Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "casa" dins totes les àrees temàtiques

aasax

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca aasax
ca aasa sin. compl.
ca aramanik sin. compl.
ca asa sin. compl.
ca asax sin. compl.
ca lamanik sin. compl.
cod aasáx
cod afoku
cod asá
ar آساكس
cy Aasax
cy Aasa sin. compl.
cy Aramanik sin. compl.
cy Asa sin. compl.
cy Asax sin. compl.
cy Lamanik sin. compl.
de Aasáx
de Aasa sin. compl.
de Aasax sin. compl.
de Aramanik sin. compl.
de Asa sin. compl.
de Asax sin. compl.
de Lamanik sin. compl.
en Aasáx
en Aasá sin. compl.
en Aasax sin. compl.
en Aramanik sin. compl.
en Asak sin. compl.
en Asax sin. compl.
en Assa sin. compl.
en Lamanik sin. compl.
es aasax
es aasa sin. compl.
es aramanik sin. compl.
es asa sin. compl.
es asax sin. compl.
es lamanik sin. compl.
eu asera
eu aasa sin. compl.
eu aramanik sin. compl.
eu asa sin. compl.
eu asax sin. compl.
eu lamanik sin. compl.
fr aasax
fr aasa sin. compl.
fr aramanik sin. compl.
fr asa sin. compl.
fr asax sin. compl.
fr lamanik sin. compl.
gl aasax
gl aasa sin. compl.
gl aramanik sin. compl.
gl asa sin. compl.
gl asax sin. compl.
gl lamanik sin. compl.
gn aasax
gn aasa sin. compl.
gn aramanik sin. compl.
gn asa sin. compl.
gn asax sin. compl.
gn lamanik sin. compl.
it aasax
it aasa sin. compl.
it aramanik sin. compl.
it asa sin. compl.
it asax sin. compl.
it lamanik sin. compl.
pt aasax
pt aasa sin. compl.
pt aramanik sin. compl.
pt asa sin. compl.
pt asax sin. compl.
pt lamanik sin. compl.
tmh Taasaxt
tmh aasa sin. compl.
tmh aramanik sin. compl.
tmh Asa sin. compl.
tmh asax sin. compl.
tmh lamanik sin. compl.
zh 阿萨克斯语
num Sistema aràbic

<Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional>, <Àfrica > Tanzània>

Definició

L'aasax és una llengua de la família afroasiàtica parlada a Tanzània que està extingida o pràcticament extingida: segons alguns autors, la llengua asa està extingida des de l'any 1976. Hi ha fonts, però, que afirmen que hi ha entre 100 i 300 individus que tenen algun coneixement d'aquesta llengua.

El procés d'extinció d'aquesta llengua va començar a final del segle XIX, quan els massai, un poble tradicionalment ramader, es van expandir, tot cercant noves terres per a la pastura, cap a zones habitades per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte sociolingüístic sobre els asa, que van abandonar la seva llengua i van adoptar la llengua massai.

El terme aasax significa 'caçadors'.

agent de seguretat d'accés al núvol

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>

ca agent de seguretat d'accés al núvol, n m
ca CASB, n m sigla
es agente de seguridad de acceso a la nube, n m
es gestor de seguridad para el acceso a la nube, n m
es CASB, n m sigla
fr agent de sécurité d'accès au nuage, n m
fr courtier de sécurité d'accès au nuage, n m
fr CASB, n m sigla
en cloud access security broker, n
en CASB, n sigla

<Ciberseguretat > Mitjans tècnics de seguretat>

Definició

Programari que controla l'activitat i la seguretat dels serveis i les aplicacions que una organització té al núvol.

Nota

La sigla CASB prové de l'anglès cloud access security broker.

bota

<Vinificació. Enologia>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca bota, n f
es bota
es tonel
fr fût
fr tonneau
en cask
en keg
en tun

<Vinificació. Enologia>

Definició

Recipient de fusta més llarg que ample, de secció transversal circular major en el centre que en els extrems, les bases del qual són dues peces circulars de fusta i la superfície lateral està formada per dogues encorbades i acoblades mantingudes unides amb cèrcols de fusta o ferro, que serveix per a guardar i transportar vi i altres líquids (esp. la de quatre cargues per amunt).

Nota

Segons el format i la mida, hi ha diferents tipus de botes, que reben noms específics (tonell, bocoi, botell, barral, etc.)

brisa

<Vinificació. Enologia>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca brisa, n f
es bagazo
es brisa
es casca
es orujo
fr marc
en marc
en pomace

<Vinificació. Enologia>

Definició

Residu sòlid que resta del raïm un cop trepitjat o premsat, constituït per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol.

brisa

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca brisa, n f
es brisa
es casca
es orujo
fr marc de raisin
en marc

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definició

Subproducte alimentós sòlid obtingut a partir del raïm premsat, constituït per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol, que se subministra als remugants adults.

brisa

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

ca brisa, n f
es brisa
es casca
es orujo
fr marc de raisin
en marc

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definició

Subproducte alimentós sòlid obtingut a partir del raïm premsat, constituït per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol, que se subministra als remugants adults.

brisa

<Ciències de la Terra>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

ca brisa, n f
es brisa
es casca
es orujo
en dregs of grapes
en marc

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus>

Definició

Residu sòlid que resta del raïm després d'ésser trepitjat o premsat, constituït per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol.

brisa

<Medi ambient > Gestió ambiental>

ca brisa, n f
es brisa
es casca
es orujo
en dregs of grapes
en marc

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus>

Definició

Residu sòlid que resta del raïm després d'ésser trepitjat o premsat, constituït per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol.

caka

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca caka
ca asaka sin. compl.
ca assaka sin. compl.
ca batanga sin. compl.
de Caka
de Asaka sin. compl.
de Batanga sin. compl.
en Caka
en Asaka sin. compl.
en Assaka sin. compl.
en Batanga sin. compl.
es caka
es asaka sin. compl.
es assaka sin. compl.
es batanga sin. compl.
eu caka
eu asaka sin. compl.
eu assaka sin. compl.
eu batanga sin. compl.
fr caka
fr asaka sin. compl.
fr assaka sin. compl.
fr batanga sin. compl.
gl caka
gl asaka sin. compl.
gl assaka sin. compl.
gl batanga sin. compl.
it caka
it asaka sin. compl.
it assaka sin. compl.
it batanga sin. compl.
nl Caka
nl Asaka sin. compl.
nl Assaka sin. compl.
nl Batanga sin. compl.
pt caka
pt asaka sin. compl.
pt assaka sin. compl.
pt batanga sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide>, <Àfrica > Camerun>

Definició

El caka és una llengua del grup tivoide parlada al Camerun, prop de la frontera nigeriana. La parlen dos grups, l'assaka (adzu balaka) i el batanga (adzu batanga), que presenten algunes diferències lingüístiques. La tradició històrica dels dos grups indica que els assakes van emigrar cap a la ubicació actual en època de la Primera Guerra Mundial. La proximitat lingüística actual sembla, doncs, fruit de la intensa relació establerta entre els dos grups.

El grup tivoide, al qual pertany el caka, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual el caka formaria part de la branca central, subgrup B; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
No s'ha de confondre aquesta llengua amb el batanga, una llengua del Camerun parlada a la província del Sud.

Alguns parlants d'ipulo, una altra llengua tivoide, parlen caka com a segona llengua.

camsà

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca camsà
ca coche sin. compl.
ca kamsà sin. compl.
ca sibundoy sin. compl.
cod camënts_à
ar كامسية
cy Camsá
cy Coche sin. compl.
cy Kamsá sin. compl.
cy Sibundoy sin. compl.
de Camsá
de Coche sin. compl.
de Kamsa sin. compl.
de Sibundoy sin. compl.
en Camsá
en Coche sin. compl.
en Kamsa sin. compl.
en Sibundoy sin. compl.
es camsá
es coche sin. compl.
es kamsá sin. compl.
es sibundoy sin. compl.
eu kamsa
eu camsà sin. compl.
eu coche sin. compl.
eu kamsà sin. compl.
eu sibundoy sin. compl.
fr camsá
fr coche sin. compl.
fr kamsá sin. compl.
fr sibundoy sin. compl.
gl camsá
gl coche sin. compl.
gl kamsá sin. compl.
gl sibundoy sin. compl.
gn kansa
gn kansa sin. compl.
gn koche sin. compl.
gn sivundoy sin. compl.
it camsa
it coche sin. compl.
it kamsà sin. compl.
it sibundoy sin. compl.
ja カムサ語
ja コチェ語 sin. compl.
ja シブンドイ語 sin. compl.
nl Camsá
nl Coche sin. compl.
nl Kamsá sin. compl.
nl Sibundoy sin. compl.
pt camsa
pt coche sin. compl.
pt kamsá sin. compl.
pt sibundoy sin. compl.
ru Камса
ru Коче sin. compl.
ru Сибундо sin. compl.
ru Сибундой sin. compl.
sw Camsá
sw Coche sin. compl.
sw Kamsá sin. compl.
sw Sibundoy sin. compl.
tmh Takamsit
zh 卡姆萨
zh 考切 sin. compl.
zh 卡姆萨 sin. compl.
zh 斯蓬道依 sin. compl.

<Aïllada>, <Amèrica > Colòmbia>

Definició

Des del final del segle XIX missioners de diverses esglésies han intentat evangelitzar i aculturar aquesta ètnia.

Des de fa uns quaranta anys s'ha iniciat un procés de recuperació de la cultura i la llengua, que patia un clar retrocés. Els darrers vint anys s'han anat introduint programes bilingües a les escoles nacionals, no sense dificultats. També es duu a terme una política de formació dels joves en àmbits com la lingüística, l'antropologia, la literatura, etc., perquè treballin després dins la pròpia comunitat.

Recentment, Hugo Jamioy, escriptor camsà, ha impulsat una editorial, Juabna de América - Ediciones Indígenas, que es proposa donar veu a la literatura indígena americana.

Com la major part dels amerindis d'aquest estat pateixen els efectes del conflicte armat de Colòmbia.