Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "carmenar" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca carbonar, v tr
- ca carbonejar, v tr sin. compl.
- es carbonar, v tr
- es carbonear, v tr
- fr charbonner, v tr
- en carbonize (to), v tr
<Enginyeria forestal>
<Religió > Cristianisme > Catolicisme>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cardenal, n m
- ca purpurat, n m sin. compl.
- es cardenal
- en cardinal
<Religió > Cristianisme > Catolicisme>
Definició
<Catolicisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca cardenal, n m
<Religions > Cristianisme > Catolicisme>
Definició
Nota
- Els cardenals també ocupen càrrecs administratius i governen l'Església catòlica quan el papat està vacant.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardenal, n m
- ca flama, n f sin. compl.
- ca cardinal, n m var. ling.
- nc Zu cristatus
- es cardenal
- fr trachyptère ventru
- en scalloped ribbonfish
<Peixos > Traquiptèrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardenal, n m
- ca flama, n f sin. compl.
- ca cardinal, n m var. ling.
- nc Zu cristatus
- es cardenal
- fr trachyptère ventru
- en scalloped ribbonfish
<Peixos > Traquiptèrids>
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca cardenal, n m
- es cardinal
- fr cardinal
- it cardinal
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
Definició
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cardenal, n m
- es cardenal, n m
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cardenal, n m
- es cardenal
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- (Del llatí cardinalis, 'cardenal', 'principal', derivat del llatí cardo, -inis, 'eix', 'golfo'.)
-
Incardinare era 'posar en el golfo' i d'aquesta paraula en sorgiria cardenal.
Els primers cardenals foren els preveres i els diaques incardinats en les esglésies més antigues de Roma, consellers i col·laboradors del papa en la seva tasca pastoral. Durant el pontificat d'Esteve II (768-772), els bisbes de les seus suburbicàries, properes a Roma, exerciren càrrecs en aquesta església i, així, hi esdevingueren incardinats, és a dir, cardenals. En el cardenalat, a la fi, hi havia bisbes, preveres i diaques. A partir del segle X, altres esglésies fora de Roma començaren a tenir clerecia cardenalici i, en el XII, aquest ús es generalitzà. Tanmateix, tots els cardenals havien de tenir un títol o una diaconia a Roma o en una diòcesi suburbicària. Des que el 1059 Nicolau II establí el dret exclusiu dels cardenals a elegir papa, llur influx i poder anaren creixent extremament, fins en l'ordre polític. Actuaven més com a col·legi. Innocenci IV afirmava que posseïen autoritat de senadors («el Senat del Romà Pontífex», deia el cànon 230 del Codi de dret canònic del 1917 [CDC-17]), i s'arribà a dir que aquest col·legi de «prínceps de l'Església» participava de la plena potestat del Papa.
El significat primitiu de «incardinat» s'anà canviant pel de 'cardo', 'golfo', sobre el qual gira l'estructura eclesial. Fins al segle XVI el nombre de cardenals no solia passar de trenta. Sixt V (Constitució Postquam verus, del 3.12.1586) el fixà en setanta: sis bisbes, cinquanta preveres i catorze diaques, nombre que es mantingué fins a Joan XXIII, qui el sobrepassà àmpliament. Pau VI fixà en cent vint els cardenals electors del papa. Aquests darrers pontífexs i el Concili II del Vaticà propiciaren el relleu del CDC-17, que tractava aquest tema en els cànons 230-241.
D'acord amb el CDC actaul, el col·legi cardenalici es distribueix en tres ordes: episcopal, presbiteral i diaconal: a) l'orde episcopal l'integren els sis bisbes que tenen assignats els títols de les set esglésies suburbicàries (Òstia, Albano, Frascati, Palestrina, Porto i Santa Rufina, Sabina-Poggio Mirteto i Velletri) -dues s'assignen a una sola persona-, i els patriarques orientals promoguts cardenals, els quals conserven com a títol llur seu patriarcal; b) de l'orde presbiteral en formen part els cardenals que tenen assignat un títol a Roma. Normalment són bisbes diocesans d'arreu del món, i c) l'orde diaconal l'integren els cardenals que tenen assignada una diaconia a Roma, on resideixen. Els cardenals preveres i diaques poden canviar de títol o diaconia. A més, un cardenal diaca, al cap de deu anys, pot accedir a l'orde presbiteral, on precedirà els altres cardenals preveres creats després d'ell.
El col·legi de cardenals el presideix, com a primus inter pares, el cardenal degà, o el sotsdegà quan el degà està impedit. L'un i l'altre són escollits, d'entre ells mateixos, cardenals suburbicaris, que presenten al Papa el nom de l'elegit perquè l'aprovi. La diòcesi d'Òstia va unida al deganat, de manera que, amb la seva elecció, el cardenal degà acumula dos títols: el que ja tenia i el d'aquesta església. Per a accedir al col·legi cardenalici cal que hom sigui almenys prevere, i, si no és bisbe, ha de rebre la consagració episcopal.
Els cardenals són creats per decret del Papa, publicat en presència del sacre col·legi. Si, en crear un cardenal, el Papa es reserva de dir-ne el nom, esdevé cardenal in pectore i té ja el dret de precedència, però no tindrà els altres drets i deures fins que no se'n publiqui el nom. Com a missió primordial, als cardenals, i només a ells, com a col·legi, els correspon elegir papa. També tenen la missió d'assistir-lo quan són convocats per a tractar qüestions de màxima importància, principalment en els consistoris, tot i que la funció que tenen com a consell ha minvat a favor del sínode dels bisbes. L'assistència al papa l'acompleixen sobretot individualment, per mitjà dels oficis que exerceixen a la cúria romana. En porten el pes de l'activitat, n'assumeixen les prefectures i presidències i, fins i tot, els que no resideixen a Roma, en són nomenats membres per cinc anys prorrogables.
Els cardenals bisbes diocesans han d'anar a Roma sempre que el Papa els convoqui. Els que no són bisbes diocesans i tenen càrrec a la cúria romana estan obligats a residir en aquella ciutat. El cardenal degà -o, si no pot, el sotsdegà- ordena bisbe el papa electe, si no ho és. El cardenal protodiaca -el primer de l'orde diaconal- anuncia al poble el nou Papa i, en representació seva, imposa el pal·li als metropolitans o el lliura a llurs procuradors. El Papa envia a vegades un cardenal com a «Legat a latere» perquè el representi en alguna celebració, o com a «enviat especial» en alguna tasca. Ambdós, Papa i cardenal, com a tals, només tenen competència en allò que els ha estat encomanat. Quan la Santa Seu està vacant, el col·legi de cardenals només frueix de la potestat que li és concedida per una llei peculiar. Des del 1975 es regeix per la constitució apostòlica Romani Pontifici eligendo. El cardenal vicari de Roma, que exerceix de fet la funció de bisbe de Roma, no cessa en el càrrec. Sede vacante, la cambra apostòlica, presidida pel cardenal camarlenc, administra els béns i els drets temporals de la Santa Seu.
Actualment, les diòcesis suburbicàries tenen bisbe propi. Els cardenals no hi tenen potestat de règim, només en posseeixen el títol. Quant als cardenals amb títol o diaconia a Roma, llurs esglésies no depenen d'ells, sinó de la potestat ordinària de la diòcesi romana. D'altra banda, els cardenals que viuen fora de Roma o de la mateixa diòcesi, estan exempts de la potestat de règim del bisbe del lloc on es troben. Altres privilegis dels cardenals són el dret d'oir confessions arreu, d'escollir el lloc on donar testimoni en judici, de ser jutjats només pel Papa i de rebre sepultura a la mateixa església. En complir setanta-cinc anys, als cardenals que estan al cap de dicasteris de la cúria romana o d'altres organismes del Vaticà se'ls demana que presentin la renúncia del càrrec al Papa. En fer-ne vuitanta, cessen en tots els càrrecs i ja no poden entrar al conclave, per més que continuen sent membres del sacre col·legi a tots els altres efectes.
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca cardenal alaverd, n m
- es picogrueso verdiamarillo
- fr cardinal flavert
- en yellow-green grosbeak
- de Gelbbauchkardinal
- nc Caryothraustes canadensis
<36.137 Ocells > Passeriformes > Cardinàlids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca cardenal alaverd, n m
- es picogrueso verdiamarillo
- fr cardinal flavert
- en yellow-green grosbeak
- de Gelbbauchkardinal
- nc Caryothraustes canadensis
<36.137 Ocells > Passeriformes > Cardinàlids>
