Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "cartilla" dins totes les àrees temàtiques

abella de Carniola

<Zoologia > Insectes>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca abella de Carniola, n f
es abeja carniola, n f
fr abeille carniolienne, n f
fr carniolienne, n f
en Carniolan bee, n
en Carniolan honey bee, n
nc Apis mellifera carnica

<Zoologia > Insectes>

Definició

Insecte de la família dels àpids.

abrigall

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca abrigall, n m
es mantilla

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Definició

Xal gruixut de llana i estopa usat a Eivissa.

acta prèvia

<Pedagogia. Ensenyament>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca acta prèvia, n f
es actilla, n f

<Pedagogia. Ensenyament>

Definició

Acta de les qualificacions dels alumnes que es fa abans de l'acta definitiva.

agret

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agret, n m
ca marsília, n f alt. sin.
ca marsílla, n f var. ling.
nc Marsilea quadrifolia L.

<Botànica > marsileàcies>

agret

<Ciències de la vida>

ca agret, n m
ca marsília, n f alt. sin.
ca marsílla, n f var. ling.
nc Marsilea quadrifolia L.

<Botànica > marsileàcies>

anfós

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anfós, n m
ca anfós llis, n m sin. compl.
ca anfós ver, n m sin. compl.
ca anfossol [petit], n m sin. compl.
ca cabra, n f sin. compl.
ca gerna, n f sin. compl.
ca mero, n m sin. compl.
ca mero de fonera, n m sin. compl.
ca nero, n m sin. compl.
ca regetó, n m sin. compl.
ca reig, n m sin. compl.
ca serranet, n m sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca alfons, n m var. ling.
ca alfonso, n m var. ling.
ca alfós, n m var. ling.
ca amfós, n m var. ling.
ca anfòs, n m var. ling.
ca cabrilla, n f var. ling.
ca enfós, n m var. ling.
ca gernera, n f var. ling.
ca mer, n m var. ling.
ca meru, n m var. ling.
ca nelo, n m var. ling.
ca nérol, n m var. ling.
ca nèrol, n m var. ling.
ca neru, n m var. ling.
ca reigetó, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca xerna, n f var. ling.
nc Epinephelus marginatus
nc Cerna gigas var. ling.
nc Ephinephelus marginatus var. ling.
nc Epinephelus gigas var. ling.
nc Epinephelus guaza var. ling.
nc Serranus gigas var. ling.
es merlo
es mero
es mérula
es mirlo
es pegerrey
fr merou
fr mérou
fr mérou noir
fr mérou sombre
it cernia
en dusky grouper
en rock-cod
en sea perch
de Brauner Zackenbarsch
de Zacken Barsch

<Peixos > Serrànids>

anfós

<Zoologia > Peixos>

ca anfós, n m
ca anfós llis, n m sin. compl.
ca anfós ver, n m sin. compl.
ca anfossol [petit], n m sin. compl.
ca cabra, n f sin. compl.
ca gerna, n f sin. compl.
ca mero, n m sin. compl.
ca mero de fonera, n m sin. compl.
ca nero, n m sin. compl.
ca regetó, n m sin. compl.
ca reig, n m sin. compl.
ca serranet, n m sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca alfons, n m var. ling.
ca alfonso, n m var. ling.
ca alfós, n m var. ling.
ca amfós, n m var. ling.
ca anfòs, n m var. ling.
ca cabrilla, n f var. ling.
ca enfós, n m var. ling.
ca gernera, n f var. ling.
ca mer, n m var. ling.
ca meru, n m var. ling.
ca nelo, n m var. ling.
ca nérol, n m var. ling.
ca nèrol, n m var. ling.
ca neru, n m var. ling.
ca reigetó, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca xerna, n f var. ling.
nc Epinephelus marginatus
nc Cerna gigas var. ling.
nc Ephinephelus marginatus var. ling.
nc Epinephelus gigas var. ling.
nc Epinephelus guaza var. ling.
nc Serranus gigas var. ling.
es merlo
es mero
es mérula
es mirlo
es pegerrey
fr merou
fr mérou
fr mérou noir
fr mérou sombre
it cernia
en dusky grouper
en rock-cod
en sea perch
de Brauner Zackenbarsch
de Zacken Barsch

<Peixos > Serrànids>

anona pinya

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca anona pinya, n f
ca ata, n f sin. compl.
ca xirimoia blanca, n f sin. compl.
es anón, n m
es anona, n f
es anona blanca, n f
es anona de Castilla, n f
es poshte, n f
es riñón, n m
es saramuyo, n m
fr anone écailleuse, n f
fr atte, n f
fr pomme canelle, n f
fr pomme-cannelle, n f var. ling.
ptBR fruta-de-conde, n f
en custard apple, n
en sugar apple, n
en sweetsop, n

Definició

Fruit comestible de l'anoner pinya (Annona squamosa), de 6 a 10 cm de diàmetre, de forma rodona o ovoide, recobert d'esquames verdes molt pronunciades, amb una polpa blanca, dolça i molt nutritiva, que conté llavors marrons i molt llises.

anoner pinya

<Botànica>

ca anoner pinya, n m
ca ata, n m sin. compl.
ca xirimoier pinya, n m sin. compl.
es anón, n m
es anona, n f
es anona azucarada, n f
es anona blanca, n f
es anona de Castilla, n f
es anonillo, n m
es anono, n m
es atá, n m
es até, n m
es atemoya, n f
es ates, n m
es cachimán, n m
es candón, n m
es candongo, n m
es chirimoya, n f
es chirimoyo, n m
es corazón cimarrón, n m
es fruta de condesa, n f
es fruta del conde, n f
es mocuyo, n m
es poshte, n m
es riñón, n m
es samaralla, n f
es saramollo, n m
es saramuyo, n m var. ling.
fr annone écailleuse, n f
fr atte, n f
fr attier, n m
fr cachiman canelle, n m
fr cachiment canelle, n m
fr corossol, n m
fr corossolier écailleux, n m
fr pomme canelle, n f
fr pommier canelle, n m
fr pomme-cannelle, n f var. ling.
pt fruta-pinha, n f
ptBR ata, n f
ptBR fruta-de-conde, n f
ptBR fruta-do-conde, n f
ptBR pinha, n f
ptBR pinha-ata, n f
ptBR pinheira, n f
en apple bush, n
en caneel apple, n
en custard apple, n
en scaly custard apple, n
en sugar apple, n
en sweetsop, n
de Rahmapfel, n m
de Süßsack, n m
de Zimtapfel, n m
nc Annona squamosa

<Botànica>

Definició

Arbre petit de la família de les annonàcies, originari de les Antilles, de 6 a 8 metres d'alçària, fulles alternes i simples, oblongolanceolades, flors en raïm, trímeres, de color groc verdós i taques porpra a la base, i fruits comestibles.

Nota

El fruit de l'anoner pinya és l'anona pinya.

arítjol

<Botànica>

ca arítjol, n m
ca arínjol, n m sin. compl.
ca aritja, n f sin. compl.
ca heura espinosa, n f sin. compl.
ca matavelles, n m sin. compl.
ca sarsa d'Espanya, n f sin. compl.
ca arinjolera, n f alt. sin.
ca arínjols, n m pl alt. sin.
ca arítjols, n m pl alt. sin.
ca banya de bou, n f alt. sin.
ca emparriladora, n f alt. sin.
ca esbarzeró, n m alt. sin.
ca hedra del diable, n f alt. sin.
ca hedra espinosa, n f alt. sin.
ca herba de setge, n f alt. sin.
ca herba espinosa, n f alt. sin.
ca heura del diable, n f alt. sin.
ca llengua de perdiu, n f alt. sin.
ca llengüeta de pardalet, n f alt. sin.
ca llengüeta de perdiu, n f alt. sin.
ca llengüeta de perdiueta, n f alt. sin.
ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
ca roser de pastor, n m alt. sin.
ca sarsa, n f alt. sin.
ca sarsa de la terra, n f alt. sin.
ca sarsa del país, n f alt. sin.
ca sarsaparrella, n f alt. sin.
ca sarsaparrella de la terra, n f alt. sin.
ca amparrilaora, n f var. ling.
ca aríjol, n m var. ling.
ca aríjols, n m pl var. ling.
ca aríngel, n m var. ling.
ca aríngol, n m var. ling.
ca aringols, n m pl var. ling.
ca arinyol, n m var. ling.
ca arinyols, n m pl var. ling.
ca aritjol, n m var. ling.
ca aritjols, n m pl var. ling.
ca eritja, n f var. ling.
ca erítjol, n m var. ling.
ca eritjols, n m pl var. ling.
ca erítjols, n m pl var. ling.
ca errigos, n m pl var. ling.
ca panilla, n f var. ling.
ca parrilla, n f var. ling.
ca salsaparella, n f var. ling.
ca salsaparrilla, n f var. ling.
ca sansaparrilla, n f var. ling.
ca saparrilla, n f var. ling.
ca sarsa-parrilla, n f var. ling.
ca sarsabarrella, n f var. ling.
ca sarsaparella, n f var. ling.
ca sarsaparrilla, n f var. ling.
ca téttiu, n m var. ling.
ca zarzaparrilla, n f var. ling.
nc Smilax aspera L.

<Botànica > esmilacàcies>