Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cavall" dins totes les àrees temàtiques

altura d'entrecuix altura d'entrecuix

<13 Ciclisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  altura d'entrecuix, n f
  • ca  entrecuix, n f
  • ca  mesura d'entrecuix, n f
  • es  altura de entrepierna, n f
  • es  entrepierna, n f
  • es  medida de entrepierna, n f
  • fr  entrejambe, n m
  • fr  hauteur de l'entrejambe, n f
  • fr  longueur de l'entrejambe, n f
  • it  cavallo, n m
  • it  misura del cavallo, n f
  • en  inseam, n

<Esport > 13 Ciclisme>

Definició
Mesura de la distància a terra de l'entrecuix d'un ciclista descalç i dret, utilitzada per a calcular la talla adequada de bicicleta que li correspon.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  avall
  • en  down

<Localització > Fraseologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bis, n m
  • ca  bísol, n m sin. compl.
  • ca  cavalla, n f sin. compl.
  • ca  cavalla vera, n f sin. compl.
  • ca  cogujol, n m sin. compl.
  • ca  gallimó, n m sin. compl.
  • ca  gallimó [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  guillem [jove], n m sin. compl.
  • ca  peix d'abril, n m sin. compl.
  • ca  verat, n m sin. compl.
  • ca  verat d'ull gros, n m sin. compl.
  • ca  verat d'ulls grossos, n m sin. compl.
  • ca  barat, n m var. ling.
  • ca  barát, n m var. ling.
  • ca  barat d'ull gros, n m var. ling.
  • ca  bisa, n f var. ling.
  • ca  biso, n m var. ling.
  • ca  bisol, n m var. ling.
  • ca  bisso, n m var. ling.
  • ca  bissu, n m var. ling.
  • ca  biza, n f var. ling.
  • ca  caballa, n f var. ling.
  • ca  estornino, n m var. ling.
  • ca  peix de abril, n m var. ling.
  • ca  varat, n m var. ling.
  • ca  veret, n m var. ling.
  • ca  viso, n m var. ling.
  • ca  visol, n m var. ling.
  • ca  vísol, n m var. ling.
  • nc  Scomber colias
  • nc  Pneumatophorus colias var. ling.
  • nc  Scomber (Pneumatophorus) japonicus var. ling.
  • nc  Scomber japonicus var. ling.
  • nc  Scomber pneumatophorus var. ling.
  • es  caballa
  • es  estornino
  • fr  marquereau espagnol
  • en  chub mackerel

<Peixos > Escòmbrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bis, n m
  • ca  bísol, n m sin. compl.
  • ca  cavalla, n f sin. compl.
  • ca  cavalla vera, n f sin. compl.
  • ca  cogujol, n m sin. compl.
  • ca  gallimó, n m sin. compl.
  • ca  gallimó [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  guillem [jove], n m sin. compl.
  • ca  peix d'abril, n m sin. compl.
  • ca  verat, n m sin. compl.
  • ca  verat d'ull gros, n m sin. compl.
  • ca  verat d'ulls grossos, n m sin. compl.
  • ca  barat, n m var. ling.
  • ca  barát, n m var. ling.
  • ca  barat d'ull gros, n m var. ling.
  • ca  bisa, n f var. ling.
  • ca  biso, n m var. ling.
  • ca  bisol, n m var. ling.
  • ca  bisso, n m var. ling.
  • ca  bissu, n m var. ling.
  • ca  biza, n f var. ling.
  • ca  caballa, n f var. ling.
  • ca  estornino, n m var. ling.
  • ca  peix de abril, n m var. ling.
  • ca  varat, n m var. ling.
  • ca  veret, n m var. ling.
  • ca  viso, n m var. ling.
  • ca  visol, n m var. ling.
  • ca  vísol, n m var. ling.
  • nc  Scomber colias
  • nc  Pneumatophorus colias var. ling.
  • nc  Scomber (Pneumatophorus) japonicus var. ling.
  • nc  Scomber japonicus var. ling.
  • nc  Scomber pneumatophorus var. ling.
  • es  caballa
  • es  estornino
  • fr  marquereau espagnol
  • en  chub mackerel

<Peixos > Escòmbrids>

bromus erecte bromus erecte

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bromus erecte, n m
  • ca  escanyacavalls, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  estripa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  margall erecte, n m alt. sin.
  • ca  escanya cavalls, n m var. ling.
  • ca  estripa sacs, n m var. ling.
  • nc  Bromus erectus Huds. subsp. erectus

<Botànica > gramínies / poàcies>

bromus erecte bromus erecte

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bromus erecte, n m
  • ca  escanyacavalls, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  estripa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  margall erecte, n m alt. sin.
  • ca  escanya cavalls, n m var. ling.
  • ca  estripa sacs, n m var. ling.
  • nc  Bromus erectus Huds. subsp. erectus

<Botànica > gramínies / poàcies>

càrex daval·lià càrex daval·lià

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càrex daval·lià, n m
  • ca  càrex de Davall, n m alt. sin.
  • nc  Carex davalliana Sm.

<Botànica > ciperàcies>

càrex daval·lià càrex daval·lià

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càrex daval·lià, n m
  • ca  càrex de Davall, n m alt. sin.
  • nc  Carex davalliana Sm.

<Botànica > ciperàcies>

camall camall

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  camall, n m
  • es  pernera

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Nota

  • El camall és la part del camal que cobreix la cama des del genoll fins al peu.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capçaner, n m
  • ca  cavalló, n m
  • ca  esquena d'ase, n f
  • ca  serrera, n f
  • es  albardilla
  • es  mojinete
  • fr  chaperon
  • en  coping
  • de  Mauerabdeckung
  • de  Mauervordach

<Construcció>