Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "carn�s" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI blog o bloc? 0 CRITERI blog o bloc?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI blog o bloc?
  • es  bitácora, n f
  • es  blog, n m
  • fr  bloc, n m
  • fr  bloc-notes, n m
  • fr  blogue, n m
  • fr  carnet Web, n m
  • en  blog, n
  • en  weblog, n

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Definició
Es considera que la forma adequada és blog (nom masculí), i no *bloc.

Els motius de la tria de blog (decisió presa per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans) en comptes de *bloc (que era la forma normalitzada l'any 2005 pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És la forma utilitzada en la majoria de mitjans de comunicació catalans.
(2) És la forma utilitzada per la majoria d'universitats catalanes.
(3) És una forma defensada per diversos especialistes.

Un blog és la pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s'actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos.

Nota

  • 1. La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans també ha aprovat el terme relacionat bloguer | bloguera. (Vegeu la fitxa CRITERI Bloguer | bloguera o blocaire?)
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de blog i bloguer -a al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La Secció Filològica es decanta per blog, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-seccio-filologica-decanta-blog).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  évol, n m
  • ca  carnosa, n f sin. compl.
  • ca  llampúdol, n m sin. compl.
  • ca  matacà, n m sin. compl.
  • ca  cànem bord, n m alt. sin.
  • ca  carn rostida, n f alt. sin.
  • ca  escampador, n m alt. sin.
  • ca  escampadors, n m pl alt. sin.
  • ca  escampadors pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  évol (fruit), n m alt. sin.
  • ca  évols, n m pl alt. sin.
  • ca  geulos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  llampúdols, n m pl alt. sin.
  • ca  matapuces, n f alt. sin.
  • ca  pudemans, n m alt. sin.
  • ca  púdol, n m alt. sin.
  • ca  pudoler, n m alt. sin.
  • ca  púdols, n m pl alt. sin.
  • ca  saüc bord, n m alt. sin.
  • ca  saüc pudent, n m alt. sin.
  • ca  saüquer bord, n m alt. sin.
  • ca  ebol, n m var. ling.
  • ca  ebols, n m pl var. ling.
  • ca  ébols, n m pl var. ling.
  • ca  èbols, n m pl var. ling.
  • ca  ebul, n m var. ling.
  • ca  èbul, n m var. ling.
  • ca  ebuls, n m pl var. ling.
  • ca  ébuls, n m pl var. ling.
  • ca  èbuls, n m pl var. ling.
  • ca  ebuols, n m pl var. ling.
  • ca  eulets, n m pl var. ling.
  • ca  evo, n m var. ling.
  • ca  evol, n m var. ling.
  • ca  èvol, n m var. ling.
  • ca  èvol (fruit), n m var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  pudamans, n m var. ling.
  • ca  pudols, n m pl var. ling.
  • nc  Sambucus ebulus L.

<Botànica > caprifoliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  évol, n m
  • ca  carnosa, n f sin. compl.
  • ca  llampúdol, n m sin. compl.
  • ca  matacà, n m sin. compl.
  • ca  cànem bord, n m alt. sin.
  • ca  carn rostida, n f alt. sin.
  • ca  escampador, n m alt. sin.
  • ca  escampadors, n m pl alt. sin.
  • ca  escampadors pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  évol (fruit), n m alt. sin.
  • ca  évols, n m pl alt. sin.
  • ca  geulos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  llampúdols, n m pl alt. sin.
  • ca  matapuces, n f alt. sin.
  • ca  pudemans, n m alt. sin.
  • ca  púdol, n m alt. sin.
  • ca  pudoler, n m alt. sin.
  • ca  púdols, n m pl alt. sin.
  • ca  saüc bord, n m alt. sin.
  • ca  saüc pudent, n m alt. sin.
  • ca  saüquer bord, n m alt. sin.
  • ca  ebol, n m var. ling.
  • ca  ebols, n m pl var. ling.
  • ca  ébols, n m pl var. ling.
  • ca  èbols, n m pl var. ling.
  • ca  ebul, n m var. ling.
  • ca  èbul, n m var. ling.
  • ca  ebuls, n m pl var. ling.
  • ca  ébuls, n m pl var. ling.
  • ca  èbuls, n m pl var. ling.
  • ca  ebuols, n m pl var. ling.
  • ca  eulets, n m pl var. ling.
  • ca  evo, n m var. ling.
  • ca  evol, n m var. ling.
  • ca  èvol, n m var. ling.
  • ca  èvol (fruit), n m var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  pudamans, n m var. ling.
  • ca  pudols, n m pl var. ling.
  • nc  Sambucus ebulus L.

<Botànica > caprifoliàcies>

índex de càries índex de càries

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  índex de càries, n m
  • es  índice de la caries
  • fr  indice de la carie
  • en  caries index

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

accés carnal accés carnal

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  accés carnal, n m
  • es  acceso carnal, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

accés carnal accés carnal

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  accés carnal, n m
  • es  acceso carnal, n m

<Dret penal>

accés carnal accés carnal

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  accés carnal, n m
  • es  acceso carnal

<Dret penal>

Definició
Introducció en vagina, anus o boca de l'òrgan sexual masculí, de membres corporals o d'objectes.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Fins a la Llei orgànica (LO), del 30 d'abril de 1999, accés carnal s'interpretava com a penetració per via vaginal i requeria una relació heterosexual. Això era així perquè el Codi penal (CP) establia, juntament amb l'accés carnal, la penetració anal o bucal, per a les quals assenyalava la mateixa pena.
    La reforma introduïda per la LO 11/1999 va canviar el criteri, ja que tant en l'article 179 com en el 182 es fa referència a l'accés carnal com a penetració vaginal, anal o bucal. La diferència no és important a efectes pràctics, ja que es manté el criteri anterior de tractar igual, amb la mateixa pena, tots tres comportaments. En canvi, sí que sembla important en l'aspecte conceptual, atès que resulta difícil sostenir que una penetració per via bucal sigui un accés carnal.
    La possibilitat d'accés carnal quan el subjecte actiu és una dona i, sobretot, quan els dos subjectes són dones, ha estat discutida per la doctrina, tant des del punt de vista del sentit literal possible de l'expressió accés carnal, com des del punt de vista de la valoració dels comportaments.
activitat de la càries activitat de la càries

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  activitat de la càries, n f
  • es  actividad de la caries
  • fr  activité carieuse
  • en  caries activity

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

aixecament de càrregues aixecament de càrregues

<Dret financer i tributari>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aixecament de càrregues, n m
  • es  alzamiento de cargas

<Dret financer i tributari>

Definició
Alliberar un bé, normalment immoble.
aixecament de càrregues aixecament de càrregues

<Dret civil>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aixecament de càrregues, n m
  • es  alzamiento de cargas
  • es  levantamiento de cargas

<Dret civil>

Definició
Contribuir a les despeses familiars, del matrimoni.