Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "catalunya" dins totes les àrees temàtiques

Jurat d'Expropiació de Catalunya Jurat d'Expropiació de Catalunya

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  Jurat d'Expropiació de Catalunya, n m
  • es  Jurado de Expropiación de Cataluña, n m

<Dret administratiu > Garantia patrimonial>

Definició
Òrgan col·legiat permanent de la Generalitat de Catalunya, de caràcter administratiu i amb independència jeràrquica, al qual correspon la taxació, el peritatge i la fixació del preu just en els expedients expropiatoris de les administracions públiques de Catalunya, els acords del qual es poden impugnar en la jurisdicció contenciosa administrativa.
Llei d'universitats de Catalunya Llei d'universitats de Catalunya

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  Llei d'universitats de Catalunya, n f
  • ca  LUC, n f sigla
  • es  Ley de Universidades de Cataluña, n f
  • es  LUC, n f sigla
  • en  Catalan Universities Law, n
  • en  LUC, n sigla

<Gestió universitària > Legislació i normativa / Legislation and regulations>

llei de desenvolupament bàsic de l'Estatut d'autonomia de Catalunya llei de desenvolupament bàsic de l'Estatut d'autonomia de Catalunya

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  llei de desenvolupament bàsic de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, n f
  • es  ley de desarrollo básico del Estatuto de autonomía de Cataluña, n f

<Dret administratiu > Fonts de l'ordenament administratiu>

Definició
Llei que regula directament les matèries esmentades a l'Estatut d'autonomia de Catalunya, l'aprovació, modificació i derogació de la qual requereix el vot favorable de la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text, llevat que l'Estatut n'estableixi una altra.
mapa d'implantació ambiental de l'energia eòlica a Catalunya mapa d'implantació ambiental de l'energia eòlica a Catalunya

<Documentació jurídica>, <Dret ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  mapa d'implantació ambiental de l'energia eòlica a Catalunya, n m
  • es  mapa de implantación ambiental de la energía eólica en Cataluña

<Documentació jurídica>, <Dret ambiental>

Definició
Document en el qual figuren les zones en què es divideix el territori a l'efecte de la implantació de parcs eòlics.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • El Decret 147/2009, del 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya, va derogar el Decret 174/2002, de l'11 de juny, regulador de la implantació de l'energia eòlica a Catalunya, excepte els articles 5 i 6, relatius al mapa d'implantació ambiental de l'energia eòlica a Catalunya.
    L'article 5.2 del Decret 174/2002 estableix que el mapa recull tres zones: a) la zona compatible, que és la zona idònia per a la implantació de parcs eòlics pel que fa a la protecció del patrimoni natural; b) la zona d'implantació condicionada, que és la zona on l'existència de valors naturals que han de ser protegits exigeix una declaració d'impacte ambiental positiva per a cada projecte que garanteixi la compatibilitat del projecte o l'establiment de mesures correctores que evitin l'impacte sobre els valors objecte de protecció, i c) la zona incompatible, que és la zona del territori exclosa de la implantació de parcs eòlics on la presència de valors naturals de protecció prioritària aconsellen no fer-hi cap intervenció d'infraestructures d'aprofitament eòlic.
    L'article 6 determina que el mapa està a disposició de totes les persones interessades a les oficines centrals del Departament de Medi Ambient i del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme, i també a les seves delegacions territorials.
Oficina Antifrau de Catalunya Oficina Antifrau de Catalunya

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  Oficina Antifrau de Catalunya, n f
  • ca  OAC, n f sigla
  • oc  Oficina Antifrau de Catalonha, n f
  • oc  OAC, n f sigla
  • es  Oficina Antifraude de Cataluña, n f
  • es  OAC, n f sigla
  • fr  Office antifraude de Catalogne, n m
  • en  Anti-Fraud Office of Catalonia, n

<Activitat parlamentària > Relació amb altres institucions>

Definició
Entitat de dret públic i independent, adscrita al Parlament, que té l'objectiu de prevenir i investigar possibles casos d'ús fraudulent de fons públics o de corrupció en el sector públic.

Nota

  • 1. El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya és elegit pel Parlament a proposta del Govern de la Generalitat.
  • 2. L'Oficina Antifrau de Catalunya presenta una memòria anual al Parlament.
Parlament de Catalunya Parlament de Catalunya

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  Parlament de Catalunya, n m
  • oc  Parlament de Catalonha, n m
  • es  Parlamento de Cataluña, n m
  • fr  Parlement de Catalogne, n m
  • en  Parliament of Catalonia, n

<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>

Definició
Institució que representa el poble de Catalunya, la qual exerceix la funció legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l'acció política i de govern.

Nota

  • 1. El Parlament de Catalunya, que és inviolable, és la primera institució de Catalunya i un dels òrgans que integra la Generalitat, juntament amb la presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que determina l'Estatut d'autonomia. El Parlament de Catalunya representa el poder legislatiu (per això també se l'anomena el legislatiu).
  • 2. El Parlament de Catalunya es compon d'un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta. Actualment, el componen cent trenta-cinc diputats, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret.
  • 3. El Parlament de Catalunya té la seu al Palau del Parlament, a la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya.
Pragmàtiques i altres drets de Catalunya Pragmàtiques i altres drets de Catalunya

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Pragmàtiques i altres drets de Catalunya, n f pl
  • es  «Pragmáticas y otros derechos de Cataluña»

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Definició
Segon volum de la primera compilació de les Constitutions y altres drets de Cathalunya que recull les disposicions normatives promulgades pels sobirans catalans d'una manera personal i directa sense la intervenció de les Corts.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • La primera recopilació és una actualització del projecte que no va arribar a fer-se realitat del 1413 i es va imprimir el 20 de febrer de 1495. Consta d'un volum distribuït en deu llibres, al qual es van incorporar la legislació de les Corts posterior a aquesta data i un segon volum (d'una extensió molt més reduïda), amb un contingut totalment nou, que no s'havia inclòs en el projecte, el qual contenia la normativa reial i altres disposicions. S'han conservat molt pocs incunables de la compilació. El 1988, el professor Josep Maria Font i Rius va editar l'incunable del 1495, segons l'exemplar principal conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, amb el títol Constitucions de Catalunya. Incunable del 1495.
    Seguint la sistemàtica de l'edició, en la segona part o volum del llibre, i distribuïda en quatre capítols, segons si afectaven l'estament militar, l'eclesiàstic, la ciutat de Barcelona o les diferents poblacions de Catalunya, i amb numeració correlativa, es va inserir un índex amb el títol «Taula de les pracmatiques, privilegis, concordies, provisions i altres cuses fahents per los staments de Cathalunya, axi en particular per quiscun stament, com en general per tots els poblats en el principat de Cathalunya». Dins aquesta part es va inserir un apartat amb el títol «Pracmatiques i altres cuses fahents per els poblats en el present principat de Cathalunya», amb disposicions de naturalesa diversa.
    Sota aquestes rúbriques es reprodueixen desenes i desenes de disposicions normatives (unes completes, altres per extracte) que, en la modalitat de pragmàtica, són promulgades pels sobirans catalans de manera personal i directa sense la intervenció de les Corts. Les pragmàtiques més antigues, recopilades per la Compilació del 1495, daten del regnat de Jaume I i constitueixen la base de l'opció dotal. Pel que fa al contingut, és molt heterogeni i inclou pràcticament tots els àmbits del dret. Al material normatiu anterior s'hi van addicionar moltes altres projeccions, encara que no totes les que hi havia, de la legislació règia, com ara provisions, sentències judicials, sentències arbitrals, privilegis, concòrdies, cartes, ordinacions. Els últims preceptes recopilats corresponen al regnat de Ferran el Catòlic.
    La segona recopilació (1588-89) constitueix una actualització oficial de l'obra compiladora anterior, a la qual s'addicionen les noves disposicions, tant les emanades de les Corts com les del monarca, de l'edat moderna. De la mateixa manera, es desplacen al tercer volum les disposicions que no són vigents. La segona recopilació consta de tres volums: el primer amb el títol de «Constitutions y altres drets de Cathalunya» (1588), el mateix títol amb el qual es coneix globalment l'obra en conjunt; el segon amb el títol de «Pragmaticas i altres drets de Cathalunya» (1589), l'extensió del qual és molt menor que la del primer, i el tercer amb el títol de «Constitutions y altres drets de Cathalunya superflus, contraris i corregits» (1589), que constituïa la gran innovació d'aquesta obra, i ho integraven un seguit de preceptes que, encara sense vigència efectiva, es consideraven dignes de ser conservats. Tot i les diverses recopilacions, fa falta una edició moderna d'aquesta compilació.
    El segon volum presenta, formalment, moltes diferències amb el de la compilació del 1495. Estava distribuït en deu llibres (no en quatre capítols), dins els quals el material recopilat s'ordenava d'acord amb la matèria regulada, i els textos es reproduïen de manera completa i s'observava una total fidelitat als originals. Constitueix, per tant, una recopilació sistemàtica i oficial. No obstant això, no s'empra la tècnica de resumir les disposicions, per la qual cosa aquest volum presenta una semblança sistemàtica a la del primer volum. Igual que en aquest, cada precepte va precedit d'una referència sobre l'autor i sobre el lloc i la data de promulgació; segueix, en realitat, la sistemàtica del Codi de Justinià. Amb això es pretenia exterioritzar la convicció que es vivia en el culte al dret romà, que constituïa la clau de volta de tot el dret català.
    En el segon volum es recopilen disposicions anteriors al 1495 (per exemple, la Sentència arbitral de Guadalupe del 1486, que va posar fi als mals usos), que no s'havien inclòs, per distracció, en la compilació d'aquesta data. No totes les pragmàtiques vigents són recopilades, cosa que mostra una tècnica recopiladora deficient. Dins les pragmàtiques noves que s'incorporen en el text cal destacar les sis que va promulgar Carles I (1542), les últimes que es van promulgar per a Catalunya. El text normatiu va precedit d'uns índexs dels llibres, els títols, les rúbriques i les sèries d'elements normatius que el componen. A manera d'epíleg, es presenta un repertori alfabètic sobre les matèries del contingut.
    La tercera recopilació (1704) és, sectorialment, una posada al dia de la recopilació anterior. Està distribuïda en tres volums, amb el mateix títol i la mateixa distribució que els de l'anterior. Les innovacions més significatives són en el primer volum, amb l'addició de les disposicions promulgades en les Corts de Barcelona del 1599, sota Felip II de Catalunya, i les de les Corts del 1702, sota el regnat de Felip IV de Catalunya-Aragó (V de Castella). En canvi, els altres dos volums es reimprimeixen amb absoluta fidelitat, sense addicionar cap disposició al text de la Compilació del 1588-1589. Romanen invariables a causa del fet que els sobirans catalans posteriors a Carles I no van projectar la normativa singular del monarca.
president de Catalunya | presidenta de Catalunya president de Catalunya | presidenta de Catalunya

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  president de Catalunya | presidenta de Catalunya, n m, f
  • ca  president de la Generalitat | presidenta de la Generalitat, n m, f
  • ca  president del Govern de la Generalitat | presidenta del Govern de la Generalitat, n m, f
  • oc  president de Catalonha | presidenta de Catalonha, n m, f
  • oc  president dera Generalitat | presidenta dera Generalitat, n m, f
  • oc  president deth Govèrn dera Generalitat | presidenta deth Govèrn dera Generalitat, n m, f
  • es  presidente de Cataluña | presidenta de Cataluña, n m, f
  • es  presidente de la Generalidad | presidenta de la Generalidad, n m, f
  • es  presidente del Gobierno de la Generalidad | presidenta del Gobierno de la Generalidad, n m, f
  • fr  président de Catalogne | présidente de Catalogne, n m, f
  • fr  président de la Generalitat | présidente de la Generalitat, n m, f
  • fr  président du Gouvernement de la Generalitat | présidente du Gouvernement de la Generalitat, n m, f
  • en  President of Catalonia, n
  • en  President of the Generalitat, n
  • en  President of the Government of the Generalitat, n
  • SC  https://youtu.be/75emDT87FTw

<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>, <Activitat parlamentària > Relació amb altres institucions>

Definició
Representant màxim de la Generalitat de Catalunya, que dirigeix i coordina l'acció del Govern.

Nota

  • 1. El president de la Generalitat exerceix el poder executiu i també és el representant ordinari de l'Estat. És elegit pel Ple del Parlament d'entre els diputats.
  • 2. La responsabilitat política del president de la Generalitat és exigible per mitjà d'una moció de censura o d'una qüestió de confiança. La delegació de funcions executives no eximeix el president de la Generalitat de la responsabilitat política davant el Parlament.
  • 3. El president de la Generalitat té dret a un tractament institucional preferent i rep el tractament protocol·lari de molt honorable.
  • 4. La denominació president de Catalunya | presidenta de Catalunya s'acostuma a reservar per a contextos històrics o solemnes.
Programa de gestió de residus municipals de Catalunya Programa de gestió de residus municipals de Catalunya

<Dret ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Programa de gestió de residus municipals de Catalunya, n m

<Dret ambiental>

Definició
V.: residu municipal n m

Nota

  • Àmbit: Catalunya
Règim local de Catalunya Règim local de Catalunya

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Règim local de Catalunya, n m
  • es  Régimen local de Cataluña

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Conjunt de normes que garanteixen als ens locals els àmbits normatius necessaris per a fer efectiu el principi d'autonomia organitzativa.