Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "carxofa" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carxofa, n f
  • nc  Echeveria sp. pl.

<Botànica > crassulàcies>

carxofa carxofa

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  carxofa, n f
  • es  alcachofa, n f
  • fr  artichaut, n m
  • pt  alcachofra, n f
  • en  artichoke, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Verdures i hortalisses>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carxofera, n f
  • ca  carxofa (inflorescència), n f sin. compl.
  • ca  carxofer, n m sin. compl.
  • ca  escarxofa (inflorescència), n f sin. compl.
  • ca  escarxofera, n f sin. compl.
  • ca  card de senyora, n m alt. sin.
  • ca  cardet, n m alt. sin.
  • ca  cardolera, n f alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  carxofa, n f alt. sin.
  • ca  carxofera cultivada, n f alt. sin.
  • ca  carxoferes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofes, n f pl alt. sin.
  • ca  escarxofa, n f alt. sin.
  • ca  escarxofer, n m alt. sin.
  • ca  herba colera, n f alt. sin.
  • ca  penquera, n f alt. sin.
  • ca  alcarxofera, n f var. ling.
  • ca  cars, n m pl var. ling.
  • nc  Cynara scolymus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • Al País Valencià s'anomena penquera mentre no es produeix la floració (quan encara no fa la carxofa). Durant aquest temps, se n'obté la penca, tija o fulla pelada d'ús culinari. Les penques també s'obtenen de Cynara cardunculus.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herbacol, n f
  • ca  card, n m sin. compl.
  • ca  card coler, n m sin. compl.
  • ca  card comú, n m sin. compl.
  • ca  card d'herba, n m sin. compl.
  • ca  card de formatjar, n m sin. compl.
  • ca  cardigot, n m sin. compl.
  • ca  cardolera, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  colera, n f sin. compl.
  • ca  corona de frare, n f sin. compl.
  • ca  herba carxofera, n f sin. compl.
  • ca  herba de formatjar, n f sin. compl.
  • ca  herba presonera, n f sin. compl.
  • ca  presonera, n f sin. compl.
  • ca  card bord, n m alt. sin.
  • ca  card de formatger, n m alt. sin.
  • ca  card de Maria, n m alt. sin.
  • ca  card escarxofer, n m alt. sin.
  • ca  card formatger, n m alt. sin.
  • ca  cardet, n m alt. sin.
  • ca  cardiguera, n f alt. sin.
  • ca  carxofa, n f alt. sin.
  • ca  carxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofera d'espina, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de formatjar, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de presó, n f alt. sin.
  • ca  carxofera punxenca, n f alt. sin.
  • ca  carxofes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
  • ca  escard de formatjar, n m alt. sin.
  • ca  escardassa, n f alt. sin.
  • ca  escardasses, n f pl alt. sin.
  • ca  escardots, n m pl alt. sin.
  • ca  escarxofa, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  escarxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  flor d'empresonar, n f alt. sin.
  • ca  flor de fer formatges, n f alt. sin.
  • ca  formatger, n m alt. sin.
  • ca  herba colera, n f alt. sin.
  • ca  herba d'empresonar, n f alt. sin.
  • ca  herba de card, n f alt. sin.
  • ca  herba del quall, n f alt. sin.
  • ca  herba escarxofera, n f alt. sin.
  • ca  penca, n f alt. sin.
  • ca  penquera, n f alt. sin.
  • ca  presó, n f alt. sin.
  • ca  presoneres, n f pl alt. sin.
  • ca  presora, n f alt. sin.
  • ca  carcolé, n m var. ling.
  • ca  card del terreno, n m var. ling.
  • ca  cardets carcoles, n m pl var. ling.
  • ca  cardo de penca, n m var. ling.
  • ca  cats, n m pl var. ling.
  • ca  empreoneres, n f pl var. ling.
  • ca  gardureu, n m var. ling.
  • ca  herba col, n f var. ling.
  • ca  herba coler, n f var. ling.
  • ca  herba-col, n f var. ling.
  • ca  preó, n f var. ling.
  • ca  preonera, n f var. ling.
  • ca  preoneres, n f pl var. ling.
  • ca  presor, n f var. ling.
  • ca  pressó, n f var. ling.
  • nc  Cynara cardunculus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • 1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca "per al peçó i el nervi gruixut de les fulles".
    2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.