Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "catalogar" dins totes les àrees temàtiques

índex índex

<Biblioteconomia. Documentació>, <Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  índex, n m
  • es  catálogo
  • es  índice
  • en  catalogue

<Biblioteconomia. Documentació>, <Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia>

Definició
Catàleg dels manuscrits i volums que hi ha en un arxiu o biblioteca.
antologitzar antologitzar

<Literatura>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  antologitzar, v tr
  • es  antologar
  • es  antologizar
  • it  antologizzare
  • en  anthologise
  • en  anthologize

<Literatura>

Definició
Recollir o publicar en forma d'antologia.
armella de ganxo armella de ganxo

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  armella de ganxo, n f
  • ca  baga de ganxo, n f
  • ca  armella oberta, n f sin. compl.
  • ca  baga oberta, n f sin. compl.
  • es  carta de colores
  • es  catálogo de colores
  • es  doblado
  • es  impreso
  • es  plegado
  • fr  pliage
  • fr  pliure
  • en  color card
  • en  color chart
  • en  folding
  • en  print
  • en  printed matter

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica>

Definició
Peça metàl·lica en forma de ganxo i proveïda d'una espiga roscada que permet de fixar-la a la fusta.
baguet amb fuet baguet amb fuet

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  baguet amb fuet
  • es  baguette con fuet
  • fr  sandwich de baguette au fuet (saucisse fine de porc assaisonnée typique de la Catalogne)
  • it  baguette imbottita con fuet (salsiccia di maiale stagionata tipica della Catalogna)
  • en  fuet baguette (Catalan dry cured pork sausage)
  • de  Baguette mit Fuet (katalanische luftgetrocknete Wurst vom Schwein)

<Plats a la carta. Pa amb tomàquet, entrepans i sandvitxos>

barb cua-roig barb cua-roig

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barb cua-roig, n m
  • nc  Barbus haasi
  • es  barbo colirrojo
  • es  barbo de cola roja
  • en  Catalonian barbel

<Peixos > Ciprínids>

barb cua-roig barb cua-roig

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barb cua-roig, n m
  • nc  Barbus haasi
  • es  barbo colirrojo
  • es  barbo de cola roja
  • en  Catalonian barbel

<Peixos > Ciprínids>

bitlles catalanes bitlles catalanes

<09 Esports de pilota > 14 Bitlles > 01 Bitlles catalanes>, <24 Esports tradicionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  bitlles catalanes, n f pl
  • es  bitlles catalanas, n f pl
  • es  bolos catalanes, n m pl
  • fr  quilles catalanes, n f pl
  • en  Catalan skittles, n pl

<Esport > 09 Esports de pilota > 14 Bitlles > 01 Bitlles catalanes>, <Esport > 24 Esports tradicionals>

Definició
Bitlles pròpies de l'esport tradicional practicades sobre un camp de bitlles de terra compactada, en què hi ha sis bitlles disposades en rectangle i l'element llançat amb la mà generalment és un bitllot que s'ha de desplaçar per l'aire.

Nota

  • 1. Les bitlles catalanes es practiquen especialment a Catalunya.
  • 2. En una partida de bitlles catalanes, la màxima puntuació s'aconsegueix tombant només cinc de les sis bitlles plantades.
blavets blavets

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blavets, n m pl
  • ca  catxalagua, n f alt. sin.
  • ca  centaura, n f alt. sin.
  • ca  centaura borda, n f alt. sin.
  • ca  fel de la terra, n m/f alt. sin.
  • ca  flor de centaura, n f alt. sin.
  • ca  genciana, n f alt. sin.
  • ca  herba petenera, n f alt. sin.
  • ca  herba vermella, n f alt. sin.
  • ca  catxaluga, n f var. ling.
  • ca  caxalaga, n f var. ling.
  • ca  centaure, n m var. ling.
  • ca  centaurea, n f var. ling.
  • ca  flor de centaure, n f var. ling.
  • ca  jausana, n f var. ling.
  • nc  Centaurium erythraea Rafn subsp. erythraea
  • nc  Centaurium umbellatum auct. var. ling.
  • nc  Erythraea centaurium non (L.) Pers. var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blavets, n m pl
  • ca  catxalagua, n f alt. sin.
  • ca  centaura, n f alt. sin.
  • ca  centaura borda, n f alt. sin.
  • ca  fel de la terra, n m/f alt. sin.
  • ca  flor de centaura, n f alt. sin.
  • ca  genciana, n f alt. sin.
  • ca  herba petenera, n f alt. sin.
  • ca  herba vermella, n f alt. sin.
  • ca  catxaluga, n f var. ling.
  • ca  caxalaga, n f var. ling.
  • ca  centaure, n m var. ling.
  • ca  centaurea, n f var. ling.
  • ca  flor de centaure, n f var. ling.
  • ca  jausana, n f var. ling.
  • nc  Centaurium erythraea Rafn subsp. erythraea
  • nc  Centaurium umbellatum auct. var. ling.
  • nc  Erythraea centaurium non (L.) Pers. var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

bull blanc i bull negre bull blanc i bull negre

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  bull blanc i bull negre
  • es  bull blanc y bull negre (tipo de butifarras catalanas)
  • fr  bull blanc et bull negre (sorte de boudins catalans)
  • it  bull bianco e bull negre (tipi di insaccati catalani)
  • en  bull blanc and bull negre (kind of Catalan sausages)
  • de  Bull blanc und Bull negre (katalanische Wurstsorten)

<Plats a la carta. Embotits, carns fredes i patés>