Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

la arra, n f
la arrabo, n m sin. compl.
la arrae, n f pl sin. compl.
la arrhabo, n m sin. compl.
la arrhae, n f pl sin. compl.
ca arres, n f pl
es arras, n f pl
fr arrhes, n f pl
it arra, n f
it caparra, n f

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arrencamonyos, n m/f
ca bardana borda, n f alt. sin.
ca cadells, n m pl alt. sin.
ca catxurrera, n f alt. sin.
ca catxurro, n m alt. sin.
ca cospins, n m pl alt. sin.
ca escorpins, n m pl alt. sin.
ca gaferots, n m pl alt. sin.
ca gafets bords, n m pl alt. sin.
ca gafets de fulla ampla, n m pl alt. sin.
ca gossets, n m pl alt. sin.
ca gossos, n m pl alt. sin.
ca llaparassa, n f alt. sin.
ca llapassa borda, n f alt. sin.
ca llapassa menor, n f alt. sin.
ca llapasser bord, n m alt. sin.
ca llufes, n f pl alt. sin.
ca repalassa borda, n f alt. sin.
ca xiqueta, n f alt. sin.
ca caxurrera, n f var. ling.
ca llaparasa, n f var. ling.
ca lleparasa, n f var. ling.
ca rapalassa borda, n f var. ling.
nc Xanthium strumarium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arrencamonyos, n m/f
ca bardana borda, n f alt. sin.
ca cadells, n m pl alt. sin.
ca catxurrera, n f alt. sin.
ca catxurro, n m alt. sin.
ca cospins, n m pl alt. sin.
ca escorpins, n m pl alt. sin.
ca gaferots, n m pl alt. sin.
ca gafets bords, n m pl alt. sin.
ca gafets de fulla ampla, n m pl alt. sin.
ca gossets, n m pl alt. sin.
ca gossos, n m pl alt. sin.
ca llaparassa, n f alt. sin.
ca llapassa borda, n f alt. sin.
ca llapassa menor, n f alt. sin.
ca llapasser bord, n m alt. sin.
ca llufes, n f pl alt. sin.
ca repalassa borda, n f alt. sin.
ca xiqueta, n f alt. sin.
ca caxurrera, n f var. ling.
ca llaparasa, n f var. ling.
ca lleparasa, n f var. ling.
ca rapalassa borda, n f var. ling.
nc Xanthium strumarium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca assaig càntabre, n m
es ensayo cántabro
en Cantabro test

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició

Assaig que consisteix a mesurar la pèrdua de pes que experimenta una proveta Marshall després d'introduir-la a la màquina de Los Angeles, sense la càrrega de boles d'acer, i sotmetre-la a un nombre determinat de revolucions, segons la norma NLT-352, i que s'utilitza per a la ^dosificació^ de les mescles poroses o drenants.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca atuell, n m
es cacharro
fr pot
fr vaisseau
fr vase
en vessel

Definició

Qualsevol estri concavat que serveix per a contenir un líquid, un sòlid o gra.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca barraló, n m
es cántaro

<Física>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca barrala, n f
es cántaro de madera
en jug
en pitcher

Definició

Càntir de fusta rodó o allargat amb els brocs de llauna i una nansa de ferro.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca botifarra, n f
es butifarra, n f
fr saucisse catalane, n f
pt chouriço catalão, n m
en sausage, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Carnisseria i xarcuteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botja peluda, n f
ca herba de les set sagnies, n f sin. compl.
ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
ca herba negra, n f sin. compl.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja abellera, n f alt. sin.
ca cantamissa, n f alt. sin.
ca cantamisses, n f pl alt. sin.
ca coronella, n f alt. sin.
ca cruixidor, n m alt. sin.
ca gafarró, n m alt. sin.
ca guixola, n f alt. sin.
ca herba de l'estómac, n f alt. sin.
ca herba de les morenes, n f alt. sin.
ca herba de pastor, n f alt. sin.
ca herba de setge, n f alt. sin.
ca herba del pastor, n f alt. sin.
ca herba febrera, n f alt. sin.
ca herba morenera, n f alt. sin.
ca herba pastoral, n f alt. sin.
ca herba peluda, n f alt. sin.
ca herba ronyonera, n f alt. sin.
ca pastoral, n f alt. sin.
ca poteta de gat, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
ca socarells, n m pl alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca trèvol pelut, n m alt. sin.
ca cornel·la, n f var. ling.
ca coronela, n f var. ling.
ca coronel·la, n f var. ling.
ca hierba de la sang, n f var. ling.
ca hierba de setge, n f var. ling.
nc Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
nc Bonjeania hirsuta (L.) Rchb. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botja peluda, n f
ca herba de les set sagnies, n f sin. compl.
ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
ca herba negra, n f sin. compl.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja abellera, n f alt. sin.
ca cantamissa, n f alt. sin.
ca cantamisses, n f pl alt. sin.
ca coronella, n f alt. sin.
ca cruixidor, n m alt. sin.
ca gafarró, n m alt. sin.
ca guixola, n f alt. sin.
ca herba de l'estómac, n f alt. sin.
ca herba de les morenes, n f alt. sin.
ca herba de pastor, n f alt. sin.
ca herba de setge, n f alt. sin.
ca herba del pastor, n f alt. sin.
ca herba febrera, n f alt. sin.
ca herba morenera, n f alt. sin.
ca herba pastoral, n f alt. sin.
ca herba peluda, n f alt. sin.
ca herba ronyonera, n f alt. sin.
ca pastoral, n f alt. sin.
ca poteta de gat, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
ca socarells, n m pl alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca trèvol pelut, n m alt. sin.
ca cornel·la, n f var. ling.
ca coronela, n f var. ling.
ca coronel·la, n f var. ling.
ca hierba de la sang, n f var. ling.
ca hierba de setge, n f var. ling.
nc Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
nc Bonjeania hirsuta (L.) Rchb. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "catarro" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició