Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "carregador" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca barrinador, n m
- es barrenador, n m
- fr ravageur, n f
- en borer, n
<Enginyeria forestal>
<Zoologia > Insectes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca barrinador de l'arròs, n m
- ca cucat, n m sin. compl.
- es barrenador del arroz
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Zoologia > Insectes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca barrinador maragda del freixe, n m
- es barrenador esmeralda del fresno
- fr agrile du frêne
- fr sésie émeraude du frêne
- en emerald ash borer
- nc Agrilus planipennis
<Zoologia > Insectes>
Nota
- Insecte de la família dels buprèstids.
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca barrinadora, n f
- es barrenadora
- en drilling machine
<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>
Definició
<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca batedor | batedora, n m, f
- ca barrejador | barrejadora, n m, f sin. compl.
- es batidor | batidora
- fr batteur | batteuse
- en beater
<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>
Definició
Nota
- La denominació barrejador | barrejadora, igual com el verb barrejar d'on deriva, és pròpia de les Terres de l'Ebre.
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cúria del corregidor, n f
- es curia del corregidor
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
La cúria del corregidor no era tan sols un organisme judicial, sinó també un centre de govern administratiu que projectava la seva influència dins el marc urbà residència del jutjat i dels pobles del rei que territorialment pertanyien al corregiment. La cúria del corregidor era hereva de la corresponent cúria o cort dels veguers i sotsveguers catalans que el Decret de Nova Planta suprimí el 1716. No obstant això, entre el 1714 i el 1718, les autoritats borbòniques del Principat permeteren el funcionament transitori de les cúries ordinàries forals, mentre no foren nomenats els corregidors castellans. A causa de la naturalesa castrense del corregidor, que era, alhora, governador militar i polític, fou necessari adjuntar-li un ministre lletrat, advocat dels reials consells i de l'Audiència, expert en matèria de justícia, per a assessorar-lo en els processos contenciosos que entraven al seu tribunal. Aquests lletrats eren els alcaldes majors, també dits tinents de corregidor, els quals foren escollits pels corregidors fins al 1749, moment en què el rei es reservà el dret de nomenar-los, a consulta de la Cambra de Castella. Malgrat el caràcter marcial dels corregidors, tots ells, juntament amb els alcaldes majors, eren justícies ordinàries i, per tant, integraven un tribunal únic i indivisible tribunal, les apel·lacions del qual només es podien adreçar a l'Audiència de Catalunya.
Tanmateix, la cúria del corregidor era incompleta sense els oficials subalterns, en nombre variable, segons la importància del tribunal de la població. Els aranzels judicials del 1734 establiren un model de personal auxiliar per a la cúria barcelonina que serví per a configurar el perfil humà de la resta de tribunals ordinaris catalans.
Els escrivans -sovint notaris- constituïren el component organitzat més important del jutjat. Al seu càrrec restava la custòdia dels arxius dels llibres dels processos civils i criminals de la cúria. Eren els encarregats de registrar totes les interlocutòries, les sentències i les declaracions de les parts, sempre en paper segellat. Un cop coneguda la confidència dels assumptes que passaven per la seva ploma, havien de jurar no rellevar cap secret mentre exercien el càrrec. Una Reial ordre de maig del 1769 els obligà a obtenir aprovació del Consell de Castella, després de fer un examen de capacitació. El títol de notaria, però, era expedit per la Cambra, després de satisfer la media annata. El nombre d'escrivans diferí de la Reial Audiència, però per a la cúria del corregidor de Barcelona el model a imitar fou sempre el tribunal suprem. La cúria de la capital catalana sempre tingué set o vuit escrivans. Un d'ells era l'escrivà major. No hi hagué una veritable especialització per processos criminals i civils en les escrivanies atès que els de caràcter criminal no foren tan nombrosos com els civils; si bé era cert que un d'ells tenia cura dels primers. Si era necessari acompanyaven el corregidor o l'alcalde major fora de la capital del corregiment. El nombre d'escrivans corresponent a la resta de cúries catalanes fou sempre inferior al de Barcelona.
Els agutzils tenien la funció d'executar les ordres del tribunal ordinari, i també de capturar delinqüents, vetllar per l'ordre públic, amb contínues rondes, i no permetre la publicació de cap edicte o ban, sense ser-hi presents. Podien anar armats. Una gran part dels agutzils eren d'origen castellà, i tenien una formació militar; tot i que tampoc no en faltaren de nadius, relacionats amb corporacions gremials. Llur jurisdicció era la població on residia la cúria, però per ordre del corregidor o de l'alcalde major també podien ser comissionats fora de la ciutat per a lliurar circulars als regidors i als batlles dels pobles del corregiment. A Barcelona es reproduí el model de l'Audiència catalana, però rarament n'hi hagué més de set. Com els escrivans, els agutzils foren nomenats, a discreció, pel corregidor o l'alcalde major, per temps variable. Només hi hagué una excepció: l'agutzil major, que era designat pel rei, a proposta de la Cambra de Castella. Alguns agutzils barcelonins, gràcies als mèrits personals i a la competència professional, foren nomenats pel rei per a ocupar places equivalents a l'Audiència.
L'advocat i el procurador o promotor fiscal -a diferència del tribunal suprem català que tenia les dues figures- eren càrrecs que exercia una mateixa persona, competent indistintament en causes civils i criminals de primera instància. No hi havia, per tant, especialització jurisdiccional com a l'Audiència. L'advocat i procurador advocava no solament pel fisc, sinó també per la bona administració de justícia. Representava i defensava l'interès públic, emetia un dictamen i manifestava opinió sobre causes d'ofici o a instància de part.
Els porters (nuncis) ocuparen l'escalafó jeràrquic més baix de la cúria. També eren nomenats pel corregidor i els lloctinents. Havien de vetllar per l'ordre públic durant les audiències orals i notificar, a mà, a la part interessada, les citacions civils o criminals i els manaments expedits per la cúria, per a anotar posteriorment les incidències dins un manual que l'escrivà enregistrava en el llibre major. Més circumstancials eren els jutges de reclamació que el corregidor escollia a les causes de reclamació, entre parts. Alguns d'ells després foren alcaldes majors.
Un alcaid -nomenat pel rei i ajudat pels ajudants- fou el responsable de les presons del corregidor. Segons el Decret de Nova Planta, els reclusos de les presons del corregidor i de l'Audiència s'havien d'allotjar en espais diferents. Les dotze capitals de corregiment i les nou d'alcaldia en tingueren una, però amb carències estructurals notables.
No obstant això, durant molts anys les presons del corregidor barceloní hagueren de compartir espai amb altres tribunals que, per manca de local adient, es veieren obligats a fer servir, per als seus reus, les presons del corregidor. El desgast físic de les presons obligava a invertir fortes quantitats de diners per a reparar-les. El 1775 el Consell de Castella ordenà a la Junta de Comerç de proporcionar dues mil lliures per a rehabilitar-les. Però Barcelona no era pas un cas excepcional. Des del 1734, els corregidors de Girona denunciaren l'estat de les presons a Besalú, com també la negativa dels regidors a pagar-ne les reparacions, al·legant -no sense raó- que aquesta despesa era competència del rei. L'alcalde major de Berga, però, es queixava, el 1739, que el poc espai que tenia era ocupat pels militars per a empresonar llurs soldats. El 1758, el seu col·lega a Manresa, sol·licitava, a l'Audiència, alcaids, una nova presó i un nou local per a allotjar les oficines del seu jutjat.
Els problemes d'ubicació del tribunal reial ordinari eren comparables als de les presons. Els edificis eren vells, amb poc espai per a conservar els arxius i no hi havia recursos per a reparacions. Per contra, els alcaldes majors estaven obligats a complir llargues estades de «visita» a les presons i als jutjats en unes condicions de treball deficients, la qual cosa obligà molts d'ells a despatxar assumptes judicials des de casa seva.
A Barcelona, el deteriorament continu arquitectònic de la cúria obligà, entre el 1785 i el 1807, a fer servir diferents locals annexos a l'Audiència i l'ajuntament. Si els problemes externs dificultaren l'operativitat regular de la cúria, més difícil era imposar la justícia reial ordinària en el marc jurisdiccional heterogeni de la Catalunya de l'Antic Règim, on l'existència d'altres tribunals amb jurisdiccions especials restringien el seu camp d'actuació. Per advocació, l'Audiència reclamava -en primera instància- totes les causes civils superiors a mil lliures i, per apel·lació, les superiors a deu lliures. Si eren inferiors a aquesta quantitat, la cúria es reservava la resolució final en segona instància. La creació, el 1769, dels jutjats de província i la divisió de Barcelona en quarters (subordinats als alcaldes de quarter que eren els cinc alcaldes del crim de l'Audiència catalana) restringí la jurisdicció ordinària civil i criminal de primera instància de la cúria barcelonina dins la capital catalana, però també en una distància de deu llegües al voltant de la ciutat. A part hi havia els tribunals competents en furs especials com ara l'auditoria de guerra, el consolat de mar, la Inquisició, l'assessoria general de la Intendència o l'almirallat. Per descomptat, les cúries de batlles reials (molts d'ells illetrats) i de barons laics i eclesiàstics eren un altre obstacle seriós, perquè els intents de controlar-les fracassaren, davant l'oposició reiterada de la Reial Audiència. La legislació liberal pertinent, aprovada a les Corts de Cadis (1812), modificà la naturalesa del tribunal del corregidor, que passà a anomenar-se jutjat de primera instància, el qual es consolidà, definitivament, gràcies al Reial decret del 21 d'abril de 1834. - V. t.: corregidor n m
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca capbrevador, n m
- es cabrevador
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Transports > Transport per carretera > Components d'automoció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca carburador, n m
- es carburador
<Transports > Transport per carretera > Components d'automoció>
<Components d'automoció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca carburador, n m
- es carburador
- fr carburateur
- en carbureter [US]
- en carburetor [US]
- en carburetter [GB]
- en carburettor [GB]
<Indústria > Indústria mecànica > Components d'automoció>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca carburador, n m
- es carburador, n m
- fr carburateur, n m
- en carburettor, n
- de Vergaser, n m
<Enginyeria>
