Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cauteritzaci�" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Metalls de les terres rares: Caracterització i explicació del nom 0 CRITERI Metalls de les terres rares: Caracterització i explicació del nom

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Metalls de les terres rares: Caracterització i explicació del nom

<Química>

Definició
Tant metalls de les terres rares (forma principal) com elements de les terres rares i terres rares (formes secundàries) són denominacions adequades.

A. Caracterització

Els metalls de les terres rares són els elements metàl·lics purs que s'extreuen dels òxids, és a dir, disset elements metàl·lics de la taula periòdica: els quinze elements del grup dels lantànids (lantani, ceri, praseodimi, neodimi, prometi, samari, europi, gadolini, terbi, disprosi, holmi, erbi, tuli, iterbi i luteci), l'escandi i l'itri.

Aquests metalls són molt apreciats per la seva alta conductivitat elèctrica i les seves propietats magnètiques úniques, que els fan indispensables per a la tecnologia verda en el sector energètic (motors elèctrics, turbines eòliques, plaques solars i imants per a motors), la informació i les comunicacions (pantalles de plasma, cables de fibra òptica, sistemes de comunicació de radars), la medicina (agents de contrast) i la defensa (drons, làsers, armes guiades a distància).

B. Explicació del nom

La denominació terres rares resulta paradoxal, ja que són metalls i no són difícils de trobar. Els motius d'aquesta denominació són els següents:

- Pel que fa al nucli terres, s'anomenen així per tradició: quan es van descobrir, entre els segles XVIII i XIX, aquesta era la denominació que s'utilitzava en geologia per als òxids que no es podien dissoldre amb àcids i que eren resistents al foc. Aquest sentit encara perdura i consta en el diccionari normatiu, amb la definició 'òxid metàl·lic difícilment reductible, com ara l'alúmina'.

- Pel que fa a l'adjectiu rares, tot i que no és estrany trobar-ne (els dipòsits d'òxids són bastant abundants en l'escorça terrestre), el que sí que és estrany és trobar-ne en una concentració prou elevada perquè l'explotació resulti viable econòmicament i logísticament, ja que solen estar combinats amb altres elements i, a més, en concentracions molt baixes.

Nota

  • 1. Tot i ser indispensables per a desevolupar tecnologies verdes, l'extracció i el tractament dels metalls de les terres rares són particularment contaminants: l'extracció s'ha de fer en mines obertes, cosa que té molt impacte en l'entorn, i els mètodes de separació del processament generen una gran quantitat de residus tòxics i radioactius.
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de metalls de les terres rares al Cercaterm, i també el document de criteri original, Terres rares: un tresor estratègic i un nom ambigu, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/terres-rares-tresor-estrategic-i-nom-ambigu).
0 CRITERI tutorització, tutoratge o tutoració? 0 CRITERI tutorització, tutoratge o tutoració?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI tutorització, tutoratge o tutoració?
  • es  tutoración, n f
  • es  tutorización, n f
  • it  tutoraggio, n m
  • en  tutorage, n
  • en  tutoring, n
  • en  tutorship, n

<Ciències socials > Pedagogia. Ensenyament>

Definició
Es considera que la forma adequada és tutorització (nom femení), i no *tutoratge ni *tutoració.

Els motius de la tria de tutorització (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una denominació lingüísticament adequada (formada per tutoritzar , mot normalitzat, i per -ció, sufix derivat del llatí -tio, -tionis, que significa 'acció i efecte de').
(2) La tria de tutoritzar com a verb normalitzat (en comptes de la forma *tutorar) invalida *tutoratge i *tutoració, ja que es tracta de formes derivades de *tutorar.
(3) És la forma més utilitzada en l'àmbit.
(4) Està avalada pels especialistes.
(5) Es documenta en molts textos d'especialitat i en algunes obres lexicogràfiques.

Tutorització té dos significats diferents, derivats dels significats del primitiu tutoritzar:
(1) 'Procés de tutoritzar un alumne o un grup d'alumnes'
(2) 'Procés de tutoritzar un curs, una matèria o un treball'.

Nota

  • 1. El Consell Supervisor també ha aprovat el terme relacionat tutoritzar. (Vegeu la fitxa CRITERI Tutoritzar o tutorar?)
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de tutorització al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Tutoritzar o tutorar? Tutorització, tutoratge o tutoració?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT
    (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/144/).
adjectiu d'individu adjectiu d'individu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  adjectiu d'individu, n m
  • ca  adjectiu de caracterització, n m sin. compl.
  • es  adjetivo de caracterización
  • es  adjetivo de individuo
  • fr  adjectif individuel
  • en  individual-level adjective

<Lingüística>

Definició
Adjectiu qualificatiu que expressa una qualitat inherent.

Nota

  • Per exemple, amable, ample, bonic, important, intel·ligent, interessant. En oracions copulatives, aquests adjectius es combinen amb el verb ser: La professora és molt amable, El quadre és bonic, La novel·la és interessant.
alterització alterització

<Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  alterització, n f
  • es  alterización, n f
  • fr  altérisation, n f
  • en  othering, n

<Sociologia>

Definició
Acció de veure en els altres principalment la diferència que els allunya d'un mateix.
austenització austenització

<Indústria bàsica i productes metàl·lics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  austenització, n f
  • es  austenización
  • fr  austénitisation
  • en  austenitising [GB]
  • en  austenitizing [US]

<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>

austenització austenització

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  austenització, n f
  • es  austenización, n f
  • fr  austénisation, n f
  • en  austenitizing, n

<Enginyeria>

austenització incompleta austenització incompleta

<Indústria bàsica i productes metàl·lics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  austenització incompleta, n f
  • ca  austenització parcial, n f
  • es  austenización incompleta
  • es  austenización parcial
  • fr  austénitisation partielle
  • en  incomplete austenitizing [US]
  • en  partial austenitizing [US]

<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>

autorització autorització

<Dret > Dret notarial > Notaria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>

  • ca  autorització, n f
  • es  autorización

<Notaria > Document i protocol > Escriptures>

Definició
Part d'un instrument públic en què consta la dació de fe del notari en relació amb el contingut del document notarial.
autorització autorització

<Dret > Dret notarial > Notaria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>

  • ca  autorització, n f
  • es  autorización
  • fr  autorisation

<Notaria > Funció notarial>

Definició
Intervenció d'un notari en l'atorgament d'un acte jurídic que dona caràcter públic al document que el conté.
autorització autorització

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  autorització, n f
  • es  autorización
  • fr  autorisation
  • en  authorization

<Infraestructures tecnològiques>

Definició
Procés que determina a quins serveis té accés un usuari i quin tipus d'accés li és permès en cada cas.