Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "carmes�" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació de formatges: Amb ortografia adaptada o sense adaptar?; amb majúscula o amb minúscula?
- ca Denominació coincident amb un gentilici: manxego (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un gentilici: parmesà (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: asiago (EXEMPLE), n f
- ca Denominació coincident amb un topònim: blarney (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: brie (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: cheshire (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: gloucester (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: idiazabal (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: jarlsberg (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: monterey (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: rocafort (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: saint-paulin (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>
Definició
(1) S'ha de mantenir la grafia del nom original o bé s'ha d'adaptar a l'ortografia catalana?
(2) S'ha de fer servir la majúscula inicial o bé la minúscula?
Amb relació a aquestes qüestions, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a les denominacions en català:
A. Adaptació de la grafia?
Quan el nom d'un formatge és un topònim (és a dir, un nom de lloc), és preferible respectar la grafia original.
. Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Habitualment la grafia original és molt coneguda, ja que el producte es comercialitza juntament amb la denominació.
(2) En determinats casos, l'adaptació de la pronúncia original a l'ortografia catalana podria provocar grans canvis que l'allunyarien molt de la forma original.
(3) La major part de llengües opten per adoptar el manlleu, sense adaptar-ne la grafia.
Ex.: appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, idiazabal (seguint la grafia basca original, i no *idiazábal o *idiazàbal), jarlsberg, monterey, saint-paulin
. Aparentment el cas del rocafort contradiu el criteri de no adaptar el topònim original. Però en realitat la forma original no és la francesa roquefort sinó l'occitana rocafort (del topònim Ròcafòrt), i és aquesta forma occitana la que ha agafat el català.
En canvi, quan el nom del formatge és un gentilici (és a dir, un nom o adjectiu que expressa relació amb un topònim) i no el topònim mateix, és habitual adaptar-lo a la llengua catalana.
Ex.: manxego (a partir del castellà manchego [de la Manxa]), parmesà (a partir de l'italià parmigiano [de Parma])
B. Majúscula inicial o minúscula?
És preferible escriure la inicial en minúscula, excepte en casos en què, per context, hi pugui correspondre la majúscula (inici de frase, enumeracions, etc.).
. El motiu principal d'aquesta decisió és que, tot i que els topònims s'escriguin amb minúscula inicial, quan donen nom a un producte es converteixen en noms comuns de la llengua.
Ex. 1: L'antic cantó suís d'Appenzell - Un tros d'appenzell
Ex. 2: La ciutat de Parma - 100 g de parmesà ratllat
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de manxego, parmesà i rocafort al Cercaterm i de appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, jarlsberg, monterey i saint-paulin al Cercaterm i la Neoloteca; també podeu consultar el document de criteri original, Com s'escriu en català aquest formatge: idiazabal, idiazábal o idiazàbal?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/oc/node/2352). [Aquest document es basa en un criteri adoptat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 2002.]
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació de formatges: Amb ortografia adaptada o sense adaptar?; amb majúscula o amb minúscula?
- ca Denominació coincident amb un gentilici: manxego (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un gentilici: parmesà (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: asiago (EXEMPLE), n f
- ca Denominació coincident amb un topònim: blarney (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: brie (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: cheshire (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: gloucester (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: idiazabal (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: jarlsberg (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: monterey (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: rocafort (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: saint-paulin (EXEMPLE), n m
<Alimentació. Gastronomia > Alimentació>
Definició
(1) S'ha de mantenir la grafia del nom original o bé s'ha d'adaptar a l'ortografia catalana?
(2) S'ha de fer servir la majúscula inicial o bé la minúscula?
Amb relació a aquestes qüestions, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a les denominacions en català:
A. Adaptació de la grafia?
Quan el nom d'un formatge és un topònim (és a dir, un nom de lloc), és preferible respectar la grafia original.
. Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Habitualment la grafia original és molt coneguda, ja que el producte es comercialitza juntament amb la denominació.
(2) En determinats casos, l'adaptació de la pronúncia original a l'ortografia catalana podria provocar grans canvis que l'allunyarien molt de la forma original.
(3) La major part de llengües opten per adoptar el manlleu, sense adaptar-ne la grafia.
Ex.: appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, idiazabal (seguint la grafia basca original, i no *idiazábal o *idiazàbal), jarlsberg, monterey, saint-paulin
. Aparentment el cas del rocafort contradiu el criteri de no adaptar el topònim original. Però en realitat la forma original no és la francesa roquefort sinó l'occitana rocafort (del topònim Ròcafòrt), i és aquesta forma occitana la que ha agafat el català.
En canvi, quan el nom del formatge és un gentilici (és a dir, un nom o adjectiu que expressa relació amb un topònim) i no el topònim mateix, és habitual adaptar-lo a la llengua catalana.
Ex.: manxego (a partir del castellà manchego [de la Manxa]), parmesà (a partir de l'italià parmigiano [de Parma])
B. Majúscula inicial o minúscula?
És preferible escriure la inicial en minúscula, excepte en casos en què, per context, hi pugui correspondre la majúscula (inici de frase, enumeracions, etc.).
. El motiu principal d'aquesta decisió és que, tot i que els topònims s'escriguin amb minúscula inicial, quan donen nom a un producte es converteixen en noms comuns de la llengua.
Ex. 1: L'antic cantó suís d'Appenzell - Un tros d'appenzell
Ex. 2: La ciutat de Parma - 100 g de parmesà ratllat
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de manxego, parmesà i rocafort al Cercaterm i de appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, jarlsberg, monterey i saint-paulin al Cercaterm i la Neoloteca; també podeu consultar el document de criteri original, Com s'escriu en català aquest formatge: idiazabal, idiazábal o idiazàbal?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/oc/node/2352). [Aquest document es basa en un criteri adoptat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 2002.]
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca índex de càries, n m
- es índice de la caries
- fr indice de la carie
- en caries index
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca abatre el joc, v intr
- ca abatre les cartes, v intr
- es abatir el juego
<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>
Definició
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca abellerol escarlata meridional, n m
- es abejaruco carmesí sureño
- fr guêpier carmin
- en Southern carmine bee-eater
- de Scharlachspint
- nc Merops nubicoides
- nc Merops nubicus nubicoides alt. sin.
<00 Fitxa il·lustrada>, <31.01 Ocells > Coraciformes > Meròpids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca abellerol escarlata meridional, n m
- es abejaruco carmesí sureño
- fr guêpier carmin
- en Southern carmine bee-eater
- de Scharlachspint
- nc Merops nubicoides
- nc Merops nubicus nubicoides alt. sin.
<00 Fitxa il·lustrada>, <31.01 Ocells > Coraciformes > Meròpids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca abellerol escarlata septentrional, n m
- es abejaruco carmesí norteño
- fr guêpier écarlate
- en Northern carmine bee-eater
- de Karminspint
- nc Merops nubicus
<00 Fitxa il·lustrada>, <31.01 Ocells > Coraciformes > Meròpids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca abellerol escarlata septentrional, n m
- es abejaruco carmesí norteño
- fr guêpier écarlate
- en Northern carmine bee-eater
- de Karminspint
- nc Merops nubicus
<00 Fitxa il·lustrada>, <31.01 Ocells > Coraciformes > Meròpids>
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca activitat de la càries, n f
- es actividad de la caries
- fr activité carieuse
- en caries activity
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de piragüisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 83 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 8)
ISBN 84-7739-226-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aigües tranquil·les, n f pl
- es aguas tranquilas
- fr eau calme
- fr eaux calmes
- en flat water
<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>
Definició
Nota
- Pertanyen a aquesta modalitat les curses en línia i les travessies.
