Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "catalunya" dins totes les àrees temàtiques

Consell de l'Audiovisual de Catalunya Consell de l'Audiovisual de Catalunya

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  Consell de l'Audiovisual de Catalunya, n m
  • ca  CAC, n m sigla
  • oc  Conselh der Audiovisuau de Catalonha, n m
  • oc  CAC, n m sigla
  • es  Consejo del Audiovisual de Cataluña, n m
  • es  CAC, n m sigla
  • fr  Conseil de l'Audiovisuel de Catalogne, n m
  • en  Catalan Broadcasting Authority, n

<Activitat parlamentària > Relació amb altres institucions>

Definició
Autoritat reguladora independent en l'àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada que actua a Catalunya.

Nota

  • 1. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya és regulat per l'Estatut i per una llei específica del Parlament i actua amb plena independència del Govern de la Generalitat.
  • 2. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya presenta un informe anual al Parlament sobre la seva actuació i la situació del sistema audiovisual, que es tramita en la comissió parlamentària que controla l'actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, n m
  • es  Consejo de Trabajo, Económico y Social de Cataluña, n m

<Dret administratiu > Organització administrativa>

Definició
Òrgan consultiu i d'assessorament del Govern de la Generalitat en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals.
Consell Escolar de Catalunya Consell Escolar de Catalunya

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  Consell Escolar de Catalunya, n m
  • ca  CEC, n m sigla
  • es  Consejo Escolar de Cataluña
  • es  CEC sigla

<Educació > Organització i gestió educatives > Administració educativa>

Definició
Organisme superior de consulta i participació dels sectors inclosos en la programació general de l'ensenyament no universitari dins l'àmbit de la Generalitat de Catalunya.

Nota

  • En el Consell Escolar de Catalunya són representats els professors no universitaris, els pares d'alumnes, els alumnes, el personal no docent, els titulars de centres privats, les organitzacions sindicals i patronals, i les administracions educatives, entre d'altres organitzacions.
Consell Evangèlic de Catalunya Consell Evangèlic de Catalunya

<Protestantisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Consell Evangèlic de Catalunya
  • ca  CEC sigla

<Religions > Cristianisme > Protestantisme>

Definició
Entitat federativa de les esglésies i els organismes de Catalunya per a la comunió, el testimoniatge i el servei en comú, així com per a la representació davant de les diferents administracions de Catalunya.

Nota

  • El Consell Evangèlic de Catalunya va ser constituït el 12 de desembre de 1981 i està regit per una Assemblea General formada pels delegats de les esglésies en representació proporcional al seu nombre de membres.
Consell Interuniversitari de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  Consell Interuniversitari de Catalunya, n m
  • ca  CIC, n m sigla
  • es  Consejo Interuniversitario de Cataluña
  • es  CIC sigla

<Educació > Organització i gestió educatives > Administració educativa>

Definició
Òrgan de coordinació del sistema universitari de Catalunya i de consulta i assessorament del Govern de la Generalitat en matèria d'universitats, que integra representants de totes les universitats públiques catalanes i de les privades reconegudes pel Parlament de Catalunya i que té com a objectiu principal facilitar la coordinació entre la comunitat universitària i l'administració educativa.
Consell Islàmic Cultural de Catalunya Consell Islàmic Cultural de Catalunya

<Islam>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Consell Islàmic Cultural de Catalunya
  • ca  CICC sigla

<Religions > Islam>

Definició
Organisme fundat el 30 de juny de 2000 que representa una part dels musulmans de Catalunya.

Nota

  • El Consell Islàmic Cultural de Catalunya és una entitat sense ànim de lucre formada per persones físiques i entitats religioses i culturals musulmanes. Al capdavant de l'entitat hi ha un imam. Totes les mesquites que hi ha a l'entitat es troben inscrites en la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, així com també en el Registre d'entitats religioses del Ministeri de Justícia. El CICC va néixer per a donar resposta al creixement de la comunitat musulmana a Catalunya i poder canalitzar de manera correcta les necessitats religioses. Els objectius del CICC són variats: donar suport i ajuda a les mesquites i oratoris de Catalunya (per exemple per solucionar temes jurídics, laborals i econòmics); promoure i facilitar les relacions entre les administracions catalanes i la comunitat musulmana a Catalunya; promoure el diàleg i l'entesa per tal d'assolir el coneixement i el respecte mutu entre la societat catalana i la comunitat musulmana i afavorir així la convivència; promocionar l'ensenyament de l'educació islàmica i la lectura de l'Alcorà per tal de reforçar la identitat dels joves musulmans; contribuir a la unitat entre els diferents col·lectius culturals musulmans tot reforçant la presència i la figura de l'imam, i reforçar la participació de la comunitat musulmana en la vida social catalana. Pel que fa a les actuacions del CICC, s'hi organitzen col·loquis, conferències, cursos i seminaris, que contribueixen al coneixement i la difusió del missatge pacífic de l'islam. A més, s'estableixen contactes entre els diferents oratoris i mesquites d'arreu de Catalunya per tal de millorar l'atenció social i cultural.
Consorci Administració Oberta de Catalunya Consorci Administració Oberta de Catalunya

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  Consorci Administració Oberta de Catalunya, n m
  • ca  Consorci AOC, n m
  • es  Consorcio Administración Abierta de Cataluña, n m
  • es  Consorcio AOC, n m
  • en  AOC Consortium, n
  • en  Open Government Consortium of Catalonia, n

<Gestió universitària > Seu electrònica / Electronic office>

Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, n m
  • ca  CSUC, n m sigla
  • es  Consorcio de Servicios Universitarios de Cataluña, n m
  • es  CSUC, n m sigla
  • en  University Services Consortium of Catalonia, n
  • en  CSUC, n sigla

<Gestió universitària > Recerca / Research>

Constitucions i altres drets de Catalunya Constitucions i altres drets de Catalunya

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Constitucions i altres drets de Catalunya, n f pl

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Definició
Reculls sistemàtics de textos legals nascuts i dotats de força per a obligar en moments diferents, vigents al Principat de Catalunya fins al Decret del 1716, i compilats en un sol cos d'obra des del 1413.

Nota

  • Reuneix legislació catalana referent a diverses esferes del dret públic i privat: dret polític i administratiu, dret processal i organització dels tribunals, dret penal, dret civil, dret mercantil, dret eclesiàstic i dret municipal, que es territorialitza. Encara que no aplega tota la producció legislativa catalana, recull totes les constitucions, és a dir, les lleis generals paccionades i aprovades en Cort des del 1283, a més d'altre material legislatiu. El caràcter d'ordenament normatiu fonamental prové del fet que contenia els mecanismes que asseguraven l'imperi del dret.
    A Catalunya no es podia legislar en sentit contrari a les Constitutions y altres drets de Cathalunya (CYADC), ja que al Principat tota la producció de dret estava sotmesa a l'autoritat superior de les lleis paccionades: «De observar constitucions…». D'altra banda, en les compilacions es recollia el dret general català d'aplicació obligada a les audiències i a les cúries judicials de Catalunya.
    Per a facilitar el coneixement del dret, una de les solucions que es va prendre al segle xiv va ser fer recopilacions. Una compilació era una obra en la qual es recollia de manera ordenada la multitud de normes disperses que componien el dret vigent, textos legals, però nascuts i dotats de força per a obligar en moments diferents en un regne determinat. A Catalunya es respectava íntegrament cada text recopilat, copiat amb absoluta fidelitat. Les compilacions tenien com a finalitat reunir el dret vigent per donar-lo a conèixer a jutges, advocats, juristes, oficials de l'Administració, etc., i donar unitat a un conjunt, aplegant en un sol cos d'obra materials d'origen diferent, que versaven sobre totes les branques del dret, definien la potestat legislativa i l'ordenament normatiu de la comunitat, i eren dret territorial nacional.
    La bibliografia estableix per ordre cronològic cinc compilacions: a) la compilació manuscrita del 1413-1422 (CYADC, 1413-1422); b) Constitucions de Catalunya. «Com per ordinació de les Corts generals del principat de Cathalunya…», primera compilació editada del 1495 (CYADC, 1495); c) la compilació non nata, redactada en un moment imprecís dins el període temporal 1564-1581 i de la qual hi ha notícies indirectes, però no se'n coneix cap exemplar; d) la nova compilació Constitucions y altres drets de Catalunya (CYADC, 1588-1589), i e) la reimpressió corregida i ampliada de la nova compilació (CYADC, 1704).
    Pel que fa a la naturalesa jurídica dels textos, el material que compon les compilacions és de procedència legal, consuetudinària i jurisprudencial.
    Quant a les fonts, encara no s'ha resolt l'origen i la formació de les diverses fonts o els elements que integren les compilacions. Quant a les fonts jurídiques, no totes foren recollides de vell antuvi. Els Usatges de Barcelona; els estatuts de pau i treva; les primeres constitucions reials i de Cúries; la legislació de les Corts plenament institucionalitzada, constitucions, capítols i actes de cort, i la legislació personal del rei, pragmàtiques, privilegis, provisions, concòrdies i sentències. Pel que fa a fonts canòniques, hi ha les butlles pontifícies. I entre les fonts consuetudinàries i de costums feudals s'hi troben els Costums de Catalunya, les Commemoracions de Pere Albert, el Recognoverunt proceres i les Ordinacions d'en Sanctacília.
    La tipologia de les fonts que contenen el dret recollit i redistribuït a partir del 1588-1589 és la següent: 1. La llei. El monarca podia legislar per si sol, però sempre que respectés la supremacia de les constitucions de tal manera que cap pragmàtica ni privilegi no podien anar contra el que estava establert en qualsevol constitució. Però la característica original de Catalunya és que el dret legal el creen el rei i les Corts, en les quals intervenen la noblesa, la clerecia i els mandataris de les ciutats. S'entén que en la Cort General o «Corts» hi residia la part del poder polític que la comunitat, segons diferents concepcions doctrinals sobre el poder polític, o bé havia adquirit del príncep o bé no havia delegat en el príncep, i exercia l'esmentat poder conjuntament amb el príncep per a la creació de normes jurídiques de validesa general. El dret paccionat es recull en el volum i: de Constitucions i capítols de cort: són disposicions que ja tenen la naturalesa jurídica de lleis. Els actes de cort es recullen en els volums i i ii. La llei de procedència exclusivament reial es recull en el volum ii: pragmàtiques, privilegis, concòrdies, ordinacions. Els Usatges de Barcelona, de procedència mixta, legal, consuetudinària i doctrinal, es recullen en el volum i. 2. El costum. Com ja era tradició en les anteriors compilacions, en el volum i es recopilen els costums, que esdevindrien regles de dret aplicables a tot el territori: les Consuetuts generals de Catalunya i Costumes generals de Catalunya compilades per Pere Albert, també anomenades Commemoracions de Pere Albert; les Ordinacions d'en Sanctacília passen al volum ii, ja que és dret especial per a Barcelona; també es compilarà en el volum ii el Recognoverunt proceres, que, originàriament és dret consuetudinari però confirmat pel rei. 3. La jurisprudència reial -sentències reials, sentències arbitrals- es col·loca en el volum ii. 4. El dret municipal -ordinacions del Consell de Barcelona- es col·loca en el volum ii. 5. L'element canònic, les butlles apostòliques són compilades i se situen en el volum ii.
    D'aquesta manera, les fonts que emanen de diferents òrgans de formulació, costums, jurisprudència, legislació, etc., constitueixen un conjunt pel fet d'estar reunides i sistematitzades en una sola obra, que tindrà com a resultat posar remei a la dispersió i fragmentació de les fonts, i, en conseqüència, facilitar el coneixement del dret.
    Per a agrupar el material legislatiu, es va seguir fonamentalment i des d'un principi la pauta del Codi de Justinià, i es va refondre en un sol llibre la matèria dels tres darrers. D'aquesta manera, la sistemàtica adoptada pels compiladors fou la següent: deu llibres sense rúbrica pròpia, dividits en títols degudament rubricats, dins cada títol distribuïren el material legislatiu, segons el contingut, en capítols ordenats cronològicament, precedits per un encapçalament amb el nom del sobirà i de les Corts. Essencialment, en totes les compilacions es conservà la mateixa distribució dels textos. Per a fer la distribució en deu llibres també se seguí de prop el pla del Codi de Justinià (Llibre primer: dret eclesiàstic, fonts jurídiques, el príncep i la Cort. Llibre segon: iniciació del procediment, advocats, procuradors, metges, estudis generals. Llibres tercer i quart: dret processal i alguns aspectes civils. Llibre cinquè: dret de família. Llibre sisè: dret successori. Llibre setè: dret processal: recursos i execucions. Llibre vuitè: legítima defensa, emancipació, donació. Llibre novè: dret penal. Llibre desè: dret fiscal). Els llibres estaven dividits en títols amb rúbrica pròpia, indicativa de la matèria concreta que tractaven. Aquests títols sofriren modificacions amb el pas del temps, com es pot comprovar en les quatre compilacions: d'una banda, alguns s'ampliaren o es reduïren, i, de l'altra, se'n crearen de nous per a enregistrar la presència de les noves disposicions promulgades.
    L'article 4 de l'auto acordado dels decrets de Nova Planta (16.1.1716) derogà el dret públic contingut en les compilacions esmentades, però es mantingueren materialment els drets civil, mercantil, penal, processal i part de l'administratiu, tot i que a la llarga només es van deixar els drets civil, penal i mercantil. El 1822 desaparegué la legislació penal catalana, i el 1828, amb la promulgació del Codi de comerç, se substituïren tots els ordenaments anteriors. Amb la promulgació del Codi civil espanyol el 1888, el dret civil català fou anomenat de manera restrictiva «foral». El Codi aprovat respectava el dret foral, que es conservaria íntegrament: per la seva banda, les bases establertes prèviament disposaven que els drets forals serien recollits en forma d'apèndix (CYADC, 1413-1422).
    A Catalunya el moviment compilador començà relativament aviat. Les Corts reunides a Barcelona l'any 1412-1413 demanaren al rei Ferran I, en el capítol de cort viii, «Com los Usatges…», que es traduïssin els usatges i les constitucions: «[…] Usatges, Constitucions e capítols sien tornats de Lati en Romanç e aquells i aquelles sien reglats e posats sots degudes matèries, e títols…» A la mateixa Cort s'aprovà la constitució «Per tal que las leys…», en què s'acordava escollir amb consentiment de les Corts tres persones bones i idònies i un notari perquè comprovessin els documents originals dels usatges, constitucions i capítols, que després es traduïssin del llatí al català sense canviar-ne el sentit i, finalment, que s'ordenessin en títols o rúbriques. Els textos legislatius compilats haurien de servir per a jutjar en les Corts i audiències. Els originals s'haurien de guardar a l'arxiu del Palau Major de Barcelona i se'n trauria un trasllat que es guardaria a la casa de la Diputació de Catalunya.
    El 14 de setembre de 1413, el rei Ferran I va acceptar la proposta d'una comissió delegada de les Corts que designava com a compiladors els juristes Bononat Pere, llicenciat en decrets, i Jaume Callís, doctor en lleis, als quals assignava com a ajudant el canonge de Barcelona Pere Regassol. Un cop Pere i Callís enllestiren la primera tasca, la Diputació, com a corporació executiva dels manaments de les Corts, designà, l'any 1420, dos juristes més, Narcís de Sant Dionís, doctor en lleis, i Francesc Basset, doctor en decrets, per revisar els textos. Els compiladors s'enfrontaren amb el problema de considerar de manera universal el conjunt del dret vigent atomitzat. Probablement els juristes designats utilitzaren textos del dret romà continguts en el Corpus iuris civilis i el pla justinianeu en la sistematització, perquè, per a establir criteris, calia, a més de la lectura general i d'una primera anàlisi intrínseca de la matèria, recórrer a cànons establerts a priori (un ordre preconstituït racionalment), és a dir, calia una autoritat suprema i segura, que era el dret romà contingut especialment en el còdex. A conseqüència d'això, calia sotmetre els drets no romanistes als principis d'interpretació del dret romà.
    Segons el model del Codi de Justinià, l'estructura adoptada pels compiladors fou la següent: deu llibres (sense rúbrica pròpia) dividits en títols (degudament rubricats); dins cada títol col·locaren els capítols d'usatges i constitucions per ordre cronològic precedits per un encapçalament amb el nom del sobirà i la Cort en què foren promulgats, però sense indicar-ne la data; després del llibre desè i últim, hi ha addicionats els Casos, els Costums de Catalunya i «De pau i de treva»; per acabar, es recopilen documents referents al jurament que havien de fer els veguers, a la concòrdia feta per la reina Elionor, a les constitucions i als capítols de Cort temporals.
    Dels manuscrits de la compilació CYADC, 1413-1422, segons Font i Rius, se'n conserven sis exemplars llatins i quatre de catalans.
    Sèrie llatina: a) Arxiu de la Corona d'Aragó, Casa Reial, còdex núm. 10 (CR), manuscrit escrit sobre pergamí, a dues columnes; format de foli gran; és el manuscrit considerat arquetípic i destinat a l'Arxiu Reial; b) Arxiu de la Corona d'Aragó, Còdex Generalitat núm. 2 (G-2), escrit sobre pergamí, a dues columnes; probablement és una còpia del manuscrit CR; c) Arxiu Capitular d'Urgell, manuscrit 2101, escrit sobre paper a tota plana en 177 folis; té nombroses variants respecte dels anteriors: alteracions en l'ordre de col·locació dels capítols i omissions de frases i termes; d) Biblioteca de l'Escorial, manuscrit Z-1-3, escrit sobre pergamí a dues columnes, magnífica presentació, bona lletra librària del segle xv; aquesta versió segueix de prop la redacció del CR, i presenta tots els textos amb el mateix ordre i contingut; e) Biblioteca de l'Escorial, manuscrit Z-II-10, escrit en paper a tota plana; és el manuscrit més atípic dins la sèrie llatina i revela una notòria intervenció personal del copista, i f) Arxiu Municipal de Càller, manuscrit sense cota, escrit sobre paper a dues columnes, lletra corrent de la segona meitat del segle xv; presenta algunes variacions respecte del manuscrit CR.
    Pel que fa a la sèrie catalana, els manuscrits presenten més homogeneïtat estructural entre ells: a) Arxiu de la Corona d'Aragó, Còdex Generalitat, núm. 3 (G-3); és el manuscrit català traslladat per a la Diputació d'acord amb l'ordenament de la Cort del 1413; escrit sobre pergamí, a dues columnes en format de foli gran; portada amb una essa inicial de tot el capitulat miniada i historiada, i porta les armes reials de la Generalitat; escriptura librària del segle xv, caplletres acolorides, com també les rúbriques dels llibres i dels títols; atès el caràcter de trasllat autèntic d'aquest manuscrit, sembla evident que prengué per base el manuscrit CR llatí, però amb algunes diferències, entre les quals cal assenyalar les més importants: les addicions de les constitucions i capítols de cort aprovats a Sant Cugat el 1419, col·locats en el lloc de llibre i títol, respectivament. b) Arxiu municipal de Tortosa, còdex B; escrit sobre pergamí a dues columnes, format de foli gran; la portada ricament miniada porta al centre les armes de Tortosa; lletra librària del segle xv, cobertes de pell repujada, també amb les armes de la ciutat; la presentació externa i l'estructura fan que el manuscrit es consideri com un exemplar elaborat de manera oficial per al servei de la ciutat de Tortosa. c) Biblioteca Nacional de Madrid, manuscrit 10185, escrit sobre pergamí i en part sobre paper a tota plana; el text presenta alteracions en l'ordre dels capítols i l'omissió d'alguns capítols. d) Arxiu de la Catedral de Barcelona, còdex 78; escrit a la primera meitat del segle xv, sobre paper, el manuscrit possiblement es copià per a l'ús de la catedral; conté els elements del G-3, però cal assenyalar una certa descurança en la còpia del text (CYADC, 1495).
    L'edició d'aquesta obra, segons Font i Rius, es pot relacionar possiblement amb l'establiment o la reorganització de la Reial Audiència, sorgida de la Cort del 1493. La implantació de l'Audiència com a tribunal de justícia reial superior va provocar la necessitat de comptar amb una compilació de la legislació catalana tan àmplia i actualitzada com fos possible, amb la inclusió, fins i tot, de les mateixes disposicions d'aquella Cort. L'obra s'imprimí a Barcelona el 20 de febrer de 1495, a les premses de Pere Michel i Diego Gumiel; se'n coneixen més de tres-cents exemplars tirats amb paper de fil. També n'han arribat dos en pergamí, un dels quals es guarda a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, incunable 49, edició facsímil (Barcelona, 1988), i l'altre, a l'Arxiu Històric Municipal de Barcelona.
    Quant a l'estructura i el contingut de l'obra, es compon de dues parts diferenciades, la primera de les quals s'inicia amb un índex del contingut, seguit d'un proemi explicatiu de la formació de l'obra i d'una breu relació cronològica dels sobirans de Catalunya. El contingut normatiu és la reproducció actualitzada de la versió catalana de la compilació manuscrita del 1413-1422, és a dir, hi afegeix, intercalant-les en el lloc corresponent per raó de la matèria, les constitucions i els capítols de cort aprovats a les Corts de Barcelona (dels anys 1422, 1432 i 1456, de Montsó del 1470 i de Barcelona del 1481 i el 1493). La segona part és totalment nova i addiciona legislació personal dels sobirans, privilegis de l'estament eclesiàstic, de l'estament militar i de la ciutat de Barcelona, i pragmàtiques generals. S'inicia amb l'índex o la rúbrica corresponent, malgrat que la foliació és seguida.
    Pel que fa a la compilació non nata del 1564, segons Font i Rius, han arribat unes possibles mostres de la labor preparatòria d'aquesta compilació (Arxiu de la Corona d'Aragó, fons de la Generalitat, sig. V-49): es tracta d'un quadern de treball -probablement un esborrany- del volum i d'aquesta compilació, en el qual es poden trobar, d'una banda, títols corresponents a les compilacions del 1413 i el 1495 i que després foren suprimits o desglossats, i, de l'altra, títols nous que aparegueren definitivament entre el 1588 i el 1589 (CYADC, 1588-1589).
    La compilació del 1588-1589, anomenada també «nova compilació», i titulada Constitucions y altres drets de Catalunya compilats en virtut del capítol de cort xxiv de las corts per la S. C. y reyal maiestat del rey don Felip nostre senyor celebradas en la vila de Montsó, any MDLXXXV, sorgeix per la necessitat de posar al dia la legislació posterior al 1495 i la corresponent a les Corts de Barcelona del 1503, de Montsó del 1510 i el 1512, de Barcelona el 1520, de Montsó dels anys 1533, 1537, 1542, 1547 i 1553, de Barcelona del 1564 i de Montsó del 1585, i eliminar la derogada. Fou impresa del 1588 al 1589 a Barcelona per Hubert Gotart en tres volums amb numeració pròpia, però relligats junts formant una sola obra.
    Les novetats més importants foren les següents: a) sistematitzar el material legislatiu que componia el volum ii; per a donar unitat i facilitar l'accés dels juristes a totes les disposicions, calia reunir tot el material legislatiu que havia de formar el volum segon i distribuir-lo segons el mateix ordre i la mateixa sistemàtica que el primer, en deu llibres, títols i capítols, en què els textos legislatius es reproduïren íntegrament; en el volum ii es va recollir dret general i particular agrupat per matèries, i els privilegis es recol·locaren distribuint-los en els títols corresponents, però guardant el caràcter excepcional: en l'encapçalament es feia constar que era un privilegi i a quin grup social anava destinat, i així es feia ressaltar que eren normes amb la mateixa força de les lleis generals, però limitades en l'àmbit d'aplicació; b) revisar el material jurídic que componia el volum ii, format per material que ja havia estat compilat el 1495, en versió sumària i que en la compilació del 1588-1589 tenia una versió extensa i en llatí, material produït abans del 1495 però no recollit en la compilació corresponent, i material produït després del 1495; el material recopilat el 1588-1589, produït abans del 1495 però no recollit en la compilació del 1495 consta dels documents següents: «Alfons quart en la concordia feta ab lo bras ecclesiastic, dada en lo castell de la vila de la Torra de octavi del territori de Napols a 16 de Janer del 1451» (cap. 1, 2 i 4); «Joan Rey de Navarra Loctinent general de Alfons quart en lo acte de Cort fet a suplicació del stament eclesiastic en Barcelona a 9 de abril 1450»; «Joan Princep y Loctinent General de Pera Terç. Pragmatica dada en Barcelona 6 de març de 1374»; «Alfons quart, en la concordia feta ab lo bras ecclesiastic dada en lo monastir de sanct Cugat a 20 de Octubre del 1419» (cap. 2); «Pere terç. Pragmatica dirigida als oficials de Barcelona dada en Tortosa a 5 de Febrer 1370»; «Jaume segon en la pragmatica dada en Barcelona a 17 de Chalendas de Setembre 1316»; «Ferrando segon en la sentencia arbitral dada en Guadalupe a 21 de abril 1486»; «Lo mateix en la interpretacio de la dita sentencia arbitral dada en Zaragoça a 9 de janer 1488»; «Lo mateix en la pragmatica dirigida al Loctinent general, y altres officials dada en Çaragoça a 9 de Janer 1488»; «Lo mateix en la pragmatica dirigida al dit Loctinent general, y altres officials dada en Çaragoça a 9 de Janer 1488»; «Alfons quart en la concordia feta ab lo bras ecclesiastic, dada en lo castell de la vila de la Torra de octavi del territori de Napols a 16 de Janer del 1451» (cap. 3); «Pere terç en lo privilegi concedit a la ciutat de Barcelona a 14 de las calendas de novembre de 1339»; «Ferrando segon en la sententia arbitral dada en Barcelona a 5 de Novembre 1481 en virtut de acte de Cort»; «Pere terç en la pragmatica dirigida a tots y sengles officials dada en Barcelona a 28 de març 1354»; «Pere terç en la pragmatica dirigida a tots y sengles officials dada en Barcelona a 4 de las nonas de noembre 1339»; «Alfons quart en la concordia feta ab lo braç ecclesiastic dada en lo monastir de Sanct Cugat a 20 de Octubre 1419» (cap. 2), i c) afegir un tercer volum de legislació abrogada.
    Pel que fa a la gestació i la formació de la compilació, en el capítol de cort ii del 1553, «Statuim, y ordenam…», es prengué l'acord de fer-ne una de nova que inclogués la nova legislació posterior i distingís les disposicions que foren supèrflues, les contràries i les corregides. A la Cort del 1564 s'aprovà el capítol de cort xxiv, «Com per no haverse…», en el qual es constatava que no s'havia dut a terme la constitució «Statuim…», aprovada el 1553, sobre la recopilació de les constitucions i altres lleis de Catalunya i se'n demanava l'acompliment. En aquesta constitució es deia que el salari que cobrarien les persones designades era a càrrec de la Generalitat. A la Cort del 1585 es va aprovar el capítol de cort xxiii, «Com per no esser…», pel qual les constitucions, les pragmàtiques i els altres drets de Catalunya s'imprimirien a costa del Principat. Es va donar per perdut l'exemplar que s'havia fet i tramès al rei arran de les Corts del 1564. A partir d'aquell moment, el rei i les Corts nomenarien la comissió per a portar a terme una nova compilació i la impressió posterior. S'autoritza fer la impressió «[…] s'ens altre consulta de V. Magestat», després de lliurar una còpia manuscrita, amb la signatura de les persones electes, al lloctinent general i una altra a la Diputació. Els sis comissionats foren Miquel Cordelles, Martí Joan Franquesa, Francesc Puig, Honofre Pau Cellers, Joan Cella i Nicolau Freixenet, que fou substituït per Miquel Pomet. Els tres primers eren membres del Reial Consell, i els tres darrers eren juristes i comissionats, respectivament, pels braços eclesiàstic, militar i reial. El proemi que segueix la portada de l'edició del 1588-1589 és un document datat el «Dimars a X de novembre del 1587…», que dona a conèixer que Joan Cella i Taffurell (braç militar), un dels sis compiladors escollits pel rei i per les Corts, va ser l'encarregat de fer complir el mandat de fer estampar les compilacions. El mateix Joan Cella es va fer càrrec de les despeses, i va tenir l'exclusiva de l'edició per deu anys. La compilació es va presentar en tres volums segons l'ordre dels compiladors. El preu estava taxat en sis lliures.
    Tot seguit es detalla l'estructura i el contingut de la quarta compilació.
    Volum i, p. 1-584, Barcelona, 1588. L'epítom s'inicia amb una relació genealògica de tots els reis, ja que conté una breu crònica dels monarques i una sèrie d'índexs que són l'exposició del pla sistemàtic en què es distribueixen les normes recollides dins el cos de la compilació. Pel que fa al sistema d'informació de la distribució del material legislatiu, es dona a conèixer el lloc i la data en què se celebraren totes les Corts, i en cadascuna les constitucions i els capítols de cort que s'hi acordaren.
    Quant al material legislatiu que prové de les Corts, es disposa la informació segons el sistema següent: l'íncipit, els primers termes dels textos que corresponen a les constitucions, capítols de cort, usatges, etc., a l'esquerra de l'íncipit, l'ordinal, amb xifres aràbigues, segons l'ordre d'aprovació a les Corts, i a la dreta de l'íncipit, el llibre, el títol i la pàgina corresponents a la compilació.
    Els Usatges de Barcelona, que s'hi insereixen durant el regnat de Ramon Berenguer, en la versió catalana es disposen segons l'ordre dels comentadors: el número d'ordre apareix en xifres aràbigues a l'esquerra de l'íncipit, i a la dreta, el llibre, el títol, la pàgina i el volum corresponents. En la versió llatina, els Usatges estan distribuïts per ordre alfabètic, i a la dreta de l'íncipit també hi ha el llibre, el títol, la pàgina i el volum corresponents.
    Les Consuetuts generals de Catalunya i les Commemoracions de Pere Albert s'ubiquen en bloc, en el darrer lloc després de les Corts del 1585. En els dos casos sempre s'acompanya l'íncipit amb el llibre, el títol, el volum i la pàgina corresponents a la nova distribució.
    Tanca l'epítom la taula dels títols que conté cadascun dels deu llibres del primer volum i, finalment, la taula alfabètica dels títols amb el llibre, el títol i la pàgina. L'epítom, doncs, és una guia pràctica perquè s'hi pugui trobar amb facilitat, d'una banda, tota la normativa agrupada, i, de l'altra, el lloc de redistribució, ja que queda dispers entre el primer volum i el tercer.
    Els llibres no tenen rúbrica pròpia, s'identifiquen només pel numeral corresponent; els títols, en canvi, tenen rúbrica pròpia referida al contingut; dins cada títol es distribueix el material legislatiu en capítols numerats, i cada capítol conté el text d'una disposició ordenat segons el criteri cronològic, però precedit del nom del monarca, la Cort, la data i el numeral correlatiu de promulgació a la Cort. El volum acaba amb un repertori o índex alfabètic de matèries.
    Volum i, Títols del llibre i: 1. De la sancta fe catholica; 2. De la Conceptio immaculada de la sacratissima Verge Maria; 3. De las sanctas Esglesias, y Hospitals, cosas, y privilegis lurs; 4. De Bisbes, Prelats, clergues, religiosos, cosas, y privilegis lurs; 5. Que los estrangers no pugan obtenir beneficis, ni officis ecclesiastics en Cathalunya; 6. De las cosas prohibidas als clergues; 7. De la Sancta Crusada; 8. Del commissari del breu Apostolic contra los ecclesiastics qui cometen delictes atroces; 9. De Heretges, y altres excomuni; 10. De Sarrahins; 11. De Titol de Princep; 12. De Audientia de Princep; 13. De Celebrar Corts; 14. De Usatges, constitutions, y altras leys; 15. De Interpretatio de vsatges, constitutios y altras leys; 16. De Observar constitutions; 17. De Priuilegis, e Immunitats; 18. De Guiatges, Saluaguardas, y Penons; 19. De Manutenentias; 20. De Listas; 21. De diuersos rescrits, y Elongaments; 22. De Dret de segell, y que nos puga alienar; 23. Si contra dret, y vtilitat publica sera alguna cosa impetrada; 24. De Audientia, y Consell Reyal; 25. De La Electio, Nombre, y examen dels doctors de la Audientia, y Consell Reyal, Iurament, y Homenatge de aquells; 26. De Residentia, y Absentia dels doctos de la Audientia, y Consell Reyal; 27. De la forma del votar, e concloure las causas en la Audientia, y Consell Reyal; 28. Que los doctors de la Audientia, y Consell Reyal no pugan advocar, ni aconsellar; 29. Que la Audientia responga a las consultas dels ordinaris; 30. Dels impedits de la Audientia, y Consell Reyal: e adjuncts d'aquells, e de lur salari; 31. De la Audientia del Governador vice Regia; 32. De luy verbal del Senyor Rey, y son Loctinent general. Canceller, Vicicanceller, y Regent la Cancellaria; 33. De Decisions de la Reyal Audientia; 34. De Offici de Canceller, Vicicanceller, y Regent la Cancellaria; 35. De Offici de Camerlenc; 36. De Offici de Prothonotari, Secretaris, Scrivans de manament, y altres de la Reyal Cancellaria; 37. De Offici de Governador, Portan veus de aquell, y de lur assessor; 38. De Offici de Mestre Rational; 39. De Offici de Thezorer; 40. De Offici de Balle general, y Procurador Reyal, Loctinent, Assessors, advocats; o Procuradors fiscals lurs; 41. De Offici de Advocats, y Procuradors fiscals, y Collidors de terços; 42. De Offici de Algutzirs; 43. De Offici de Veguers, Sotsueguers, Balles, Sotsballes, Capdeguaytas, y altres officials temporals, e del jurament que ells, e altres han prestar; 44. De Officis de Jutges, y Assessors ordinaris; 45. De Officis de Jutges delegats; 46. De Offici de Jutges de taula, y de lur salari, y quals officials, y quan la han de tenir; 47. Que los officials pugan esser punits durant lur offici; 48. De Offici de Deputats, e Oidors; 49. De Offici de Consellers, Paers, Consols, Iurats, y altres Administradors de universitats; 50. De Offici de Alcaldes, y Moneders de la seca; 51. De Offici de Alcayts, Capitans, y altre gent de guerra; 52. De Offici de Aposentadors; 53. De Offici de Advocats, y Procuradors de pobres; 54. De Offici de Porters, y Adzemblers Reyals, y de lurs salaris; 55. De Offici de Saigs, troters, y Bastoners, y de lurs salaris; 56. De personas prohibidas regir officis; 57. De cosas prohibidas als officials; 58. Que tots los officials en Cathalunya, y Mallorca sien Cathalans; 59. Que los officials façan personal residentia en sos officis; 60. Que novells officials no sien posats; 61. Que officis triennals no sien atorgats a tots temps ne a violari; 62. Que officis temporals no sien continuats; 63. Que ningu puga tenis sino un offici de jurisdictio en un mateix loc.
    Títols del llibre segon: 1. De Monstrar, y exibir cartas, e notas; 2. De Pactes, y Transactions; 3. De Trevas conventionals, y Empreniment; 4. De Advocats; 5. De Procuradors; 6. De Examen de Advocats, Metges, y Notaris; 7. De Examen de Medicinas; 8. De Studis generals; 9. Que no sie licit cessionar, o transferir alguna cosa en altres mes potents; 10. De Dol, e mal engan; 11. De Menors de 25 anys, y altres en poder de lurs pares constituits; 12. De Restitutio en integre; 13. De Arbitres, y arbitradors, y de executio de lurs sententias.
    Títols del llibre tercer: 1. De Iuys, y firmas de dret; 2. De Iurisdictio de tots jutges, y causas de suspita; 3. De Recusatio de tots jutges, y causas de suspita; 4. De Contentions de jurisdictions, y ocupatio de Temporalitats; 5. Com se deu declarar lo dubte si una causa es civil, o criminal; 6. De Evocations de causas en la Reyal Audientia; 7. De Commissions de causas en la Reyal Audientia; 8. De Citations, e inhibitions; 9. De Donar libell, o demanda; 10. De Iurament de calumnia; 11. De Exceptions per impedir lo ingres de la causa, y Reconventions; 12. De Altercats incidents en la causa; 13. De Dilations, y Terminis probatoris, e instructoris; 14. De Provas; 15. De testimonis; 16. De Productas de actes; 17. De Intimas; 18. De Denuntiations de processos; 19. De Communications de processos; 20. De Memorials de processos; 21. De Relations de processos; 22. Dels Dubtes, y Puncts se han de donar en las causas; 23. De Auditio de Advocats; 24. De Orde Iudiciari, y que lo de la Audientia sie servat en las corts dels ordinaris; 25. De Causas summarias; 26. De Causas mercantivols; 27. De Pobres pledejants; 28. De Tercers opposants; 29. De Ferias; 30. Del Archiu Reyal; 31. De Custodia de processos.
    Títols del llibre quart: 1. De Iurament axi voluntari com necessari, y de fidelitat; 2. De Sequestres, y Emparas; 3. De Servituts, Ayguas, Emprius, y Ponts; 4. De Sequias, y Recs de ayguas; 5. De Cassar, y Pescar; 6. De Salaris; 7. Dels Salaris reben officials Reyals sobre lo General; 8. De Salaris de sententias, provisions, y decrets; 9. De Salaris de scripturas judicials; 10. De Salaris de dietas; 11. De Salaris de Calculations; 12. De Salaris de scripturas extrajudicials; 13. De Notaris, y Scrivans, y a que son tinguts; 14. De Actes, y Scripturas de notaris defuncts; 15. De Fe, Authoritat, y Chalendari de cartas; 16. De Actions, y Obligations; 17. De Deutors de universitats; 18. Quant lo pare es obligat per lo fill; 19. De compra y venda; 20. De Usuras, y Baratas; 21. De Loguers; 22. De Commercis, y seguretat de camins; 23. De Pesos, Midas, y Mesuras; 24. De Vectigals, Leudas, Peatges, Gabellas, y de cosas prohibidas traure de Cathalunya; 25. De Drets de General; 26. De Naus, Galeras, y altres vexells; 27. De Feus, y Postats, y Emparas reals; 28. De Dret emphiteotic, Luismes, y Forescapis; 29. De Homens propris, amasats, o borders, y de remensav; 30. De Delmes; 31. De la Taula de la ciutat de Barcelona; 32. De Deposits, y Cambiadors.
    Títols del llibre cinquè: 1. De Sposalles, y Matrimonis; 2. De Promesa de dot, y Donatio per noces; 3. Dissolt lo matrimoni quin dret pertany a la viuda; 4. De Tudors, y Curadots.
    Títols del llibre sisè: 1. De Testaments, y altras ultimas voluntats; 2. De Pupillars, y altras substitutions, y de successions dels Impubers; 3. De Fills, y Pares preterits, y desheretats; 4. De Successio ab intestat; 5. De Legitima, y divisio de aquella; 6. De Indignes de successio; 7. De Inventari faedor per lo hereu.
    Títols del llibre setè: 1. De Acquirir senyoria de las cosas; 2. De Prescriptions; 3. De Sententias; 4. De Liquidations de sententias; 5. De Supplications de sententias; 6. De Appellations, Recorsos, Reclamations, e nullitats de sententias; 7. En quins casos no es lici supplicar, ni appellar; 8. De Despesas de plets; 9. De Executio de sententias, y Cautio prestadora per obtenir aquella; 10. De Executio de censals, y violaris, y scripturas de terç; 11. De Letras requisitorias, y de fadiga; 12. De Invocatio de braç secular; 13. De Depositaris, y Deposits de executions; 14. De aquells qui fan cessio de bens.
    Títols del llibre vuitè: 1. De Violentia, y Restitutio de despullats; 2. De Desaximents, y Guerra; 3. De Deffensio permesa a quiscu de si mateix, y de altre; 4. De Obras publicas, y Drets de Castells; 5. De Marchas, y Penyoraments per fadigas de justitia; 6. De Cosas litigiosas; 7. De Fermansas; 8. De Emancipations de fills; 9. De Donations; 10. De Revocar donations; 11. De La unio del Regne de Mallorcas ab sas Illas, y de la ciutat de Tortosa a la corona Reyal.
    Títols del llibre novè: 1. De Accusations, Denuntiations, Inquisitions, y Orde de juys criminals; 2. De Maldients, y Blasphemants de Deu, de la Verge Maria, y dels Sancts; 3. De Sacrilegi; 4. De Crim de Sodomia; 5. De Homicidis; 6. De Falcificadors de moneda; 7. De Crim de fals; 8. De Adulteris, y Strupos, e que vils fembras no estigan entre bonas gents, ni en hostals publics; 9. De Furts, y Latrocinis; 10. De Abatuts, y Latitants; 11. De Fautoria; 12. De Reptats de bausia, e traitio; 13. De Desafius; 14. Quant sic licit o no a quiscu venjarse sens jutge; 15. De Injurias, y Danys donats; 16. De Iugadors, y Taffureria prohibida; 17. De Sclaus fugitius; 18. De Bomians, Vagabundos, y Validos mendicants; 19. De Prohibitio de armas; 20. Que no sie licit a ningu matar anyells; 21. De Diversos, y extraordinaris crims y delictes; 22. De Sometent, sacramental, y Hosts; 23. De Capturas; 24. De Custodia de presos, Dret, y Carec de carcellers, y liberatio de dits presos, y altras despesas de carcerats; 25. De Causa recognosceni; 26. De Manleutas; 27. De Compositions, y Hauerias; 28. De Torments; 29. De Penas corporals, y pecuniarias; 30. De Bandejaments; 31. De la Pena del jutge qui ab dol judicara; 32. De béns dels condemnats.
    Títols del llibre desè: 1. De Dret del fisc, y de las suas regalias; 2. De Moneda, Valor, y forma de aquella; 3. De Coronatges, y Maridatges; 4. De Bouatge, y remissio de aquell; 5. De Remissio de monedatge, de senas, de albergas, de quistias, y de lexas pias; 6. De Remissio de quint; 7. De Remissio de bans y penas en Corts; 8. De Pau, y treva; 9. De Prorrogations, y Perpetuations de constitutions, y capitols de Cort; 10. De Confirmations de constitutions, y privilegis.
    Volum ii, p. 1-171, Barcelona, 1589. Aquest volum conté pragmàtiques, privilegis, actes de cort, butlles apostòliques, sentències reials, sentències arbitrals, concòrdies, consuetuds i ordinacions. El material es distribueix en deu llibres amb la mateixa sistemàtica que el primer volum. Els llibres es divideixen en títols, i els títols, en capítols numerats; cada capítol que conté el text d'una disposició està ordenat segons el criteri cronològic i sempre va precedit pel nom del monarca i el lloc i la data de publicació de la disposició. Dues taules, una de sistemàtica i una altra d'alfabètica, constitueixen els primers índexs. El volum acaba amb les taules corresponents al contingut segons l'ordre següent: pragmàtiques, privilegis, actes de cort, butlles apostòliques, sentències reials, sentències arbitrals, concòrdies, consuetuds i ordinacions. El volum acaba amb un repertori o índex alfabètic de les matèries contingudes.
    Títols del llibre primer: 1. De las sanctas Esglesias, cosas, y privilegis lurs; 2. De Bisbes, Prelats, clergues, y religiosos, cosas, y privilegis lurs; 3. En quins casos los clergues son tenguts respondre al senyor Rey dels deguts serveys; 4. De capturas de clergues, e liberatio de aquells; 5. De cosas prohibidas als clergues; 6. Dels qui entran en religio; 7. De excommunicats; 8. De la sancta inquisitio, ministres, e familiars de aquella; 9. De la sancta Crusada; 10. De leys, usatges, y constitutions; 11. De costumas, y diversos styls de corts; 12. De statuts, y ordinations; 13. De las consuetuts de Barcelona, vulgarment ditas lo recognoverunt proceres; 14. De reparatio de greuges; 15. De manutenentias; 16. De privilegis militars, e a quis poden concedir, e de lurs congregations; 17. De guiatges; 18. Si contra dret, o utilitat de la cosa publica sera alguna cosa impetrada; 19. De offici de Camerlens, majordom, y altres de la casa del Rey; 20. De offici de Thesorer; 21. De offici de Balle general; 22. De offici de conservador general; 23. De offici de veguer, sotsveguer, balle, sotsballe, e altres officials Reyals, e a que son tenguts; 24. De offici de jutges delegats; 25. De offici de jutges de taula; 26. De offici de consellers, pahers, jurats, consols, procuradors, e altres administradors de la cosa publica; 27. De cosas prohibidas als officials; 28. Com han de esser tractats los strangers en Cathalunya.
    Títols del llibre segon: 1. De trevas conventionals; 2. De arbitres e arbitradors; 3. De advocats.
    Títols del llibre tercer: 1. De jurisdictio de tots jutges, y for competent; 2. De contentions de jurisdictio, y occupatio de temporalitats; 3. De evocations de causas en la Reyal Audientia; 4. De donar libell, o demanda; 5. De recusatio de ots jutges, e causas de sospita; 6. De testimonis; 7. Del orde judiciari de la cort del veguer, y balle de Barcelona; 8. De custodia de processos.
    Títols del llibre quart: 1. De emparas, y sequestres; 2. De servituts; 3. De salaris; 4. De notaris; 5. De compra, y venda; 6. De usuras; 7. De loguers; 8. De commersis; 9. De vectigals, leudas, peatges, e impositions; 10. De fogatges; 11. De collectas, y tallas; 12. De dret emphiteotic, luysmes, y forescapis; 13. De homens propris; 14. De delmes, primitias, y tascas; 15. De actions, y obligations, cartas de comandas, y scriptura de terç; 16. De cossaris.
    Títols del llibre cinquè: 1. De sposallas, y matrimonis; 2. De privilegis dotals.
    Títols del llibre sisè: 1. De testaments; 2. De lexas pias; 3. De legittima, e divisio de aquella; 4. De inventaris.
    Títols del llibre setè: 1. De supplications de sententias; 2. De appellations, e nullitats de sententias; 3. De executio de cosa judicada; 4. De alienations fetas en frau de creedors.
    Títols del llibre vuitè: 1. De violentia, y restitutio de despullats; 2. De marcas, penyoraments, e fadigas.
    Títols del llibre novè: 1. De accusations, inquisitions, denuntiations, e orde de juys criminals; 2. De homicidis; 3. De adulteris, y strupos, e que vils fembras no stigan entre bonas; 4. De alcauots, ruffians, donas publicas, y hostalers de aquellas; 5. De reptats de bausia, e trahitio; 6. De desafius; 7. Quant sie licit, e no a quiscu venjarse sens jutge; 8. De fautoria; 9. De injurias, y dany donat; 10. De prohibitions de armas; 11. De naufraig; 12. Que alguno gos edificar en lo ribatge de Barcelona; 13. De desuspitatio de nafrats; 14. De somatent y sacramental; 15. De custodia de presos, y dret de carcelatge; 16. De pobres presos; 17. De manleutas; 18. De remissions de crims, y compositions; 19. De torments; 20. De bandejaments; 21. De bans, e penas peccuniarias; 22. De annotatio de bens; 23. Dels béns dels condemnats.
    Títols del llibre desè: 1. De dret de fisc, y de las suas regalias; 2. De coronatges, y maridatges; 3. De remissio de alguns drets fiscals; 4. De pau, y treva; 5. De moneda. Etc.
    Volum iii, p. 1-72, Barcelona, 1589. Inclou les constitucions i altres drets de Catalunya superflus, contraris i corregits. El material es distribueix en deu llibres amb la mateixa sistemàtica que el primer volum i el segon. Els llibres es divideixen en títols, i els títols, en capítols numerats; cada capítol conté el text d'una disposició seguint l'ordre cronològic i sempre va precedit pel nom del monarca i el lloc i la data de publicació de la disposició. Dues taules, una de sistemàtica i una altra d'alfabètica, precedeixen la compilació de les disposicions supèrflues, contràries i corregides.
    Títols del llibre primer: 1. De la sancta fe Catholica; 2. De Bisbes, Prelats, clergues, religiosos, cosas, y privilegis lurs; 3. Que los strangers no pugan tenir officis ecclesiastics en Cathalunya; 4. De la sancta inquisitio; 5. De Jueus, e sarrahins; 6. De celebrar Corts; 7. De reparatio de greuges; 8. De usatges, constitutions, y altras leys; 9. De observar constitutions; 10. De diversos referits, y elongaments; 11. De dret de segell, e que nos puga alienar; 12. De Audientia, e consell Reyal; 13. De decisions de la Reyal Audientia; 14. De offici de Canceller, Vicicanceller, e Regent la Cancellaria; 15. De offici de Prothonotari, secretaris, scrivans de manament, y altras de la Reyal Cancellaria; 16. De offici de Governador, Portants veus de aquell, e lurs assessors, e ministres; 17. De offici de Balle general, e procurador Reyal, e lurs loctinents, assessors, advocats, e procuradors fiscals; 18. De offici de jutges de cort; 19. De offici de visitador dels officials Reyals qui no tenen taula; 20. De offici de veguers, sotsveguers, balles, sotsballes, capdeguaytas, y altres officis temporals; 21. De offici de jutges, y assessors ordinaris; 22. De offici de jutges delegats; 23. De offici de jutges de taula, e quals officials deuen tenir taula; 24. De offici de cronista; 25. De offici de alcayts, y capitans; 26. Que novells officials no sien posats.
    Títols del llibre segon: 1. De trevas conventionals, y empreniment; 2. De examen de medicinas; 3. De examen de metges; 4. De studis generals.
    Títols del llibre tercer: 1. De juys, e fermas de dret; 2. De contentions de jurisdictions; 3. De evocations de causas en la Reyal Audientia; 4. De commissions de causas en la Reyal Audientia; 5. De dilations, e terminis probatoris, e instructoris; 6. De testimonis; 7. De orde judiciari; 8. De relations de processos vot, y examen de las causas en aquells actitadas.
    Títols del llibre quart: 1. De jurament axi voluntari, com necessari, y de fidelitat; 2. De salaris; 3. De salaris dels officials Reyals sobre lo general; 4. De Fe, e authoritat de cartas; 5. De actions, e obligations; 6. De usuras, e baratas; 7. De comercis, e seguretat de camins; 8. De vectigals, leudas, peatges, gabellas, y de cosas prohibidas traure de Cathalunya; 9. De dret de general; 10. De naus, galeras, y altres vexels; 11. De homens propris; 12. De delmes.
    Llibre cinquè vacat.
    Títols del llibre sisè: 1. De legittima, y divisio de aquella; 2. De testaments.
    Títols del llibre setè: 1. De prescriptions; 2. De supplications de sententias; 3. De appellations; 4. De despesas de plets; 5. De executio de sententias; 6. De depositaris, y deposits de executions.
    Títols del llibre vuitè: 1. De penyoras, e hypothecas.
    Títols del llibre novè: 1. De accusations, denuntiations, inquisitions, y orde de juys criminals; 2. De crim de sacrilegi; 3. De abatuts, y latigans; 4. De fautoria; 5. Quant sie licit, o no aquiscu venjarse sens jutge; 6. De injurias, y danys donats; 7. De jugadors y taffureria; 8. De acordats de armas fugitius; 9. De prohibitions de armas; 10. De diversos, y extraordinaris crims, y delictes; 11. De sometent, e sacramental; 12. De custodia de presos, dret y carrec de carcellers, y altras despesas de carcerats; 13. De bandejaments.
    Títols del llibre desè: 1. De dret de fisc, y de las suas regalias; 2. De remissio del quint; 3. De pau, y treva; 4. De remissio de bans, e penas en Corts; 5. De confirmations de constitutions, y privilegis; 6. De proemis.
    La compilació del 1588-1589 incrementa el nombre de títols. En el volum i segueix, però, l'estructura del 1413 i 1495. Aquests nous títols no responen a noves matèries, sinó que recullen aspectes i matisos que en els anteriors no es tenien en compte. Hom troba nous títols en assumptes eclesiàstics, en l'organització judicial, en la regulació de funcionaris, en dret penal, etc., títols que passaren íntegrament a la compilació del 1704.
    Un exemplar manuscrit de la Compilació del 1588-1589 es troba a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, manuscrit 1446, en el qual figuren les firmes dels compiladors. La vinculació d'aquest exemplar amb l'edició impresa per Hubert Gotart és evident i apareix explícitament declarada en el capítol de cort xxiv, del 1585. Es tracta d'un llibre de format gran (17,5 cm x 43 cm). El tall del llibre és daurat amb motius florals, hi ha la creu de Sant Jordi, l'escut de Catalunya i la corona reial, a la part superior de la qual hi ha gravat l'any 1592, possiblement la data de relligament. Portada: «CONSTITUCIONS… Volum primer». Gran escut de Catalunya de 14 cm x 17 cm, acolorit de tons granats, verds, blaus i sèpia, i les quatre barres, sobre fons d'or, flanquejades a la part inferior per petits escuts amb la creu de Sant Jordi al centre. A la part inferior hi ha una anotació manuscrita que diu «Ex biblioteca de Reverter».
    Les variants que presenta la compilació manuscrita són de poca rellevància, perquè, en essència, el text és igual. En rigor, cal assenyalar la manca de l'epítom i la taula de títols en l'exemplar manuscrit, i també el fet que en el tercer volum hi apareixen indistintament el terme «abrogat» i l'expressió «disposicions supèrflues, les contràries i les corregides».
    El títol sencer és Constitucions y altres drets de Cathalunya compilats en virtut del capítol de cort lxxxii de las Corts per la S. C. y reyal majestat del rey don Philip IV nostre senyor celebradas en la ciutat de Barcelona, any M.DCCII (CYADC, 1704).
    El capítol 82 de la Cort reunida a Barcelona l'any 1701-1702 acordà que la Diputació del General tingués l'obligació de fer reimprimir la compilació anterior, a la qual s'addicionarien les constitucions que s'havien promulgat a la Cort del 1599 i a la del 1702. Fou impresa a Barcelona l'any 1704 per Joan Pau Martí i Joseph Llopis, estampers.
    Les novetats més importants foren afegir les constitucions produïdes en les Corts que s'estaven celebrant i les de les Corts de l'any 1599, posar al dia la genealogia dels reis d'Aragó i renovar els índexs de títols. A les Corts del 1702 (cap. 82, «Com sia necessari…») es prengué l'acord de fer reimprimir els tres volums de les constitucions compilats l'any 1588-1589 amb el text de les noves constitucions. Amb aquesta finalitat es designà una comissió els membres de la qual foren Baltassar de Montaner i Costa, abat de Sant Cugat del Vallès; Josep de Solà i Guardiola, doctor en drets, donzell, i Salvador Massanés i Ribera, doctor en drets, ciutadà honrat de Barcelona, és a dir, un representant de cadascun dels tres braços de les Corts. La nova impressió es distribuí a les autoritats especialment designades, i als oficials tant reials com baronals, que quedaven obligats a tenir-les en llurs respectives cúries judicials.
    Pel que fa a l'estructura i el contingut, la reimpressió del 1704 reproduïa l'estructura de la CYADC, 1588-1589; és a dir, un cos d'obra en tres volums amb numeració distinta en cadascun: volum primer, p. 1-513; volum segon, p. 1-213; volum tercer, p. 1-90, precedits de l'epítom de la genealogia dels comtes de Barcelona i les taules de títols. El text s'articulà en un proemi i deu llibres, amb la mateixa distribució que les edicions anteriors. Un repertori alfabètic de les matèries contingudes donaven fi als dos primers volums. Els llibres no tenen rúbrica pròpia, s'identifiquen només pel numeral corresponent; els títols, en canvi, tenen rúbrica pròpia, referida al contingut; dins cada títol es distribueix el material legislatiu en capítols numerats; cada capítol conté el text d'una disposició, i està ordenat segons el criteri cronològic, però precedit del nom del monarca, les Corts i la data i el numeral correlatiu de promulgació. L'agregació de nou material legislatiu comportà la inserció de nous títols i capítols: al llibre primer hi ha agregats onze títols; al llibre tercer, un títol; al llibre quart, n'hi ha tres: als llibres sisè, setè i novè hi ha agregat un títol i al llibre desè hi ha agregats dos títols.
    Des del 1413 es recollí la base legal, que va persistir reunida dins les quatre grans compilacions (1413-1422, 1495, 1588-1589, 1704-1716) i que va fer possible que es desenvolupessin institucions permanents que van constituir un poderós instrument per a organitzar socialment i políticament el Principat.
    La victòria filipista i el posterior Decret de Nova Planta (1716) afectaren molt negativament l'ordenament jurídic de les constitucions de Catalunya, a més de les posteriors disposicions legislatives de Felip V. Foren suprimides les Corts Generals de Catalunya, que no es tornaren a reunir mai més, i el poder polític català desaparegué completament.
    Únicament ha restat vigents de les antigues Constitucions de Catalunya tot allò que té a veure amb el dret privat aplicable a la societat catalana.


    V. t.: Restituïm encara n f
  • V. t.: Una vegada lo any n f
  • V. t.: Volem, estatuïm n f
  • V. t.: Item senyor que'ls canceller e vice canceller vostres n f
  • V. t.: Encara estatuïm n f
Cort Arbitral de Catalunya Cort Arbitral de Catalunya

<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>

  • ca  Cort Arbitral de Catalunya, n f
  • ca  CAC, n f sigla
  • es  Corte Arbitral de Cataluña, n f
  • es  CAC, n f sigla
  • en  Arbitration Court of Catalonia, n

<04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 02.Organismes i institucions>

Definició
Institució impulsada pel Consell de Cambres de Catalunya i el Col·legi de Notaris de Catalunya amb l'objectiu de promocionar i gestionar l'arbitratge arreu de Catalunya, amb especial dedicació als assumptes derivats del món de l'empresa i de la relació amb les administracions públiques.

Nota

  • La Generalitat de Catalunya ha designat la Cort Arbitral de Catalunya per a administrar els arbitratges que es plantegin com a solució als conflictes que apareguin en els seus contractes en l'àmbit de la contractació pública, com a alternativa a la via judicial.