Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "carrereta" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ailant, n m
- ca vernís del Japó, n m sin. compl.
- ca arbre de carretera, n m alt. sin.
- ca arbre del cel, n m alt. sin.
- ca arbre garavater, n m alt. sin.
- ca arbre pudent, n m alt. sin.
- ca canya de la pudor, n f alt. sin.
- ca cornissa, n f alt. sin.
- ca espantagitanos, n m alt. sin.
- ca fals vernís, n m alt. sin.
- ca hivernenc, n m alt. sin.
- ca mal arbre, n m alt. sin.
- ca sambuc, n m alt. sin.
- ca ailantus, n m var. ling.
- ca irlando, n m var. ling.
- ca malarbre, n m var. ling.
- nc Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
- nc Ailanthus glandulosa Desf. var. ling.
<Botànica > simarubàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ailant, n m
- ca vernís del Japó, n m sin. compl.
- ca arbre de carretera, n m alt. sin.
- ca arbre del cel, n m alt. sin.
- ca arbre garavater, n m alt. sin.
- ca arbre pudent, n m alt. sin.
- ca canya de la pudor, n f alt. sin.
- ca cornissa, n f alt. sin.
- ca espantagitanos, n m alt. sin.
- ca fals vernís, n m alt. sin.
- ca hivernenc, n m alt. sin.
- ca mal arbre, n m alt. sin.
- ca sambuc, n m alt. sin.
- ca ailantus, n m var. ling.
- ca irlando, n m var. ling.
- ca malarbre, n m var. ling.
- nc Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
- nc Ailanthus glandulosa Desf. var. ling.
<Botànica > simarubàcies>
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia al bitxo, n f
- ca al·lèrgia a la cirereta, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la pebrina, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al citró, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al coralet, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al fruit de la bitxera (Capsicum frutescens), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al fruit del bitxo (Capsicum frutescens), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al pebre de cirereta, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al vitet, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al vitxo, n f sin. compl.
- es alergia a chile (Capsicum frutescens), n f
<Al·lergologia>
Nota
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 92821000135100
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca allassa groga, n f
- ca caldereta, n f alt. sin.
- ca espasa de sant, n f alt. sin.
- ca flor de Nadal, n f alt. sin.
- ca floreta de gos, n f alt. sin.
- ca jonquillo, n m alt. sin.
- ca nadala, n f alt. sin.
- ca nadaleta, n f alt. sin.
- ca pixat de burro, n m alt. sin.
- ca santvicentets, n m pl alt. sin.
- ca junquillo, n m var. ling.
- nc Narcissus tazetta L. subsp. tazetta
<Botànica > amaril·lidàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca allassa groga, n f
- ca caldereta, n f alt. sin.
- ca espasa de sant, n f alt. sin.
- ca flor de Nadal, n f alt. sin.
- ca floreta de gos, n f alt. sin.
- ca jonquillo, n m alt. sin.
- ca nadala, n f alt. sin.
- ca nadaleta, n f alt. sin.
- ca pixat de burro, n m alt. sin.
- ca santvicentets, n m pl alt. sin.
- ca junquillo, n m var. ling.
- nc Narcissus tazetta L. subsp. tazetta
<Botànica > amaril·lidàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arç blanc, n m
- ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
- ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
- ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
- ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca espí blanc, n m sin. compl.
- ca espinalb, n m sin. compl.
- ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
- ca arç, n m alt. sin.
- ca arç negre, n m alt. sin.
- ca arçalb, n m alt. sin.
- ca arços, n m pl alt. sin.
- ca arços blancs, n m pl alt. sin.
- ca argelaga blanca, n f alt. sin.
- ca arn, n m alt. sin.
- ca arn blanc, n m alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca babuller blanc, n m alt. sin.
- ca barçal, n m alt. sin.
- ca barçal blanc, n m alt. sin.
- ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
- ca bolqueret, n m alt. sin.
- ca bolquerets, n m pl alt. sin.
- ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cirer, n m alt. sin.
- ca cirer de pastor, n m alt. sin.
- ca cirera, n f alt. sin.
- ca cirera de pastor, n f alt. sin.
- ca cirerer, n m alt. sin.
- ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
- ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireret de pastor, n m alt. sin.
- ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
- ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
- ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca espí, n m alt. sin.
- ca espinal, n m alt. sin.
- ca espinal blanc, n m alt. sin.
- ca espinal ver, n m alt. sin.
- ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
- ca espinaler, n m alt. sin.
- ca espinall, n m alt. sin.
- ca espinàs, n m alt. sin.
- ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
- ca garboller, n m alt. sin.
- ca garbuller, n m alt. sin.
- ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
- ca garguller, n m alt. sin.
- ca gaürrer, n m alt. sin.
- ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
- ca graüll (fruit), n m alt. sin.
- ca graüller, n m alt. sin.
- ca grenoller, n m alt. sin.
- ca iller, n m alt. sin.
- ca mallol, n m alt. sin.
- ca mallola, n f alt. sin.
- ca pollera, n f alt. sin.
- ca polls, n m pl alt. sin.
- ca pomer de pastor, n m alt. sin.
- ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
- ca robeta, n f alt. sin.
- ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca trualler, n m alt. sin.
- ca agraüller, n m var. ling.
- ca aguller, n m var. ling.
- ca angarguller, n m var. ling.
- ca argilaga blanca, n f var. ling.
- ca arguller, n m var. ling.
- ca aspinal, n m var. ling.
- ca aspinal blanc, n m var. ling.
- ca aspino blanc, n m var. ling.
- ca barsal, n m var. ling.
- ca barsal blanc, n m var. ling.
- ca baurré, n m var. ling.
- ca brabuller, n m var. ling.
- ca calarigue, n m var. ling.
- ca ciderer de pastor, n m var. ling.
- ca craüller, n m var. ling.
- ca engarbuller de cirereta, n m var. ling.
- ca engarguller, n m var. ling.
- ca espinau, n m var. ling.
- ca espinaubo, n m var. ling.
- ca espinaula, n f var. ling.
- ca garanyoner, n m var. ling.
- ca gargaller, n m var. ling.
- ca garruer, n m var. ling.
- ca gaurrer, n m var. ling.
- ca gaurrer blanc, n m var. ling.
- ca grauller, n m var. ling.
- ca santperemàrtir, n m var. ling.
- ca trueller, n m var. ling.
- nc Crataegus monogyna Jacq.
- nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
- nc Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
-
Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arç blanc, n m
- ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
- ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
- ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
- ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca espí blanc, n m sin. compl.
- ca espinalb, n m sin. compl.
- ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
- ca arç, n m alt. sin.
- ca arç negre, n m alt. sin.
- ca arçalb, n m alt. sin.
- ca arços, n m pl alt. sin.
- ca arços blancs, n m pl alt. sin.
- ca argelaga blanca, n f alt. sin.
- ca arn, n m alt. sin.
- ca arn blanc, n m alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca babuller blanc, n m alt. sin.
- ca barçal, n m alt. sin.
- ca barçal blanc, n m alt. sin.
- ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
- ca bolqueret, n m alt. sin.
- ca bolquerets, n m pl alt. sin.
- ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cirer, n m alt. sin.
- ca cirer de pastor, n m alt. sin.
- ca cirera, n f alt. sin.
- ca cirera de pastor, n f alt. sin.
- ca cirerer, n m alt. sin.
- ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
- ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireret de pastor, n m alt. sin.
- ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
- ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
- ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca espí, n m alt. sin.
- ca espinal, n m alt. sin.
- ca espinal blanc, n m alt. sin.
- ca espinal ver, n m alt. sin.
- ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
- ca espinaler, n m alt. sin.
- ca espinall, n m alt. sin.
- ca espinàs, n m alt. sin.
- ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
- ca garboller, n m alt. sin.
- ca garbuller, n m alt. sin.
- ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
- ca garguller, n m alt. sin.
- ca gaürrer, n m alt. sin.
- ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
- ca graüll (fruit), n m alt. sin.
- ca graüller, n m alt. sin.
- ca grenoller, n m alt. sin.
- ca iller, n m alt. sin.
- ca mallol, n m alt. sin.
- ca mallola, n f alt. sin.
- ca pollera, n f alt. sin.
- ca polls, n m pl alt. sin.
- ca pomer de pastor, n m alt. sin.
- ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
- ca robeta, n f alt. sin.
- ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca trualler, n m alt. sin.
- ca agraüller, n m var. ling.
- ca aguller, n m var. ling.
- ca angarguller, n m var. ling.
- ca argilaga blanca, n f var. ling.
- ca arguller, n m var. ling.
- ca aspinal, n m var. ling.
- ca aspinal blanc, n m var. ling.
- ca aspino blanc, n m var. ling.
- ca barsal, n m var. ling.
- ca barsal blanc, n m var. ling.
- ca baurré, n m var. ling.
- ca brabuller, n m var. ling.
- ca calarigue, n m var. ling.
- ca ciderer de pastor, n m var. ling.
- ca craüller, n m var. ling.
- ca engarbuller de cirereta, n m var. ling.
- ca engarguller, n m var. ling.
- ca espinau, n m var. ling.
- ca espinaubo, n m var. ling.
- ca espinaula, n f var. ling.
- ca garanyoner, n m var. ling.
- ca gargaller, n m var. ling.
- ca garruer, n m var. ling.
- ca gaurrer, n m var. ling.
- ca gaurrer blanc, n m var. ling.
- ca grauller, n m var. ling.
- ca santperemàrtir, n m var. ling.
- ca trueller, n m var. ling.
- nc Crataegus monogyna Jacq.
- nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
- nc Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
-
Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arboç, n m
- ca arboça (fruit), n f sin. compl.
- ca arbocer, n m sin. compl.
- ca arbocera, n f sin. compl.
- ca cirera d'arboç (fruit), n f sin. compl.
- ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca cirerer d'arboç, n m sin. compl.
- ca cirerer de llop, n m sin. compl.
- ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
- ca llipota (fruit), n f sin. compl.
- ca llipoter, n m sin. compl.
- ca albuixec, n m alt. sin.
- ca arboç mediterrani, n m alt. sin.
- ca arboces (fruit), n f pl alt. sin.
- ca arboçó, n m alt. sin.
- ca arboços, n m pl alt. sin.
- ca cirera d'arbocer, n f alt. sin.
- ca cirerer, n m alt. sin.
- ca cirerer dels llops, n m alt. sin.
- ca cireres d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cirereta d'arboç (fruit), n f alt. sin.
- ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
- ca cireretes d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca llipotes (fruit), n f pl alt. sin.
- ca llipotet, n m alt. sin.
- ca aborcé, n m var. ling.
- ca aborcer, n m var. ling.
- ca abrocé, n m var. ling.
- ca alberconer, n m var. ling.
- ca alberçoner, n m var. ling.
- ca alboç (fruit), n m var. ling.
- ca albocer, n m var. ling.
- ca albocera, n f var. ling.
- ca alborç, n m var. ling.
- ca alborç (fruit), n m var. ling.
- ca alborcer, n m var. ling.
- ca alborcera, n f var. ling.
- ca alborço, n m var. ling.
- ca alborçó, n m var. ling.
- ca alborocera, n f var. ling.
- ca albors (fruit), n m var. ling.
- ca alborsé, n m var. ling.
- ca alborser, n m var. ling.
- ca alborsera, n f var. ling.
- ca alborso, n m var. ling.
- ca albrocé, n m var. ling.
- ca albrocer, n m var. ling.
- ca alidoni, n m var. ling.
- ca ambrocer, n m var. ling.
- ca arboço, n m var. ling.
- ca arboix, n m var. ling.
- ca arborcer, n m var. ling.
- ca arborer, n m var. ling.
- ca arborèr, n m var. ling.
- ca arborser, n m var. ling.
- ca arborsos, n m pl var. ling.
- ca arbós, n m var. ling.
- ca arboser, n m var. ling.
- ca arbosera, n f var. ling.
- ca arbosser, n m var. ling.
- ca arbossera, n f var. ling.
- ca asborcé, n m var. ling.
- ca asborcer, n m var. ling.
- ca auborç (fruit), n m var. ling.
- ca auborcer, n m var. ling.
- ca aubrocé, n m var. ling.
- ca boç (fruit), n m var. ling.
- ca bocer, n m var. ling.
- ca bolsos, n m pl var. ling.
- ca borç (fruit), n m var. ling.
- ca borser, n m var. ling.
- ca borzer, n m var. ling.
- ca bosser, n m var. ling.
- ca cirerer d'aubó, n m var. ling.
- ca cireres d'aubó (fruit), n f pl var. ling.
- ca esbrosser, n m var. ling.
- ca llicotet, n m var. ling.
- ca llicutell, n m var. ling.
- ca llicutet, n m var. ling.
- ca madronyer, n m var. ling.
- ca madronyo, n m var. ling.
- ca madronyo (fruit), n m var. ling.
- ca modronyo, n m var. ling.
- nc Arbutus unedo L.
<Botànica > ericàcies>
Nota
- Alidoni (pron. "arironi") és un nom alguerès provinent del sard alidone/alidoni.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arboç, n m
- ca arboça (fruit), n f sin. compl.
- ca arbocer, n m sin. compl.
- ca arbocera, n f sin. compl.
- ca cirera d'arboç (fruit), n f sin. compl.
- ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca cirerer d'arboç, n m sin. compl.
- ca cirerer de llop, n m sin. compl.
- ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
- ca llipota (fruit), n f sin. compl.
- ca llipoter, n m sin. compl.
- ca albuixec, n m alt. sin.
- ca arboç mediterrani, n m alt. sin.
- ca arboces (fruit), n f pl alt. sin.
- ca arboçó, n m alt. sin.
- ca arboços, n m pl alt. sin.
- ca cirera d'arbocer, n f alt. sin.
- ca cirerer, n m alt. sin.
- ca cirerer dels llops, n m alt. sin.
- ca cireres d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cirereta d'arboç (fruit), n f alt. sin.
- ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
- ca cireretes d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca llipotes (fruit), n f pl alt. sin.
- ca llipotet, n m alt. sin.
- ca aborcé, n m var. ling.
- ca aborcer, n m var. ling.
- ca abrocé, n m var. ling.
- ca alberconer, n m var. ling.
- ca alberçoner, n m var. ling.
- ca alboç (fruit), n m var. ling.
- ca albocer, n m var. ling.
- ca albocera, n f var. ling.
- ca alborç, n m var. ling.
- ca alborç (fruit), n m var. ling.
- ca alborcer, n m var. ling.
- ca alborcera, n f var. ling.
- ca alborço, n m var. ling.
- ca alborçó, n m var. ling.
- ca alborocera, n f var. ling.
- ca albors (fruit), n m var. ling.
- ca alborsé, n m var. ling.
- ca alborser, n m var. ling.
- ca alborsera, n f var. ling.
- ca alborso, n m var. ling.
- ca albrocé, n m var. ling.
- ca albrocer, n m var. ling.
- ca alidoni, n m var. ling.
- ca ambrocer, n m var. ling.
- ca arboço, n m var. ling.
- ca arboix, n m var. ling.
- ca arborcer, n m var. ling.
- ca arborer, n m var. ling.
- ca arborèr, n m var. ling.
- ca arborser, n m var. ling.
- ca arborsos, n m pl var. ling.
- ca arbós, n m var. ling.
- ca arboser, n m var. ling.
- ca arbosera, n f var. ling.
- ca arbosser, n m var. ling.
- ca arbossera, n f var. ling.
- ca asborcé, n m var. ling.
- ca asborcer, n m var. ling.
- ca auborç (fruit), n m var. ling.
- ca auborcer, n m var. ling.
- ca aubrocé, n m var. ling.
- ca boç (fruit), n m var. ling.
- ca bocer, n m var. ling.
- ca bolsos, n m pl var. ling.
- ca borç (fruit), n m var. ling.
- ca borser, n m var. ling.
- ca borzer, n m var. ling.
- ca bosser, n m var. ling.
- ca cirerer d'aubó, n m var. ling.
- ca cireres d'aubó (fruit), n f pl var. ling.
- ca esbrosser, n m var. ling.
- ca llicotet, n m var. ling.
- ca llicutell, n m var. ling.
- ca llicutet, n m var. ling.
- ca madronyer, n m var. ling.
- ca madronyo, n m var. ling.
- ca madronyo (fruit), n m var. ling.
- ca modronyo, n m var. ling.
- nc Arbutus unedo L.
<Botànica > ericàcies>
Nota
- Alidoni (pron. "arironi") és un nom alguerès provinent del sard alidone/alidoni.
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca arròs amb costella de porc i carreretes
- es arroz con chuleta de cerdo y carrerillas
- fr riz à la côte de porc et aux mousserons
- it riso con costoletta di maiale e gambesecche
- en rice with pork rib and wild mushrooms
- de Reis mit Schweinerippe und Pilzen
<Plats a la carta. Arrossos>