Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cavall" dins totes les àrees temàtiques
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca bresaola amb ruca i grana padano (talls prims de carn curada, generalment de bou, vedella o cavall)
- es bresaola con rúcula y grana padano (finas lonchas de carne curada, generalmente de buey, ternera o caballo)
- fr bresaola à la roquette et au grana padano (fines tranches de viande séchée, normalement de boeuf, de veau ou de cheval)
- it bresaola con rucola e grana padano (fette sottili di carne stagionata, generalmente di bue, vitello o cavallo)
- en bresaola with arugula and grana padano (thin slices of air-dried meat, generally beef, veal or horse)
- de Bresaola mit Rucola und Grana Padano (dünn geschnittenes, luftgetrocknetes Fleisch vom Rind, Kalb oder Pferd)
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bromus hordeaci, n m
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- nc Bromus hordeaceus L.
- nc Bromus mollis L. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bromus hordeaci, n m
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- nc Bromus hordeaceus L.
- nc Bromus mollis L. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyaferla, n f
- ca ferla, n f sin. compl.
- ca baladre, n m alt. sin.
- ca canyafel, n f alt. sin.
- ca canyaferro, n f alt. sin.
- ca croca, n f alt. sin.
- ca fenollassa groga, n f alt. sin.
- ca fenollera borda, n f alt. sin.
- ca fenollosa, n f alt. sin.
- ca fonollassa groga, n f alt. sin.
- ca herba santa, n f alt. sin.
- ca julivert de cavall, n m alt. sin.
- ca matamoros, n m/f alt. sin.
- ca rurovia borda, n f alt. sin.
- ca tàpsia, n f alt. sin.
- ca tàpsia comuna, n f alt. sin.
- ca turbit fals, n m alt. sin.
- ca canya ferro, n f var. ling.
- ca fenollossa, n f var. ling.
- nc Thapsia villosa L. subsp. villosa
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyaferla, n f
- ca ferla, n f sin. compl.
- ca baladre, n m alt. sin.
- ca canyafel, n f alt. sin.
- ca canyaferro, n f alt. sin.
- ca croca, n f alt. sin.
- ca fenollassa groga, n f alt. sin.
- ca fenollera borda, n f alt. sin.
- ca fenollosa, n f alt. sin.
- ca fonollassa groga, n f alt. sin.
- ca herba santa, n f alt. sin.
- ca julivert de cavall, n m alt. sin.
- ca matamoros, n m/f alt. sin.
- ca rurovia borda, n f alt. sin.
- ca tàpsia, n f alt. sin.
- ca tàpsia comuna, n f alt. sin.
- ca turbit fals, n m alt. sin.
- ca canya ferro, n f var. ling.
- ca fenollossa, n f var. ling.
- nc Thapsia villosa L. subsp. villosa
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca carpaccio de cavall amb ruca i formatge parmesà
- es carpaccio de caballo con rúcula y queso parmesano
- fr carpaccio de cheval à la roquette et au fromage parmesan
- it carpaccio di cavallo con rucola e parmigiano
- en horse carpaccio with arugula and Parmesan cheese
- de Carpaccio vom Pferd mit Rucola und Parmesan
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca castanyer bord, n m
- ca castanyer d'Índia, n m sin. compl.
- ca castanya (llavor), n f alt. sin.
- ca castanya borda (fruit), n f alt. sin.
- ca castanya índia (fruit), n f alt. sin.
- ca castanyer agre, n m alt. sin.
- ca castanyer de cavall, n m alt. sin.
- ca castanyer de mal de queixal, n m alt. sin.
- ca castanyes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
- ca castanyes de castanyer bord (fruit), n f pl alt. sin.
- ca castanyer d'Índies, n m var. ling.
- ca castanyer de l'Índia, n m var. ling.
- ca marronyer, n m var. ling.
- ca morronyer, n m var. ling.
- ca pilongues (fruit), n f pl var. ling.
- nc Aesculus hippocastanum L.
<Botànica > hipocastanàcies>
Nota
-
La denominació marronyer prové de l'occità marronier (o potser del francès marronnier) 'castanyer', amb palatalització.
La utilitza Miquel Martí i Pol en el seu poema "Ara que ve el bon temps" ("a l'hora d'esmorzar / hi pararem la taula; / fulles de marronyer / ens faran de tovalles").
Morronyer és una variant de marronyer amb assimilació vocàlica (a-o>o-o, afavorida per la labial inicial m).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca castanyer bord, n m
- ca castanyer d'Índia, n m sin. compl.
- ca castanya (llavor), n f alt. sin.
- ca castanya borda (fruit), n f alt. sin.
- ca castanya índia (fruit), n f alt. sin.
- ca castanyer agre, n m alt. sin.
- ca castanyer de cavall, n m alt. sin.
- ca castanyer de mal de queixal, n m alt. sin.
- ca castanyes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
- ca castanyes de castanyer bord (fruit), n f pl alt. sin.
- ca castanyer d'Índies, n m var. ling.
- ca castanyer de l'Índia, n m var. ling.
- ca marronyer, n m var. ling.
- ca morronyer, n m var. ling.
- ca pilongues (fruit), n f pl var. ling.
- nc Aesculus hippocastanum L.
<Botànica > hipocastanàcies>
Nota
-
La denominació marronyer prové de l'occità marronier (o potser del francès marronnier) 'castanyer', amb palatalització.
La utilitza Miquel Martí i Pol en el seu poema "Ara que ve el bon temps" ("a l'hora d'esmorzar / hi pararem la taula; / fulles de marronyer / ens faran de tovalles").
Morronyer és una variant de marronyer amb assimilació vocàlica (a-o>o-o, afavorida per la labial inicial m).
<Esport > Gimnàstica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gimnàstica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 140 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 5)
ISBN 84-7739-219-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cavall amb arcs, n m
- es caballo con arcos
- fr cheval d'arçons
- fr cheval-arçons
- en pommel horse
<Esport > Gimnàstica>
Definició
<Material esportiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca cavall amb arcs, n m
- es caballo con arcos
- fr cheval d'arçons
- fr cheval-arçons
- en pommel horse
<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Material esportiu>