Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "carta" dins totes les àrees temàtiques
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca carta de postres, n f
- es carta de postres, n f
- fr carte des desserts, n f
- en dessert menu, n
- de Dessertkarte, n f
- de Nachspeisenkarte, n f
<Turisme > Gastronomia i restauració>
Definició
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca carta de presentació, n f
- es carta de presentación, n f
- en letter of presentation, n
<Gestió universitària > Mobilitat / Mobility>
<Dret internacional > Dret internacional públic>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca carta de requeriment, n f
- es carta de emplazamiento, n f
- fr lettre de mise en demeure, n f
- it lettera di costituzione in mora, n f
- pt carta de notificaçao para cumprir, n f
- en letter of formal notice, n
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Definició
<Arts > Cinema>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca carta de rodatge, n f
- ca full de rodatge, n m sin. compl.
- es hoja de exposición, n f
- fr feuille d'exposition, n f
- fr fiche de tournage, n f
- en dope sheet, n
- en exposure sheet, n
- en x-sheet, n
<Arts > Cinema>
Definició
<Economia>, <Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca carta de suport, n f
- es carta de apoyo, n f
- es carta de confort, n f
- es carta de garantía, n f
- es carta de intenciones, n f
- es carta de patrocinio, n f
- es carta de seguridades, n f
- fr lettre d'intention, n f
- fr lettre de confort, n f
- fr lettre de parrainage, n f
- fr lettre de patronage, n f
- it lettera di conforto, n f
- it lettera di gradimento, n f
- it lettera di patronage, n f
- en comfort letter, n
- en letter of comfort, n
<Economia>, <Empresa>
Definició
Nota
- Generalment, la carta de suport no és vinculant i, per tant, no constitueix cap aval o garantia.
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca carta de vins, n f
- es carta de vinos, n f
- fr carte des vins, n f
- en wine list, n
- de Weinkarte, n f
<Turisme > Gastronomia i restauració>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca carta fundacional, n f
- es carta fundacional
<Dret civil > Dret civil general>
Definició
Nota
- La carta fundacional d'una fundació catalana s'inscriu al Registre de fundacions de la Generalitat de Catalunya.
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca carta fundacional, n f
- es carta fundacional
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Una fundació és una institució creada per una o diverses persones físiques o jurídiques que proposen una finalitat a complir, alhora que disposen els mitjans materials i personals compromesos en la realització.
L'obra dels creadors els transcendeix perquè, una vegada constituïda, la fundació es deu als interessos generals que serveix i que han estat instituïts per voluntat de la persona o persones que l'han fundat, i el patrimoni queda permanentment afectat al seu compliment. Els ordenaments jurídics, en general, atribueixen una gran força a la voluntat del fundador, no únicament pel fet de néixer d'un acte de mera liberalitat i generós despreniment en benefici de la societat, sinó perquè la fundació no té cap titular des del moment en què està constituïda per uns béns i una organització. Així, doncs, és del tot necessari que hi hagi una voluntat que, encara que fora de la mateixa fundació, en regeixi el destí i n'estableixi les directrius bàsiques del govern. Aquesta voluntat és la voluntat dels fundadors. La primera manifestació de la voluntat dels fundadors té lloc mitjançant la carta fundacional. Abans del seu atorgament no es produeix cap acte d'adquisició de la propietat dels béns que han d'integrar la dotació d'una fundació encara inexistent, per tant, mentre no s'hagi formalitzat la carta fundacional, és possible revocar la voluntat fundacional.
La Llei de fundacions privades (LFPC) exigeix la forma ad solemnitaten, amb elevació a escriptura pública, i una altra forma comportaria la nul·litat del negoci jurídic fundacional. La fundació queda constituïda i adquireix personalitat jurídica amb plena capacitat per a obrar quan l'escriptura pública és inscrita al Registre de Fundacions; i és en aquest moment quan es produeix la transmissió del domini dels béns aportats, així com la possibilitat de gaudir dels beneficis processals i fiscals concedits per l'Estat, però els efectes que té es retrotrauen a l'atorgament de la carta fundacional o, si s'escau, al dia de la defunció de qui l'ha fundat. Mentre la fundació es troba en procés de formació, havent-se formalitzat la carta fundacional mitjançant escriptura pública però pendent de la preceptiva inscripció al Registre, el patronat pot efectuar els actes que, a més de la inscripció, siguin indispensables per a la conservació del patrimoni, així com aquells que no es puguin demorar sense causar perjudici a l'entitat. Els actes realitzats en aquestes condicions seran assumits per la fundació des del moment en què neixi al dret amb personalitat jurídica pròpia. Si la fundació no arribés a ser inscrita, la responsabilitat d'aquests actes s'hauria de fer efectiva sobre el patrimoni destinat a la fundació i, en el cas que resultés insuficient, haurien de respondre els patrons de manera solidària.
La carta fundacional és el document que conté la declaració de voluntat del fundador o fundadors, tant si el negoci jurídic es constitueix per acte inter vivos com per acte mortis causa. Quan la manifestació de la voluntat fundacional té lloc mitjançant un testament, les persones encarregades de l'execució de la voluntat del causant, ja sigui l'hereu instituït o el legatari nomenat a l'efecte, hauran d'atorgar la carta fundacional; i si les persones encarregades de fer-ho no compleixen l'encàrrec, l'omissió serà suplerta pel protectorat, que serà qui executi la voluntat del causant. L'escriptura pública de la carta fundacional ha de contenir l'establiment d'una dotació suficient i determinar les finalitats a què es destinen, les quals han de ser d'interès general, així com l'organització necessària per al seu funcionament; la resta d'especificacions de la carta fundacional depenen de la voluntat del fundador, però els legisladors estableixen un contingut mínim per a atorgar validesa a la carta fundacional, i així eviten problemes que, a l'hora d'organitzar i posar en funcionament l'entitat, poden sorgir de la manca de concrecions dels fundadors.
El contingut de la carta fundacional establert per la LFP és el següent:
1. CIRCUMSTÀNCIES PERSONALS DELS FUNDADORS. Si el fundador o fundadora és una persona física, cal que en consti el nom i els cognoms per a identificar-la; i el veïnatge civil, que determina si es troba subjecte al dret civil comú o al dret civil foral; també l'edat, perquè, per a constituir l'ens, els fundadors necessiten la capacitat general d'obrar i l'especial per a disposar dels béns i dels drets que integren la dotació, per a fer un acte de disposició gratuït. No cal, en canvi, manifestar l'estat civil, perquè no té cap transcendència en l'exercici del dret constitucional de fundació. I, per les mateixes raons, si el fundador o fundadora és una persona jurídica, n'ha de constar el nom, la raó social i l'acord exprés de la junta general o l'assemblea de socis que contingui la voluntat de constituir la fundació. En ambdós casos hi ha de constar el domicili i la nacionalitat.
2. VOLUNTAT DE CONSTITUIR UNA FUNDACIÓ PRIVADA. El dret fundacional, dret dels ciutadans protegit per la Constitució espanyola (CE), neix del dret a la propietat privada i constitueix una manifestació de les facultats que integren aquest dret de propietat. Alhora que el reconeix, la CE estableix el marc necessari per a exercir-lo, perquè la disposició lliure d'uns béns per a excloure'ls del tràfic jurídic ha de quedar justificada per la vinculació que té a una finalitat d'interès general. La voluntat expressa i clara dels fundadors és imprescindible per al naixement de la fundació, i s'ha de fer d'acord amb les exigències de la LFP. Els fundadors han de complir els preceptes que determinen les característiques essencials d'aquesta institució: la separació d'uns béns del patrimoni dedicat de manera permanent a la realització, sense afany de lucre, de finalitats d'interès general, amb la garantia que aquestes finalitats no podran ser tergiversades. El caràcter imperatiu de la LFP determina la manifestació de voluntat dels fundadors que, d'una banda, s'han de sotmetre a unes formalitats i uns continguts mínims establerts pels legisladors i, d'una altra, han d'evitar disposicions o manifestacions que s'oposin a la LFP, sota el risc de fer inviable el dret de fundació que volen exercir.
La força o l'essencialitat de la carta fundacional deriva fonamentalment del fet que constitueix el vehicle mitjançant el qual el fundador o fundadora manifesta la seva voluntat, voluntat que ha de ser expressada de manera clara i precisa per tal que sigui indubtable. La voluntat dels fundadors no es pot reduir a una declaració d'intencions genèrica, o sia, en una declaració de voluntat incompleta. Els legisladors només accepten la manifestació de voluntat que, a més de determinar-ne el naixement, es constitueix en si mateixa en el fonament de l'esdevenir de la fundació perquè, encara que sigui des de fora, la regirà sempre. I això només és possible si, com s'estableix la LFP, els fundadors expressen llur voluntat determinant tots els elements necessaris per a fer-ne possible l'existència i el funcionament: dotar-la d'un patrimoni suficient i adequat, precisar la finalitat per a la qual és creada i les directrius bàsiques per a governar-la.
3. ESTATUTS REGULADORS DEL FUNCIONAMENT DE LA FUNDACIÓ. Els estatuts han de constar en l'escriptura pública de la carta fundacional, i son molt importants perquè ordenen el funcionament de l'entitat, la qual, en tractar-se d'una organització de base institucional, no té membres o titulars a qui recórrer per conèixer-ne la voluntat. Són un requisit essencial per a l'existència de la fundació. Els estatuts contenen les normes d'organització de l'ens amb prou claredat i precisió per a regir-la. Acompanyen la fundació des que neix i al llarg de tota la seva existència, encara que les regles no són tan rígides que, una vegada constituïda la fundació, hagin de romandre inalterades, ja que els mateixos fundadors poden atribuir al patronat la facultat de reformar-les, i també la LFP estableix que el patronat les pugui reformar en interès de la institució; i encara aquesta funció pot ser assumida pel protectorat. Per tal que la fundació pugui ser inscrita en el Registre de Fundacions, ha de contenir la regulació de tot allò establert per l'article 9 de la LFP; i totes les altres estipulacions que els fundadors considerin oportú d'incloure, que no poden contradir la LFP. Les estipulacions contràries es declararan nul·les o es tindran per no posades; el problema s'esdevé quan es tracta de disposicions essencials en la formació de voluntat dels fundadors, cas en què no és possible inscriure-la en el Registre de Fundacions.
4. DOTACIÓ INICIAL DE LA FUNDACIÓ. La dotació inicial de la fundació, amb la descripció i la naturalesa dels béns i drets que la integren, llur pertinença, llurs càrregues i el títol de l'aportació, s'estableix que la dotació és el patrimoni que s'atribueix a la fundació en el moment en què es constitueix, i aquesta base patrimonial és el que la distingeix d'altres organitzacions que també persegueixen l'interès general. S'ha de tractar d'uns béns reals i valorables perquè han de permetre finançar l'organització i el funcionament de la fundació. Per això, aquest patrimoni que passa dels fundadors a la fundació ha de quedar ben identificat, no únicament amb la corresponent descripció dels béns i els drets que la integren i amb les càrregues que els graven, si s'escau, sinó també amb el títol d'aportació suficient per a fer la donació.
5. NOM DE LES PERSONES QUE HAN D'INTEGRAR EL PATRONAT. Sobre els noms de les persones naturals o jurídiques que han de constituir el patronat inicial de la fundació, l'acceptació dels càrrecs es pot fer constar en la mateixa escriptura o en un altra, o en un document privat amb signatures legitimades. El patronat és l'òrgan de govern i representació de la fundació, compost per un nombre determinat de persones físiques i/o jurídiques, les quals estan obligades a identificar-se. Les persones físiques han de tenir plena capacitat d'obrar. Les persones físiques han de designar la persona física que els representi al patronat, de manera que els drets i les obligacions del patró s'imputen a la persona jurídica i no a la persona física que el representa, per això l'acceptació del càrrec de patró l'ha de fer la persona jurídica.
Els fundadors han d'identificar les persones que han d'integrar el primer patronat de la fundació per tal que, des del primer moment, sigui viable el funcionament de l'entitat. Tenint en compte la projecció i la vocació de permanència de la fundació, els fundadors han de determinar l'esdevenir del patronat, indicant als estatuts -que formen part de la carta fundacional-, les regles de substitució i designació de patrons. L'acceptació expressa del càrrec de patró és un requisit imprescindible per a exercir les funcions corresponents, i cal fer-ho de manera fefaent. Perquè la constitució de la fundació sigui vàlida, no cal l'acceptació prèvia del càrrec dels patrons, que la poden fer després que l'escriptura pública hagi estat elevada i inscrita en el Registre, sempre que els futurs patrons hagin quedat ben identificats. L'acceptació inicial o posterior del càrrec de patró s'ha de fer en un document públic, ja sigui en l'escriptura de constitució, en una de posterior, o mitjançant un document privat, sempre que les signatures estiguin legitimades notarialment. L'acceptació s'ha d'inscriure en el Registre de Fundacions. - V. t.: estatuts d'una fundació n m pl
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca carta general, n f
- es carta general
- fr carte générale
- it carta generale
- en general chart
- de allgemeine Karte
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Mapes generals>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca carta general, n f
- es carta general
- fr carte générale
- it carta generale
- en general chart
- de allgemeine Karte
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Mapes generals>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
