Tarragona

    - abadejo (DCVB-E): Camp de Tarragona, "dialecte català occidental", València

    - anfós bord (DCVB-E): Mallorca

    - anfós bord (DELC): Balears

    - anfós bord (DELC2): Balears

    - anfós bord (RANDA11): Mallorca

    - anfós bord (RPCE3): Mallorca

    - anfós burro (DCVB-E): Eivissa

    - anfós burro (DELC): Balears

    - anfós burro (RANDA11): Eivissa

    - anfós jueu (DCVB-E): Mallorca

    - anfós jueu (DELC): Balears

    - anfós jueu (RANDA11): Mallorca

    - anfós-burro (RPCE3): Eivissa

    - anfós-jueu (RPCE3): Mallorca

    - ase (DELC2): Balears

    - jueu (DELC2): Balears

    - neru (LVPB): Menorca
anfós bord anfós bord

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anfós bord, n m
  • ca  abadejo, n m sin. compl.
  • ca  anfós burro, n m sin. compl.
  • ca  anfós jueu, n m sin. compl.
  • ca  anfós ratllat [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  anfós rosat, n m sin. compl.
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  jueu, n m sin. compl.
  • ca  mero rosat, n m sin. compl.
  • ca  nero, n m sin. compl.
  • ca  nero bord, n m sin. compl.
  • ca  nero jueu, n m sin. compl.
  • ca  nero rosat, n m sin. compl.
  • ca  abadeco, n m var. ling.
  • ca  abadeig, n m var. ling.
  • ca  anfós-burro, n m var. ling.
  • ca  anfós-jueu, n m var. ling.
  • ca  neru, n f var. ling.
  • nc  Mycteroperca rubra
  • nc  Cerna nebulosa var. ling.
  • nc  Parepinephelus acutirostris var. ling.
  • es  abadejo
  • es  cardenal
  • es  gitano
  • es  mero
  • fr  baldèche rouge
  • fr  mérou royal
  • en  comb grouper

<Peixos > Serrànids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - abadeco (FAUNAICT): Tarragona

    - abadejo (DCVB-E): Camp de Tarragona, "dialecte català occidental", València

    - anfós bord (DCVB-E): Mallorca

    - anfós bord (DELC): Balears

    - anfós bord (DELC2): Balears

    - anfós bord (RANDA11): Mallorca

    - anfós bord (RPCE3): Mallorca

    - anfós burro (DCVB-E): Eivissa

    - anfós burro (DELC): Balears

    - anfós burro (RANDA11): Eivissa

    - anfós jueu (DCVB-E): Mallorca

    - anfós jueu (DELC): Balears

    - anfós jueu (RANDA11): Mallorca

    - anfós-burro (RPCE3): Eivissa

    - anfós-jueu (RPCE3): Mallorca

    - ase (DELC2): Balears

    - jueu (DELC2): Balears

    - neru (LVPB): Menorca
apagar apagar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  apagar, v tr
  • ca  carregar, v tr sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Recollir el drap de la vela perquè no prengui vent.