Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "castell��" dins totes les àrees temàtiques
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca boia de castellet, n f
- es boya de castillete
- fr bouée à fuseau
- fr bouée à pillier
- en beacon buoy
- en pillar buoy
<Costes > Instal·lacions de senyalització > Balises>
Definició
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca bol de costelles, n m
- es cuenco de costillas
- en glass ribbed bowl
<Arqueologia > Treball de laboratori > Vidre>
Definició
<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Pneumologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca broncoespiroquetosi, n f
- ca bronquitis de Castellani, n f sin. compl.
- ca espiroquetosi broncopulmonar, n f sin. compl.
- ca malaltia de Castellani, n f sin. compl.
<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Pneumologia>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardassa, n f
- ca card castellà, n m alt. sin.
- ca card d'ase, n m alt. sin.
- ca card del dimoni, n m alt. sin.
- ca escardassa, n f alt. sin.
- nc Onopordum sp. pl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardassa, n f
- ca card castellà, n m alt. sin.
- ca card d'ase, n m alt. sin.
- ca card del dimoni, n m alt. sin.
- ca escardassa, n f alt. sin.
- nc Onopordum sp. pl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca carlà, n m
- ca castlà, n m
- es castellano
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carraspic sempreverd, n m
- ca cistellet de plata, n m alt. sin.
- ca morritort de pastor, n m alt. sin.
- nc Iberis sempervirens L.
- nc Iberis garrexiana All. var. ling.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carraspic sempreverd, n m
- ca cistellet de plata, n m alt. sin.
- ca morritort de pastor, n m alt. sin.
- nc Iberis sempervirens L.
- nc Iberis garrexiana All. var. ling.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca castellà
- ca espanyol sin. compl.
- cod español
- ar الإسبانية
- cy Sbaeneg
- cy Castileg sin. compl.
- de Spanisch
- de Kastilisch sin. compl.
- en Spanish
- en Castilian sin. compl.
- es español
- es castellano sin. compl.
- eu gaztelania
- eu espainiera sin. compl.
- eu espainol sin. compl.
- eu gaztelera sin. compl.
- fr espagnol
- fr castillan sin. compl.
- gl castelán
- gl español sin. compl.
- gn karaiñe'ê
- it spagnolo
- it castigliano sin. compl.
- ja カスティリャーノ語
- ja スペイン語 sin. compl.
- nl Spaans
- nl Castiliaans sin. compl.
- oc castelhan
- oc espanhòu sin. compl.
- pt castelhano
- pt espanhol sin. compl.
- ru Испанский язык
- ru Кастильский sin. compl.
- sw Kihespanyola
- sw Spanish sin. compl.
- tmh Takastiyant
- tmh Taspanyut sin. compl.
- zh 卡斯帝利亚语
<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental>, <Àfrica > Guinea Equatorial>, <Amèrica > Antilles Neerlandeses>, <Amèrica > Argentina>, <Amèrica > Aruba>, <Amèrica > Belize>, <Amèrica > Bolívia>, <Amèrica > Colòmbia>, <Amèrica > Costa Rica>, <Amèrica > Cuba>, <Amèrica > El Salvador>, <Amèrica > Equador>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>, <Amèrica > Guatemala>, <Amèrica > Hondures>, <Amèrica > Mèxic>, <Amèrica > Nicaragua>, <Amèrica > Panamà>, <Amèrica > Paraguai>, <Amèrica > Perú>, <Amèrica > Puerto Rico>, <Amèrica > República Dominicana>, <Amèrica > Trinitat i Tobago>, <Amèrica > Uruguai>, <Amèrica > Veneçuela>, <Amèrica > Xile>, <Europa > Espanya>
Definició
A la baixa edat mitjana, Castella va esdevenir políticament hegemònica a la península Ibèrica, i això li va permetre d'estendre la seva llengua: de primer, per les regions conquerides als àrabs, d'on van anar desapareixent els parlars mossàrabs i l'àrab, i, després, per terres lingüísticament lleoneses i aragoneses, d'on el castellà va començar a desallotjar el lleonès i l'aragonès, en un procés que ha dut aquests idiomes a la precària situació actual.
De manera semblant, el castellà ha fet recular la frontera del basc, i també, a l'extrem meridional, la del català. A partir de la fi del segle XV, si fa no fa a la mateixa època que l'idioma adquiria les seves característiques modernes, l'àmbit geogràfic de la llengua castellana es va eixamplar extraordinàriament amb la conquesta d'immensos territoris americans.
A la península Ibèrica, separats per unes diferències que no impedeixen en general la intel·ligibilitat mútua, s'hi distingeixen bàsicament dos blocs dialectals: el septentrional i el meridional. El castellà estàndard europeu es basa en la varietat septentrional, de la regió històrica de Castella la Vella, encara que avui també hi té un gran pes el parlar de Madrid, igualment septentrional.
<Història>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca castellà | castellana, n m, f
- ca carlà, n m sin. compl.
- ca castlà, n m sin. compl.
- es castellano | castellana, n m, f
- fr châtelain | châtelaine, n m, f
- en castellan, n
<Història>
