Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>

ca banya inferior del cartílag tiroide, n f
es asta inferior del cartílago tiroide
en inferior horn of thyroid cartilage
TA cornu inferius cartilaginis thyroideae

<Otorinolaringologia > Laringologia > Anatomia>

Definició

Apòfisi inferior situada a la vora posterior del cartílag tiroide, que s'uneix amb el cartílag cricoide.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>

ca banya superior del cartílag tiroide, n f
es asta superior del cartílago tiroide
en superior horn of thyroid cartilage
TA cornu superius cartilaginis thyroideae

<Otorinolaringologia > Laringologia > Anatomia>

Definició

Apòfisi superior del cartílag tiroide, on s'insereixen els lligaments tirohioidals lateral i mitjà.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

ca bescanvi d'instruments, n m
ca bescanvi de cartes, n m sin. compl.
ca bescanvi de notes, n m sin. compl.
es canje de cartas
es canje de instrumentos
es canje de notas
fr échange de lettres
fr échange de notes
fr échange des ratifications
it scambio di lettere
it scambio di note
it scambio di strumenti
en exchange of instruments
en exchange of letters
en exchange of notes
ar تبادل المذكرات

<Dret internacional públic > Fonts>

Definició

Acte internacional pel qual un estat o un altre subjecte de dret internacional fa constar el seu consentiment a estar obligat per un tractat internacional, generalment bilateral, que consisteix en un intercanvi de documents entre les parts.

Nota

El bescanvi d'instruments és una forma de manifestació del consentiment respecte a un tractat internacional, juntament amb l'acceptació, l'adhesió, la ratificació i la signatura.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bufassa, n f
ca cardalloba, n f sin. compl.
ca cardiga, n f sin. compl.
ca carnera borda, n f sin. compl.
ca espina blanca, n f sin. compl.
ca pet d'ase, n m sin. compl.
ca card, n m alt. sin.
ca card d'ase, n m alt. sin.
ca cardigàs, n m alt. sin.
ca cardinera borda, n f alt. sin.
ca cardissa, n f alt. sin.
ca cardot gros, n m alt. sin.
ca escardasses blanques, n f pl alt. sin.
ca penca borda, n f alt. sin.
ca pet d'ànec, n m alt. sin.
ca toves, n f pl alt. sin.
ca bufasa, n f var. ling.
ca cardo de burro, n m var. ling.
ca tobes, n f pl var. ling.
nc Onopordum acanthium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bufassa, n f
ca cardalloba, n f sin. compl.
ca cardiga, n f sin. compl.
ca carnera borda, n f sin. compl.
ca espina blanca, n f sin. compl.
ca pet d'ase, n m sin. compl.
ca card, n m alt. sin.
ca card d'ase, n m alt. sin.
ca cardigàs, n m alt. sin.
ca cardinera borda, n f alt. sin.
ca cardissa, n f alt. sin.
ca cardot gros, n m alt. sin.
ca escardasses blanques, n f pl alt. sin.
ca penca borda, n f alt. sin.
ca pet d'ànec, n m alt. sin.
ca toves, n f pl alt. sin.
ca bufasa, n f var. ling.
ca cardo de burro, n m var. ling.
ca tobes, n f pl var. ling.
nc Onopordum acanthium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

ca càrdies, n m
es cardias
en cardia
TA cardia
TA pars cardialis sin. compl.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca càrdies, n m
es cardias, n m
fr cardia, n m
en cardia, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definició

Orifici pel qual l'esòfag comunica amb l'estómac.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

ca Càritas

<Religions > Cristianisme > Catolicisme>

Definició

Organisme oficial internacional de l'Església catòlica creat el 1950 per a la coordinació de la labor de la seva beneficència.

Nota

Actualment, Càritas té branques en més de 50 països, en cadascun dels quals depèn de la conferència episcopal corresponent, que delega en els bisbes perquè n'assumeixin la direcció a les diòcesis respectives.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca card burral, n m
ca card clapat, n m sin. compl.
ca card gallofer, n m sin. compl.
ca card lleter, n m sin. compl.
ca card marià, n m sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca angelets (papus), n m pl alt. sin.
ca animetes (papus), n f pl alt. sin.
ca borriols (papus), n m pl alt. sin.
ca bruixetes (papus), n f pl alt. sin.
ca card, n m alt. sin.
ca card blanc, n m alt. sin.
ca card calapatós, n m alt. sin.
ca card d'ase, n m alt. sin.
ca card de burro, n m alt. sin.
ca card de formatjar, n m alt. sin.
ca card de la llet de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca card de Maria, n m alt. sin.
ca card de Santa Maria, n m alt. sin.
ca card gros, n m alt. sin.
ca card tacat, n m alt. sin.
ca cardassa, n f alt. sin.
ca cardets d'aigua, n m pl alt. sin.
ca cardigàs, n m alt. sin.
ca cardots, n m pl alt. sin.
ca carxofa de burro, n f alt. sin.
ca carxofes gallufes, n f pl alt. sin.
ca carxofeta, n f alt. sin.
ca dimoniets (papus), n m pl alt. sin.
ca escardot, n m alt. sin.
ca escardot de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca escardot de Nostra Senyora, n m alt. sin.
ca escardot gros, n m alt. sin.
ca espinot, n m alt. sin.
ca molinets (papus), n m pl alt. sin.
ca pinta-raïms, n m pl alt. sin.
ca presó, n f alt. sin.
ca auelets (papus), n m pl var. ling.
ca auelos (papus), n m pl var. ling.
ca cardo, n m var. ling.
ca cardo borriquero, n m var. ling.
ca cardo de rostoll, n m var. ling.
ca praó, n f var. ling.
ca presor, n f var. ling.
ca uelets (papus), n m pl var. ling.
ca uelos (papus), n m pl var. ling.
nc Silybum marianum (L.) Gaertn.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca card burral, n m
ca card clapat, n m sin. compl.
ca card gallofer, n m sin. compl.
ca card lleter, n m sin. compl.
ca card marià, n m sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca angelets (papus), n m pl alt. sin.
ca animetes (papus), n f pl alt. sin.
ca borriols (papus), n m pl alt. sin.
ca bruixetes (papus), n f pl alt. sin.
ca card, n m alt. sin.
ca card blanc, n m alt. sin.
ca card calapatós, n m alt. sin.
ca card d'ase, n m alt. sin.
ca card de burro, n m alt. sin.
ca card de formatjar, n m alt. sin.
ca card de la llet de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca card de Maria, n m alt. sin.
ca card de Santa Maria, n m alt. sin.
ca card gros, n m alt. sin.
ca card tacat, n m alt. sin.
ca cardassa, n f alt. sin.
ca cardets d'aigua, n m pl alt. sin.
ca cardigàs, n m alt. sin.
ca cardots, n m pl alt. sin.
ca carxofa de burro, n f alt. sin.
ca carxofes gallufes, n f pl alt. sin.
ca carxofeta, n f alt. sin.
ca dimoniets (papus), n m pl alt. sin.
ca escardot, n m alt. sin.
ca escardot de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca escardot de Nostra Senyora, n m alt. sin.
ca escardot gros, n m alt. sin.
ca espinot, n m alt. sin.
ca molinets (papus), n m pl alt. sin.
ca pinta-raïms, n m pl alt. sin.
ca presó, n f alt. sin.
ca auelets (papus), n m pl var. ling.
ca auelos (papus), n m pl var. ling.
ca cardo, n m var. ling.
ca cardo borriquero, n m var. ling.
ca cardo de rostoll, n m var. ling.
ca praó, n f var. ling.
ca presor, n f var. ling.
ca uelets (papus), n m pl var. ling.
ca uelos (papus), n m pl var. ling.
nc Silybum marianum (L.) Gaertn.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "cartipàs" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota