Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "castrense" dins totes les àrees temàtiques
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arquebisbat castrense, n m
- es arzobispado castrense
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Està regulat tant per una normativa eclesial com per una reglamentació civil. Aquesta jurisdicció religiosa es va crear quan es va transformar l'anterior vicariat en arquebisbat, per mitjà de la constitució apostòlica Spirituali militum curae de Joan Pau II, del 21 d'abril de 1986. Abans d'aquesta constitució apostòlica, hi havia un cos eclesiàstic per a l'assistència religiosa catòlica a les forces armades que es regia pel conveni que van firmar la Santa Seu i l'Estat espanyol el 5 d'agost de 1950. El dirigia un vicari general castrense amb el rang i ofici militar de general de divisió, i cobert amb la dignitat eclesiàstica d'arquebisbe amb potestat sobre tots els militars de terra, mar i aire. Després del concordat del 1953, aquesta potestat va abastar, de la mateixa manera, les famílies dels militars i el personal civil al servei de l'Administració militar situat en dependències militars.
Els capellans castrenses, adscrits a aquest vicariat, tenien competències parroquials per a assistir pastoralment persones que fossin objecte de llur jurisdicció. Entre les funcions que tenien hi havia la prestació de serveis religiosos com ara administrar sagraments, presidir cerimònies litúrgiques, censurar llibres i escrits, vigilar els bons costums, assegurar que es complís la moral catòlica i vetllar per l'obediència de la tropa als seus superiors. Sota l'autoritat de l'arquebisbe castrense també s'hi enquadraven els religiosos i clergues que feien el servei militar obligatori.
El 1979 es va signar un nou acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu per a aquesta assistència a les forces armades, però amb un objectiu més centrat en l'organització eclesiàstica que no pas en les tasques d'assistència religiosa. El vicariat es va convertir en diòcesi personal sota la potestat d'un arquebisbe castrense. La seva jurisdicció s'ampliava als pensionistes, a les vídues i als orfes menors d'edat de militars.
L'organització de l'arquebisbat castrense com a diòcesi personal, no territorial, es va reglamentar eclesiàsticament per mitjà d'uns estatuts, que va aprovar la Santa Seu el 1987, fonamentats en la constitució apostòlica Spirituali militum curae i en l'acord del 1979. De la mateixa manera, el que s'ha esmentat està subjecte, civilment, a l'article 16 de la Constitució espanyola del 1978 per la Llei orgànica 7/1980, del 5 de juliol, de llibertat religiosa, la qual estableix que els poders públics han de facilitar l'assistència religiosa als establiments militars, i al Reial decret 1145/1990, del 7 de setembre, pel qual es crea el Servei d'Assistència Religiosa en les Forces Armades i es dicten normes sobre el seu funcionament; destaca el que diu l'article 2, segons el qual exerciran les funcions pròpies de llur ministeri, dins del respecte al dret constitucional de llibertat religiosa i de culte, i l'article 3, segons el qual els membres del Servei d'Assistència Religiosa en les Forces Armades no tindran la condició de militars.
La seva denominació canònica és ordinariato militar, oficialment arquebisbat castrense a Espanya. El presideix l'arquebisbe castrense, que nomena el pontífex romà, a proposta d'una terna d'eclesiàstics que presenta el rei, i que ha estat pactada entre la nunciatura apostòlica i el Ministeri d'Afers Exteriors, de conformitat amb l'acord entre la Santa Seu i l'Estat espanyol (1976).
L'arquebisbe castrense és el pastor d'aquesta diòcesi amb potestat legislativa, administrativa i judicial (el Tribunal de la Rota de la Nunciatura, la seu del qual és al mateix edifici que l'arquebisbat castrense). Exerceix jurisdicció sobre els fidels i els llocs que té encomanats i atorga i cessa la missió canònica als capellans al Ministeri de Defensa. Depèn directament de la Congregació per als bisbes i està obligat a la visita ad limina com els altres bisbes territorials. La seva seu personal i cúria i església catedral és a Madrid. Per a l'acompliment de la seva missió pastoral i de govern l'assisteix una cúria i els vicaris: general, episcopals, regionals i delegats episcopals per a circumstàncies especials. Els principis doctrinals d'aquesta Església estan recollits en el Codi de dret canònic (càn. 368, 369 i 372).
El seu presbiteri el constitueixen tots els sacerdots que col·laboren amb l'arquebisbat castrense: els capellans en servei actiu de fins a seixanta-cinc anys, que proposa l'arquebisbe, són els rectors personals de les unitats, els centres o els àmbits de les forces armades; els capellans activats; els sacerdots que administrativament estan en situació de reserva, però que continuen exercint llur ministeri pastoral per mitjà de fórmules de compromís pastoral determinades; i els sacerdots col·laboradors, que, amb l'autorització de llur ordinari o superior religiós, donen suport a la pastoral castrense.
Els fidels que pertanyen a aquesta jurisdicció són els membres de la casa del rei -atès que és a ell a qui pertoca la direcció de les forces armades-, els militars i treballadors civils que serveixen en aquestes forces armades, tots els membres de llurs famílies, parents i treballadors domèstics que visquin a la mateixa casa, i els que es trobin en hospitals militars, llars d'avis o llocs semblants o que hi prestin un servei. Els llocs on hi ha aquests fidels són molt diversos: quarters, bases, acadèmies, escoles, bancs, hospitals, residències o colònies, entre d'altres. Des del 1986, l'arquebisbe castrense, per encàrrec de la Santa Seu, s'ocupa també de l'atenció pastoral als membres del Cos Nacional de Policia, institució no militar.
L'arquebisbat està organitzat en cinc vicariats que es corresponen amb les diverses branques de les forces armades espanyoles: l'Exèrcit de Terra, l'Armada, l'Exèrcit de l'Aire, el Cos de la Guàrdia Civil i els Serveis d'Informació. Té seminari propi (Col·legi Sacerdotal Castrense Joan Pau II) a Madrid. L'arquebisbe castrense, amb el presbiteri i els fidels, formen la comunitat catòlica castrense, que s'estén per tot el territori nacional i pels països on els militars espanyols fan missions humanitàries i de pau.
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca capellà castrense, n m
- es capellán castrense, n m
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
<Dret>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca jurisdicció castrense, n f
- es jurisdicción castrense
- en military jurisdiction
<Dret>
<Malalties i síndromes>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca leptospirosi icterohemorràgica, n f
- ca espiroquetosi icterohemorràgica, n f sin. compl.
- ca febre de la Camarga, n f sin. compl.
- ca icterícia castrense, n f sin. compl.
- ca icterícia leptospiròtica, n f sin. compl.
- ca malaltia de Fiedler, n f sin. compl.
- ca malaltia de Landouzy, n f sin. compl.
- ca malaltia de Larrey-Weil, n f sin. compl.
- ca malaltia de Mathieu, n f sin. compl.
- ca malaltia de Mathieu-Weil, n f sin. compl.
- ca malaltia de Vassiliev, n f sin. compl.
- ca malaltia de Weil, n f sin. compl.
- ca tifoide biliar, n f sin. compl.
- ca tifus hepàtic, n m sin. compl.
- ca tifus icteroide, n m sin. compl.
<Malalties i síndromes>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
Definició
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca peculi castrense, n m
- es peculio castrense, n m
<Dret romà>
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la peculium castrense, n n
- ca peculi castrense, n m
- es peculio castrense, n m
- fr pécule castrense, n m
- it peculio castrense, n m
<Dret romà>
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la peculium quasi castrense, n n
- la quasi castrense peculium, n n sin. compl.
- ca peculi quasicastrense, n m
- es peculio cuasi castrense, n m
- es peculio cuasi-castrense, n m
- es peculio cuasicastrense, n m
- es peculio quasi castrense, n m
- es peculio quasicastrense, n m
- fr pécule quasi castrense, n m
- fr pécule quasi-castrense, n m
- it peculio quasi castrense, n m
- it peculio quasi-castrense, n m
<Dret romà>
Nota
- Fins al 1995 en català s'escrivia quasi-castrense, amb guionet.
